Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Uibic@'t (Versió completa)

243 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Uibic@'t (Versió completa)

  1. 1. UIBIC@’TPlataforma interactiva per a l’alumnat de la UIBDiseño y desarrollo de programas de Educación Flexible y a Distancia (2118) Curs 2011/2012 Sandra García, Alejandro Gómez i Raquel Sánchez - Palma, a 6 de febrer del 2012 -
  2. 2. ÍNDEXJUSTIFICACIÓ DEL NOM DEL PROJECTE _______________ Pàg. 2FINALITAT DEL PROJECTE _____________________________ Pàg. 2MARC TEÒRIC _________________________________________ Pàg. 3-4JUSTIFICACIÓ I CONCRECIÓDE LES PERSONES USUÀRIES I DEL CONTEXT ___________ Pàg. 5-12OBJECTE DE L’ENTORN _________________________________ Pàg. 13ELEMENTS DE L’ENTORN VIRTUAL ______________________Pàg. 13ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE L’ENTORN _________________ Pàg. 14DENOMINACIÓ I JUSTIFICACIÓDELS ESPAIS D’INTERACCIÓ _____________________________ Pàg. 14-17ROL DEL MODERADOR/GUIA _____________________________ Pàg. 18ROL DE L’USUARI ________________________________________ Pàg. 18PRESSUPOST _____________________________________________ Pàg. 19 1
  3. 3. JUSTIFICACIÓ DEL NOM DEL PROJECTE La idea de nomenar a aquest projecte UIBIC@’T sorgeix de la pròpia experiènciauniversitària de tres estudiants de quart curs de Pedagogia. El bagatge acadèmic ipersonal, la interacció entre iguals, ens aporta informacions, sensacions, percepcions, isobretot reflexions sobre com millorar la comunicació entre l’estudiantat i d’aquest ambels recursos disponibles, ja siguin físics o virtuals.Es varen detectar una sèrie de fets que van cridar l’atenció a l’equip pedagògic que harealitzat aquest projecte. L’alumnat de Pedagogia, independentment del curs que estesfent, desconeixia alguns serveis que poden resultar molt útils per a millorar tantl’experiència universitària com augmentar el rendiment acadèmic. Així que es va pensaren la creació d’un entorn virtual, una comunitat d’aprenentatge, on l’estudiant tinguésl’accés a la informació rellevant pel seu aprenentatge en un sol clic, i que la interaccióes produís en un espai on se sentís identificat i ubicat dins el context de la institució.D’aquí el joc de paraules que conforma el nom la comunitat. UIBIC@’T significa viure,compartir, identificar-se, ubicar-se, aprendre obertament.FINALITAT DEL PROJECTE Encara que aquesta comunitat està pensada i dissenyada per a començar a serutilitzada com a un prototip, el curs 2012-13, si la iniciativa té l’acceptació de lespersones usuàries es pretén consolidar com a un recurs per a la institució. De momenttindrà un caràcter informal però enfocada a oferir eines i informació útils per al’aprenentatge i la interacció social. Com hem dit abans, es tracta d’oferir a l’estudiantatuna nova visió de l’experiència universitària, en la que se fomenten els vincles entre lesdestinatàries i els destinataris; donar a conèixer l’oferta de serveis de la UIB d’unamanera més assequible i menys burocratitzada; activar mecanismes humans decooperació i aprenentatge col•laboratiu; així com avaluar diferents elements del’estructura física i organitzativa de la UIB (espais de formació, de lleure). Però el mésimportant que es vol aconseguir és fomentar la participació de l’alumnat en l’ofertacultural i formativa superant la visió credencialista que sovint se respira en l’àmbituniversitari. 2
  4. 4. MARC TEÒRIC La nostra proposta es basa en la creació d’una comunitat d’aprenentatge virtual quepretén afavorir l’equilibri entre factors endògens i exògens que influeixen en elsprocessos d’E-A. Considerem que els factors exògens influeixen en el rendimentacadèmic de l’alumnat, en concret, pensem que les actituds i les motivacionsadquireixen un paper rellevant a l’hora d’afrontar el currículum oficial. Pensem que elfet de participar en activitats externes a la instrucció formal afavoreix la interacció entrel’alumnat i els professionals a nivell pràctic. Seria en aquest procés d’interacció on seposen en marxa mecanismes basats en la intersubjectivitat, necessària per a interpretarel món i reconèixer-se a sí mateix com a protagonista del seu propi aprenentatge, aixícom adquirir i millorar el grau de competències. Segons Andrade et al. (2000), els joves assumeixen aquesta subjectivitat, i per aquestmotiu, la resta de persones tenen una importància especial sobre les seves apreciacions ivaloracions sobre si mateixos, ja que aquestes es redimensionen i els projecten positivao negativament davant el món i les seves tasques, particularment en el que respecta alrendiment acadèmic. D’altra banda, aquest projecte es proposa superar la visió credencialista que tél’alumnat sobre el seu propi procés formatiu a través de la promoció i apropament deserveis educatius i culturals. La filosofia de les comunitats de pràctica abraça i beneficia tant a l’estudiantat com ala pròpia organització, ja que es concep l’optimització de manera integrada tenint encompte la multidimensionalitat dels agents i dels contextos d’aprenentatge. A més,aquesta concepció de comunitat s’emmarca dins la formació contínua o permanent. La potenciació del factor humà, entès aquest des del compromís, la participació i laprofessionalitat esdevé clau per a que aquest projecte surti endavant, i és per aquestmotiu que resulta cabdal el fet de saber crear el clima adequat per a implicar a lespersones destinatàries en els processos de millora dels seus coneixements. 3
  5. 5. És important tenir present que UIBIC@’T és una comunitat que aposta per la qualitatincorporant estratègies centrades en aspectes qualitatius. Considerem que el currículumoficial universitari no proporciona ni fomenta suficientment la posada en pràctica delsconeixements teòrics. Per aquest motiu UIBIC@’T vol contribuir a omplir alguns buitsmitjançant la promoció de la interacció social (aprenentatge interpersonal) i la vivènciad’experiències fora de l’aula tradicional amb l’objectiu de que es produeixi una reflexiósobre la teoria (aprenentatge intrapersonal). En general, les persones més expertes estand’acord amb la idea de que l’aprenentatge esdevé més efectiu quan adopta un sentitd’aplicabilitat, és a dir, s’aprèn amb la finalitat de fer quelcom i ésser més conscientsdel nostre itinerari acadèmic i professional. Si afegim a aquesta afirmació, la necessitatde superar el saber fer individual, a través de la creació de grups que generen nousconeixements (saber fer grupal), podem fer-nos una idea del que pot arribar a seraquesta comunitat. Segons Wenger, McDermott y Snyder (2002) una comunitat de pràctica (CP) és "ungrup de persones que comparteixen una preocupació, un conjunt de problemes o uninterès comú en relació a un tema, i que aprofundeixen en el seu coneixement i períciaen aquesta àrea a través d’una interacció continuada”. En aquest sentit, UIBIC@’Tpretén augmentar els nivells de coneixement i perícia apropant a l’estudiantat alsrecursos disponibles per a que aquest pugui interactuar, proporcionant-li unes einesd’aprenentatge apropiades, i al mateix temps aprofitar al màxim els recursos que tenimal nostre abast. Hem de dir que tant Wenger (1998) como Brown y Duguid (2000) sónels impulsors de les teories socials de l’aprenentatge, sobre les quals se sustenta aquestprojecte. Entenem que l’objectiu essencial de la gestió del coneixement es materialitzaen l’aprofitament dels recursos de coneixement existents en l’organització, encara quedeixem la porta oberta a altres elements externs amb la intenció de complementarl’oferta pròpia. Si partim de que l’aprenentatge ha de ser obert i flexible no podemdonar l’esquena a una gran quantitat de recursos qualitativament interessants que estroben a la xarxa de manera pública i gratuïta. Ens adscrivim també al constructe de les CP a l’hora de concretar els rols delsdestinataris i del moderador o facilitador, ja que es trenca amb la concepció jeràrquicaconvencional. Aquesta figura impulsa, transforma, proposa, motiva, i facilita recursos,però en cap cas obliga, jutja o dirigeix l’estudiantat envers un camí d’una respostaúnica. Així, el moderador aprèn i interactua al mateix nivell que els destinataris. 4
  6. 6. JUSTIFICACIÓ I CONCRECIÓ DELES PERSONES USUÀRIES I DEL CONTEXT UIBIC@’T té com a usuari potencial l’estudiantat de Grau de Pedagogia de la UIB,així que hem decidit realitzar un petit estudi de necessitats que engloba diferentsaspectes que considerem hem de tenir en compte a l’hora de dissenyar l’entorn virtualon es produirà la interacció entre els participants. Hem de considerar que les persones usuàries formen part d’una institució, en aquestcas la Universitat de les Illes Balears, i en concret la Facultat d’Educació, onconflueixen diferents plans d’estudis. L’estudiantat va ser enquestat de forma presencialun divendres al migdia de forma aleatòria. La mostra del nostre estudi és de 45 subjectes, dels quals 39 són de sexe femení i 6són de sexe masculí. Són estudiants de 3 plans d’estudis diferents: Pedagogia (17),Infermeria (11) i Educació Primària (16). Un dels subjectes de sexe femení de la mostrapertany a la carrera de Química. Primer de tot, els hem preguntat quins elements consideren que ha de tenir aquestespai de comunicació exclusiu. A continuació, mostrem els resultats d’aquest primerítem per ordre de preferències:  Que hi hagi Fòrums  Que hi hagi interacció entre usuaris  Que tingui capacitat d’adjuntar i compartir arxius  Que tingui una estructura senzilla (molt visual i la informació exposada amb claredat).  Que disposi d’informació sobre cursos, estudis.  Que sigui accessible (intuïtiu i que funcioni les 24h.)  Que ofereixi informació sobre recursos útils i rellevants pels estudis.  Que disposi d’una bústia de suggeriments 5
  7. 7.  Que informi sobre les beques  Que disposi d’un servei d’orientació  Que informi sobre les sortides professionals i els serveis per cercar feina.  Que tingui un bon suport tecnològic  Que tingui xarxa social  Que disposi de correu privat  Que disposi d’un taulell d’anuncis  Que es faci per a tota la comunitat estudiantil  Que doni informació per a fer currículums  Que permeti crear un perfil d’usuari. En el segon ítem del qüestionari fa referència als serveis de la UIB que coneixen. Lesrespostes ens permetran focalitzar de manera òptima els continguts de la comunitat,encara que en un futur puguin canviar. Hem identificat algunes mancances d’informaciósobre alguns serveis que considerem s’han de fomentar més ja que podrien millorar laqualitat de l’experiència universitària, un dels nostres objectius principals. SERVEIS SI NO Cabines d’estudi 34 (75,5%) 11 (24,5%) Servei de beques 40 (88,8%) 5 (11,2%) Aula d’idiomes 23 (51,1%) 22 (48,9%) Cercador de cursos 20 (44,5%) 25 (55,5%) Borsa de treball 32 (71,2%) 13 (28,8%) Voluntariat 28 (62,2%) 17 (37,8%) G9 12 (26,7%) 33 (73,3%) Campus esport 44 (97,8%) 1 (2,22%) Transport accés UIB 42 (93,3%) 3 (6,7%) Cicles de cinema 20 (44,4%) 25 (55,5%) 6
  8. 8. Com podem observar, existeix una desconeixença sobre alguns serveis interessantscom l’aula d’idiomes (50%), el cercador de cursos (>50%), cicles de cinema (>50%),G9 (73,3%) o cicles de cinema (55,5%). La interpretació que fem d’aquests resultat ésnegativa, independentment de les causes que generen la desinformació de l’estudiantat.¿Com pot ser que un 24,5% dels subjectes no conegui les aules d’estudi? ¿Com pot serque un 55,5% no conegui l’aula d’idiomes? El tema del G9 és diferent, ja que l’alumnatde grau no ha de fer assignatures de lliure configuració. D’altra banda, alguns serveis si que gaudeixen de més publicitat o interessen més ala comunitat universitària. Com veiem, un 97,8% sí que coneix les instal·lacionsesportives i un 88,8% coneix el servei d’informació de beques. Curiosament, mésendavant veurem com les mateixes persones que denuncien la manca d’espais per aestudiar són les mateixes que desconeixen l’existència dels mateixos. Aquestacontradicció informacional resulta cabdal per a entendre que alguna cosa falla en elsistema de gestió de la informació o en la implicació-motivació de l’estudiantat a l’horad’interessar-se per l’oferta cultural o els espais disponibles. Així mateix, hem volgutapropar-nos a les tendències d’ocupació d’espais del campus a les hores lliures. La taulasegüent mostra els resultats obtinguts. ESPAIS FAVORITS PERCENTATGESCafeteria 86,7%Biblioteca 26,7%Bancs i taules exteriors 48,9%Jardins 44,4%Ordinadors 24,4%Hall de la biblioteca 53,3%Altres Aules buides (4,44%), C. Esport (2,22%) Els subjectes van poder marcar amb una “X” més d’una opció i van deixar clar quela cafeteria és el seu lloc preferit per passar l’estona, relacionar-se, desconnectar, o ferfeina. El hall de la biblioteca és el segon espai més votat. Com veurem en apartatsposteriors, a la gent li agrada molt aquest vestíbul ja que es troba molt a gust, malgratels hi agradaria que fos més gran o que estigues dotat de més mobiliari. 7
  9. 9. Els espais exteriors també són força freqüentats per l’estudiantat. En darrera posició,se situen la biblioteca i les aules d’ordinador, però com ja veurem més endavant, aquestsespais són es troben al punt de mira dels subjectes enquestats, ja que no reuneixen lescondicions òptimes per a la seva utilització. Com hem pogut comprovar, una manca d’espais que responguin a les expectativesde benestar i qualitat de l’estudiantat obliga sovint a ocupar aules buides, malgrat, comhan expressat també són poc funcionals i incòmodes. El següent ítem a analitzar es refereix a com els individus solucionen els problemes,en concret hem volgut saber a través de qui els solucionen, qui els ofereix mésconfiança o suport específic. Els subjectes també han pogut triar més d’una opció i elsresultats estan reflectits en la següent taula: RECURSOS/SERVEIS PERCENTATGESConsergeria 53,3%Serveis Administratius de la Facultat 77,8%Son Lledó 24,4%Professorat 35,5%Grup d’iguals 51,1%Pàgina web de la UIB 31,1%Altres Facebook (2,22%), Att. Discapacitats, tema de dislexia (2,22%). Independentment de l’eficiència criticada pels subjectes de la mostra en preguntesposteriors de resposta lliure, els serveis administratius de la facultat es col·loquen enprimera posició en el rànquing de “solucionadors de problemes”. En segona posició sesitua la consergeria on més de la meitat de l’estudiantat acudeix per diferents qüestions.Així mateix, més de la meitat soluciona els seus problemes a través del suport delscompanys i les companyes, fet que valorem positivament ja que UIBIC@’T necessitad’aquest fort motor d’interacció. 8
  10. 10. La pàgina web de la UIB també proporciona solucions a alguns problemes peròveiem que podria solucionar més. Una estudiant de grau d’Educació Primària enscomenta que a través de la xarxa social “Facebook” soluciona problemes a nivellprofessional ja que existeix una pàgina específica de suport de l’àmbit de magisteri. Unaaltra estudiant necessita el suport de l’oficina d’atenció a les persones discapacitades jaque presenta un problema de dislèxia. Malgrat només sigui una persona que hagiexpressat aquest tipus de suport, ens alegra saber que la UIB li proporciona els recursosque necessita o, al menys, l’orienta. Per finalitzar l’enquesta vam decidir formular dues qüestions obertes. La primerapretén obtenir dades sobre el grau de cobertura d’expectatives dels currículum delsdiferents plans d’estudis. En concret, volem saber si l’estudiantat considera que lesassignatures que cursen tenen una funcionalitat pràctica i què en pensen del tema. Un91,1% dels subjectes ha contestat a la pregunta. Un 68,3% dels subjectes pensa que elcurrículum no compleix amb les seves expectatives a nivell de posar en pràctica elsconeixements teòrics, és a dir, pensen que cap assignatura té aplicabilitat o al menys unagran quantitat de les assignatures, ja que no ho experimentes a través dels crèditspràctics. Les seves respostes contenen una forta càrrega de pessimisme o d’una granpreocupació pel que seran capaços i capaces d’aplicar quan finalitzin els seus estudisuniversitaris. A continuació, exposem un llistat d’argumentacions d’aquest 68,3% de lamostra.  Només fem teoria pura i dura.  Els treballs que realitzem no tenen concordança amb la carrera.  Les assignatures no se centren en els nins i nines.  Només es fa pràctica en el pràcticum de final de carrera.  Què ens ha d’ensenyar un professorat incompetent que mai no ha trepitjat una aula?  Tots els apunts els agafem a mà (no els pengen a campus com a altres estudis).  Les assignatures presenten contradicció entre els discurs teòric i la metodologia de les classes. 9
  11. 11.  Bologna és una merda.  Alguns professors reconeixen que són conills d’índies.  Ens manquen eines i recursos (dotació aules), llavors no val la pena.  Sobrecàrrega de treballs.  La càrrega de teoria i la de pràctica no estan equilibrades.  Assignatures pobres, estructura pobre i poc aplicativa.  El professorat no motiva.  Avaluació a través del saber memorístic.  Moltes assignatures no es poden dur a la pràctica.  Es donen massa coses per sabudes, sobretot a les optatives. En canvi, un 9,7% dels subjectes pensa que el currículum sí cobreix les sevesexpectatives. Hem de dir que les quatre persones que han contestat afirmativament, noargumenten la seva resposta exceptuant una que expressa que algun professor se salta elprograma presentat a l’inici de curs, o senzillament contesta:  Estic content/a amb la universitat  Estic content/a amb el professorat El 22% restant no ha contestat amb rotunditat. Les seves argumentacions són lessegüents:  Hem de formar-nos a través d’altres vies com el voluntariat.  Com que estem a primer curs, les assignatures són introductòries o bàsiques.  Seguir un programa és poc funcional.  Algunes assignatures són útils. 10
  12. 12. En relació a aquests resultats, creiem que UIBIC@’T podria activar mecanismes degestió de coneixement: afavorir noves fórmules d’aprenentatge i millorar l’accés a lainformació sobre serveis que complementin la mancança d’oportunitats d’aplicar elsconeixements teòrics. La darrera qüestió que ens ha interessat explorar és el grau de satisfacció, si es potdir d’alguna manera, de l’estudiantat, amb els serveis i recursos que utilitzen. Els hempreguntat obertament si millorarien alguna cosa. Les respostes han estat d’allò mésvariades. En aquesta ocasió, 7 persones no han contestat a la pregunta. Han hagutalgunes que han estat compartides per una bona part de la mostra, sobretot les que fanreferència a la dotació de recursos i millora d’espais d’estudi. Us mostrem a continuacióun llistat amb les propostes de millora que hem recollit ordenades amb el criteri de méssol·licitades a menys:  Millora de la xarxa WI-FI  Més informació i orientació al començament dels estudis.  Més endolls a les aules.  Més espais per a treballar en grup.  Necessitat d’una biblioteca més gran i oberta més hores.  Que es publicitin més els serveis de la UIB.  Millorar la comoditat del mobiliari.  Que el mobiliari sigui mòbil, més adequat per metodologies que responen a una pedagogia progressista.  Calefacció equilibrada.  Neteja dels banys i disponibilitat de rotllos de paper.  Més ordinadors.  Necessitat d’un clima més respectuós, motivador i afectuós envers l’estudiantat. 11
  13. 13.  Que millori la metodologia d’alguns/es docents. Que millori la coordinació entre el professorat Bus circular Més cadires i taules al vestíbul de la biblioteca. Que baixin les ratios professor-estudiant Que el professorat avisi amb temps quan sap que no impartirà classe. Més pràctica i menys teoria. Major eficiència dels serveis administratius Més places d’aparcament. Que no hi hagi tants canvis de sentit en els vials del campus. 12
  14. 14. OBJECTE DE L’ENTORN És una plataforma d’interacció per a l’alumnat de la UIB, on podran accedir ambl’objectiu de compartir coneixement i experiències professionals i acadèmiques, id’aquesta manera millorar la seva manera d’aprendre en el context universitari. No éspròpiament una comunitat de pràctiques, encara que l’entorn està inspirat en aquestaidea. La comunitat permet tant a estudiants amb experiència laboral com a estudiantssense experiència intercanviar coneixements i donar pas a processos d’orientació demanera informal. Un objectiu important a aconseguir a través de la implementaciód’aquest projecte és assolir una major coherència entre els coneixements teòrics i elspràctics, fet que aquest equip considera cabdal per a que l’alumnat aprengui d’unamanera contextualitzada i que els coneixements adquireixin una rellevància. Un delstrets característics d’aquest entorn virtual és que l’alumnat aprèn el que vol i de maneraautònoma.ELEMENTS DE L’ ENTORN VIRTUAL Els dos rols que interactuen són principalment l’alumnat i el moderador. L’equip desuport pedagògic consta de 3 persones llicenciades en Pedagogia. Així mateix,comptarem amb l’ajuda d’un tècnic especialista en suport tecnològic. En aquestacomunitat virtual no s’ofereixen cursos de formació sinó que són els propis participantsaquells que van aportant i modificant els continguts de manera flexible, sense oblidar lafigura del moderador, que prendrà decisions respecte a la idoneïtat dels mateixos. Elsrols presents no corresponen a una jerarquia convencional, sinó que l’alumnat interactuai esdevé el protagonista real del seu aprenentatge. El moderador no pot emetre judicissobre l’aprenentatge de cada usuari, però pot recolzar o rebatre opinions sempre i quanaquestes siguin fruit d’una anàlisi rigorosa dels continguts, una reflexió i una decisióconsensuada pels 3 membres de l’equip pedagògic. L’alumnat i el moderadorcompartiran una sèrie d’eines que permetran la interacció entre ells i dels usuaris ambels recursos disponibles, com ara són: fòrums, xat, buscador de cursos, i mapesd’ubicació de les instal·lacions i els serveis. 13
  15. 15. ESTRUCTURA DIDÀCTICA DE L’ENTORN L’estructura ha estat dissenyada tenint en compte els criteris d’accés, desocialització, d’intercanvi d’informació i construcció del coneixement. La personamoderadora tindrà la funció d’optimitzar la interacció del estudiantat per tal que aquestestigui motivat a participar i a aprendre. L’enfocament d’aprenentatge al que se subscriula comunitat és l’aprenentatge cooperatiu perquè cerca la intersubjectivitat mitjançant lainteracció recíproca amb la finalitat de que l’estudiantat arribi a nivells superiors dedesenvolupament acadèmic, social i professional. Es produeix, en aquest sentit, unainterdependència positiva envers una meta comú, que en el nostre cas seria: aprendretots plegats, millorar l’experiència universitària, ésser persones més competents isolidàries. Aquesta interacció és converteix en la benzina del nostre aprenentatge. Elmoderador haurà de proposar-se contínuament que els espais d’aprenentatge estiguinessent útils per a les persones usuàries a través de l’avaluació i que compleixin la sevafunció original, ja que si no es així s’hauran de fer les modificacions pertinents.DENOMINACIÓ I JUSTIFICACIÓ DELS ESPAIS D’INTERACCIÓ La comunitat reprodueix alguns dels espais físics del campus universitari per tal quehi hagi una correspondència amb el campus universitari físic. D’altra banda, delimita ocondiciona l’ús dels diferents espais. És una decisió presa per l’equip pedagògic amb lafinalitat de facilitar les tasques del moderador i alhora facilitar la interacció entre elsusuaris. La majoria d’espais comparteixen les mateixes eines: fòrum, xat i enllaçosdirectes a pàgines d’interès.  Laboratori d’idiomes: En aquest espai, les persones usuàries es trobaran amb un enllaç directe a la pàgina web de la UIB per a que puguin conèixer la ubicació del laboratori d’idiomes. Després d’haver realitzat l’estudi de necessitats vam detectar que un percentatge elevat d’estudiants no coneixia l’existència d’aquesta aula a l’edifici Guillem Cifre de Colonya. Per aquest motiu decidirem que era un element important a incloure dins la comunitat d’aprenentatge. 14
  16. 16. A més, hem habilitat unes sales de xat per a poder conversar en distints idiomes a la mateixa secció; en concret, són tres sales anomenades “Sala Babel”. En aquestes aules, inicialment, es pot practicar català, anglès i alemany, però es poden incorporar altres sales segons la demanda de l’usuari. També s’ha afegit un fòrum específic. Cabines d’estudi: Espai per a compartir coneixements en una atmosfera de serietat. Ideal per a treballs en equip, preparació d’exàmens (enllaç a Google- docs, grups SkyDrive...). D’altra banda, hem afegit un enllaç a la pàgina web de la UIB per a que l’estudiantat ubiqui les cabines d’estudi que estan a l’edifici Jovellanos i les pugui reservar. Aquest és un altre element que hem considerat que era imprescindible incorporar a la comunitat, perquè segons els resultats de l’estudi de necessitats, les cabines passaven desapercebudes per una part de l’alumnat. L’espai virtual compte amb 10 cabines d’estudi que funcionen en format de xat. A més, s’ha afegit un fòrum específic. L’accés a la biblioteca virtual es troba també en aquesta secció. Esdevé un element indispensable per a l’aprenentatge. Permet la recerca documental i gestionar els nostres préstecs. Cercador de cursos: Malgrat per a gran part de l’alumnat, és una eina coneguda i utilitzada per a saber quina és l’oferta formativa i cultural disponible, hi ha també una part que la desconeix i que per tant no l’aprofita. Des d’aquesta comunitat es tindrà accés amb un sol clic. S’ha incorporat a aquesta secció un fòrum i un xat, per tal que l’alumnat pugui valorar i recomanar els cursos, jornades o conferències. Servei de beques: Aquesta secció compleix dos funcions. La primera, la d’informar, a través d’enllaços directes a la pàgina de la UIB, on l’alumnat podrà accedir a la informació sobre les diferents beques i ajuts, i a les qüestions més burocràtiques de la tramitació. La segona, fa referència a la interacció entre l’alumnat en el fòrum o xat, on se podrà debatre i assessorar sobre aquests tràmits, les dificultats que es poden trobar degut als canvis de criteris econòmics, polítics i administratius que ocorren d’un any per l’altre. 15
  17. 17. Cada any, part de l’alumnat es queda sense cobrar la beca perquè no decideix continuar amb la tramitació, moltes vegades perquè assumeix la primera negació per part de l’administració o perquè desconeix que es pot continuar fent recursos o instàncies fins la concessió de la beca. Per tant, trobem imprescindible que l’alumnat comparteixi les seves experiències al respecte i s’iniciïn processos de tutoria entre iguals. Borsa de treball: Inicialment, aquesta secció compte amb un enllaç al DOIP, encara que es poden afegir enllaços a altres portals de recerca de feina. L’alumnat també pot interactuar a través del fòrum i del xat habilitats. A través d’aquest espai, i mitjançant un enllaç directe, es pot accedir a altres borses de la UIB com són: borsa d’habitatge, d’intercanvi lingüístic, de llibres, i de premis. Voluntariat: Som de l’opinió que el voluntariat s’ha de fomentar i difondre més a l’àmbit universitari, i més encara en els moments actuals de crisi econòmica. L’alumnat pot adquirir experiència encara que la seva feina no sigui remunerada. Per tant, el voluntariat, a més de ser un vehicle per a activar els valors democràtics de la ciutadania, és una via més per anar confeccionant el currículum Vitae. En aquesta secció, l’alumnat trobarà un enllaç directe a l’OCDS i un altre a l’Agència del voluntariat de Palma. L’alumnat també podrà estar en contacte amb aquesta agència a través de “Twitter”. Grup G9: És una associació formada per nou universitats públiques espanyoles. Des d’aquesta secció, l’alumnat podrà accedir al seu portal i informar-se sobre els plans d’estudis i titulacions que s’ofereixen, així com d’altra informació d’interès. L’alumnat també tindrà a la seva disposició un xat i un fòrum específic per compartir les seves experiències en aquest context. Campus Esport: Aquesta secció pretén apropar l’alumnat a les activitats esportives que es duen a terme a les instal·lacions ubicades al mateix campus. L’esport és un hàbit saludable que hauria de formar part de la vida de l’alumnat, no només per a aconseguir una figura esvelta sinó perquè també incideix positivament sobre l’estat d’ànim i el funcionament del nostre organisme en general. Campus Esport ofereix una gran flexibilitat de preus i matrícula i un ric assortit d’activitats. 16
  18. 18. L’alumnat podrà accedir des d’aquesta secció al document en format pdf que conté tota la informació d’interès. Com a altres seccions, hem inserit un fòrum i un xat específic. Transport d’accés a la UIB: En aquest espai, els usuari tindran accés a la informació sobre els diferent transports públics que permeten accedir a la UIB. Podran consultar els horaris del metro i de les línies d’autobusos. Així mateix, s’ha creat un enllaç al servei de compartir vehicle. També hem incorporat un xat i un fòrum específic. Plans d’estudis: Senzillament, hem considerat adient que des d’aquest espai, l’alumnat pugui tenir un accés directe a la informació referida al pla d’estudis que s’ha matriculat; en aquest cas els estudis de grau de Pedagogia. Cicles de Cinema: És un espai que pretén difondre els cicles de cinema que funcionen a la UIB i així augmentar la participació de l’alumnat. Hi ha molta gent que no coneix aquest servei gratuït i pensem que pot ser d’interès pels usuaris. La secció disposa d’un fòrum i un xat. Xarxes socials: Enllaç a Facebook, i Twitter interactiu des de la pròpia plataforma. Aquesta eina compleix una doble funció: la primera fa referència al grau d’interacció dels usuaris, els quals podran accedir a més informació rellevant pel seu aprenentatge; i la segona, permet al moderador disposar d’un canal de comunicació directe amb els usuaris. Aquesta finestra li permet difondre notícies i publicar missatges de 140 caràcters als usuaris, inclús des d’un dispositiu mòbil. Bústia de suggeriments: L’equip pedagògic ha decidit crear un grup a SkyDrive amb el nom “UIBIC@’T: bústia de suggeriments”. Aquesta eina supera les limitacions d’una bústia tradicional, ja que permet la interacció dels usuaris amb l’equip que gestiona la comunitat. Les queixes o propostes de millora es tractaran de manera dialògica i constructiva, i no dipositant simplement un missatge. Des d’aquest grup de feina es poden convocar reunions amb l’alumnat interessat en millorar la comunitat de manera activa. 17
  19. 19. ROL DEL MODERADOR/GUÍA  Facilitar l’accés a recursos d’aprenentatge.  Facilitar la interacció entre usuaris.  Actualitzar l’espai contínuament  Oferir informació d’interès  Proporcionar suport tecnològic o pedagògic.  Proposar temes, casos, notícies per a que es produeixin situacions d’aprenentatge o al manco generar debat.ROL DE LALUMNAT- Principalment, l’alumnat ha d’arribar a sentir que es troba immers en un espai dissenyat per a aprendre, és a dir, per donar sentit als coneixements teòrics que proporciona el currículum universitari. Les persones usuàries han de sentir-se còmodes i lliures de compatir informació, coneixements i experiències professionals. Cada alumne/a és el principal referent per a la resta de membres de la comunitat. Així mateix, ha de percebre que les seves aportacions i accions, en general, són un benefici per a la comunitat. L’alumnat envia informació o coneixement a la comunitat i al mateix temps l’avalua a través d’una eina d’avaluació que consisteix en valorar de l’1 al 10 el rigor de la informació i la seva utilitat. D’altra banda pot fer arribar queixes i/o suggeriments de millora sobre les instal·lacions i els serveis que s’ofereixen al campus universitari. 18
  20. 20. 19
  21. 21. 20

×