1. 3. La història del maquillatge
Podem veure l'evolució del maquillatge a través de la història, a partir de les
diverses transformacions de les civilitzacions. Des de la prehistòria fins ara, el
maquillatge és un element destacat sobretot a les dones, que ha determinat la
seva presència en les societats i cultures.
La paraula maquillatge prové del francès maquiller (maquillar) principalment
utilitzat a la parla teatral francesa durant el segle XIX. Encara que la paraula es
considera moderna, el concepte és molt antic. Es tracta d'aplicar al cos i
principalment al rostre preparats artificials (cosmètics) per adequar-lo a la
il·luminació o més aviat per obtindre una caracterització.
La paraula o terme maquillatge va deixar de ser utilitzada únicament al teatre i
es va generalitzar a qualsevol àmbit de la vida per indicar que a un rostre (o
qualsevol altra part del cos) se li ha aplicat algun tipus de cosmètic o s'ha
adornat amb algun tipus de complement maquillador: lents de color per als ulls,
colorets per a la pell, alguna pròtesi de pell artificial o de plàstic, extensions de
cabells, etc.
La gent es maquilla desde la antiguitat, de diferents formes i amb tot tipus
d’eines, però en el fons sempre sorgeix la mateixa idea, estar mes atractius
millorant el nostres aspecte físic.
Avui el maquillatge s’utilitza com arma de seducció, es indubtable que es mes
atractiu un rostre ben maquillat perquè et pots ressaltar els rasgos mes bonics i
amagar el no tan agraciats.
Potser seria mes facil fe un viatge en el temps i per les antigues civilitzacions
per observar com ells feien us dels cosmètics i de quina forma els obtenien.

2. 3.1.Egipte
En la civilització egípcia, no solament existien els salons de bellesa, sinó que
estava molt avançat l'art del maquillatge.
El refinament de les cures estètiques era enorme. Fórmules secretes embellien
les reines d'Egipte que, amb molta rapidesa, eren imitades per seus
cortesanes.
Els pentinats, les perruques, els banys de llet, les siluetes estilitzades, tot
formava part d'una cultura en la qual l'espiritual, l'art, la religió i la ciència tenien
una importància fonamental. En especial prenien atenció a el cabell, la pell i els
ulls. El cabell era tenyit amb henna, aconseguint mil matisos rojos o bé es
rasurava completament per facilitar els continus canvis de perruques,
summament sofisticades. Els ulls es remarcaven en negre, engrandint i
suavitzant la seva forma natural.
Llavis i color de cara: Era molt típic que els egipcis realcessin els seus ulls amb
colors forts i vius. I van ser ells els primers en pintar els seus llavis, amb ocre
roig i òxid de ferro natural, estenent el compost amb un raspall o palet pels
seus llavis.
Les venes dels seus fronts es feien que se les ressaltava de blau, posant-se
també carmí als seus llavis i els seus dits es tenyien de color vermell-ataronjat
amb planta de henna"
El carmí dels llavis, el blanc per restar lluïssor a la cara, el roig-taronja per a les
galtes, eren productes extrets de plantes i arbusts.
A la Cort, les dones donaven als seus llavis un to negre blavós, o vermell
vermelló.
Ulls: Els ulls sempre van exercir un particular fascinació. Centre d'atenció, és la
mirada al llarg dels temps. Això era així perquè els antics creien que els ulls
eren la seu dels pensaments, per on s'apuntava l'ànima i es transmetien les
emocions del cor. Era important dotar, tan important zona del cos d'un especial
realçament. Els ulls eren l'expressió primera, carta de presentació de la dona.
Per això es va centrar en ells la major cura cosmètica al llarg dels temps antics.
Les llampades dels ulls eren populars no solament a
Egipte, sinó també en el medi mesopotàmic, on es
trituraven en un morter les closques de certs
escarabats del desert per aconseguir un polsim que es
barrejava amb l'ombreig de malaquita.
L'ombreig verd dels ulls s'aconseguia mitjançant un
mineral en pols, la malaquita, que s'aplicava a les
parpelles; i l'enfosquiment de celles i pestanyes s'obtenia amb una pasta feta a

3. base d'ametlles cremades, pols d'antimoni, argila ocre i òxid de coure: el khöl,
del que es parla fins i tot a la Bíblia. L'ús i abús que algunes reines d'Israel van
fer del cosmètic, en particular la maligna Jezabel, va donar mala fama als
cosmètics en la posterior tradició cristiana.
3.2.Grècia i Roma
En Grècia i Roma, el maquillatge es va perfeccionar i es va comença a donar
importància també en la pell, que es tracta de donar un to mes blanc amb una
barreja de guix, farina, fesols, guix i blanc plom (clàssic de carbonat de plom),
que al final obtenien un resultat totalment contrari al que desitjaven, ja que al
contactar amb el sol el rostre s’enfoscava.
3.3.Tribunal de França
El veritable apogeu de maquillatge es troba a la cort de França, on el rentat de
les seves cares amb pols i una crema de pell brillant a la base de Poecilia que
havia portat a fatal poisonings. Al començament del segle XIX, el primer intent
d'eliminar les arrugues de una invenció irritant que van denominar la "esmalt de
la cara", que consistia en primer rentar la cara amb un fluid alcalina, a
continuació, s'estenia d'una pasta d'omplir les arrugues i era situada per
damunt d'una capa d'esmalt fet amb l'arsènic i plom emergeixque va durar
aproximadament un any.Si la màscara era molt gruixut agrietaba al moviment
menor i sens dubte va ser el més boig i incòmode de transmetre's.

4. 3.4.Mitjans del segle XIX
La época de mitjans del segle XIX, suposa el inici del maquillatjemodern, va
començar per primera vegada el vermell en elsllabis, concretament en el any
1880, que consistía en una pomada composta per manteca fresca, cera de
abella, arrels de color natural (orcaneta) y racimsd’uvesnegressensepolpa que
provoques efectessecundaris.
3.5.Arabia
Les dones dedicaven molt de temps per cobrir l’envelliment, vivien reclutes en
harems on es cuidaven amb banys perfumats, olis i massatges. S’aplicaven
“Khöl” que seria el que nosaltres ara entenem com a llapis d’ulls o eyerliner
però amb moltíssima més duració, i l’utilitzaven per fer semblar que els ulls
eren més grans, i utilitzaven coloret i gran varietat de perfums. Solien portar la
cara tapada amb vel i el cabell solt cobert amb sedes. Tots aquest cuidats que
es feien es deuen a la inferioritat que tenien amb els homes i era una manera
de poder seduir-los.
3.6.Edat mitja
Desprès de la caiguda de l’imperi, hi ha una absència total tan com en el cuidat
estètic com en la higiene persona. Passat algun tems va començar el nou
interès per la cosmètica degut a la influència àrab. Els vestits van anant
modificant amb generosos escots i es feien llargs trenats al cabell, que
semblaven verdaderes obres d’art.
3.7.1940-1949
A la segona Guerra Mundial va suposar un estanc ament en els avenços del
maquillatge i va seguir durant un gran període. Tot i això les franceses estaven
disposades a mantenir la seva reputació de les millors dones millor vestides del
món i per això van desenvolupar un estil extravagant per demostrar la seva
independència, els llavis vermell fosc, vestits amb colors molt vius com per
exemple el blau, el vermell, blanc... i barrets i sabates que creixien amb cunya,
grans pentinats al cap realitzats amb qualsevol tipus de material( flors, vels,
plumes...).
Degut a la falta de recursos la qualitat del maquillatge deixava molt a desitjar i
van tenir que augmentar el ingeni amb trucs com maquillar les pestanyes amb
betum de botes i les celles amb betum de sabates i en cas de les angleses,

5. substituir el coloret amb pètals de rosa banyats en vi negre. Les melenes es
portaven recollides en monyos alts, ja que allargava i estilitzava més el cap.
Al finalitzar la guerra van deixar d’accentuar-ne la boca amb tons tan foscos i li
van donar més importància a els ulls. L’ideal seria Brigitte Bardot seria un rostre
infantil amb un cos totalment dessenvolupat.
-Base de maquillatge clara amb correció d’ulleres molt marcada i correccions
mes fosques molt mes naturals. Fitxades amb pols.
-Mitgallunatancadaamb marró, ven difuminada cap a d’alt i reforzada a
continuación amb sombra de color marró i la parpellaamb sombra marfil.
-Deliniciaó inferior marro fins a la meitat o tres quarts de l’ullmoltdiscret.
-Mascara de pestanyessense recargar.
-La boca consisteis en situar el punt es elevat del llabiproxim a les
comisuresdonant-li la forma completamentarquejada.
-El coloretmoltsuau de color marro.
3.8.La India
Aquest extens i complex país es molt ric en materials prims per a la estètica.
Els productes de bellesa s’han utilitzat a la India desde fa molt de temps en
rituals religiosos i a la vida diària. Les flors, el koholi la pols de azafra s’utilitzen
a la vida quotidiana i encara avui dia els nens d’aquest país es pinten els ulls
amb kohol ja que serveix per desinfectar.
En un dels llibres mes antics sobre medicina en el mon, el ‘’Susruta’’, explica
els cuidats de la bellesa amb els olis perfumats, entre d’altres moltes receptes
de extrats vegetals dedicats a la estètica.
3.9.Xina
Xina te en cosmètica, com en tants altres aspectes una tradició molt antiga. Els
seus canons estètics es basaven en una dona delicadament maquillada i amb
un cutis amb la màxima atenció. El maquillatge consistia en pols fines de color
arrosat, vermell o ataronjat i els ulls es reseguien amb bastonets untats amb
tinta china.
La pell es tractava amb cremes elaborades amb polpa de fruite, olis de té o
grasses animals. Els perfums provenien de flors com el jazmín. La poesia i l’art
chinés ha reflectat profundament aquesta delicada atenció de les dones
chineses a l’estètica.

6. 3.10.Japó
El Japó va recollir moltes influencies de la bellesa i la cosmètica Xinesa. El
cuidat del cos esta íntimament lligat amb el Japó a la vida religiosa per el que el
homes i les dones d’aquest país han tingut sempre molt apreci al mon de la
estètica.
L’oli, pigments i pols de Alazor son alguns del productes que aquestes dones
utilitzaven per a la seva bellesa. La tinta xina embellia els seus ulls.
El cabell era tractat amb el màxim d’atenció, ja que tenir el cabell negre, brillant
i voluminós era símbol de gran bellesa.
La pintura japonesa de tots el segles a deixat patent mostra del mims que
dedicaven les seves dones a la bellesa del cos i del cutis
3.11.Actualitat
Avui en dia, el món dels cosmètics ha evolucionat fins al punt de ser un negoci
que dóna feina a més de quinze mil llocs de treball directes. Generació d'una
indústria que en molts països...França i Itàlia, per exemple... són part important
de la seva economia. La indústria de cosmètica pinta bastant bé, roman atent
Bellesa en general, és una ciència que es reinventa constantment. Exclusius
actius, textura extraordinària, inèdita acords de colors. Maquillatge
constantment porta més enllà dels límits de la ciència, la tecnologia i la creació.
Perquè totes les dones són diferents. Perquè una dona se sent bé quan vostè
se sent escoltat, entès i respectat. Estudis i recerca avançada duta a terme a
tot el món, han permès sempre les necessitats de les dones. Cada un pot tenir
un ritual de bellesa personalitzat per a cada etapa de la seva vida