FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014

4a Jornada Tècnica de drogues de l’Alt Penedès
Gènere i drogues
Gemma Altell

Necessitat de parlar de gènere en el
treball amb drogues?
Expectatives del seminari

Iniciativa Malva. Línies d’intervenció
Dones Joves i
adolescents
Homes Professionals Comunitari Administracions
Eix prevenció i
sensibilització X X X X X X
Eix tractament
X X X
Eix RRDD i RR
X X X
Eix consultoria i
formació X X X
Eix Investigació
X X X X X X

Assessorament
Sensibilització i
disseny d’eines
www.fsyc.org/malva
Participació en:
- Protocol per a l’abordatge de la
violència de gènere en l’àmbit
de la salut a Catalunya.
-Guies per a la detecció,
derivació i intervenció
a l’àmbit de
les drogodependències.
(Generalitat de Catalunya)
-Explorar ambdues xarxes,
recursos i coordinació
Continguts innovadors i útils.
Noves estratègies d’intervenció.
Utilitat en la pràctica professional diària.
Importància de treballar amb agressors o potencials.
Necessitat assessorament per a casos complexos.
Formació
Atenció a les dones, atenció als problemes de drogues, serveis socials i atenció primària
Línia MALVA: Intervenció amb professionals

• Proporcionar algunes eines d’anàlisi de la realitat amb
perspectiva de gènere.
• Prendre consciencia del paper dels/les professionals en els
biaixos de gènere en la intervenció.
Objectius de la sessió

Què se sol dir de les dones que
consumeixen drogues i/o tenen
problemes amb les drogues?
Dinàmica 1

PERSPECTIVA DE GÈNERE
Conceptes bàsics

Llistat de conceptes bàsics
• 1. Sexe
• 2. Gènere
• 3. Sistema sexe-gènere
• 4. Estereotips de gènere
• 5. Androcentrisme
• 6. Socialització de gènere

SEXE: Diferències biològiques (anatòmiques i fisiològiques) entre
homes i dones que fan possible la reproducció. S’han considerat
universals durant molt temps.
Fa que parlem d’homes o dones
per les seves característiques
biològiques: genètiques, genitals
i gonadals.
Conceptes bàsics.
1. El sexe

Està determinat per la cultura i el context social,
polític i econòmic basat en el poder, i en les
diferències sustentades en la desigualtat, però no
per la biologia.
Influeix inevitablement en les relacions
socioculturals entre dones i homes, nenes i nens,
incloses les relacions de poder i subordinació
entre tots dos.
GÈNERE: Gènere no es sinònim de dona. Fa
referència als rols, responsabilitats i
oportunitats assignats a un o altre sexe, a allò
que s’espera de la persona pel fet de ser home
o dona. Fa referència al que és femení i al que
és masculí.
És, per tant, una construcció social.
Conceptes bàsics.
2. El gènere

Fa referència a un sistema d’organització social en el qual sexe i gènere són
assimilats i, per tant, determina una única forma de mirar el món:
• Dicotomia (home-dona)
• Desigualtat de poder entre tots dos (androcentrisme)
Què passa si, a més, allò masculí té connotacions més positives,
triomfals i de poder que allò femení?
Es crea un sistema de desigualtat en el qual l’home té una posició de major
poder.
“Sensació de no tenir escapatòria
en aquest sistema”.
Conceptes bàsics.
3. Sistema sexe-gènere

Exemples de menysvaloració en el llenguatge
HOME DONA
Un qualsevol
(home anodí)
Una qualsevol
(prostituta)
Verduler
(home que ven verdures)
Verdulera
(dona vulgar)
Això és collonut!
(alguna cosa divertida o
sorprenent)
Això és un conyàs!
(quelcom avorrit, dolent)
Estàs fet un toro
(fort, sa)
Estàs feta una vaca
(gorda)

ESTEREOTIPS DE GÈNERE: Fan referència a una sèrie d’idees imposades,
simplificades, però bastant assumides sobre les característiques, actituds i
aptituds de les dones i els homes. Deixem de parlar de persones per parlar
d’homes i dones generalitzadament, de la forma correcta de ser i d’estar en el
món com dones o homes.
Conceptes bàsics.
4. Estereotips de gènere

Dinàmica 2: atribucions de gènere
Com són els homes
Com són les dones

Homes Dones
Estabilitat emocional Inestabilitat emocional
Mecanismes d’autocontrol Manca de control
Dinamisme, agressivitat Passivitat, tendresa
Tendència al domini Submissió
Afirmació del jo Dependència
Aspecte afectiu poc definit Aspecte afectiu molt marcat
Agosarats Prudents
Racionalitat, franquesa i valentia Intuïció, frivolitat, por
Exemples:
Conceptes bàsics.
4. Estereotips de gènere

El “saber androcèntric” pressuposa l’experiència masculina
hegemònica com allò universal, deixant de banda els sabers,
aportacions i necessitats de les dones i dels homes amb una
visió diferent.
“És sabut que qui té el poder és qui dóna nom a les coses (i a les persones)” (Celia
Amorós)
Conceptes bàsics.
5. Androcentrisme

Exemples d’escrits històrics sobre el paper de la dona i el home

Definicions RAE Home i Dona
Hombre:
1. ser animado racional. Varón o Mujer.
2. varón. (Ser humano del sexo masculino)
3. Grupo determinado del Género humano: “el hombre europeo”
4. m. Individuo que tiene las cualidades consideradas masculinas por excelencia como
el valor y la firmeza: “Ese si que es un hombre!”
5. m. U. unido con algunos sustantivos por medio de la preposición de, para designar
al que posee las cualidades o cosas significadas por tales sustantivos. Hombre de
honor, de tesón, de valor.
6. m. coloq. Marido.
Mujer:
1. f. Persona del sexo femenino.
2. f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por excelencia: “¡Esa si
que es una mujer!”
3. f- Mujer que posee determinadas cualidades: Mujer de Honor, de Tesón...
4. F. Mujer casada con relación al marido.
Exemple sobre androcentrisme

Socialització de gènere: el procés pel qual homes i
dones anem construint des que naixem la nostra
concepció sobre nosaltres mateixos i el món en
funció del gènere que se’ns assigna.
Conceptes bàsics.
6. Socialització de gènere

Il·lustracions de Myriam Cameros.
Exemple bona pràctica per treballar la socialització de gènere.
Contes per abans de despertar, de Nunila López.

PERSPECTIVA DE GÈNERE EN
DROGODEPENDÈNCIES

Pel·lícula “Acusados” dirigida per Jonathan Kaplan

• Sembla una moda.
• Passem de la invisibilització a
l’essencialisme. És necessària
l’especificitat (biologicisme).
• Estar en minoria: la realitat
reforça estereotip.
Les dones continuen essent allò
que és diferent.
• Sobretot es parla de violència.
Què ha passat quan hem començat a parlar de gènere i
drogues?

• Accés: “Les dones accedeixen en menor mesura als recursos d’atenció,
especialment als residencials (per ex. essent la proporció d’homes amb
problemes d’abús d’alcohol de 2 a 1 davant de les dones, les taxes d’homes en
tractament quadrupliquen les de dones.”
Eva Bolaños. Mujeres drogas y Género. Gijón, abril, 2012.
Agència de Salut Pública BCN. Inici tractament (2011):
Homes 3.574 / Dones 1.204.
34% dones versus 66% homes.
• Permanència: No hi ha estudis concloents o diferències significatives respecte als
resultats del tractament en ambdós sexes. En alguns casos ni tan sols la
informació està desagregada per sexes. Hi ha una tendència en els homes a una
major retenció i majors abandonaments prematurs en les dones.
Algunes dades sobre tractament

• La drogodependència s’ha considerat un problema principalment “masculí”.
L’experiència masculina es considera la norma estadística.
• Les dones són considerades l’excepció a la norma i estan en minoria.
• El consum problemàtic de drogues, malgrat considerar-se una
“desviació”/transgressió, per als homes és un comportament compatible amb la
seva expectativa pel “rol de gènere”.
• Les dones que abusen de drogues estan transgredint el rol com a esposa, mare
i/o filla.
S’intervé des d’una perspectiva androcèntrica que provoca:
• Dificultat d’accés de les dones als tractaments
• Dificultats de permanència de les dones als tractaments
• Obstacles en la recuperació dels homes
Com està afectant el sistema sexe-gènere en l’atenció als
problemes derivats de l’abús de drogues?

• Noies cuidadores de nois (estereotip)
• Funció del consum per cadascú (noies i nois).
• Per exemple grups diferenciats
• Exercici de la violència en parelles joves a través de la pressió
al consum o sota els efectes del consum (Observatori)
• Tenir en compte el doble missatge que reben les noies
(“putes”/”estretes”)
Aspectes a tenir en compte del sistema sexe-gènere en la
prevenció en joves?

Grups:
• Accés programes de tractament dones
(residencial i ambulatori).
• Permanència tractament dones
(residencial i ambulatori).
• Rehabilitació/tractament amb homes.
• Programes de prevenció.
Dinàmica 3: identificació dificultats

• El rol de gènere pot funcionar com a factor de protecció en l’inici del consum però com a
factor de risc per l’arribada a tractament.
• Més deteriorament en arribar a tractament (psico/socio/salut) per rol i per tractament no
específic (minoria).
• Més judici i penalització familiar amb dona drogodependent. Menys suport.
• Per rol de gènere, els fills/es són atribuïts a la mare: Incompatibilitat de tractament i fer-se
càrrec dels fills/es.
• Valoració del seu paper com a mares.
• Fre en els tractaments, per les seves parelles.
• Entrada en el consum per la parella.
• Més penalització social dels consums.
• Prostitució, com a via d’aconseguir diners: estigma, baixa autoestima, més risc d’ITS.
• El centre és: la parella.
Qüestions específiques afegides que presenten les dones que
tenen problemes amb les drogues per raó de gènere

1. DIFICULTATS INHERENTS ALS SISTEMES
Manca de poder per prendre decisions (dones en llocs de decisió)
Escassa sensibilització sobre les diferències de gènere en salut
Manca de coneixement sobre les dones i els problemes de substància (amb
enfocament cultural)
Manca de models de tractament apropiats per gènere de baix cost
Diferències pel que fa a organització i finançament de serveis
Necessitat més àmplia de serveis
Nacions Unides: Tractament de l’abús de substàncies i atenció a la dona (2005)
Per tenir més informació: Dificultat en l’accés al tractament

2. OBSTACLES ESTRUCTURALS
La cura dels fills/es
Serveis per a les embarassades (conseqüències penals i posteriors drogues =
negligència)
Ubicació i cost dels programes (les dones guanyen menys)
Programes amb horaris rígids
Llistes d’espera (menys places, més espera)
Seguretat física (zones de risc)
Programes de reducció del dany
Coordinació dels serveis
Manca de detecció a l’atenció primària (prejudicis professionals / psicofàrmacs)
Opcions de tractament existents

3. OBSTACLES SOCIALS, CULTURALS I PERSONALS
Circumstàncies de vida desfavorables
Estigmatització, vergonya i culpa
Por de perdre la custòdia dels/de les fills/es
Manca de suport família/marit
El consum com a solució més que com a problema
Manca de confiança en el tractament

• Formació reduïda dels equips (prejudicis previs,
masoquisme,...)
• Normatives androcèntriques (no adaptades a presència de
fill/a, comunicació amb els fills…)
• No abordatge de problemàtiques específiques (temes més
endavant)
• Coordinació reduïda amb altres xarxes (violència, salut
mental, infància, inserció laboral)
• “Estar en minoria” en la intervenció (participació en els
grups, àmbit residencial, serveis de reducció de danys...)
Dificultats en la permanència en el tractament

• Atribucions de gènere que actuen com a factor de risc per a l’inici
del consum, la permanència i la severitat de l’addicció.
• Violència: S’ha de treballar directament “En aquest sentit, s’observa una
important qüestió de gènere, tant en les eines que les dones aprenen a utilitzar per
a la seva supervivència com en les que habitualment usen els homes, més
relacionades amb la violència directa o agressió física.”
Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo normal”, 2009
“A Espanya, la diferència més gran entre les morts d’homes i dones es dóna entre els 20
i els 25 anys. Això té unes causes clares: accidents de trànsit i esports de risc,
drogues, suïcidis i homicidis. "Per a cada dona es moren entre tres i quatre homes a
aquesta edat", diu Subirats. I explica que és el model de masculinitat el que els
porta a adoptar “aquestes actituds de perill, de desafiament, de manca de temor, de
risc", que no abunden en les dones…”
Marina Subirats. El País, 2008
Com afecta la manca de perspectiva de gènere a la intervenció
amb els homes?

COM INCLOURE LA PERSPECTIVA
DE GÈNERE EN EL TREBALL AMB DROGUES

Més enllà de les mesures concretes és necessari tenir present la
perspectiva de gènere en cadascuna de les intervencions amb les
persones (dones i homes)
No són necessaris els programes diferenciats però sí tenir en
compte les especificitats
Transversalitzar la perspectiva de gènere

• Autoestima de gènere. Fil conductor
• Doble penalització social / invisibilització dels consums
• Especificitats de salut per qüestió de sexe
• Maternitat
• Relació cos / sexualitat
• Relacions de parella / bidependència
• Violència (prestar especial atenció)
Temes que s’han de tractar específicament amb les dones
RECOMANEM:
Patricia Martínez. “Extrañándonos de lo
normal”, 2009

- L’autoestima de les dones es construeix en base al reconeixement dels altres i el
ser per als altres (socialització de gènere). També la infantilització.
- Ha de ser qüestió central i transversal a qualsevol intervenció.
ENS TROBEM AMB…
• Posar en el centre un denominador comú com a dones DDP: sentir-se
menyspreables /menyspreades.
• Ens trobem amb la minusvaloració per qüestions de gènere. Temes que solen
sortir: autoestima relacionada amb la importància del cos; sexualitat; a tenir
parella; a respondre a les expectatives (culpa per no respondre al rol de bona
mare, esposa…), a relacions de desigualtat, jornada laboral-tasques de casa (vida
quotidiana).
• Identificar i acceptar els propis sentiments, necessitats, desigs. Construir un
nou desig no centrat en la “feminitat” sinó que integri diversitat
d’experiències.
• Mantenir comportaments d’autocures.
• Desenvolupar estratègies d’autoafirmació.
• Arribar a l’autoresponsabilització.
Autoestima - autoconcepte

Penalització pel consum de drogues (igual que els homes).
Penalització per la transgressió del rol de gènere. La transgressió no és un
comportament propi del rol de gènere de les dones.
No compliment dels tres rols principals: esposa, mare i filla.
Pot provocar invisibilització dels consums (sobretot psicofàrmacs i
alcohol).
Provoca més retràs en l’arribada als tractaments.
Més deteriorament en l’arribada (salut mental, problemes orgànics...).
S’ha d’identificar el “pes” d’aquesta doble penalització social en el recorregut del
procés de la dona.
Doble penalització social/invisibilització consums

• Embaràs: prevenció i abordatge
• VIH/MTS/HEPATITIS
• Gènere: Dificultats en l’assertivitat per establir
conductes de protecció
Especificitats de salut per qüestió de sexe

• És un tema central en la identitat de qualsevol dona, tinguin fills/es o
no.
• El “mandat “ social de la maternitat només per a les dones.
• Naturalització de la maternitat: Suposant les capacitats i habilitats.
• Suposem que és una font de motivació per deixar el consum.
• Hi pot haver diferents vivències: pot ser un motiu important de culpa o
no.
•Treballar les diferents vivències possibles de la maternitat.
•Responsabilitat en la maternitat i paternitat.
•Treballar l’autonomia i l’esfera pública/privada. Esfera laboral.
•La presència dels fills en el tractament. Ocultació de consums.
Maternitat

• La construcció social del cos de les dones com a instrument en la
socialització de gènere.
• “Les dones són el seu cos. Cos per als altres, per procrear o lliurar-se, per
ser objecte d’admiració, xiulet o violació”.
• “Paradoxalment, el cos i la sexualitat són l’eix de l’opressió i condició
femenina, alhora que són font del seu poder, per objectes valorats i
desitjats.”
• “Les dones drogodependents posen en joc el seu cos i la seva sexualitat en
el consum de substàncies”.
• La sexualitat ha de ser element central en el tractament amb les dones.
Treballar la construcció que tenen sobre la sexualitat:
• Poder mantenir intimitat afectiva sense relacions sexuals.
• Gaudir de la sexualitat escollida.
• Recuperar l’acceptació i valoració del propi cos.
• Promoure una sexualitat segura.
• Aprendre a establir els límits desitjats en les relacions interpersonals i sexuals.
Treball sexual.
• Qüestionar les normatives en els tractaments que acaben vinculant
dones=sexualitat= problemes (identitat i estar en minoria). Exemple Can
Coll.
Relació cos / sexualitat

Tenir parella dóna “sentit a la vida” de les dones des de la perspectiva
de gènere.
L’amor, element fonamental, en l’ideal de gènere per a les dones.
Inclou: Atendre les necessitats dels altres i el lliurament a l’home.
Qüestionament del concepte bidependència / codependència.
Patologitzem des de la visió androcèntrica.
•Entendre l’abandonament dels tractaments des d’un altre punt de vista:
Anàlisi de gènere: parella consumidora (cura de la parella per damunt de
l’autocura) o parella no consumidora (pot donar-se una major relació de poder).
•Atenció a aquests elements que poden precipitar violència en la parella
drogodependent.
•Contemplar-ho com a factor de risc. Incloure en els programes de prevenció de
recaigudes.
•Incloure en els grups terapèutics (específics per a dones) les relacions de parella.
Relacions de parella / bidependència

- A la xarxa d’atenció a les drogodependències trobem un 60% de dones que estan patint violència
(detectades).
- A la xarxa de violència no trobem dades clares però sabem que una dona que pateix violència té 15
vegades més probabilitats de patir abús de substàncies psicoactives (legals o il·legals). La recent
investigació realitzada pel CAD de Villaverde revela el següent resultat: d’una mostra de 49 dones
amb parella actual o en l’últim any, 31 han patit violència. Això suposa un 63,3% de la mostra.
Aquests resultats són comparables a d’altres estudis realitzats en població drogodependent en
tractament, que obtenen percentatges per damunt del 50% (Irefrea, 2004: 69%; ASECEDI, 2007: 53%)
de la mostra en la prevalença de violència en la parella en dones drogodependents.
Font: MARTÍNEZ, P., Investigació sobre la intervenció en drogodependències i maltractaments en dones a les xarxes d’Atenció,
UNAD, 2009.
És l’expressió més greu i no tolerada de les desigualtats provocades
per el sistema patriarcal. No es dóna aïlladament i és necessari tenir en
compte tot el que hem recollit anteriorment.
Prestar especial atenció a la violència de parella

LLINDAR DE
VISIBILITAT
LLINDAR DE
TOLERÀNCIA
Violència física
i sexual
Violència
Psicològica
Comportaments
confosos
Actituds i
comportaments
de desigualtat
VISIBLE
NO
VISIBLE
Piràmide de la violència

• Fins fa molt poc manca de protocols de detecció i de coordinació entre xarxes (l’àmbit de
drogues ha estat capdavanter).
• La “normalitat” amb què accepten les dones aquesta situació de violència dificulta la seva
detecció.
• En els casos que es detecten, s’utilitzen l’estratègia de confrontació en els recursos de
drogodependències per intervenir sobre la problemàtica de violència.
• Manca de preparació per part de l’equip professional per afrontar aquesta problemàtica.
• Saturació en l’atenció a les drogodependències.
• Coordinació reduïda entre ambdues xarxes.
• Inadequació en la gestió dels processos de derivació.
• Segmentació del tractament.
Dificultats en la detecció i intervenció de violència de gènere
cap a la parella en l’àmbit de drogodependències

• Capacitat de reacció reduïda pel propi abús de
substàncies.
• Addiccions a psicofàrmacs no identificats i/o amb
prescripció mèdica: més risc en casos de violència.
• Major sentiment de culpa per la transgressió: retràs en la
denúncia i/o verbalització de la violència patida.
• Quan hi ha dificultats afegides més vulnerabilitat i risc.
• Ocultació del consum o de la violència per por de les
pèrdues (especialment fills/es).
• Major complexitat en el tractament. És necessari que sigui
central en el procés.
Aspectes rellevants a tenir en compte en la intervenció
quan hi ha violència

Què veiem ara?
Dinàmica 4: reprenem l’inici...

Atribucions dona drogodependent vs home drogodependent
Soledat en el
consum
Prostituta
Solitària
Tractaments
fets d’amagat
Disperses
També poden generar
dependència de les
seves parelles
Egoista
Són dèbils de
caràcter
Manca
d’autoestima
Consum més
individual
(solitari)
Mala mare
Transtorn de
Personalitat Límit
Culpable
Problemes
familiars
Dona
drogoaddicta
igual a puta
Desestructurada
Marginació
Segons estatus
socioeconòmic
OH ↑ ALTRES
DROGUES↓
Són totes
putes
Viciosa
Perduda
Menys dones que
homes consumidors
Poca
autoestima
Consum
individual
Transtornada
Marginalitat
Insegura
Maltractament -
Violècia familiar
Irresponsable
Via d’escapament
davant dels
problemesVulnerabilitat
Són unes
malaltes
Pressió social
Es percep menys que
en homes
Debilitat
No tenen
feina

1. Participació en els circuits territorials de violència.
2. Introduir eines de detecció precoç.
3. Formació per a ambdues xarxes.
4. Establir protocols de coordinació i derivació.
5. Desenvolupament d’investigacions amb la finalitat de visibilitzar.
6. Treballar la presa de consciència sobre la problemàtica no identificada.
7. Serveis residencials específics per a ambdues problemàtiques.
8. Tractar ambdues problemàtiques simultàniament.
9. Realitzar activitats dirigides a aquest col·lectiu en ambdues xarxes.
10. Treballar amb agressors i agressores drogodependents.
Violència contra la
parella i consum de
substàncies. Guia
per a professionals
de la XAD
Violència contra
la parella i
consum de
substàncies.
Guia per al
treball grupal
Bones pràctiques

MOLTES GRÀCIES PER LA VOSTRA PARTICIPACIÓ!
Gemma Altell
gemma.altell@fsyc.org
@gemmaltell

FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014

Similar to FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014 (20)

More from FSYC - Fundación Salud y Comunidad

More from FSYC - Fundación Salud y Comunidad (20)

FSYC - Drogues i Gènere. Seminari Vilafranca del Penedès Maig 2014