La importància del maquillatge en les arts escèniques
1. [ESCRIBIR EL NOMBRE DE LA COMPAÑÍA]
La importància del maquillatge en la
caracterització dels personatges en les arts
escèniques.
Projecte de recerca 4ESO
Nom: Sandra Urbano i Evelyn Alvarez
13/06/2012
2. Índex
1- Agraïments
2- Introducció
3- Historia del maquillatge
3.1. Egipte
3.2.Grècia i Roma
3.3.Tribunal de França
3.4.Mitjans el segle XIX
3.5.L’Arabia
3.6.L’Edat mitjana
3.7.1940-1949
3.8.La India
3.9.La Xina
3.10.El Japó
3.11. Actualitat
4 – El maquillatge segons la classe social.
5 –Abans i desprès de les famoses.
6 –Cinema de terror
7 –Maquillatge Pallassos
8 –Envelliment
9 –Damarret
10 –Toni Albà
11 –Queco Novell
12 –Cesc Casanoves
13 –Gràfics
14 –Bibliografia
15 –conclusions
3. 1.Agraïments
Volem donar les gracies en especial a la nostra tutora Montse Ruiz en concret
per haver-nos ajudat en tot el que ha pogut per poder realitzar el nostre
projecte de recerca, i també al tutor de l’assignatura Lluis rovira per guiar-nos a
l’hora de fer el treball i fer-nos les seves recomendacions
4. 2.Introducciò
En el nostre projecte de recerca volem demostrar la importància que te el
maquillatge en les arts escèniques: Cinema, Teatre, Televisió.... Pensem que
es un treball que esta molt poc valorat per la gran importància que te en els
diferents aspectes.
Nosaltres ens centrem especialment en la caracterització, dins del maquillatge
es el que es valora mes, em escollit la sèrie de Polònia de TV3, un programa
en el qual tots els actors es transformen en diferents personatges famosos a
partir de tots els recursos del maquillatge.
També ens em volgut informar de la evolució que ha tingut el maquillatge al
llarg del temps, i les diferents maneres d’utilitzar-lo en algunes cultures.
5. 3. La història del maquillatge
Podem veure l'evolució del maquillatge a través de la història, a partir de les
diverses transformacions de les civilitzacions. Des de la prehistòria fins ara, el
maquillatge és un element destacat sobretot a les dones, que ha determinat la
seva presència en les societats i cultures.
La paraula maquillatge prové del francès maquiller (maquillar) principalment
utilitzat a la parla teatral francesa durant el segle XIX. Encara que la paraula es
considera moderna, el concepte és molt antic. Es tracta d'aplicar al cos i
principalment al rostre preparats artificials (cosmètics) per adequar-lo a la
il·luminació o més aviat per obtindre una caracterització.
La paraula o terme maquillatge va deixar de ser utilitzada únicament al teatre i
es va generalitzar a qualsevol àmbit de la vida per indicar que a un rostre (o
qualsevol altra part del cos) se li ha aplicat algun tipus de cosmètic o s'ha
adornat amb algun tipus de complement maquillador: lents de color per als ulls,
colorets per a la pell, alguna pròtesi de pell artificial o de plàstic, extensions de
cabells, etc.
La gent es maquilla desde la antiguitat, de diferents formes i amb tot tipus
d’eines, però en el fons sempre sorgeix la mateixa idea, estar mes atractius
millorant el nostres aspecte físic.
Avui el maquillatge s’utilitza com arma de seducció, es indubtable que es mes
atractiu un rostre ben maquillat perquè et pots ressaltar els rasgos mes bonics i
amagar el no tan agraciats.
Potser seria mes facil fe un viatge en el temps i per les antigues civilitzacions
per observar com ells feien us dels cosmètics i de quina forma els obtenien.
6. 3.1.Egipte
En la civilització egípcia, no solament existien els salons de bellesa, sinó que
estava molt avançat l'art del maquillatge.
El refinament de les cures estètiques era enorme. Fórmules secretes embellien
les reines d'Egipte que, amb molta rapidesa, eren imitades per seus
cortesanes.
Els pentinats, les perruques, els banys de llet, les siluetes estilitzades, tot
formava part d'una cultura en la qual l'espiritual, l'art, la religió i la ciència tenien
una importància fonamental. En especial prenien atenció a el cabell, la pell i els
ulls. El cabell era tenyit amb henna, aconseguint mil matisos rojos o bé es
rasurava completament per facilitar els continus canvis de perruques,
summament sofisticades. Els ulls es remarcaven en negre, engrandint i
suavitzant la seva forma natural.
Llavis i color de cara: Era molt típic que els egipcis realcessin els seus ulls amb
colors forts i vius. I van ser ells els primers en pintar els seus llavis, amb ocre
roig i òxid de ferro natural, estenent el compost amb un raspall o palet pels
seus llavis.
Les venes dels seus fronts es feien que se les ressaltava de blau, posant-se
també carmí als seus llavis i els seus dits es tenyien de color vermell-ataronjat
amb planta de henna"
El carmí dels llavis, el blanc per restar lluïssor a la cara, el roig-taronja per a les
galtes, eren productes extrets de plantes i arbusts.
A la Cort, les dones donaven als seus llavis un to negre blavós, o vermell
vermelló.
Ulls: Els ulls sempre van exercir un particular fascinació. Centre d'atenció, és la
mirada al llarg dels temps. Això era així perquè els antics creien que els ulls
eren la seu dels pensaments, per on s'apuntava l'ànima i es transmetien les
emocions del cor. Era important dotar, tan important zona del cos d'un especial
realçament. Els ulls eren l'expressió primera, carta de presentació de la dona.
Per això es va centrar en ells la major cura cosmètica al llarg dels temps antics.
Les llampades dels ulls eren populars no solament a
Egipte, sinó també en el medi mesopotàmic, on es
trituraven en un morter les closques de certs
escarabats del desert per aconseguir un polsim que es
barrejava amb l'ombreig de malaquita.
L'ombreig verd dels ulls s'aconseguia mitjançant un
mineral en pols, la malaquita, que s'aplicava a les
parpelles; i l'enfosquiment de celles i pestanyes s'obtenia amb una pasta feta a
7. base d'ametlles cremades, pols d'antimoni, argila ocre i òxid de coure: el khöl,
del que es parla fins i tot a la Bíblia. L'ús i abús que algunes reines d'Israel van
fer del cosmètic, en particular la maligna Jezabel, va donar mala fama als
cosmètics en la posterior tradició cristiana.
3.2.Grècia i Roma
En Grècia i Roma, el maquillatge es va perfeccionar i es va comença a donar
importància també en la pell, que es tracta de donar un to mes blanc amb una
barreja de guix, farina, fesols, guix i blanc plom (clàssic de carbonat de plom),
que al final obtenien un resultat totalment contrari al que desitjaven, ja que al
contactar amb el sol el rostre s’enfoscava.
3.3.Tribunal de França
El veritable apogeu de maquillatge es troba a la cort de França, on el rentat de
les seves cares amb pols i una crema de pell brillant a la base de Poecilia que
havia portat a fatal poisonings. Al començament del segle XIX, el primer intent
d'eliminar les arrugues de una invenció irritant que van denominar la "esmalt de
la cara", que consistia en primer rentar la cara amb un fluid alcalina, a
continuació, s'estenia d'una pasta d'omplir les arrugues i era situada per
damunt d'una capa d'esmalt fet amb l'arsènic i plom emergeixque va durar
aproximadament un any.Si la màscara era molt gruixut agrietaba al moviment
menor i sens dubte va ser el més boig i incòmode de transmetre's.
8. 3.4.Mitjans del segle XIX
La época de mitjans del segle XIX, suposa el inici del maquillatjemodern, va
començar per primera vegada el vermell en elsllabis, concretament en el any
1880, que consistía en una pomada composta per manteca fresca, cera de
abella, arrels de color natural (orcaneta) y racimsd’uvesnegressensepolpa que
provoques efectessecundaris.
3.5.Arabia
Les dones dedicaven molt de temps per cobrir l’envelliment, vivien reclutes en
harems on es cuidaven amb banys perfumats, olis i massatges. S’aplicaven
“Khöl” que seria el que nosaltres ara entenem com a llapis d’ulls o eyerliner
però amb moltíssima més duració, i l’utilitzaven per fer semblar que els ulls
eren més grans, i utilitzaven coloret i gran varietat de perfums. Solien portar la
cara tapada amb vel i el cabell solt cobert amb sedes. Tots aquest cuidats que
es feien es deuen a la inferioritat que tenien amb els homes i era una manera
de poder seduir-los.
3.6.Edat mitja
Desprès de la caiguda de l’imperi, hi ha una absència total tan com en el cuidat
estètic com en la higiene persona. Passat algun tems va començar el nou
interès per la cosmètica degut a la influència àrab. Els vestits van anant
modificant amb generosos escots i es feien llargs trenats al cabell, que
semblaven verdaderes obres d’art.
3.7.1940-1949
A la segona Guerra Mundial va suposar un estanc ament en els avenços del
maquillatge i va seguir durant un gran període. Tot i això les franceses estaven
disposades a mantenir la seva reputació de les millors dones millor vestides del
món i per això van desenvolupar un estil extravagant per demostrar la seva
independència, els llavis vermell fosc, vestits amb colors molt vius com per
exemple el blau, el vermell, blanc... i barrets i sabates que creixien amb cunya,
grans pentinats al cap realitzats amb qualsevol tipus de material( flors, vels,
plumes...).
Degut a la falta de recursos la qualitat del maquillatge deixava molt a desitjar i
van tenir que augmentar el ingeni amb trucs com maquillar les pestanyes amb
betum de botes i les celles amb betum de sabates i en cas de les angleses,
9. substituir el coloret amb pètals de rosa banyats en vi negre. Les melenes es
portaven recollides en monyos alts, ja que allargava i estilitzava més el cap.
Al finalitzar la guerra van deixar d’accentuar-ne la boca amb tons tan foscos i li
van donar més importància a els ulls. L’ideal seria Brigitte Bardot seria un rostre
infantil amb un cos totalment dessenvolupat.
-Base de maquillatge clara amb correció d’ulleres molt marcada i correccions
mes fosques molt mes naturals. Fitxades amb pols.
-Mitgallunatancadaamb marró, ven difuminada cap a d’alt i reforzada a
continuación amb sombra de color marró i la parpellaamb sombra marfil.
-Deliniciaó inferior marro fins a la meitat o tres quarts de l’ullmoltdiscret.
-Mascara de pestanyessense recargar.
-La boca consisteis en situar el punt es elevat del llabiproxim a les
comisuresdonant-li la forma completamentarquejada.
-El coloretmoltsuau de color marro.
3.8.La India
Aquest extens i complex país es molt ric en materials prims per a la estètica.
Els productes de bellesa s’han utilitzat a la India desde fa molt de temps en
rituals religiosos i a la vida diària. Les flors, el koholi la pols de azafra s’utilitzen
a la vida quotidiana i encara avui dia els nens d’aquest país es pinten els ulls
amb kohol ja que serveix per desinfectar.
En un dels llibres mes antics sobre medicina en el mon, el ‘’Susruta’’, explica
els cuidats de la bellesa amb els olis perfumats, entre d’altres moltes receptes
de extrats vegetals dedicats a la estètica.
3.9.Xina
Xina te en cosmètica, com en tants altres aspectes una tradició molt antiga. Els
seus canons estètics es basaven en una dona delicadament maquillada i amb
un cutis amb la màxima atenció. El maquillatge consistia en pols fines de color
arrosat, vermell o ataronjat i els ulls es reseguien amb bastonets untats amb
tinta china.
La pell es tractava amb cremes elaborades amb polpa de fruite, olis de té o
grasses animals. Els perfums provenien de flors com el jazmín. La poesia i l’art
chinés ha reflectat profundament aquesta delicada atenció de les dones
chineses a l’estètica.
10. 3.10.Japó
El Japó va recollir moltes influencies de la bellesa i la cosmètica Xinesa. El
cuidat del cos esta íntimament lligat amb el Japó a la vida religiosa per el que el
homes i les dones d’aquest país han tingut sempre molt apreci al mon de la
estètica.
L’oli, pigments i pols de Alazor son alguns del productes que aquestes dones
utilitzaven per a la seva bellesa. La tinta xina embellia els seus ulls.
El cabell era tractat amb el màxim d’atenció, ja que tenir el cabell negre, brillant
i voluminós era símbol de gran bellesa.
La pintura japonesa de tots el segles a deixat patent mostra del mims que
dedicaven les seves dones a la bellesa del cos i del cutis
3.11.Actualitat
Avui en dia, el món dels cosmètics ha evolucionat fins al punt de ser un negoci
que dóna feina a més de quinze mil llocs de treball directes. Generació d'una
indústria que en molts països...França i Itàlia, per exemple... són part important
de la seva economia. La indústria de cosmètica pinta bastant bé, roman atent
Bellesa en general, és una ciència que es reinventa constantment. Exclusius
actius, textura extraordinària, inèdita acords de colors. Maquillatge
constantment porta més enllà dels límits de la ciència, la tecnologia i la creació.
Perquè totes les dones són diferents. Perquè una dona se sent bé quan vostè
se sent escoltat, entès i respectat. Estudis i recerca avançada duta a terme a
tot el món, han permès sempre les necessitats de les dones. Cada un pot tenir
un ritual de bellesa personalitzat per a cada etapa de la seva vida.
11. 4.EL maquillatge segons la classe social
El maquillatge el podem classificar segons la classe social i econòmica. Els
grups socials privilegiats utilitzen el
maquillatge per poder ressaltar la
seva posició i els hi serveix per
poder mantenir-la.
Els grups socials no privilegiats
utilitzen el maquillatge per al seu
treball, com: cremes protectores a
la mar per navegants i pescadors,
monitors d’esport, aborígens i
combatents per a camuflar-se.
12. 5.Abans i desprès de les famoses
Les famoses les veiem sempre perfectament arreglades, amb un pentinat
excel·lent, sense cap arruga... Però tot això és obra del maquillatge! Què
passar quan les celebrities no tenen temps de maquillar-se i els paparazzis les
fotografien?
Amb aquestes fotografies ens donem compte que gracies al maquillatge podem
millorar molt mes el nostre rostre físic i amagar tots aquells petits defectes que
tenim.
13. 6.Cine de Terror
Com tot sabem, el cinema de terror va sorgir a principis dels anys trenta
influenciat per el cinema expressionista Alemany y també degut alguns canvis
socials i economics com a conseqüéncia de la depresió Americana. La expresió
era el mes important i el que mes omplia les pantalles cinematográfiques de
asesins, vampirs, bojos, monstres, etc….
Dintre del genere terrorific, la munstruositat es una categoría de anormalitat , i a
la vegada, es un concepte de fundamentació estadística. Lo normal inquieta i
espanta, especialmente quan es tracta de la greu anormalitat que normalment
diem munstruocitat.
Els monstres del cinema de terror han sigut ssempre lletjos perque son
malvats, i per tant antagonistes de la belleza. Aquesta deformacio es la base de
la perdua del rostre, la deformació, per el contrari, apunta al monstre no huma
amb perill de tenir que recurrir, avegades a un fantastic de pacotilla per trovar-
lo.
Com ja he dit, una vegada, la caracterització de la pel. lícula és essencial per al
desenvolupament de pel. lícula aterridor. Però la caracterització en la paraula
pel. lícula és molt ampli. D'una banda, la caracterització de caràcters s'aplica no
només a la construcció de l'aparença física, però també és un procés que
requereix psicològics valors per a crear un personatge dotat de coherència i
singular.
Per què són moltes de les persones que es dediquen a la caracterització de
pel·lícula (escriptors, els perruquers, maquilladors i ni tan sols requereix l'ajuda
de psicòlegs que pot proporcionar les estadístiques sobre el comportament dels
caràcters). 4 Dins de tot l'equip treballen en el rodatge d'una pel·lícula, l'equip
de maquillatge és molt important perquè juntament amb el vestit equip
contribuir a crear la imatge i ajudar a crear l'atmosfera necessària.
Per què hauria de fer maquillatge molt bona atenció perquè l'error menor pot
soscavar la credibilitat a la imatge i no per transmetre les emocions necessaris.
Fals barbes, tenyit el cabell, sang artificial i maquillatge capaç de sumar o
restar d'anys, segons les exigències de l'escriptura depenen d'aquests tècnics
de maquillatge que sovint solen ser el confident de les grans estrelles.
Empreses com l'Universal aconseguit reunir un excel·lent equip humà que
donava terror un estil inconfusibles.
Músics com Hans j. Salter i Frank Sinner; Jack p. maquillatge de Pierce tan
sorprenent com l'home responsable de Wolf i de Frankenstein monster; John p.
Fulton i Vernon Walker com a creadores d'efectes especials. Aquest últim va
encapçalar el Departament d'efectes especials per a la RKO en la dècada de
1930 i el seu treball pot ser reconegut en pel lícules reeixides com Son of Kong
14. (1934), els últims dies de Pompeia (1935) o notori (1946). Jack p. Pierce, la
família Westmore, Jack Dawn, William Tuttle i fins i tot Lon Chaney forjat un art
en el món de la caracterització, gràcies a la seva tècnica revolucionària i la
seva imaginació per utilitzar tot tipus d'utensilis i productes amb la finalitat de
crear personatges que impactat en el públic.
Així, encara avui en dia, ens poden aclaparar tots els personatges de Lon
Chaney i que Frankenstein que va durar cinc hores per crear en un laboratori,
mai millor dit. Des de Nosferatu el vampir (1922) i Frankenstein (1931) no han
cessat a versions en la història del cinema del món.
Basat en el text original, cada conseller ha canviat el caràcter, proporcionant
amb trets per fer-ho en aquell moment per ser "únic" per a la resta. De tal
manera que aquesta caracterització ha tingut la seva inspiració en la qual
demanava la societat en aquell moment i els canvis socials que s'estan gestant.
Un dels exponents més clars és amb el productor anglès martell, de la dècada
de 1950, que la mà de Christopher Lee creat variacions dels homes lleons,
nauseam Fránkensteins i Dráculas.
15. 7.MAQUILLATGE PALLASSOS
Els pallassos a l’hora de vestir, es poden vestir de manera lliure, amb tota la
imaginació per poder crear un vestuari propi, encara que poden tenir de
diferents.
En general, no hi ha patrons especials per el vestuari, l’únic detall es que sigui
llamatiu.
" Maquillaje: Lo prelimin
ar para poder maquillarte"
Es requereix de temps a invertir realitzant dibuixos del nostre rostre reseguint i
buscant contorns adequats per poder fer un rostre semblant al personantge que
volem fer.
Tots son diferents i cada pallasso te el seu gust per maquillarse, el maquillatge
sempre és propi i exclusiu de cada persona.
Hi haurà que pensin que existeixen tècniques especifiques per maquillarse,
però en realitat les formes que podem aplicar al maquillatge per delinear és
aplicar bases, difuminar…
.
DELINiAT:
Por fer-se amb llapis de maquillatge o amb un pinzell, però que es determinara
si es prim o gruixut per fer el deliniat. Molts a vegades l’utilitzen per remarcar
les celles, la boca….
APLICACIÓ DE BASE:
La base pot ser aplicada amb esponges especials per maquillatge o bé amb
elsdits. De qualsevol de les dues formes, es requerirà que sigui aplicada la
base de manera uniforme, és a dir, que no hi hagi àrees que
quedin més clares (oobscures) que altres en el nostre rostre. Per alliberar l'àrea
on apliquem un altre tipus de maquillatge, podrem netejar aquesta àrea amb
una franel o ambnetejadors d'orelles per deixar lliure de base l'àrea desitjada la
qual se li aplicaràun altre tipus de color. Es pot realitzar aquest pas per
maquillar ulls, celles, boca,etc.
DIFUMINACION:
La difuminació és una tècnica per maquillar i consisteix en una combinació o
barreja de colors donant una aparença professional i agradable al moment
demaquillar-se.
Aquest efecte s'aconsegueix amb el barrejat del color més fosc
que s'estiguiutilitzant cap el color més clar. Com per
exemple, es pot difuminar (barrejar) el color rosa (de la base) sobre el
color blanc dels ulls.
Es pot aplicar brillants de maquillatge per donar més colorit al maquillatge i
presentació.
Fitxat del maquillatge:
16. Després d'haver aplicat el maquillatge en la seva totalitat a la cara, procedim a
realitzar el fixat d'aquest, ja que de no fer-se, aquest es traurà amb el pas de
qualsevol cosa en el nostre rostre. Encara amb el pas dels nostres dits. Aquest
pas es realitza aplicant amb una esponja o aplicador de talc el fixador de
maquillatge. Aquest, és una pols semblant al talc, el qual, té la
finalitat d'eixugar el maquillatge perquè s'impedeixi córrer d'alguna
manera. El fixador professionalés de diverses marques depenent del país en el
qual ens trobem.
Es procedeix a amarar l'aplicador (esponja, tovallola, franel etc.) De
fixador idesprés a aplicar-lo en la cara només màxim dues vegades en la
mateixa àrea.De fer això en més ocasions, es corre el risc
que Jale maquillatge a l'aplicador ies comenci a tacar l'àrea ja fixada.
El fixat es pot realitzar amb talc, però té inconvenients: pot ser irritant als
ullsdepenent dels químics utilitzats i pot deixar també el maquillatge d'un
color una mica blanquizco, però és acceptable la seva utilització.
Acabat d'aplicar el fixador o el talc, es procedeix a retirar el sobrant-lo
aprofitantuna brotxa de bola per maquillatge.
17. 8.Envelliment
Anem a explicar d'una manera molt fàcil d'aconseguir una caracterització de
l'envelliment, per la qual cosa la persona en qüestió es veu més vella. Aquest
tipus de maquillatge de tècniques de caracterització s'utilitzen molt en cinema i
la televisió, amb resultats realment increïbles. Aquí, no obstant això, anem a
explicar una de les seves variants més fàcil, molt indicat per a vestits i teatre
més accessible a tots els nivells, però és també molt eficaç .
Vam començar com sempre una cara neta i
sense maquillatge.Abans de començar, si ho
desitja, s'apliquen plastidi específic per allargar el
nas o la barbeta, encara donant un toc més
realista i espectacular.
Cabell podem utilitzar una perruca, o s'apliquen
en pols de talc, com solució més casolana, per
emblanquecer-lo.
1. Per a la base de maquillatge, anem a triar
una llum beix, tirant a gris, fluid o en bar. També
pintar els llavis d'un clar beige de matte (pot
servir nosaltres un encanteri o la mateixa base), i
interior una mica més marcat amb un Brown no
molt fosc.
2. Una vegada estès la base bé i aconseguir els llavis,
anem a marcar les arrugues utilitzant un llapis de color
marró o terracota, ens difuminaremos amb un pinzell bé.
Aquesta és la part més delicada. Per donar volum,
implementarà un blanc to o beix molt suau, que ens
difuminaremos només una mica.
18. Les arrugues que podem fer són:
- entre les celles alça com cuernecitos
-a la part davantera, horitzontal i lleugerament corbat en el rictus
(racons de la boca) a arco, amb el qual hem dibujaremos un més petit
-en els seus ulls, que dibujaremos les potes de gall, difusió i també mark inflor i
arruguillas sota
-l'ull Remarquem
-les arrugues de llavi superior especialment marcat
-les arrugues una mica obliqua i lleugerament entrar el llavi
-També Remarquem les comissures de la boca cap avall
-En l'oval de la cara mark tres consecutius arcs per simular flaccidesa,-los
borrositat avall un raspall d'arc a la barbeta
-I finalment al coll, marca les arrugues horitzontals
Per descomptat, la intensitat d'aquests arrugues dependrà de l'ancià que volem
realitzar la caracterització.
3 .Completada mark les arrugues va fer èmfasi en el
nas. Amb aquesta finalitat, apliquem blanc al centre del
nas, verticalment al llarg d'una línia recta i en els
costats d'ombra. Llavors podem difuminamos.
4. Si volem fer el nas mirar longer encara pot pintar nas de
color marró fosc, sobretot en els forats front. Aquesta
difuminamos no.
19. 5. A la part interior de el lagrimales i anells aplicar
l'ombra de marró matte, combinat amb el blau, el verd o
porpra al gust, per posar de relleu la inflor. També
podem aplicar matte ombra de marró a les parpelles,
per donar la profunditat a la mirada. Anem a aplicar un
llapis vermell a l'interior de l'ull.
6 .Marcar els temples mitjançant l'aplicació d'ombra fosc
que ens difuminaremos bé cap al cuir cabellut.
7. Marquem els pomuls amb ombra fosca i apliquem
ombra clara ven difuminada entre l'oval i el pomul perque
sembli que hi ha eficaz.
8 Matitzem amb pols de translucidos i, finalment, gris d'ús
rimmel per a tabuladors i blanc llapis de celles gris.
20. 9.Damarret
Va ser el pioner en la caracterització del rostres dels actors i
mundialment conegut per el seu treball en el gran teatre del
Liceu de Barcelona. Paral·lelament era professor en el Institut del
Teatre i allà va ser on tenint com alumne a Toni Albà li va
transmetre tots els seus coneixements. Així es com de tots els
actors que vam conèixer ell es l’únic que no necessita
maquilladora perquè ell mateix s’automaquilla.
Ell es molt perfeccionista hi prefereix maquillar-se ell per
guanyar temps i anar mes tranquil i fer-ho a la seva manera, tant
ell com el Cesc Casanoves valoren molt especialment aquesta
feina perquè realment el maquillatge a la televisió i/o cinema es
de gran importància que estigui ven treballat per els primers
plànols que fan amb la càmera ja que en un moment donat es
poden veure les imperfeccions. En el teatre això no passa perquè
el públic esta mes allunyat dels actors
21. 10.Toni Albà
10.1.Biografia
Antoni Albà i Noya, (Vilanova i la Geltrú, 13 d'agost de 1961), és un còmic,
actor i director català.
Es va formar com a actor en diferents escoles de teatre. Va començar a El
Timbal, amb assignatures com mim i pantomima. Va continuar després a
l’institut i a l'escola de Rogelio Rivel. Més endavant, completaria la formació
teatral a París, a l'escola de Jacques Leco.
10.2.Personatges
Aquí tenim el llistat de personatge que caracteritza, ho ha caracteritzat l’actor
Toni Albà en la seva carrera d’actor a Polònia, alguns d’aquest personatges ja
no surten a la sèrie.
-Joan Carles I
-Papa Benet XVI
-Josep Lluís Carod-Rovira
-Silvio Berlusconi
-Nicolas Sarkozy
-Julián Muñoz
-José María Aznar
22. 10.3.Introducció
Un cop fet l’estudi previ del rostre, tant del personatge com de l’actor passem a
la transformació, el nostre actor Toni Albà amb el personatge que s’ha sent
mes agust es amb el rei Joan Carles I, ja que es un dels personatges que porta
mes temps representant.
10.4.Materials:
-calota
-carn falsa
-bases de diferents tons, tants foscos com clars
- ombres de diferents tons
-coloret
-eyer liner
10.5.PAS A PAS:
1.Per fer la caracterització hem de començar per el que seria tota la part del
cap, si necessita calota ( si el personatge té calba) ; en aquest cas
caracteritzem al Rei Joan Carles I i necessita que li fem tot el que seria la
calba, així que comencem posant-li la calota i matissar per poder dissimular el
tall de la silicona amb la pell en diferents tons de bases i ombres .
2.Un cop em finalitzat tot el que seria la part del cap comencem a baixar i ens
centrem a la part dels ulls, em de tenir en compte el tamany de les celles, si
són mes poblades o més fines, si les té mes cap amunt o cap avall, si son
punxegudes o rectes…. I continuem observant si el personatge necessita que li
fem bosses, arrugues…
3.A continuació ens fitxem en la part del nas, si necessitem fer el nas mes gran
o mes prim haurem d’utilitzar la carn falsa, també si te el nas punxegut o més
arrodonit.
4.Tot seguit mirarem tot el que seria la part dels pòmuls i les galtes, mirant
sobretot el to de pell i poder fer-los més enfonsats amb l’ombra i coloret.
5. Per finalitzar ens fixem en la part de la boca, si necessita bigoti doncs posar-
li un de postís, les dent si necessita pròtesi , etc..
23.
24. 11.Queco Novell
11.1.Biografia
Francesc Novell i Clausells, més conegut com a Queco Novell, (Barcelona, 28
d'octubre del 1963) és un periodista, actor i humorista català. És germà de
l'actriu catalana Rosa Novell.
Va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va iniciar-se
professionalment el 1985 a Ràdio Avui-Cadena 13. Conegut primer per ser
presentador del telenotícies migdia de TVE a Catalunya als anys 90, més tard
va acceptar la proposta de Toni Soler de formar part del programa de ràdio de
sàtira política Minoria absoluta, a l'emissora RAC 1. Juntament amb Toni Soler i
la resta de l'equip de Minoria Absoluta ha fet diversos programes de caràcter de
sàtira política, tant a la ràdio com a la televisió. Del darrer mitjà cal destacar,
entre d'altres, programes com 7 de Notícies iSet de Nit, tots dos a TV3. també
participà en un programa humorístic del mateix estil,Mire Usté a Antena 3, que
es va emetre tan sols durant unes quantes setmanes a causa dels continus
canvis d'horari que va sofrir.
11.2.Materials:
-base de diferents tons
-Coloret
- carn falsa
- ombres de diferents tons
-calota
-màstic
-acetona
11.3. Personatges
Aquest son els personatges que el nostre actor Queco novell representa a
Polònia, alguns d’ells a moments d’arà ja no els representa.
-Pasqual Maragall
-José Luis Rodríguez Zapatero
-Mariano Rajoy
-Felip de Borbó
-Josep Cuní
-Joan Closs
-Xavier Trias
25. -Isidre Fainé
-Joan Manuel Serrat
-Federico Jiménez Losantos
-Pedro J.Ramírez
-Oriol Pujol
-Joan Laporta
-Francesc Macià
-Miquel Calçada
11.4. Introducciò
Un cop tenim fet tot l’estudi del rostre ja pode començar a fer tota la
caracteritzaciò del personatge al que l’hem de transformar, en aquest cas en el
personatge que es sent mes agust es amb Mariano Rajoy.
11.5. Pas a Pas
1. Per començar a fer la caracterització d’en Queco Novell per arribar a
ser-hi Mariano Rajoy el primer que ens fixem és si necessitem posar-hi
calota o no, en aquest cas si per poder tapar el seu cabell i desprès
posar-hi la perruca
2. A continuació, difuminem la calota amb la pell amb base del mateix color
de la pell de l’actor i també amb una mica de acetona per acabar-ho
d’enllestir
26. 3. Després ens fixem en la part de les celles y els ulls, que en aquest cas
Rajoy les té menys poblades i una mica més amunt, y això amb carn
falsa i base ho tapem per poder posar altres celles.
4. Per continuar ens fixem en els pòmuls si els té mes enfonsats i si es així
ho arreglem amb coloret d’un to una mica més clar.
5. Per finalitzar ens acabem de fixar en la part de la boca, que necessita
barba, llavors després de posar la base afegim la barba falsa i ho
peguem amb màstic, un enganxament especialitzat.
27. 12.Cesc Casanoves
12.1.Personatges
-Joan Saura
-Eduardo Zaplanao
-Ferran Adrià
-José Bono
-Comte Guifré el pilós
-Pilar Rahola
-Joan Puigcercós
-Joaquim Nadal
-Joan Clos
-Juan Carlos Rodríguez Ibarra
-Déu
-Miguel Ánguel Moratinos
-Manuel Fraga
-Pere Gimferrer
-Baltasar Garzón
-Joan Tardà
-Rita Barberá
-Lluís Prenafeta
-Joan Tardà
12.2.Materials:
-base de diferents tons
-Coloret
- carn falsa
- ombres de diferents tons
28. -calota
-màstic
-acetona
12.3.PAS A PAS
1. Comencem fixar-nos en la part del cap de l’actor, en aquest cas en Cesc
Casanovas, necessitem saber si necessitarà calota per fer la calba, i si la
necessita posem la calota y amb una mica de acetona difuminem la ratlla de la
silicona amb la pell i per acabar d’enllestir-lo amb una mica de base del mateix
to de pell que l’actor.
3.Ara, ens fixarem en la part de les celles i dels ulls, si l’actor te les celles mes
primes o mes gruixudes o les necessita més amunt o més avall utilitzarem carn
falsa per dissimular i per acabar una mica de base i posem les ombres de
diferents tons per la part dels ulls per fer-los o més vius o més apagats.
29. 4. A continuació ens fixem en el nas, si el volem més prim o més gruixut llavors
tornarem a utilitzar carn falsa i base per
dissimular.
5.Per finalitzar observem tot el que seria la boca, les arrugues dels costats o la
barbeta, si la te més punxeguda o més rodona i per aconseguir-ho utilitzem
carn falsa i una mica de base
6.Per acabar d’enllestir tota la part del maquillatge, posem coloret per tota la
cara per escampar bé el maquillatge.
6.En cas de que el personatge que caracteritzem necessiti perruca, li posarem
màstic que és un enganxament especialitzat per enganxar les perruques
encara que als actors els hi resulta una mica molestós a l’hora de posar-ho i de
treure’l.
30.
31. 13.Grafics
13.1.Què és el que mes t’agrada?
6
5
4
Diversió
3
Família
Temps
2
1
0
Cesc Casanoves Toni Albà Queco Novell Bruno Oro
En el grafic podem observar que el que més els agrada als actors de la seva
feina es la diversiò, aquest es un aspecte molt possitiu ja que a la vegada que
treballes i tens la sort de fer el que t’agrada t’ho passes bè i disfrutes amb el teu
treball.
Tambè la convivencia entre ells, com molts actors ens han dit, son com una
familia més, ja que junts passen bastantes hores al dia i la comunicaciò entre
ells es vital per a la seva feina.
Hi el que no es tan de l’agrat es el temps, ja que aquesta es una feina que
segons quin actor ha de dedicar moltes hores de treball al dia, i la gran majoria
de temps estan en maquillatge o esperan a que els hi toqui grabar, per desprès
estar 15 o 30 minutus graban i al darrera hi han 1hora i 30 minuts de temps
maquillant-se.
32. 13.2.Que es el que menys t’agrada?
6
5
4
Presses
3
Memorització
2 Estabilitat de la feina
1
0
Cesc Casanoves Toni Albà Queco Novell Bruno Oro
En el grafic podem observar que el que menys els hi agrada als nostres actors
son les presses, ja que com molts d’ells ens han contestat a les entrevistes
sempre estan molt de temps esperan i desprès començen les presses perquè
van malament de temps i les grabacions no surten be, ho s’han enrederit amb
el maquillatge i no poden sortir a temps.... Hi sempre han d’anar amb les
presses al damunt.
Tambè la estabilitat de la feina, ja que pot ser hi ha una temporada que un
personatge te molta feina perquè surt molt i de cop no tè gens de feina, pot
anar variant d’un dia per l’altre.
Hi per últim la memoritzaciò ja que d’un dia per l’altre els poden donar un
personatge nou i se l’han d’apendre tot el guiò pel dia seguent. Ho tenen massa
feina i s’han de memoritza el guiò de varis personatges.
33. 13.3. Sortides Professionals
9
8
7
6
5 Institut del Teatre
4 Radio
TV
3
2
1
0
Cesc Casanovas Toni Albà Queco Novell Bruno Oro
Diferents Sortides
Institut del Teatre
Radio
TV
Altres
Aquests actors, van tenir com a referència diferents sortides a l’hora de
treballar, la majoria van estudiar a l’Institut del Teatre i per això han treballat en
diferents obres de teatre importants però els que més han sigut en Cesc
Casanovas i Toni Albà. Altres per exemple han estat treballant a la radio o si no
a la televisió que seria el cas de Cesc Casanovas i Queco Novell que gràcies
això el director de Polònia els van contractar per fer aquest programa. Gràcies
a aquestes diferents sortides aquests actors són qui són ara mateix, perquè
han fet programes a la televisió fent imitacions de polítics que això és el que
34. anava buscant el director de Polònia o si no obres de teatres que fan riure a la
gent i passar-ho bé.
35. Entrevista a l’actor que interpreta Artur Mars
Nom: Bruno oro
Data: 4/5/2012
1. Quanta estona pots arribar a estar per maquillar-te?
Doncs com a màxim 1 hora i 30 minuts
2. Quin és el personatge que més costa de maquillar?
Artur Mars, ja que té molta cosa que maquillar.
3. Se’t fa molt cansar estar molt de temps maquillant-te?
La veritat es que si, es fa molt cansat, és el que menys m’agrada.
4. Alguna vegada t’has vist en una trifulga amb el maquillatge u no has
pogut sortir a l’hora?
Si, com per exemple si al director no li agrada hem de tornar a maquillar, si no
s’assembla també hem de tornar a començar.
5. Quants personatges pots arribar a fer en tan sols un dia?
Com a màxim 3 personatges però per qüestió de maquillatge.
6. Quin és el maquillatge que més et costa de representar?
A hores d’ara no em costa cap, amb el temps aprens a fer-ho bé.
7. Com fas per preparar-te un personatge nou?
Fem un estudi previ i mirem molts videos.
36. Entrevista a l’actor que interpreta Joan Tardà
Nom: Cesc Casanovas
Data: 4/5/2012
1.Quin es el personatge que costa de maquillar i de representar?
Els que costen mes de maquillar son els mes diferents a tu, perquè han de
jugar amb el teu perfil i l’han de fer que s’ha sembli al personatge que has de
representar. I el mes difícil de representar el que es nou, que mai l’has fet.
2.Quin es el personatge amb el que et sents més comòde?
Qualsevoll dels antics, Ferran Adria.
3. Quants personatges pots arribar a fer en un dia?
Com a maxim 2 o 3, per qüestio del maquillatge, i segons les hores que traballi.
4. Que es el que mes t’agrada d’aquesta feina? I què és el que menys
t’agrada?
El que mes m’agrada es que ens ho passem molt bè perque es una feina que
m’agrada, som com una familia. I el que menys totes les hores d’espera i les
preses, el lo pitjor.
5. Què ens aconsellaries per arribar a ser unes bones maquilladores? I
unes bones actrius?
Que estudieu molt i que començeu i continueu, i si no trobeu futur no us
quedeu a casa sense fer res, sortiu i busqueu sortides.
6. Com vas arribar on ets?
Vaig actuar al programa ‘’Burladero’’ imitant a politics i el director de Polònia
volia a algu que imites a politics i aleshores em va contractar.
7. Creus que la part del maquillatge es molt important per al mòn del
teatre?
És important pero a pocs llocs es tan important com a polonia, perque sortim
per la tele i s’ens veu en primer pla, si estas suan o tens algún fall qui t’esta
veien es dona compte, en canvi en el teatre no ho es tant perque es veu de
lluny i es pot disimular.
37. Entrevista l’actor que interpreta Joan Carles
Nom: Toni Albà
Data: 9/5/2012
1.Quin es el personatge que costa de maquillar i de representar?
38. Jaume Roure, el Rei Joan Carles i Papa Benet XVI són els que costen mes de
maquillar. I de representar tots costen al principi però quan t’adaptes ja no.
2.Quin es el personatge amb el que et sents més comòde?
La veritat es que em sento comòde amb tots.
3. Quants personatges pots arribar a fer en un dia?
Personatges anonims uns quants, però d’imitaciò com a maxim 3.
4. Que es el que mes t’agrada d’aquesta feina? I què és el que menys
t’agrada?
El que mes la sensaciò d’estar agust amb tots encara que ve a trompicons i el
que menys que hi han moltes preses.
5. Què ens aconsellaries per arribar a ser unes bones maquilladores? I
unes bones actrius?
Que estudieu molt i no os rendiu.
6. Com vas arribar on ets?
Jo no volia ser actor, volia estudiar el comportament dels animals pero com a
l’hora de aprendre un personatge hem de investigar el seu comportament
doncs ara el que m’agrada és actuar.
7. Creus que la part del maquillatge es molt important per al mòn del
teatre?
Depen, perquè hi ha obres que no em puc maquillar perquè no fa falta encara
que se maquillarme jo sol. Però al teatre no es tant important el maquillatge
amb tant sols una mica de ralla negra per resaltar els ulls ja n’hi ha prou.
40. 15.Conclusions
Un cop hem acabat de realitzar el nostre treball de recerca ens hem
donat compte de la importància que te el maquillatge en aquest
mon, i que gairebé ningú se n’adona de tota la feina que hi ha
darrera del que nosaltres veiem.
Em pogut veure la evolució que ha tingut el maquillatge, i que no a
tots llocs el fem servir amb la mateixa finalitat, en cada cultura pot
simbolitzar una cosa diferent, però sempre amb la mateixa finalitat,
sentir-nos mes atractius i millors amb nosaltres mateixos.