Treball sobre l'exposició "Històries de tocador" del MAC de Paula Vela. Institut Can Planas (Barberà del Vallès) 1r de batxillerat curs 12-13. Departament de clàssiques. Per Càstor i Pòl·lux!: http://percstoripllux.blogspot.com.es/

1. HISTÒRIES DE TOCADOR
El cabell, una imatge acurada.
Paula Vela González
1 batxillerat C
Curs 2012/2013

2. La bellesa
Els grecs sempre buscaven la
perfecció i la bellesa humana.
Per a ells allò bell era allò bo.
La bellesa estava simbolitzada per
la deessa Afrodita.
Però per als Romans, la bellesa va
perdre el caràcter diví i es va
associar a l’aparença. Va esdevenir
una qualitat que intervenia en la
vida diària.
DEESSA AFRODITA
Font: http://verdades-antiguas.blogspot.com.es

3. Una imatge acurada
Tant per als homes i dones, la seva imatge mostrava el
seu estatus social.
La cura dels cabells i de la
barba era un element
essencial de l’aparença i
s’havia de confiar a mans
expertes.
PERRUQUERES ROMANES,
LES ORNATRIX
Font: http://arquehistoria.com

4. Pentinats de les dones
Les dones de classe benestant portaven sempre els cabells
recollits i augmentaven el seu volum amb postissos i trenes.
Mai duien el cabell curt.
Aquestes dones disposaven
d’un servei de personal que
les pentinava. Contra més
sofisticat fos un pentinat més
classe tenien.
Les criades que feien els
pentinats s’hi estaven hores, i
si desprès el resultat no era
l’esperat les seves mestresses
ho pagaven amb elles.
PENTINATS SOFISTICATS
Font: museu

5. Pentinat de la dama flàvia
CAP D’UNA DONA
FLÀVIA
Font: museu
Aquest és el pentinat que duien les dames flàvies,
les dones nobles de l’alt imperi.
Flavia Julia, filla de l’emperador Tito, ho va posar de moda i
va ser molt acollit per les dones en l’àmbit privat.
El pentinat s’anomenava “niu d’abelles”.

6. Pentinat de les divinitats
Aquest és el pentinat que lluïen les
imatges divines de l’època arcaica.
Portaven la “stephane”, una faixa
estriada, d’aspecte metàl·lic, que
està guarnida amb flors i pedres
precioses.
Les llargues cabelleres queien per
l’esquena i per davant de les
espatlles en forma de tirabuixons o
rínxols.
CAP D’ATENEA
Font: museu

7. Pentinat de les dones vídues
Les dones vídues romanes portaven un mocador al cap
lligat sobre la nuca, que no deixava veure el cabell.
CAP D’ANCIANA MATRONA VÍDUA
Font: museu

8. El pentinat “nodus”
Aquest pentinat consistia
en la formació d’una baga
de cabells sobre el front, el
“nodus”, recollida en una
trena que baixava per
darrera de les orelles i que
es recollia en un monyo
sobre la nuca.
CAP DE DONA AMB EL
PENTINAT DE NUS
Font: museu

9. Accessoris pel cabell
S’utilitzaven molt els accessoris
per ornamentar els pentinats.
Hi havien tot tipus d’accessoris
pel cabell com pintes, agulles,
lliga cues, rets, cintes, aplics,
postissos, perruques, etc.
PENTINATS I OBJECTES ROMANS
Font: museu
AGULLES DE CAP
Font: museu

10. PINTES EGÍPCIES UTILITZADES PER
PENTINAR-SE I PER ELIMINAR ELS PARÀSITS
Font: museu
AGULLES DE CAP I LLIGA CUES
Font: museu
MIRALL ETRUSC
Font: museu

11. Tints i postissos
A l'època romana era habitual tenyir-se els cabells, tant per
gust com per dissimular els cabells blancs.
El negre i el castany simbolitzaven castedat, era el color de
les matrones i les vestals.
El ros era el color preferit entre les dones benestants, per
aconseguir-lo es decoloraven les cabelleres amb safrà o
portaven perruques.
El blau i el roig era el color que s’utilitzava per tenyir les
cabelleres dels prostíbuls i de les obres teatrals.
PENTINATS ROMANS
Font: http://arquehistoria.com

12. Els pentinats dels homes
Els homes duien els cabells curts i ben pentinats, i el rostre afaitat.
Igual que les dones, ells també dedicaven força temps a la cura del
seu aspecte.
CAP D’ADRIÀ AMB BIGOTI
Font: museu
CAP D’UN HOME AFAITAT
Font: museu

13. L’afaitat
Per als homes el primer afaitat era molt important a les seves vides,
marcava el pas de l’adolescència al món adult.
Els joves es deixaven créixer la barba fins que estigués ben formada i
aleshores la tallaven i la consagraven a Apol·lo, Júpiter o Venus.
El procés de l’afaitat era lent, delicat i dolorós.
Van ser els romans els
qui van expandir el
costum de l’afaitat, per
la comoditat alhora de
lluitar en les batalles.
SOLDAT ROMÀ SENSE
BARBA
Font: http://es.123rf.com
NAVALLA ROMANA
Font: museu

14. Les barberies
Els barbers, anomenats “tonsores”, anaven pels carrers i les tavernes
buscant clients.
Però també existien les “tonstrinae”, establiments on treballaven de
manera fixa.
Els emblemes distintius de les
barberies eren les bacines o “plat
à barber”.
Però més tard van ser
substituïdes per rètols amb els
colors de la bandera de França,
que indicaven que a dins s’hi
podia parlar malament del rei.
RÈTOL DE PERRUQUERIA/ BARBERIA
Font: museu

15. Treball del Museu d’Arqueologia de Catalunya:
HISTÒRIES DE TOCADOR,
COSMÈTICA I BELLESA A L’ANTIGUITAT
Banda sonora:
Ancient Roman Music- Synaulia VIII
Autora: Paula Vela González