Estratègia en l'Estigma en les addiccions - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Lídia Segura, Sub-direcció General de Drogodependències

1. Lídia Segura García
Sub-direcció General de Drogodependències
Estigma en les addiccions
Estratègia
26 de març de 2021
Formació per fer front a l’estigma en les addiccions,
adreçada a professionals de la XAD

2. Atribut negatiu que torna diferent a la
persona, i se la menysprea per
aquesta condició
(deformacions físiques, defectes en el
caràcter, singularitats de grups ètnics,
nacionals o religiosos…)
Definición de Goffman, 1995

3. L’estigma en l’àmbit de la
salut descriu un procés sociocultural
en el qual es devaluen grups socials;
són rebutjats i exclosos en base a
una condició de salut socialment
desacreditada.
Weiss, M. 2006

4. L’estigma pot ser entès
com un atribut, comportament o
reputació que desprestigia socialment.
En aquest contextos, els problemes
relacionats amb les addiccions a
substàncies semblen ser particularment
susceptibles a l’estigma.
John F. Kelly, 2009

5. Estigma social i addiccions
5
▪ Tot allò que se surt de la norma establerta és susceptible de
convertir-se en quelcom estigmatitzat
▪ Al llarg de la història, les addiccions han estat un àmbit
d’estigmatització (presenta elements de dissonància cognitiva, de
por i de desviació de la norma establerta).
▪ Tres conceptes fonamentals per entendre el rebuig social:
▪ Característiques comunes entre l’estigma, el prejudici i l’estereotip:
✓ Falses creences
✓ Falses generalitzacions (García del Castillo, 2020)
Estereotips Prejudicis Discriminació
Idees
errònies
Manca
d’informació
Desconei-
xement de
la malaltia
addictiva
DEPENDÈNCIA: Reconeguda per l’OMS
com un problema de salut però amb
possibilitat de TRACTAMENT I, en
conseqüència, REHABILITAR-SE

6. Expressió de l’estigma en addiccions
▪ Atribució de culpa
(“Ell/ella s’ho ha buscat”)
▪ Creences errònies associades amb el grau de
control que té sobre la malaltia.
(“No ho deixa perquè no vol”)
▪ Esperar defectes en el caràcter
(“Falta de fiabilitat, irresponsabilitat, agressivitat,…)
▪ Distanciament social
(“És el teu problema, no el meu”)
▪ Ús d'etiquetes en el llenguatge
(Drogoaddicte Vs. Persona amb un trastorn relacionat amb el
consumo d’alcohol)
Les persones
consumidores
s’associen amb
violència, vici, falta
de voluntat,
delinqüència i
despreocupació per
les normes socials.
6

7. Estigma social i addiccions
L’ESTIGMA i l’AUTOESTIGMA son obstacles per l’accés als serveis de
salut i els tractaments efectius
+ S’AMAGA LA
MALALTIA
POR
a l’etiqueta
pejorativa i al
rebuig social i a la
discriminació
No es fa
PREVENCIÓ ni
aconsegueix
adherència al
tractament
“No és problema
meu”
“No és un
problema de salut”
=
=
Les persones
afectades NO
ARRIBEN A
TRACTAMENT,
O ARRIBEN TARD.
Persones
afectades
Professionals
de la salut
7

8. Estratègia contra l’estigma
8
Les desigualtat, l’estigma i el respecte
als drets de les persones son eixos
transversals en el Pla de Drogues i
Addiccions Comportamentals 2019-23
L’abordatge de l’estigma
s’alinea amb la feina que
desenvolupen, entre d’altres,
la Xarxa Catalana de Persones
que Usen Drogues (CATNPUD) i la
Federació Catalana de
Drogodependències (FCD).

9. Estratègia contra l’estigma
3 nivells d’actuació
9
• Professionals de la XAD.
• Altres professionals de la salut
Accions de sensibilització
Grups focals amb persones afectades
Estudi d’avaluació de l’estigma dels professionals de l’atenció
primària
Creació Observatori Alerta Estigma Drogues
ANÀLISI
PREVENCIÓ
FORMACIÓ

10. Anàlisi
Grups Focals
10
DESCRIPCIÓ: Grups focals amb representants de diferents associacions de la
Federació Catalana d’Alcohòlics Rehabilitats i els seus familiars, AUPAM i ASAUPAM.
OBJECTIUS: Recollir experiències, opinions i emocions vinculades a la vivència de
l’estigma per patir una addicció (testimonials).
Abril 2016
Afectats/des. Opinions:
•Estigma = discriminació, rebuig de la societat:
les veuen como “vicioses” sense control sobre el
seu consum. No es veu un problema de salut.
•Causes: manca d’informació i de
sensibilització.
•Doble estigmatització de les dones
consumidores: no s’ajusten al rol esperat (mares
/ cuidadores).
Familiars. Opinions:
•Estigma per part dels professionals de la salut. Han viscut
descrèdit i rebuig en l’àmbit sanitari.
Conseqüències de l’estigma (comú):
• És una barrera d’accés a tractament
• Crea frustració i depressió a la persona consumidora. Als familiars
crea impotència, ràbia i dolor.
• S’amaga el problema per vergonya i per por a que la societat els/les
jutgi.
RESULTATS:

11. RESULTATS:
Anàlisi
Estudi d'autoavaluació de l’estigma
11
DESCRIPCIÓ: Qüestionari d'autoavaluació individual a 46 professionals de 2 centres
d’atenció primària i sessió grupal de discussió amb preguntes semi-estructurades.
OBJECTIUS: Recollir opinions, creences i percepcions de professionals d’atenció primària
sobre els usuaris d’alcohol i drogues, i conèixer les seves dificultats en l’atenció.
CentrE Alcohol HeroÏna
Tractament
(0-18)
Prat de Llobregat 5,89 7,56
Terrassa Nord 6,26 6,84
Càstig
(0-18)
Prat de Llobregat 4,42 5
Terrassa Nord 5,15 5,32
Amenaça social
(0-18)
Prat de Llobregat 8,74 12,81
Terrassa Nord 7,11 9,96
Atribució culpa
(0-21)
Prat de Llobregat 9 10,31
Terrassa Nord 10,48 9,92
Atribució
exoneració
(0-9)
Prat de Llobregat 2,39 2,88
Terrassa Nord 3,04 3,29
Autocontrol
(0-12)
Prat de Llobregat 4,39 3,5
Terrassa Nord 3,92 3,26
Conclusions
S’ha de treballar per aconseguir que els/les
professionals d’atenció primària millorin les seves
actituds en relació als supòsits de culpabilitat
(versus malaltia) i la seva percepció de la persona
consumidora com una amenaça social (agressivitat, falta de fiabilitat).
•Dimensions amb resultats més elevats:
amenaça social i atribució de culpa
•L’heroïna puntua per sobre l’alcohol en totes
excepte la dimensió d’autocontrol.

12. Anàlisi
Dades “Beveu Menys”
DESCRIPCIÓ: Qüestionari reduït a 8 preguntes inclòs a la formació on-line del
programa Beveu Menys adreçat a professionals d’atenció primària.
RESULTATS:
•2.081 persones han respòs per alcohol i 2.022 per heroïna
•Dimensió amb resultats més elevats: autocontrol i amenaça
social per heroïna.
•L’heroïna puntua per sobre l’alcohol a excepció de la dimensió
d’autocontrol i càstig.
Seria beneficiós per a ell/ella l’assistència obligatòria a un
programa de conscienciació i sensibilització sobre l’alcohol i altres
drogues
L’addicció és per la seva personalitat
Es mereix algun tipus de multa pel consum que fa L’addicció és causada per les pròpies decisions
No m’importaria tenir-lo/la com a veí/veïna
Aquesta persona és capaç de prendre decisions competents en la
seva vida
Actuarà de forma violenta contra els altres Aquesta persona és capaç de controlar el consum si s’hi esforça
12
Alcohol Heroïna
Càstig
(0-6)
1,92 1,30
Amenaça social
(0-6)
2,40 3,52
Atribució culpa
(0-6)
2,36 2,60
Autocontrol
(0-6)
3,02 3,00

13. • Són conscients:
• del què és l’autoestigma i com afecta a la persona consumidora
• que tenen prejudicis i que dificulten i interfereix en l’atenció que donen
• Minimitzen el problema del consum d’alcohol ja que està molt més normalitzat
(“alcohol millor vist”)
• Tendeixen a relacionar el consum de substàncies amb certs perfils sòcio-econòmics
• Fan poca referència a que es tracta d’una “malaltia”
• Tendeixen a pensar que serà difícil que se’n surtin i no hi presten molta atenció ni
esforços tot i que molts/es tenen clar el que haurien de fer a la consulta
• Desconfien de l’èxit del tractament
(296 respostes)
Anàlisi
Fòrum – Beveu Menys
Com afecten els vostres prejudicis en vers les persones amb problemes d'alcohol i drogues en la vostra feina a la consulta?
Com creieu que afecta l'autoestigma (els prejudicis cap a ells mateixos) de les persones que pateixen problemes amb l'alcohol i les drogues
a la demanda d'ajuda?
13

14. Anàlisi
Fòrum – Beveu Menys
“...si tens un pacient amb
problemes derivats de
l'alcohol i les drogues ...
pots pensar que ell se
l'ha buscat per seguir
consumint les drogues
malgrat els problemes
que li ocasiona”
“cuando haces las
diferentes preguntas y te
comentan pues que han
tomado algún tipo de
droga, o vienen con signos
obvios de embriaguez…
me llego a plantear: nadie
te obligó a beber, nadie
te obligó a tomar dicha
sustancia...”
“Tendeixo a pensar
que les persones
que cauen en
addiccions gran
part ve donat pel
seu caràcter”
“Crec que un dels
prejudicis que influeix
més és pensar que les
persones que tenen
problemes amb l'alcohol
i les drogues és perquè
no s'esforcen el
suficient per sortir-se'n”
“En muchas ocasiones
podemos creer que la
persona que llega a ese
nivel lo hace porque
quiere y con fuerza de
voluntad podría beber
menos o dejarlo”.
“Em costa entendre que
es faci un ús excessiu
d'alcohol i drogues, i el
mateix temps entendre
que cada dia es beguin
un got de vi, per
exemple”
14

15. Anàlisi
Fòrum – Beveu Menys
“Està clar que a ningú li
agrada ser amic o tindre
algun conegut o familiar
amb problemes amb
l'alcohol, cap persona
dirà res ni comentarà el
tema davant d’una
quedada social o a la
feina”
“Jo penso que no dona
confiança tenir un
company de feina amb
problemes d'addicció de
qualsevol tipus”
“La gran majoria de
pacients
acostumen a no ser
honestos quan se'ls
pregunta pel
consum d'alcohol i
drogues”
“Todo el mundo
miente pero un
adicto es probable
que más, ja que pot
anar lligat a una
personalitat
manipuladora en
gran probabilitatt”
15

16. Anàlisi
Fòrum – Beveu Menys
“Sí que és cert que els
meus prejudicis de no
creure en l'efectivitat del
tractament, fa que no
incideixi massa.”
“…quan llegeixo les dades
estadístiques que publiquen
comunicant que únicament l’1%
de la població es cura del trastorn
amb l’alcohol, em desanima i em
fa pensar que amb la meva petita
aportació/intervenció no faré lo
suficient perquè el/la pacient es
curi del trastorn amb alcohol.”
“el que em crea més prejudicis és
en el moment de les recaigudes
quan has fet un treball molt gran
amb la persona i després recau.
Afecta sovint, perquè la sensació
és que si entres en el tema, hi
dedicaràs molta energia i temps...
genera força desgast i frustració
del professional”
16

17. Observatori d’alerta sobre l’estigma cap a les persones que
usen alcohol i/o drogues.
▪ Informació clau per conèixer àmbits de millora i per reorientar i adaptar millor les
actuacions de sensibilització i formació, els procediments i programes que tots
desenvolupem.
▪ Seguiment continu de les situacions, elaboració i publicació d’un informe anual on es
descriguin les comunicacions rebudes i les actuacions que s’han dut a terme.
▪ Fulletons i díptics
OBJECTIU: Conèixer millor la realitat i cercar vies per reduir l’estigma
i protegir els drets de les persones que usen drogues, incloent el seu
dret a la salut i el dret a la vida.
http://www.fcd.cat/alerta-estigma/
Anàlisi de necessitats
Observatori Alerta Estigma Drogues
17

18. • Dades de la persona que envia el
formulari
• Dades de la persona a la que se li
han vulnerat els drets
• Descripció de la situació que es vol
denunciar:
• Informació de com s’ha resolt
Anàlisi de necessitats
Observatori Alerta Estigma Drogues
18

19. 8 casos rebuts (4 dones, 3 homes i 1 entitat):
• Al carrer
• Serveis socials
• Atenció sanitària-hospitalària (3)
• Sistema judicial i cossos policials (2)
• Classe temàtica al PIAD
Àmbit on ha tingut lloc
• Pintades al carrer.
• Usuaris no atesos a comissaria si no van acompanyats perquè la seva paraula no té validesa
• Posar com a exemple d’agressor a borratxos o persones que vagin drogades en una classe de
defensa personal.
• Atenció sanitària agressiva, sense prestar atenció al/la pacient, culpabilitzar al consum de drogues
del problema de salut.
• Dificultar la gestió de tràmits a serveis socials a una persona consumidora i sense llar. Comentaris
de menyspreu.
• Menyspreu, culpabilització i desatenció en ingrés hospitalari.
• Comentaris pejoratius per part de cossos policials.
Situacions
Anàlisi de necessitats
Observatori Alerta Estigma Drogues
19

20. Materials:
Pòsters:
Tríptics:
Anàlisi de necessitats
Observatori Alerta Estigma Drogues
20

21. • 2 minuts aprox.
• Emissió en monitors de TV dels Centres
d’Atenció Primària (CAPs).
• Difusió a través del Canal Drogues i xarxes
socials.
PROCÉS DE CREACIÓ:
 CONTINGUTS: Utilització de les aportacions (opinions, emociones…) dels Focus Groups.
 Treball intern de la Sub-direcció:
• 2 sessions internes (diferents equips) d’anàlisis / discussió de selecció de missatges.
• Anàlisis de campanyes existents en salut mental
• Contrast / validació de missatges seleccionats amb persones afectades, familiars i professionals.
 Creativitat:
• L'objectiu era aconseguir un material amb una “mirada amable”, mostrant gent natural per no caure en
l’estigmatització a través de les imatges (contrasta con el estigma).
Ciutadania
Prevenció
Vídeo capsula
21

22. Anàlisis i accions
de sensibilització
Ciutadania
22

23. ▪ Incorporació de dinàmiques per tractar l’estigma en les addiccions al
principi de les formacions dels programes de la SGD:
▪ A través de dinàmiques, de presentació de casos o de respondre qüestionaris
d’autoavaluació de les actituds estigmatitzadores
▪ Reflexionar sobre les actituds estigmatitzadores i com afecta a les
persones que atenen i sobre l’addicció com un problema de salut
Estratègia de formació
Formació en el marc dels programes de la SGD
...
23

24. Estratègia de formació
▪ Formació a tots els recursos de la XAD entre 2021 i 2022.
▪ A càrrec de la Federació Catalana de Drogodependències (FCD)
▪ Materials
OBJECTIUS:
 Formar i conscienciar als diferents àmbits d’atenció professional i a la
ciutadania sobre la importància de deixar d'estigmatitzar a les persones
que usen drogues
 Disposar de més eines i habilitats per identificar i reduir l’autoestigma de:
• Les persones usuàries
• Propis professionals
• Comunitat
Formació a la XAD
24

25. Reflexions finals
25
• L’estigma continua sent la principal barrera d’accés al tractament.
• Comporta una vulneració dels drets a la dignitat i discriminació.
• Es clau incloure dinàmiques orientades a disminuir els prejudicis i el canvi
d’actituds dels professionals de la salut quan es fa formació especialitzada en
programes preventius.
• Es clau poder conèixer amb l’observatori quina és la realitat que viuen les
persones amb problemes d’addiccions.
• Els professionals especialistes poden contribuir a la disminució d’aquests
prejudicis en altres professionals no especialistes i sobretot en la disminució
de l’autoestigma en les persones que atenen.
• Els serveis de la XAD tenen un paper cabdal en la disminució d’actituds
estigmatitzadores en la comunitat on treballen.
• Posar la persona usuària al centre és primordial.
25

26. http://drogues.gencat.cat/
Lo important no són les substàncies,
són les persones
“ ”