La cirurgia robòtica (CR) es va introduir l’any 2009 a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a l’Hospital de Bellvitge amb l’adquisició de dos sistemes da Vinci, dedicats a la cirurgia oncològica, bariàtrica i pediàtrica. La CR és l’alternativa menys invasiva de les tècniques quirúrgiques amb potencials beneficis per al pacient i el cirurgià, però el seu cost és elevat i l’evidència científica sobre els seus beneficis i riscos és escassa. A petició del Departament de Salut s’ha monitorat la seva introducció per valorar la seguretat i l’efectivitat.
MN Internet i salut que en pensa i com l'utilitza el personal sanitari d'un EAP
Vall d'Hebron. Monitoratge de la cirurgia robòtica da Vinci a Catalunya
1. Un any de Pla de salut, un esforç col·lectiu
30 de novembre – 1 de desembre 2012
Monitoratge de la cirurgia robòtica da Vinci a Catalunya
C. Almazán, S.López, C. Bartolomé, J.Roigé, V. Martínez. R.Saura, J. Escarrabill, en
representació del coordinadors i equips de cirurgia de l’estudi
calmazan@aatrm.catsalut.cat
Introducció
La cirurgia robòtica (CR) es va introduir l’any 2009 a l’Hospital de la Vall d’Hebron i
a l’Hospital de Bellvitge amb l’adquisició de dos sistemes da Vinci, dedicats a la
cirurgia oncològica, bariàtrica i pediàtrica. La CR és l’alternativa menys invasiva de
les tècniques quirúrgiques amb potencials beneficis per al pacient i el cirurgià, però
el seu cost és elevat i l’evidència científica sobre els seus beneficis i riscos és
escassa. A petició del Departament de Salut s’ha monitorat la seva introducció per
valorar la seguretat i l’efectivitat.
Objectius
Descriure les característiques dels pacients, els resultats de la cirurgia quant a la
mortalitat, les complicacions i el procés d’atenció de pacients intervinguts amb CR
Material i mètodes
Estudi descriptiu retrospectiu dels pacients intervinguts amb CR als hospitals amb
seguiment de 30 dies posteriors a l’alta, des de juny de 2009 fins al desembre
2011, amb revisió de la història clínica electrònica. Es presenten els resultats
descriptius segons tipus de cirurgia amb una freqüència superior a 20 casos.
Resultats
Es van intervenir 450 pacients amb CR: cir. pediàtrica (3,5%), cir.colorectal
(16,7%), cir. ginecològica (33,3%), cir. urològica (32,7%) i cir. obesitat mòrbida
(13,8%).
Cirurgia Edat Sexe IMC Conver Postoper Complic Exitus Estada Minunts
m (ds) Dones m (ds) % % 30 dies 30 dies m(ds) Interven.
% % % m (ds)
C.endometri- 59(12,9) 100 27,9(5,7) 1,3 5,8 10,6 - 3,9(3,2) 213,2(67)
cèrvix
C.pròstata 61,2(9,5) - 27,6(7,2) - 11,8 - - 3,8(2,8) 211,2(45,9)
C.colorectal 69,4(11,2) 47,3 26,7(5,6) 14,5 20,3 9,3 - 10,7(9,0) 250,7(75,3)
Obesitat 45,4(11,4) 64,5 46,5(5,5) 1,6 30,6 8,0 - 5,7(4,6) 193,0(48,0)
Conclusions impacte en els objectius del Pla de salut
La CR és una tècnica segura i factible per a les indicacions estudiades. Respecte
a les seves alternatives quirúrgiques s’observa un percentatge de complicacions i
mortalitat semblants, major durada de la intervenció i menor estada mitjana.
No obstant això, abans de plantejar noves inversions en CR cal dur a terme
estudis adequats que permetin mesurar l’eficàcia/efectivitat, la seguretat a llarg
termini i el seu cost-efectivitat
Organitza: