DRETES ? ESQUERRES?
1. UNA MICA D’HISTÒRIA….
Cap el 1892, formada l’Assemblea Constituent, els Girondins, un partit
moderat de burgesos rics, empresaris i comerciants, partidaris del
liberalisme i del sufragi restringit , que excloïa les classes no propietàries, tot
defensant l’aliança amb la noblesa i la monarquia parlamentària restaven
situats a la dreta.
Per altra banda, els Jacobins, defensors del sufragi universal i de la
República, i amb el recolzament de les classes més populars, es situaven a
l’esquerra.
Al segle XVIII en plena França revolucionària, als
Estats Generals els nobles i el clergat s’ubicaven
a la dreta del rei, deixant l’esquerra pels liberals
burgesos.
SOCIALISME
SOCIALDEMOCRÀCIA
-----------------------
COMUNISME
ANARQUISME
CONSERVADURISME
LIBERALISME
DEMOCRÀCIA CRISTIANA
------------------------
FEIXISME ?
NAZISME ?
ESQUERRES DRETES
La dreta s’associa políticament als interessos de les classes altes o dominants.
L’esquerra al sector de les classes baixes econòmicament o socialment.
Generalment el centre es reserva a les classes mitjanes.
2. LA DRETA:
. Sistema econòmic neoliberal.
. Disminució del poder de l’Estat.
. Apatia per la lluita de les desigualtats socials.
. Promoure l’economia per sobre del Cost social.
. Rebaixar impostos.
. Inmobilista i tradicionalista
. Propietat Privada
És la posició que prefereix el sentit del deure, la tradició i la diferència jeràrquica.
Reacciona contra els excesos igualitaris, el reconeixement universal de les llibertats i els
drets socials.
La dreta defensa insitucions col·lectives essencials com la família, la religió o la nació.
La justícia social no ha d’implicar igualtat redistributiva sinó recompensa i, per tant, és
hostil a la intervenció de l’Estat.
Defensa la democràcia si no es posa en perill la propietat privada i el mercat.
3. L’ESQUERRA
. L’extensió de drets.
. L’internacionalisme.
. Promoció de la igualtat com a justícia social.
. Progrés.
. Impostos progressius.
. Negació de la Propietat Privada
Grups caracteritzats per la defensa de la igualtat i la democràcia, la justícia social i el
benestar de la societat.
Actualment, la discrepància bàsica entre l’esquerra i la dreta ve marcada per
l’economia i pel protagonisme que es dóna a l’Estat com a redistribuidor social; o al
mercat, basat en la propietat privada, com a criteri per recompensar el mèrit.
ESQUERRES DRETES
Nivell Econòmic Intervencionisme Laisser Faire
Nivell Moral L’Estat No ha
d’intervenir
L’Estat ha d’intervenir
Nivell Social Polítiques socials Les persones s’han de fer
càrrec de sí mateixes
Nivell Nacional Mundialisme o nacions
polítiques
Nacions o nacions
culturals
Propietat Privada Negació Afirmació
Progrés Conservacionisme
ESQUERRES DRETES
Nivell Econòmic Intervencionisme Laisser Faire
Nivell Moral L’Estat No ha
d’intervenir
L’Estat ha d’intervenir
Nivell Social Polítiques socials Les persones s’han de fer
càrrec de sí mateixes
Nivell Nacional Mundialisme o nacions
polítiques
Nacions o nacions
culturals
Propietat Privada Negació Afirmació
Progrés Conservacionisme

Dretes o esquerres

  • 1.
  • 2.
    1. UNA MICAD’HISTÒRIA…. Cap el 1892, formada l’Assemblea Constituent, els Girondins, un partit moderat de burgesos rics, empresaris i comerciants, partidaris del liberalisme i del sufragi restringit , que excloïa les classes no propietàries, tot defensant l’aliança amb la noblesa i la monarquia parlamentària restaven situats a la dreta. Per altra banda, els Jacobins, defensors del sufragi universal i de la República, i amb el recolzament de les classes més populars, es situaven a l’esquerra. Al segle XVIII en plena França revolucionària, als Estats Generals els nobles i el clergat s’ubicaven a la dreta del rei, deixant l’esquerra pels liberals burgesos.
  • 3.
    SOCIALISME SOCIALDEMOCRÀCIA ----------------------- COMUNISME ANARQUISME CONSERVADURISME LIBERALISME DEMOCRÀCIA CRISTIANA ------------------------ FEIXISME ? NAZISME? ESQUERRES DRETES La dreta s’associa políticament als interessos de les classes altes o dominants. L’esquerra al sector de les classes baixes econòmicament o socialment. Generalment el centre es reserva a les classes mitjanes.
  • 4.
    2. LA DRETA: .Sistema econòmic neoliberal. . Disminució del poder de l’Estat. . Apatia per la lluita de les desigualtats socials. . Promoure l’economia per sobre del Cost social. . Rebaixar impostos. . Inmobilista i tradicionalista . Propietat Privada És la posició que prefereix el sentit del deure, la tradició i la diferència jeràrquica. Reacciona contra els excesos igualitaris, el reconeixement universal de les llibertats i els drets socials. La dreta defensa insitucions col·lectives essencials com la família, la religió o la nació. La justícia social no ha d’implicar igualtat redistributiva sinó recompensa i, per tant, és hostil a la intervenció de l’Estat. Defensa la democràcia si no es posa en perill la propietat privada i el mercat.
  • 5.
    3. L’ESQUERRA . L’extensióde drets. . L’internacionalisme. . Promoció de la igualtat com a justícia social. . Progrés. . Impostos progressius. . Negació de la Propietat Privada Grups caracteritzats per la defensa de la igualtat i la democràcia, la justícia social i el benestar de la societat. Actualment, la discrepància bàsica entre l’esquerra i la dreta ve marcada per l’economia i pel protagonisme que es dóna a l’Estat com a redistribuidor social; o al mercat, basat en la propietat privada, com a criteri per recompensar el mèrit.
  • 6.
    ESQUERRES DRETES Nivell EconòmicIntervencionisme Laisser Faire Nivell Moral L’Estat No ha d’intervenir L’Estat ha d’intervenir Nivell Social Polítiques socials Les persones s’han de fer càrrec de sí mateixes Nivell Nacional Mundialisme o nacions polítiques Nacions o nacions culturals Propietat Privada Negació Afirmació Progrés Conservacionisme
  • 7.
    ESQUERRES DRETES Nivell EconòmicIntervencionisme Laisser Faire Nivell Moral L’Estat No ha d’intervenir L’Estat ha d’intervenir Nivell Social Polítiques socials Les persones s’han de fer càrrec de sí mateixes Nivell Nacional Mundialisme o nacions polítiques Nacions o nacions culturals Propietat Privada Negació Afirmació Progrés Conservacionisme