1. Natàlia Costa i Soler
Judith Cervelló García
1 HS1- 2012/2013
2. Importància del look
Look dels romans
› Túniques
› Roba interior
› Calçat
› Complements
› Pentinats
Look de les romanes
› Estola
› Roba interior
› Calçat
› Pentinats
› Joies i complements
3. • Les dones:
Tenien molta cura del seu aspecte físic.
Es rentaven tot al cos cap al vespre
S’aclarien el cabell amb greix de cabra i cendra de fusta de faig .
Utilitzaven cabells postissos per els pentinats
Es depilaven utilitzant dròpax, que era un ungüent fet amb resina, oli i essències
Es maquillaven el front i els braços amb cerussa o blanquet
Les galtes i els llavis de color vermell utilitzant pòsit del vi.
Pestanyes i contorn d’ulls de color negre amb cendra o pols d’antimoni
• Els homes es depilaven la barba
• L’ornatrix, era una esclava que s’encarregava de fer els pentinats a les
romanes i de depilar-les
4. Les túniques (tunica):
Els romans vestien amb una túnica però alhora d’un
acte públic s’havien de posar una toga per
diferenciar-se d’un romà esclau .
¿ Com era? Blanca, de llana i amb forma d’el·lipse
¿ Com posarse-la? Els esclaus els ajudaven,
deixaven el braç dret lliure i l’esquerre sostenia els
caps de la toga. Davant quedaven tots els plecs.
5. TIPUS DE TOGUES
Segons el tipus de togues es podia distingir el tipus
de persona
Toga pura: no
tenia
ornaments
Toga praetexta: Estava
adornada amb una
banda de porpra, el
vestien els infants,
adolescentes,
magistrats i alguns
sacerdots.
Toga picta:
s’usava a les
desfilades i
festes de
triomf.
6.
7. La roba interior:
Portaven una mena de calçotet anomenat
subligaculum.
8. El calçat:
Calcei eren les sabates que acompanyaven a
la toga, dos tipus:
Calceus patricius: lligat amb
quatre tires de cuir i de color.
Calceus senatorius: de cuir negre.
9. De vegades també portaven:
Soleae: eren les sandàlies que s’ajuntaven amb
tires de cuir petites i es feien passar entre els dits.
Les portaven majoritàriament quan no estaven en
públic.
Socci: eren uns esclops que portaven quan plovia.
10. Els complements:
No solien portar barret però quan feien un
viatge o passaven molta estona al sol, s’ho
posaven. Petasus era un barret d’ala ampla
Els romans no solien portar joies només un
anell (anulus) al dit anular de la mà
esquerra, que els servia de segell.
11. Els pentinats:
Els homes solien deixar que els cabells i la barba
creixesin lliurament fins que va canviar la moda i
es va difondre’s tallar-se el cabell i afeitar-se per
això van contractar: tonsor.
Portaven el cabell curt o rapat al zero.
13. L’estola (stola):
Vestit de llana, format per dues peces de roba cusides i
ajuntades amb un cinturó.
Es deien colobium, si no tenien
mànigues, i si les mànigues
eren amples, dalmatica.
Les dones, les portaven
fins als talons.
14. Normalment, les acompanyaven amb un mantell
(palla), que es repenjava a l’espatlla esquerra i
portaven una toga, com els homes.
Encara que es creu que només
es portaven colors crus,
també es portaven
els colors més vius
o amb sanefes.
15. La roba interior:
Portaven una peça de roba per aguantar el pit,
anomenada fascia pectoralis
o strophium.
També portaven el
que ara serien les calcetes,
que es deia lisismiun.
16. El calçat:
Tant els homes com les dones, podien portar el
mateix tipus de calçat; Calcei, soleae i socci.
El calçat de les dones però era fet amb una pell més
suaus i utilitzaven tons vermells i daurats.
17. Els pentinats:
Sempre hi havia la moda del cabell llarg i per tant, es
feien trenes i les recullien a la part alta del cap.
Les noies joves sempre sempre anaven amb el cap
descobert, però les matrones podien tapar-se’l amb
una punta de mantell.
18. Per festes o events importants, es feien pentinats
molt alts, a vegades amb cabell postís, i portaven
ornaments com cintes, perles, flors… A vegades
també es tenyien els cabells.
19. Els materials més utilitzats eren: l’or, la plata, el
coure, el plom, el nàcar…
La perla era la joia més valorada.
S’utilitzaven símbols com aus, cupido,escenes
mitològiques…
20. Portaven agulles de pit (fibulae), arracades
(inaures), braçalets (armillae), collarets (monilia) i
cadenes d’or molt groixudes (periscelis).
21. Portaven un ventall, que es deia flabellum.
A vegades, també, una ombrel·la, umbella.
24. La cura del cos
Per els romans la higiene corporal formava
part en la vida quotidiana.
Prenien un bany cada nou dies nundinae
Les classe benestants tenien un bany a casa
seva. Però també tenia importància els banys
públics
El bany va adquirí connotacions religioses
per:
PLAER OSTENTACIÓ DE LA RIQUESA
Usaven olis, essències
aromàtiques i resines
La lavatio de Poppea, esposa de Neró,
era molt famosa ja que prenia banys
de bellesa amb la llet de 500 ases.
25. AIGUA I SABÓ?
Per rentar-se bé utilitzaven una esponja amb
substàncies abrasives com:
•L’arrel de la sabonera
•La sosa
•La cendra de faig
•La pedra tosca
Després s’aplicaven olis per evitar
el ressecament
No coneixien el sabó sòlid
Per la neteja de les dents
utilitzaven el
dentifricium, eren
pólvores a base de:
• Nitrum
• Sosa
• Bicarbonat
La neteja finalitzava amb la
neteja de les orelles i la depilació
26. Les dones romanes i també els homes utilitzaven molts
utensilis per la seva higiene personal.
Pinces per depilar-se:
volsellae
Neteja orelles:
auriscalpium
Netejadors d’ungles
Molts d’aquests
utensilis van ser
trobats dins les
tombes
Navalla que
utilitzaven per
afaitar-se
27. SECRETS DE BELLESA i ULTIMS
RETOCS
MAQUILLATGE:
-Base de maquillatge: uniformar la
pell i emblanquir-la, cerussa o blanc
de plom.
-Galtes i llavis de color vermell
-Parpelles de color rosa, blau o verd
-Contorn dels ulls s’usava kohl fet
de galena o antimoni polvoritzat
Per treure les arrugues:
barreja trementina, mel
i espelta
Per embellir la cara:
barreja pols d’alabastre,
natró, sal del nord i
mel, després untar-ho
damunt el rostre
Les dones es posaven
màscares facials durant la nit
per treure les taques. Algunes fetes
de base vegetal o compostos
orgànics
28. Perfums i ungüents
ENVASOS DE PERFUMS
Els ungüents i els olis
perfumats es van convertir en
un element imprescindible de
la vida quotidiana dels homes
i dones romans.
Usos:
-Higiene
-Medicina
-Cerimònies
-En el món funerari
-Pràctica d’esports.
El nom dels ungüents portaven el nome de
la planta, flor, espècie, resina o qualsevol
substància del que estaven fets.
Oli de
rosa
Metopion
Megalium
Myrobalana
MÈTODES PER FER ELS PERFUMS:
A. Premsat
B. Enfleurage o maceració en fred
C. Maceració en calent
FABRICACIÓ:
1. Preparació amb olis vegetals, greix animal,
resina o cera d’abella.
2. Es barreja els ingredients amb llet i mel.
3. Es guarden en un lloc fresc i ombrívol, en
contenidors de pell o alabastre
30.
Cura dels cabells element essencial de l'aparença. Grecs i
Romans sempre ben pantinats, era considerat un signe de
civilitas. Perfumaven cabells amb essències aromàtiques fetes
a base de flors, especies i olis. Per suavitzar-los i donar-los
brillantor hi aplicaven locions, pomades o cera d'abelles.
Dones de classe benestant portaven els cabells ben recollits, i
augmentaven el volum amb postissos i trenes gruixudes. No
duien mai els cabells curts.
Matrones romanes amb servei personal que s'ocupava de la
cura dels seus cabells.
31. Rostre masculí, curosament afeitat,
cabells curts i ben pentinats. Finals
segle 1 aC. a Roma, aquest aspecte
sec i noble s'anà suavitzant degut a la
influència de les corrents
hel·lenístiques.
Els homes dedicaven força temps a la
cura del rostre; l'interes per la pròpia
imatge es pot observar en l'estil posat
de moda per Adrià: Cabells amb blens
més llargs i el bigoti i la barba amb
rínxols que s'arrapen al rostre.
32. La dona romana al tema dels
pentinats sempre ha estat a la
ultima moda. Quan el cabell no era
lo suficientment gruixut
s'utilitzaven perruques.
Perruca inspirada en el cap
d’Atenea
Pentinat del tipus ''nodus'' consistia en
la formació d'un recollit amb trena que
baixava per darrera de les orelles i es
recollia en un monyo sobre la nuca.
Aquest pentinat va ser un dels més
utilitzats, i va estar de moda durant
molt de temps.
33. Ús del mirall
Es un tractat, dels més
antics de l’època romana,
on parla sobre perruqueria
i pentinats de l’època
