Download as PDF, PPTX
![Denominació: CRITERI
Nom explicatiu
Equivalents
Àrea temàtica:
- Tipus criteri
- Classificació àmbit
Categoria lèxica
Definició:
- Nucli del criteri
- Argumentació
(numerada)
- Exemples
CRITERI Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia?
es cinestesia n f
fr cinesthésie n f
en [GB] kinaesthesia n
en [US] kinesthesia n
<Criteris > Criteris lingüístics > Casos concrets>
<Ciències de la salut>
Es considera que la forma adequada és cinestèsia (nom femení) i
no *kinestèsia o *quinestèsia.
El motiu és que cinestèsia s’ajusta al criteri general de
transcriure amb una lletra c en català la lletra k (kappa) inicial
d’un mot grec. Aquest criteri es compleix a cinestèsia, paraula
creada a partir dels formants cine- (del grec kinema -atos
‘moviment’) i -estèsia (del grec aísthesis ‘sensació, sensibilitat’).
En canvi, *kinestèsia i *quinestèsia incompleixen el criteri de
transcripció de la kappa grega.
La cinestèsia fa referència a la sensibilitat propioceptiva que
informa sobre la posició, el pes i els moviments de les diverses
parts del cos.
Elaboració
Bones pràctiques en la recerca](https://image.slidesharecdn.com/g480formacio2014cpnl-140616075236-phpapp02/85/Treball-col-laboratiu-en-l-elaboracio-de-materials-de-divulgacio-36-320.jpg)
Uploaded byTERMCAT
Treball col·laboratiu en l'elaboració de materials de divulgació
Treball col·laboratiu en l'elaboració de materials de divulgació
Treball col·laboratiu en l'elaboració de materials de divulgació
- 1. Barcelona, 12 dejuny de 2014 Treball col·laboratiu en l’elaboració de materials de divulgació
- 2. - producció dematerials terminològics d’àrees molt diverses i de formats també diversos: punts de llibres, díptics, tríptics, cartells, vocabularis, etc. - aplicació d’estàndards metodològics per assegurar la coherència del producte Elaboració de recursos terminològics
- 3. - elaboració del’arbre de camp - denominacions - categories lèxiques - redacció de definicions - ordenació dels termes - ús del GdTWeb - etc. Elaboració de recursos terminològics Assessorament metodològic Imatge per cortesia: jscreationzs / FreeDigitalPhotos.net
- 4. Elaboració de recursosterminològics Assessorament terminològic Imatge per cortesia: Master isolated images / FreeDigitalPhotos.net Imatge per cortesia: Stuart Miles / FreeDigitalPhotos.net
- 5. Elaboració de recursosterminològics Assessorament documental
- 6. Elaboració de recursosterminològics Diccionaris (en línia o en paper)
- 7. Vocabularis Tríptics Punts de llibre Cartells Elaboracióde recursos terminològics Materials de divulgació
- 8. a. Preparació definició delprojecte, equip de treball, recerca documental, arbre de camp b. Elaboració GdTWeb buidatge, compleció, revisió temàtica, revisió global bones pràctiques en la recerca: recursos metodològics i terminològics c. Edició i difusió Elaboració de recursos terminològics Fases de treball
- 9. tipus de projecte puntde llibre, fitxes, díptic, tríptic, quadríptic, vocabulari, etc. materials gràfics del TERMCAT abast nombre de termes, temàtica: arbre de camp contingut llengües, definició públic objectiu recursos humans i materials calendari de treball Preparació Definició del projecte
- 10. lingüistes especialistes Per part delTERMCAT, en cas d’assessorament terminòlegs (assessorament metodològic, assessorament terminològic) documentalista (assessorament documental) Preparació Equip de treball
- 11. 1. Institucions Administració pública Centresdocents Acadèmies i societats Col·legis professionals Museus Associacions, gremis, empreses Biblioteques i centres de documentació Fires Preparació Recerca documental
- 12. 2. Bibliografia 2.1 Obresespecialitzades 2.2 Obres terminològiques - Cercaterm - Neoloteca - Diccionaris en Línia - Biblioteca (novetats documentals) - Biblioteca en Línia - Delicious 2.3 Obres lexicogràfiques i altres fonts de referència 2.4 Normes (UNE, ISO) 2.5 Legislació (DOGC, BOE) Preparació Recerca documental
- 13. Esquema jerarquitzat del’àmbit de coneixement Estructura temàtica del recurs terminològic Eina de treball: abast temàtic pertinència dels termes suport en l’elaboració de definicions Preparació Arbre de camp
- 14. 1. Fibres 2. Processostèxtils 3. Teixits Preparació Arbre de camp - exemple
- 15. 1. Fibres 2. Processostèxtils 3. Maquinària tèxtil 4. Estris i objectes del món tèxtil 5. Oficis 6. Unitats de mesura 7. Teixits Preparació Arbre de camp - exemple
- 16. 1. Fibres 1.1 Fibresnaturals 1.2 Fibres artificials 1.3 Fibres sintètiques 2. Processos tèxtils 2.1 Filatura 2.2 Tissatge 2.3 Tintura 2.4 Estampació 2.5 Acabat 2.6 Laboratori – control de qualitat 2.7 Expedició 3. Maquinària tèxtil 4. Estris i objectes del món tèxtil 5. Oficis 6. Unitats de mesura 7. Teixits Preparació Arbre de camp - exemple
- 17. 1. Fibres 1.1 Fibresnaturals 1.1.1 Animals 1.1.2 Vegetals 1.2 Fibres artificials 1.3 Fibres sintètiques 2. Processos tèxtils 2.1 Filatura 2.2 Tissatge 2.3 Tintura 2.4 Estampació 2.5 Acabat 2.6 Laboratori – control de qualitat 2.7 Expedició 3. Maquinària tèxtil 4. Estris i objectes del món tèxtil 5. Oficis 6. Unitats de mesura 7. Teixits Preparació Arbre de camp - exemple
- 18.
- 19. Els usuaris delGdTWeb són: - equips de treball de projectes en col·laboració amb el TERMCAT - persones i entitats que elaboren diccionaris com a treball propi L’eina facilita, si escau, l’assessorament metodològic del TERMCAT I possibilita una futura difusió de la terminologia a través del Cercaterm o com a diccionari en línia Elaboració GdTWeb
- 20. El buidatge ésel procés consistent a localitzar les denominacions de l’àmbit delimitat per l’arbre de camp en els textos especialitzats del corpus i a introduir-les en una base de dades adequada com a eina de gestió. Corpus resultat de la recerca documental orientació de l’especialista en les llengües de treball corpus de buidatge VS corpus de consulta oral i escrit Elaboració Buidatge
- 21. Localització dels termes -Criteris formals categories lèxiques, estructures sintàctiques - Criteris quantitatius repetició - Criteris textuals tipografia, disposició (en il·lustracions, taules, gràfics…) - Criteris semàntics termes sintagmàtics: significat no deduïble, impossibilitat d’inserció d’elements lingüístics relacions de classificació o d’oposició amb altres termes Elaboració Buidatge
- 22. Pertinència dels termes -Arbre de camp com a guia - Termes de la llengua general - Termes massa especialitzats Metodologia del treball terminològic en les denominacions - Entrada en minúscula - Substantius i adjectius: en singular - Si cal flexió de gènere: verd -a adj.; abat | abadessa n m, f - Verbs: en infinitiu - Assignació de l’àrea temàtica per a cada concepte Elaboració Buidatge
- 23. - Subconjunts determinologia específica d’una àrea o subàrea ex. ioga, rem, waterpolo, fruites i verdures exòtiques, etc. - Contingut total, definicions, equivalents en altres llengües - Llistats específics ad hoc sempre que sigui possible Elaboració Cessió de dades
- 24. - fixació denomenclatura - categorització - adscripció temàtica - redacció de definicions - redacció de notes - establiment d’equivalents Elaboració Compleció
- 25. Elaboració Nomenclatura - convencions: entradesen minúscules, indicació de les formes femenines, plurals lexicalitzats, etc. - categories lèxiques: esp. en els verbs - tractament de la sinonímia: jerarquització (sinònims absoluts, complementaris) - sigles - denominacions desestimades - denominacions comercials - equivalents en altres llengües Compleció
- 26. Elaboració Noció - adscripció temàticadel concepte - definició: coherència en els descriptors, adequació a l’objectiu del producte, ús de terminologia referenciada en el mateix producte - notes: homogeneïtat, pertinència, adequades per al públic del treball, diferents tipus de notes (enciclopèdiques, sintàctiques, morfològiques, d’ús, etc.) Compleció
- 27. Elaboració Revisió temàtica irevisió final Revisió temàtica i revisió final - revisió de llistats per àrees i subàrees - altes i baixes de termes - possible revisió de l’arbre de camp - detecció de neologismes susceptibles de normalització (sessió de normalització) - revisió del conjunt: lectura del llistat alfabètic
- 28. Cercaterm Neoloteca biblioteca en línia diccionarisen línia terminologa oberta criteris metodològics criteris terminològics Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 29. Cercaterm 917.000 denominacions 200.000 fitxes motor de cerca multilingüe classificació temàtica noves propostes servei d’atenció personalitzada més de 3.000.000 de pàgines vistes anuals més de 2.500 consultes personalitzades anuals Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 30. Què consulta? • productesterminològics elaborats pel TERMCAT o que han comptat amb el seu assessorament • termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT (Neoloteca) • termes procedents dels treballs de recerca puntual del Servei de Consultes • noms de plats procedents de l’aplicació Plats a la carta • terminologia cedida per convenis de col·laboració amb altres institucions i organismes: Universitat de les Illes Balears, Universitat Politècnica de Catalunya • termes procedents de la traducció catalana de normes UNE • fitxes de criteris Cercaterm Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 31. Marcatge d’estat • fitxesamb marcatge de procedència • fitxes que poden requerir actualització Marcatge de procedència (font) • origen de les dades • any de publicació Elaboració Bones pràctiques en la recerca Cercaterm
- 32. Exemples • Neoloteca: sistemade posicionament global • productes terminològics elaborats pel TERMCAT: neu mullada • Plats a la carta: amanida vegetal • termes procedents del Servei de Consultes: abaia, xirimoia blanca • termes procedents de normes UNE: gestió de la qualitat, allotjament rural • terminologia cedida per altres institucions i organismes: - Universitat de les Illes Balears: diccionari d’afàsies (acalcúlia afàsica) - Universitat Politècnica de Catalunya: absorbidor de feix - Diccionari d’autor: Vocabulari de paremiologia (adagi) Elaboració Bones pràctiques en la recerca Cercaterm
- 33. Diccionaris en línia Elaboració Bonespràctiques en la recerca
- 34. català castellà francès italià anglès alemany nom científic mésde 6.900 denominacions catalanes índexs alfabètics índex temàtic noves incorporacions cerca simple i cerca avançada Elaboració Neoloteca Bones pràctiques en la recerca
- 35. difusió al webdels criteris aplicats pel Consell Supervisor Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 36. Denominació: CRITERI Nom explicatiu Equivalents Àreatemàtica: - Tipus criteri - Classificació àmbit Categoria lèxica Definició: - Nucli del criteri - Argumentació (numerada) - Exemples CRITERI Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia? es cinestesia n f fr cinesthésie n f en [GB] kinaesthesia n en [US] kinesthesia n <Criteris > Criteris lingüístics > Casos concrets> <Ciències de la salut> Es considera que la forma adequada és cinestèsia (nom femení) i no *kinestèsia o *quinestèsia. El motiu és que cinestèsia s’ajusta al criteri general de transcriure amb una lletra c en català la lletra k (kappa) inicial d’un mot grec. Aquest criteri es compleix a cinestèsia, paraula creada a partir dels formants cine- (del grec kinema -atos ‘moviment’) i -estèsia (del grec aísthesis ‘sensació, sensibilitat’). En canvi, *kinestèsia i *quinestèsia incompleixen el criteri de transcripció de la kappa grega. La cinestèsia fa referència a la sensibilitat propioceptiva que informa sobre la posició, el pes i els moviments de les diverses parts del cos. Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 37. Futur immediat: noudiccionari de criteris Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 38.
- 39. Criteris metodològics Bibliografia: Criterisde presentació en els treballs terminològics Categories lèxiques: Generalitats Categories lèxiques: Noms (doble gènere, plurals lexicalitzats) Definició: Presència i representació del subjecte Definició: Sinonímia, referència a altres denominacions, autoreferència Definició: Ús de les oracions de relatiu Denominació: Representació del femení (generalitats) Denominacions acabades amb preposició Denominacions científiques de base llatina Denominacions procedents de marques comercials Fórmules químiques L'ordenació de termes Notes: Naturalesa, presentació i fórmules Qüestions numèriques: xifres o lletres, separació de milers i decimals Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 40. Criteris lingüístics - Peral treball terminològic Formació de termes amb elements cultes Manlleus i calcs lingüístics en terminologia - Per a un àmbit d’especialitat Denominació catalana d'animals Denominació comuna dels enzims Denominació de malalties parasitàries Denominació de races d'animals domèstics Localització de productes informàtics Noms de professions Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 41. Comentaris terminològics l’apunt terminològic Elaboració Bonespràctiques en la recerca
- 42. la finestra neològica Elaboració Bonespràctiques en la recerca Comentaris terminològics
- 43. la consulta delmes Elaboració Bones pràctiques en la recerca Comentaris terminològics
- 44. El blog: oberturaa la participació dels usuaris Elaboració Bones pràctiques en la recerca
- 45. Edició i difusió •format paper • díptic • tríptic • cartell • diccionari • vocabulari • punt de llibre, etc. • format digital • diccionari en línia • diccionari en línia allotjat • material gràfic descarregable, etc.
- 46. Diccionari en línia,terminologia oberta Edició i difusió
- 47.
- 48. Incorporació a laBiblioteca en línia, Delicious, etc. Edició i difusió
- 49. Notícies web, blog Ediciói difusió
- 50. Capçaleres web, butlletíelectrònic Edició i difusió
- 51.
- 52. Articles i presentacions Ediciói difusió
- 53. • Assessorament metodològic: •metodologia en l’elaboració d’un diccionari • eines: GdTWeb • Assessorament terminològic: • revisió terminològica final • consultes puntuals • sessions de normalització • Assessorament documental • Codifusió dels resultats Conclusions Treball col·laboratiu CPNL-TERMCAT
- 54.