Guia activitat f_sica_el_pati_del_meu_cole

Una eina per fomentar l’activitat física
a través del joc i la diversió
Una eina per fomentar l’activitat física
a través del joc i la diversió
El pati
del meu Col·le
El pati
del meu Col·le

Visquem la vida activament!
Les dades de les últimes enquestes nacionals de salut mostren que prop del 80% de la població espanyola no
practica l’activitat física aconsellada per mantenir-se sana.
En la infància i en la joventut les persones són més actives; no obstant això, actualment trobem un alarmant
percentatge de persones en aquestes franges d’edat que no arriben als nivells d’activitat física adequats.
Thao-Salut Infantil, un programa d’acció integral, pretén ser una eina útil per prevenir les malalties i els
problemes de salut derivats de la inactivitat física i els mals hàbits nutritius en edat escolar. Amb aquest objectiu,
facilita materials i formació professional als agents directament vinculats: els nens i les nenes, les seves famílies,
la comunitat educativa en general i els centres de salut de la ciutat.
Gràcies als seus dos pilars, l’alimentació saludable i l’activitat física, les ciutats Thao disposen de les eines i
accions coordinades adequades per fer front a aquest creixent estil de vida poc saludable, que pot hipotecar
el futur de les noves generacions.
El patio de mi col·le pretén ser una eina útil, fàcil d’aplicar, en els àmbits educatius i de temps lliure.
Una petita guia de jocs populars per tornar a instaurar l’esperit del joc lliure infantil a les hores de pati de les
escoles i als centres cívics o de temps lliure. Una eina viva en la qual cada ciutat pot incloure els seus jocs
tradicionals autòctons, a fi de transmetre un divertit i saludable llegat cultural als més menuts.
El pati del meu col·le
Carmen García, Madrid
Quan era nena anava a una escola pública de Madrid, al barri de la Guindalera. Em recordo del
pati, no tenia gairebé res, però era el pati de jugar, el petit espai de llibertat. Des del 1964 i durant
una pila d’anys, cada dia m’hi passava unes quantes hores; ara que ho penso hi ha pocs
llocs de la meva vida on hagi estat tant de temps.
El pati del matí era un sospir, se’ns feia molt curt. Per a les nenes que
ens quedàvem a dinar, el pati del migdia era un pati llarg del qual gaudíem.
Era un pati de sorra amb parets blanques i una paret gris fosc, de ciment
raspós, on afilàvem pinyols d’albercoc anant i tornant interminablement
per la paret rascant amb el pinyol fins que, gràcies a la nostra paciència,
finalment s’obria el forat que convertia aquell pinyol en un xiulet. Recordo
els innombrables pastissos de sorra dels primers anys i m’assalta el
record, ja amb 5, 6 o 7 anys, de bandades de nenes corrent amb la
bata blanca al vol posada a mode de capa, i jo entre elles sentint-
me ocell o amazona... Hi havia una font; més que la imatge de
beure, conservo la del continu rentat de genolls ensangonats per
sota de la faldilla curta.
No tinc la imatge de cap adult que compartís amb nosaltres
els jocs i, no obstant això, m’admiro de la capacitat d’organització
que teníem en aquells balls de rotllana, en què 20 o 30 nenes
repetíem complicades coreografies. També recordo les gomes, la
corda i, els últims anys, el baló presoner, un joc nou i emocionant
en què passava una mica de por quan m’exposava als cops de
pilota de les fortes de les meves companyes.
Si pogués agafar alguna cosa d’aquell pati per als patis de
les escoles d’ara, triaria l’assossec del sol a la paret blanca, amb el
temps ampli d’un pati de migdia com la invitació d’un paper blanc
per inventar qualsevol cosa... o simplement flotar.

Proposta d’un manual d’activitats
lúdiques per als patis escolars
El pati
del meu Col·le

Consideracions prèvies
Aquesta proposta de jocs infantils té un caràcter
interdisciplinari, i es pot desenvolupar en les hores de lleure i
descans lectives d’educació infantil i primària amb l’ajut del
conjunt d’educadors i monitors que comparteixen els patis
escolars amb els infants.
Si bé es poden establir objectius transversals,
amb aquesta eina el que Thao-Salut Infantil pretén
ressaltar és la importància del joc lúdic i actiu com a
alternativa saludable per combatre el creixent
sedentarisme infantil, que es mostra com un dels
principals factors d’augment de l’obesitat infantil del
nostre temps.
Recomanem reforçar aquesta iniciativa amb una
unitat didàctica de jocs populars en les classes d’educació
física, per ensenyar més jocs als infants i intentar estimular-
los perquè els practiquin per iniciativa pròpia al pati i els
modifiquin o adaptin al seu aire.
Organització
Els jocs triats per incorporar El pati del meu col·le al vostre centre haurien de
complir les característiques següents: ser populars/tradicionals o autòctons,
tenir una reglamentació escassa, necessitar poc material i ser fàcils d’organitzar
i practicar. L’autonomia organitzativa dels nens i nenes és fonamental.
Considerem important la participació i el nivell d’immersió de l’alumnat
en la recollida del material, l’organització i el desenvolupament dels jocs.
Com a màxim, s’haurien d’establir en un croquis les zones adequades
per a cada tipus de joc i/o curs i repartir-ho a totes les classes.
Dibuixar jocs, o una part, als patis seria molt útil.
Per aconseguir implantar El pati del meu col·le en el dia a dia de l’escola,
recomanem potenciar-ho establint progressivament un o dos dies de
jocs en què l’escola es transformi en les hores de descans, i anar augmentant-
los progressivament a mesura que l’alumnat vagi adquirint autonomia per
practicar-los.
Els dies de pluja, en les zones a cobert també es poden organitzar la majoria dels
jocs que us proposem. Recomanem aplicar aquesta proposta d’activitat física, en
comptes de “seure” els nens i les nenes davant del vídeo o altres opcions sedentàries.
Com a última consideració, cal destacar que la participació de l’alumnat no hauria de ser obligatòria i que l’èxit
rau a anar incorporant o recuperant (millor dit), a poc a poc, nens i nenes que gaudeixin del joc actiu al pati del
seu col·le.
Per aconseguir instaurar El pati del meu col·le, la participació puntual i l’interès dels monitors de temps
de lleure i el professorat al pati pot ser molt suggeridora i motivadora per als nens i les nenes.

Els jocs tradicionals o populars recullen característiques de totes les tipologies de jocs i incorporen, a més, un
component generacional, històric i cultural molt enriquidor.
Jocs tradicionals i populars
Objectius comuns per a totes les edats
Tipologies de jocs:
Conèixer i practicar diferents jocs tradicionals i populars
de la nostra cultura, incorporant-ne d’altres cultures
també presents al centre educatiu (treball transversal
d’inclusió).
Participar en la recuperació del joc com a font de
diversió i recreació.
Omplir de moviment i activitat les hores lliures
d’esbarjo dels nostres patis escolars.
Aprendre a participar lliurement en els jocs, organitzant
la participació i respectant les normes comunes.
Intervenir en la construcció d’espais i materials
necessaris per jugar.
Respectar la participació de la resta de companys i
companyes, acceptant les limitacions, habilitats i
virtuts pròpies i alienes.
PSICOMOTRIUS
COGNITIUS
SOCIALS
AFECTIUS
(Consciència corporal, sensorials, motrius)
(De manipulació, d’exploració, de memòria
o atenció, lingüístics...)
(Simbòlics o de ficció, reglats, cooperatius...)
(De rol o dramàtics, d’autoestima...)
PSICOMOTRIUS
COGNITIUS
SOCIALS
AFECTIUS

Objectius referencials
Conèixer alguns jocs populars i/o tradicionals del
territori propi.
Manifestar la personalitat pròpia a través del joc.
Reconèixer la informació en els jocs sensorials.
Col·laborar activament en els jocs proposats.
Acceptar les propostes alienes i els criteris o normes
corresponents.
Experimentar el joc popular i/o tradicional com a
objecte de diversió i recreació.
Construir i valorar el material i l’espai útil per als jocs.
Organitzar el joc a partir de normes pactades i crear
variants adaptades.
Conèixer les regles bàsiques dels principals jocs del
territori.
Acceptar i respectar les normes establertes.
Col·laborar en el muntatge i la recollida del joc.
De 6 a 8 anys:
De 8 a 10 anys:
Executar amb autonomia diferents jocs populars.
Adaptar els jocs a les necessitats del grup.
Conèixer jocs de diferent procedència i comparar-los
amb els propis.
Confeccionar materials i espais de joc, i cuidar-los.
Realitzar una cerca familiar i bibliogràfica de
jocs tradicionals.
Acceptar i respectar les normes i les limitacions
personals dels companys i les companyes.
Participar activament en els jocs.
De 10 a 12 anys:

Des de Thao-Salut Infantil hem recuperat alguns dels jocs populars
de sempre, i els hem classificat per edats segons els cicles educatius.
Amb l’objectiu d’oferir una eina viva i
inclusiva, ens agradaria poder realitzar
una bonica recopilació de jocs actius de
pati de totes les ciutats Thao, per la qual
cosa us animem a enviar-nos les
vostres propostes.
Els jocs
de sempre

Proposta d’activitats
De 6 a 8 anys (1r nivell)
Jocs Material necessari Espais
Arrencar cebes
Carreres de xapes
Bitlles
Un, dos, tres, pica paret
Moros i cristians
Tris-tras
Director d’orquestra
La gallina cega
Les cadires
La pilota bota
Conillets, esteu ben amagadets?
Cançons de rotllana
Tocar i parar
Res
Xapes, guix o cinta
Autèntiques o ampolles amb
sorra o un altre tipus d’envàs
Res
Res
Res
Res
Mocador
Cadires i música
Una pilota que boti
Res
Res
Tocar i parar
De 6 a 8 anys (2n nivell)
La xarranca o el palet
Les gomes
La corda
Carreres de sacs
El mocador
Els quatre cantons
La baldufa
La gallina cega
Les cadires
Guix, cinta i una pedra
Goma elàstica
Cordes
Sacs
Un mocador o peça de roba
Cons o guix per marcar els cantons
Baldufes
Mocador
Cadires i música
Res

De 8 a 10 anys
La xarranca
Les gomes i la corda
Estirar la corda
Mikado gegant
Carreres de sacs
El mocador
Les pedretes
La baldufa
La gallina cega
Les cadires
Les xapes
Carreres de rucs
Cara i creu
Jugar a bales
Cromos
El pot
Les xapes
L’aranya peluda
El cèrcol
Cara o creu
La paraula secreta
Set i mig
Coll-i-bé
Xarranca
Fet i amagar
El fuet
Guix, cinta i una pedra
Goma elàstica / Cordes
Corda llarga
Piques o pals d’escombra
Sacs
Pedres de diferents mides
Baldufes
Mocador
Cadires i música
Xapes
Res
Res
Bales diferents
Cromos
Una llauna o envàs resistent
Xapes de refrescos
Una línia llarga
Un cèrcol metàl·lic i un bastó
Una línia central i una altra a 10 m
Res
Una pedra i guix
Res
Una pedra i guix
Res
Res

De 10 a 12 anys
Xarranca
Estirar la corda
Saltar a la corda
Jugar a matar (baló presoner)
Bitlles
Baldufes
El mocador
Cavall fort
Mikado gegant
Patins, monopatins
Preesportiu: jugar a matar
Tocar i parar, peus en alt,
stop... Persecució
Malabars
El pot
L’aranya peluda
Carreres de cèrcols
Cara o creu
Policies i lladres
La paraula secreta
Salt de cavall
Peus quiets
Set i mig
Les deu passades
El pati del meu co·lle
Guix i pedreta
Corda llarga
Cordes
Una pilota tova
Autèntiques o ampolles amb
sorra o un altre tipus d’envàs
Baldufes
Res
Piques o pals d’escombra
Patins, monopatins
Pilota tova, guix o cinta
Res
Pilotes, fruites, objectes diversos
Una llauna o envàs resistent
Una línia llarga
Un cèrcol metàl·lic i un bastó
Una línia central i una altra a 10 m
Res
Res
Res
Res
Guix i una pedra
Una pilota

Dibuixeu un esquema, col·loqueu fotografies, etc.
El Pot
Públic objectiu: Nens i nenes de 8 a 12 anys.
Nre. de participants: Grup gran.
Material necessari: Un pot o una llauna de refresc.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Guixar un cercle gran al terra i col·locar-hi, al centre,
un pot, una llauna o qualsevol altra cosa semblant. La persona que para es
col·loca dins del cercle i els altres tot al seu voltant. Un dels jugadors dóna una
puntada al pot tan fort com pugui i tots corren a amagar-se, mentre el company
que para va a buscar-lo i torna d'esquena per posar-lo dins del cercle. Quan
ja ho ha fet, comença a buscar els altres companys. Si en veu algun tots dos
han de córrer per arribar primer al pot. Si arriba abans el jugador que para,
diu el nom de la persona que ha vist; si és l'altre qui s'avança, li torna a donar
una puntada i qui para ha de tornar a buscar-lo, col·locar-lo en el cercle i
començar una altra vegada. Així fins que els agafa a tots.
Editat per:
Coordinació Nacional,
Programa Thao-Salud Infantil.

El Fuet
Material necessari: Cap.
Variacions del joc:
Desenvolupament: S'agafen fort jugador amb jugador pels canells,
fent una fila ben llarga. Tots comencen a córrer, estirant la persona que tenen
al darrere. El més divertit del joc és quan es fan corbes: aleshores s'origina una
mena de fuet al final de la fila que fa volar els darrers jugadors.
Editat per:

Tocar i parar
Variacions del joc:
Desenvolupament: Se sorteja entre els jugadors qui para. Tots comencen
a córrer per davant de qui para, provocant-lo perquè els persegueixi. Si el
jugador que para toca algú ha de cridar: "Pares!". Llavors l'altre passa a ser qui
persegueix la resta de companys.
Editat per:

Carrera de rucs
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es formen parelles en què un és el genet i l'altre
el ruc. Es col·loquen tots davant d'una línia marcada al terra. Quan
fan el senyal comença la carrera fins a la següent marca establerta,
on s'intercanvien els papers per tornar a fer el recorregut fins a la línia d'origen.
Editat per:

Salt de cavall
Variacions del joc:
Desenvolupament: Se sorteja entre els jugadors qui para, i a qui li toca,
s'ha d'ajupir, col·locant els colzes als genolls i procurant amagar el cap. Els
altres jugadors van saltant per damunt seu eixarrancats com si es tractés d'un
poltre, recolzant les mans sobre la seva esquena i obrint les cames per saltar.
Hi ha diferents variants del joc.
Editat per:

Peus en alt
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es tria un o diversos membres del grup perquè parin
i es delimita l'espai vàlid del joc. En fer el senyal comença la persecució i els que
paren han d'agafar la resta de jugadors que, per salvar-se, s'han d'enfilar a algun
lloc… sobre una pedra, una cadira o qualsevol cosa, però sense tocar amb
els peus a terra. Quan agafen algú, s'intercanvia el lloc amb el qui para.
Editat per:

Cavall fort
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es formen dos equips. Uns fan de cavalls i els altres
de saltadors. Comença un equip formant un llarg “llit d'esquenes” amb tots els
components ajupits posant el cap entre les cames del següent. El primer de la
fila, la mare, es col·loca dret, aguantant el cap del primer que forma el llarg
cavall. L'altre equip ha de saltar damunt del cavall, de manera que hi càpiguen
tots els components. Per això, i sobretot els primers, han d'agafar carrera i saltar
tan lluny com puguin per deixar espai al cavall per a la resta de l'equip. Si tot
l'equip aconsegueix cabre al damunt del cavall sense caure, els saltadors decideixen
fer un d'aquests 3 gestos:
Xurro ---> mà dreta al canell esquerre.
Mediamanga ---> mà dreta al colze esquerre.
Mangotero ---> mà dreta a l'espatlla esquerra.
Si l'altre equip aconsegueix encertar-ho, es canvien les posicions. Si no ho
encerta o cauen, es queden igual una altra vegada.
Editat per:

El cèrcol
Material necessari: Cèrcols de metall i un pal rígid de
ferro o filferro.
Variacions del joc:
Desenvolupament: El cèrcol és l'objecte del joc, abans era de xapa, i es treia
dels cèrcols dels cubells de metall. Per fer-lo rodar i poder dirigir-lo es necessita una
guia, un pal o filferro fort. Un dels extrems es doblega en forma de U i s'utilitza com
si fos un carril per col·locar-hi el cèrcol i fer-lo rodar. És un joc individual que admet
diverses variacions: fer proves d'habilitat (seguint un camí i saltant obstacles), fer
carreres contra altres jugadors o fins i tot carreres de relleus.
Editat per:

El mocador
Material necessari: Un mocador o un tros de roba de color
vistós.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es formen dos equips (amb el mateix nombre de
jugadors cadascun) i es col·loquen en línia, un davant de l'altre, darrere d'una ratlla
marcada al terra. Al mig del terreny s'hi posa un jugador que fa de jutge, i agafa el
mocador amb la punta dels dits. Els jugadors dels dos equips s'assignen números de
manera desordenada. El jutge diu un número i el jugador de cada equip que té aquest
número surt corrents per agafar el mocador i intenta endur-se'l al seu camp sense que
l'agafi l'altre jugador, i si ho aconsegueix, l'altre queda eliminat. Els jugadors s'han de
quedar al seu camp sense trepitjar la ratlla o estaran eliminats. El joc s'acaba quan
s'eliminen tots els jugadors d'un equip.
Editat per:

Fet i amagar
Material necessari: Cap
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es busca una paret i se sorteja qui para. Aquest es posa
contra la paret, sense mirar, i compta fins a un número (previament acordat segons
les dimensions de l'espai de joc). Els jugadors s'amaguen mentre qui para està comptant.
A l'acabar, comença a buscar a la resta cantant: “Atenció, atenció, temps esgotat, qui
no s'hagi amagat no trigarà a ser atrapat". Cada cop que trobi algú, haurà de tornar
a tocar la paret i dir el seu nom per eliminar-lo. Però si és el jugador amagat qui arriba
abans a la paret, aquest podrà tornar a amagar-se. Els jugadors que vagin sent
descoberts i eliminats es quedaran al costat de la paret. Si durant el transcurs del joc
un dels amagats arriba fins a la paret, podrà salvar la resta de companys tocant-los
amb la mà. En aquest cas qui para haurà de tornar a comptar mentre la resta s'amaga
de nou. Quan haguin sigut tots capturats, li tocarà parar al primer que va ser descobert.
Editat per:

Deu passades
Material necessari: Pilota.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es fan dos equips del mateix nombre de jugadors,
intentant equilibrar estatura i color de roba entre els membres del mateix equip.
Es tracta que un equip aconsegueixi fer deu passades sense que la pilota caigui
al terra ni la toqui cap jugador de l'equip contrari, que intentarà interceptar-la.
Els jugadors no es poden prendre la pilota de les mans i, per descomptat, no
es poden agredir de cap manera. Cada vegada que la pilota toca el terra, l'equip
contrari la recupera. Es compten en veu alta les passades i cada vegada que
perden la pilota, es torna a començar.
Editat per:

Arrencar cebes
Variacions del joc:
Desenvolupament: Els jugadors s'asseuen a terra en fila amb les cames
obertes i s'agafen fort al company del davant per la cintura. El jugador que
comença es posa dret davant de la fila i intenta “arrencar cebes” estirant dels
braços del primer jugador, que ha de deixar el cos en “pes mort” i no pot posar
resistència. Les altres “cebes” són les que s'agafen fort entre elles per aguantar.
Els jugadors que va arrencant del terra passen al darrere seu i s'uneixen
per continuar arrencant cebes fins que queda només un jugador.
Editat per:

La xarranca o el palet
Nre. de participants: Grups petits per xarranca o palet.
Material necessari: Guix i una pedra per jugador.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es dibuixa la xarranca o el palet al terra. (dibuix
xarranca). Els jugadors es col·loquen d'esquena a la xarranca i tiren la pedra per
torns per damunt del cap. Comença el qui aconsegueix que la seva pedra caigui
en la casella més alta. Llavors tira la seva pedra a la casella 1 i, a continuació, sense
trepitjar la casella 1, salta a peu coix dins les caselles següents. Quan hi ha dues
caselles juntes ha de posar un peu a cadascuna, però si no, ha d'anar saltant a
peu coix. En arribar a l'última casella gira i torna fins al principi. El recorregut l'ha
de fer sense trepitjar les línies i sense posar el peu a les caselles prohibides. Si ho
fa sense equivocar-se, torna a llançar la pedra a la casella següent i així successivament
fins que completa tot el recorregut. Si la pedra cau fora del lloc o el jugador
trepitja ratlla o comet alguna falta, passa el torn al jugador següent.
Editat per:

Cançons de rotllana
Variacions del joc:
Desenvolupament: Els nens es col·loquen en cercle, agafats de la mà.
Així, fent una rotllana, comencen a girar tot cantant aquesta cançó:
"En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el
dit". Aleshores tothom es para, aixeca el dit movent-lo i canta: "Amb el dit, dit,
dit, ara balla en Jan petit". Es torna a formar la rotllana i es torna a cantar el
mateix afegint-hi una altra part del cos: "En Jan petit com balla, balla, balla,
balla; en Jan petit com balla, balla amb la mà". Tothom es torna a aturar i
mou el dit i la mà tot dient: "Amb el dit, dit, dit, amb la mà, mà, mà; així
balla en Jan petit”.
Es continua el joc afegint-hi cada vegada una part més del cos fins que arriba
un moment en què es mou tot el cos alhora.
Editat per:

(Un, dos, tres, botifarra de pagès)
Variacions del joc:
Desenvolupament: Se sorteja qui para i a qui li toca es posa de cara a
la paret. La resta de nens surten des d'una línia o un punt establert, avançant
a poc a poc cap a la paret. El joc consisteix a arribar el primer al lloc on és el
jugador que para sense que et vegi moure't. El qui para pica amb les dues mans
planes a la paret tot dient: “Un, dos, tres, pica paret” o “Un, dos, tres, botifarra
de pagès”. Mentre ho diu no pot mirar i els altres poden anar avançant, però
a poc a poc. Quan acaba es gira ràpidament i si veu algú movent-se crida el
seu nom i aleshores aquell jugador ha de retrocedir fins al darrere de tot. Guanya
qui arriba primer, toca el qui para i surt corrents perquè no l'atrapi.
Editat per:

Jugar a matar
Material necessari: Pilota tova i alguna cosa per marcar una
línia que separi els dos camps de joc.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Els jugadors es reparteixen en dos equips i marquen
una zona de joc amb una línia central per distingir els dos camps. Cada equip
designa un jugador voluntari al fons del camp contrari per fer d'“espia” o
“mort”. Se sorteja l'equip que comença i l'objectiu consisteix a aconseguir
eliminar l'equip contrari tocant-los amb la pilota fins que tots hagin passat al
fons del camp contrari. Es pot passar la pilota als jugadors “morts” perquè
ajudin a eliminar jugadors. Els que ho aconsegueixen se salven i tornen al seu
camp de joc. El joc s'acaba quan tots els jugadors d'un equip han passat al
camp contrari.
Editat per:

Cara i creu
Material necessari: Una línia central i una altra d'equidistant
a uns 10 m en les dues direccions.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Els jugadors es reparteixen en dos equips, els uns
davant dels altres, amb un peu en la línia central. Un nen fa d'àrbitre i es col·loca
en una posició central per donar les instruccions de manera que el sentin tots
bé. Els jugadors situats a un costat de la línia són “cara” i els de l'altra banda,
“creu”. El nen que fa d'àrbitre en aquesta partida demana silenci i crida ben
fort una de les dues opcions. En sentir “cara”, els jugadors d'aquell costat surten
corrents cap a la seva línia de final de camp i els seus companys “creu” intenten
atrapar-los respectivament. Cada jugador que ho aconsegueix s'anota un punt,
una vida, relleva la persona que fa d'àrbitre, etc.
Editat per:

Policies i lladres
Material necessari: Opcionalment, pitets de colors que
distingeixin els policies.
Variacions del joc:
Desenvolupament: La majoria dels nens són lladres i només 3 o 4 són
policies. Es delimita l'espai de joc i es busca un raconet per utilitzar-lo com a
“garjola”. Els serenos o policies donen uns segons d'avantatge als lladres
per sortir a atrapar-los i tancar-los a la garjola. Els lladres poden intentar
salvar els seus companys atrapats tocant-los la mà quan estan a la garjola.
Editat per:

L’aranya peluda
Material necessari: Una llarga línia central que divideixi els
dos camps.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Un jugador és l'“aranya” o el qui atrapa, i es col·loca
trepitjant la línia central. La resta del grup se'n va al fons del camp i quan l'aranya
fa un senyal intenten travessar el camp sense que els toqui. L'aranya només es
pot desplaçar lateralment per damunt de la línia traçada. Els qui ho aconsegueixen
esperen el senyal següent per tornar a intentar creuar. Els jugadors atrapats
passen a ser part de la teranyina, es posen amb els braços en creu i dificulten
cada vegada més el pas a la resta de jugadors.
Editat per:

Les vuit caselles
Nre. de participants: Reduït, 3 o 4 jugadors per camp.
Material necessari: Un guix per pintar el camp i una pedra
plana per jugador.
Variacions del joc:
Desenvolupament: El camp és un rectangle amb 8 caselles iguals en
dos files a les que se'ls hi posa un número. Es tira la pedra al primer quadre i
es va empenyent a peu coix fins a l'últim. Allà es fa mitja volta i es fa el recorregut
a la inversa. Després es tira la pedra al segon quadre i es repeteix l'acció.
Editat per:

Set i mig
Nre. de participants: Reduït, 3 o 4 jugadors per camp.
Material necessari: Un guix per pintar el camp i monedes
o xapes per llançar.
Variacions del joc:
Desenvolupament: El camp és un rectangle amb sis caselles iguals
repartides en dues files i una de més petita situada al capdamunt, just al centre.
Es numeren les caselles de l'u al sis, i el número set és per a la més petita. Els
jugadors van llençant les monedes o xapes per ordre fins que s'acosten el màxim
possible a sumar set i mig amb una sola tirada. Mig són totes les línies del dibuix
i els punts s'aconsegueixen segons la casella on cauen les monedes. Si un nen
es passa de set i mig queda eliminat fins que acaba la partida.
Editat per:

Tocar i parar
Variacions del joc:
Desenvolupament: Se sorteja qui serà el primer que pari. El qui para
ha de perseguir els altres jugadors fins que toca algú. Aleshores crida: "Pares!".
D'aquesta manera es van passant els uns als altres el torn de “parar”.
Editat per:

La pilota bota o peus quiets
Material necessari: Una pilota que boti bastant.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Un jugador tira la pilota a l'aire molt fort i tots els
altres surten corrent, allunyant-se'n. Quan tira la pilota, el jugador diu en veu
alta el nom d'un altre jugador que, com a màxim, pot deixar que la pilota boti
una vegada abans d'agafar-la. Si ho aconsegueix, aleshores crida el nom d'un
altre company, que ha de tornar corrent i fer el mateix. Si la pilota fa més d'un
bot, el jugador en agafar-la crida: “peus quiets!”. Immediatament, tots els nens
es paralitzen i no poden moure els peus. El jugador amb pilota pot fer fins a
tres passos per acostar-se a algú “congelat” i intentar tocar-lo amb la pilota.
Editat per:

Estirar la corda
Material necessari: Una corda gruixuda bastant llarga
amb un mocador lligat al centre. Material per definir una línia central
de camp.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es divideixen dos equips amb el mateix nombre de
jugadors en cada camp. Cada equip agafa un extrem de la corda, fent coincidir
el mocador col·locat en la meitat de la corda amb la línia del centre del camp.
En fer el senyal, tots dos equips estiren la corda tan fort com poden intentant
portar el mocador cap al seu camp.
Editat per:

El director d’orquestra
Nre. de participants: Grup mitjà.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Tots els jugadors han de formar un cercle. Un dels
jugadors s'ha d'apartar prou dels altres com per no escoltar el que diguin. Els
jugadors trien un “director d'orquestra” per a aquest torn. El director, al ritme
de la cançó que triïn (que pot ser una qualsevol), ha de fer gestos com si toqués
diferents instruments, que aniran canviant constantment. La resta de jugadors
el van observant i imitant-ne els gestos, variant d'instrument igual que el director.
Quan es fa un senyal el jugador que havia estat apartat es col·loca al centre del
cercle per intentar esbrinar qui és el director d'orquestra. Si ho descobreix, el
que feia de director s'ha de separar ara del grup per al torn següent.
Editat per:

La gallina cega
Nre. de participants: Grup mitjà.
Material necessari: Un mocador per tapar els ulls.
Variacions del joc:
Desenvolupament: Es tria una “gallina cega” i se li tapen els ulls amb
el mocador, i la resta de jugadors formen una rotllana tot al voltant seu. La
gallina cega intenta atrapar algú i descobrir qui és. Els altres jugadors donen
voltes, s'ajupen, s'aparten… qualsevol cosa per tal que no els agafi. Com que
té els ulls tapats, la gallina cega ha de descobrir qui és el jugador que ha atrapat
utilitzant el tacte, fent-lo riure per identificar la seva veu… D'altra banda, el
company agafat es pot posar les ulleres d'un altre o qualsevol altra cosa per
despistar. Si la gallina encerta la identitat del jugador que ha atrapat, aquest
és el pròxim que para. Si no ho aconsegueix, la gallina cega torna a repetir.
Editat per:

Per a més informació sobre el Programa Thao,
contactar amb la coordinadora local de la vostra ciutat:
Correu electrònic:
Nom de la ciutat:
Nom i cognom del coordinador local:
Telèfon de contacte:
www.thaoweb.com
Thao és membre de: Amb el suport de:
Patrocinadors fundadors:
Patrocinadors locals:
AMB EL PATROCINI DE: AMB EL SUPORT DE:

Guia activitat f_sica_el_pati_del_meu_cole

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Viewers also liked

Viewers also liked (20)

Similar to Guia activitat f_sica_el_pati_del_meu_cole

Similar to Guia activitat f_sica_el_pati_del_meu_cole (20)

More from calons2

More from calons2 (16)

Guia activitat f_sica_el_pati_del_meu_cole