1. ÀFRICA

3. Concepte d’història a l’Àfrica

4. Història oral – Els griots

5. Historiadors d’Àfrica

6. L’Època moderna a l’Àfrica – del segle XV al XVIII

7. Caiguda dels imperis

8. El primers contactes amb el europeus

9. Comerç negrer

10. El Poble Dogón al segle XV

11. Animisme i fugida de l’Islam

13. 30.221.532 km² de superfície

14. Orografia regular

15. Climatologia mediterrània, desèrtica i subtropical

16. 1.000 milions d’habitants (Est. 2009)

17. 53 països

18. Més de 600 llengüesGEOGRAFIA D’ÀFRICA

20. Les Canaries

21. Cap Verd

22. Madagascar

23. Zanzíbar

24. Les SeychellesPrincipals rius: Senegal Volta Níger Congo (2n mes caudalòs) Nil (2n més llarg) Principals massissos: L’Atles al nord Volcans a la Vall del Rift

25. Tòpic: lloc de la no història: fonts escrites des del IV mil·lenni aC. Des d’escrits grecs i hebreus Fins a escrits xovinistes de l’època expansionista Defensors historicitat total: totes les empremtes humanes dels avant passats concreten una “història sense textos” Griots Periodització història africana: Paral·lelament a l’època moderna europea: Crisi General, del segle XV fins el XIX , des de l’expansió europea fins a la fi de tracta negrera. CONCEPTE D’HISTÒRIA A L’ÀFRICA

26. Història i tradició oral La tradició oral Fonts no escrites Cronologia no important Datació no exacte: atemporalitat Contrastació de dates amb fonts escrites exteriors Funció social exemplificadora

27. Elsgriots Historiadors orals africans Guardians de la història Memorització esdeveniments importants societat tradicional africana Històries transmeses de griot a griot amb tot detall Cranis de griots dins un baobab sagrat a Senegal

28. “A l’Àfrica, quan un vell es mor, una biblioteca es crema” Amadou Hampâté Bâ HISTORIADORS AFRICANS

29. Joseph Ki-Zerbo (1922-2006) Historiador i polític de Burkina Faso Primer africà que va ser agregatd’Història a la Universitat de la Sorbona Promotor i director de dos volums de la Historia General d’Àfrica de la UNESCO

30. AmadouHampatéBâ (1900-1991) Escriptor, historiador i filòsof Escriptor de l’oralitat Membre del Consell Executiu de la UNESCO Participa en l’elaboració d’un sistema unificat per a les llengües africanes

32. Els primers contactes amb els europeus

33. Navegants portuguesos

34. Exploradors de l’interior del continent

35. Evolució de la cartografia

36. El comerç negrerL’EPOCA MODERNA A L’ÀFRICA NEGRA

37. La caiguda dels imperis Imperi de Mali (1235-1645) Imperi de Songhay (1340-1591) Influència cultural Costums Lleis Llengua Causes de la caiguda Expansionisme europeu Comerç negrer Islam Disputes entre ells

38. Elsprimers contactes ambelseuropeus Europa buscava enriquir-se mitjançant el comerç: or, espècies, marfil i esclaus negres. Els primers van ser navegants portuguesos per la costa: NunoTristao Diego Cao BartolomeuDias Seguits per expedicionaris que volien conèixer l’interior del continent: MungoPark René Caillié Europa sostinguda per Àfrica i Amèrica de WilliamBlake, 1792

39. Els navegants portuguesos 1482-1486 – Diego Cao NavegantescollitpelRei Juan II per arribar al sud d’Àfrica, va fer tres viatjessenseaconseguir-ho Va arribar a la desembocadura del río Congo i va establirelsprimers contactes amb el Regne del Congo. 1441 – NunoTristao Va començar el comerçd’esclaus entre la costa africana i Portugal. 1487-1488 – BartolomeuDias El primer explorador europeu en doblar el cap de Bona Esperança, l’extrem sud d’Àfrica, va arribar a l’Índic a partir de l’Atlàntic.

40. Els exploradors de l’interior del continent

41. Els expedicionaris per l’interior del continent MungoPark (1771-1806) Escocès. 1795 – Fa una primera exploració patrocinats per l’Associació Africana de Londres per estudiar l'enigma de l’època: el curs del riu Níger. 1799 – Publica el relat del seu viatge: Travels in the Interior Districts of Africa. 1805 – Fa una segona exploració al riu Níger de la que no va tornar a causa d’un atac indígena. RenéCaillié (1799-1838) Francès. Fascinat per la lectura de Robinson Crusoe, marxa als 16 anys a explorar pels seus propis medis. Aprèn els costums locals, estudia el Corà i l’àrab, el 1828, disfressat de musulmà aconsegueix arribar a Tumbuctú i és el primer que retorna per explicar com és la ciutat. 1830 – Publica la narració del viatge i la Societat Geogràfica el recompensa.

42. Timbuctú. 1827. René Caillié

43. 1450 - Mapamundi inclós un atlesanònim de Florencia. Nomésl’àrea del Mediterranis’asembla a la realitat.

44. 1507 - Ampliació del mapamundi ptolemàic feta per Waldseemullerons’incorporenelsnousdescubriments.

45. 1554 - Münster, Sebastian, 1489-1552.“TotiusAfricæ tabula, & descriptiouniuersalis, etiam ultra Ptolemæi limites extensa.” Woodcutmap, withadded color, 26 x 35 cm. FromMünster’sCosmographiauniuersalis (Basel, 1554). [HistoricMapsCollection]

46. 1584 - Ortelius, Abraham,1527-1598.“Africae tabula noua.” Copperplatemap, withadded color, 37 x 49 cm. FromOrtelius’sTheatrum orbis terrarum (Antwerp, 1584). [HistoricMapsCollection]

47. 1644 - Blaeu, WillemJanszoon, 1571-1638.“Africae nova descriptio.” Copperplatecarte à figures map, withadded color, 35 x 45 cm. Fromthe second volume of Blaeu’s Le theatredvmonde; ovNovvel atlas contenant les chartes et descriptions de tous les païs de la terre (Amsterdam, 1644). Gift of J. Monroe Thorington, Class of 1915. [RareBooksDivision]

48. 1737 - Hase, Johann Matthias, 1684-1742.“Africa secundumlegitimasprojectionisstereographicaeregulas et juxtarecentissimasrelationes et observationes in subsidiumvocatisquoqueveterumLeonisAfricani. . . .” Copperplate map, with added color, 45 x 57 cm. [Historic Maps Collection]

49. 1787 - Clouet, J. B. L. (Jean-Baptiste Louis), b. 1730.“Lacs, fleuves, rivières et principalesmontages. de l’Afrique.” Copperplatemap, withadded color, 31 x 35 cm., withside panels of text on largersheet. FromClouet’sGéographiemoderneavecuneintroduction (Paris, 1787). Gift of John Delaney. [HistoricMapsCollection]

50. 1852 - Levasseur, Victor.“Afrique.” Steel engravedmap, withsomeadded color, 21 x 23 cm., set within a largerpictorialframework. FromLevasseur’s Atlas nationalillustré des 86 départements et des possessions de la France (Paris, 1852). [HistoricMapsCollection]

51. El comerç negrer Ja existia l’esclavisme Citació de Noé: “Malaït sigui Canaan!Que sigui per als seus germansesclau dels esclaus.” Gn 9,20-27 Imprescindible per a l’explotació d’Amèrica Àfrica: font d’esclaus. Entre 10 i els 28 milions de persones procedents de l'Àfrica Principals potencies esclavistes: Amèrica del Nord Gran Bretanya Portugal Espanya França Països Baixos Abolició el 1926 a partir d’idees de la Il.lustració Venda d'esclaus durant l'alta edat mitjana a l'Europa de l'est. Pintura de SergeiIvanov (1864-1910)

52. El comerç negrer

53. El comerç negrer

54. El comerç negrer

56. Porta sense retorn20 milions d’homes, dones i nens

58. Falla de Bandiagara

59. Tellem

60. Animisme/Islam

61. Mite dogón – la seva cosmogonia

62. Festa Sigui

63. SiriusEL POBLE DOGON AL SEGLE XV

64. El Tellem – homes ocell Pigmeus Caçadors/recolectors Dogons Animistes Agricultors Cosmogonia Setmana de 5 dies Festa Sigui Coneixements astronomia Sirius B

65. 1931 - Marcel Griaule va conéixer les tradicions més sagrades dels dogons, es parlava d’una estrela que acompanyava a Sirius Estrella amb un període orbital de 50 anys Setmana de 5 dies Festa Sigui Coneixements astronomia Enana blanca observada per primer cop a Europa el 1862 per AlvanGrahamClark, constructor d’objectius. Orbita al voltant de Sirius, estel binari més brillant del cel nocturn Po Tolo Sirius B

67. Ki-Zerbo, Joseph. Historia del África negra. Alianza editorial. 1980. Iniesta, Ferran. Kuma. Historia del África negra. Edicions Bellaterra. 1998. Espino, Antonio. Atlas Histórico del colonialismo. Editorial Síntesis. 2010. Enllaços de referència: http://www.zonu.com http://www.casafrica.es http://www.ikuska.com/Africa/index.htm http://libweb5.princeton.edu Fotografies del País Dogon: http://volarenpaisdogon.blogspot.com http://www.kingafreespirit.pl/kingaen/ BIBLIOGRAFIA I ENLLAÇOS