Presentació digital sobre els descobriments que van permetre l'expansió europea a inicis de l'edat Moderna. Pertany al temari de 3r ESO de Ciències Socials
Primer dossier per a 3r.ESO dedicat a l'época moderna: canvis i continuïtats amb l'edat mitjana, els descobriments geogràfics,l'humanisme,el Renaixement.
Presentació digital sobre els descobriments que van permetre l'expansió europea a inicis de l'edat Moderna. Pertany al temari de 3r ESO de Ciències Socials
Primer dossier per a 3r.ESO dedicat a l'época moderna: canvis i continuïtats amb l'edat mitjana, els descobriments geogràfics,l'humanisme,el Renaixement.
Unidad didáctica sobre los inventos creada a partir de una poesía como material didáctico. Realizada para una clase de de Didáctica de las Ciencias Sociales y aplicable al aula de primaria.
1. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
TEMA 9
L'ÈPOCA DELS DESCOBRIMENTS
Índex
1.- CAUSES DELS DESCOBRIMENTS
2.- LES EXPLORACIONS PORTUGUESES
3.- LES EXPLORACIONS CASTELLANES
4.- LES CULTURES PRECOLOMBINES
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS
Al començament del segle XV els europeus coneixien Europa i els
territoris que envoltaven el mar Mediterrani i el mar Negre. També sabien que
existia l'Índia, Xina i Japó pels viatges d'alguns viatgers medievals com Marco
Polo.
La resta del món no era conegut pels europeus. No sabien gairebé res de l'interior
d'Àfrica i Àsia i no sabien que existien altres continents com Amèrica i Oceania.
1.- CAUSES DELS DESCOBRIMENTS
A partir del segle XV els europeus van dur a terme una sèrie d'expedicions
per mar per millorar el seu coneixement del món. Les causes d'aquestes
exploracions van ser entre unes altres:
1) Els europeus necessitaven buscar noves rutes comercials amb Orient
d'on portaven espècies i sedes. Els turcs s’havien apoderat de l'imperi bizantí
i controlaven el tràfic de vaixells pel Mediterrani. Per això els països d'Europa
buscaven noves rutes cap a Àsia vorejant Àfrica.
2) Els avanços tècnics que van millorar la navegació:
- es van desenvolupar nous mapes pensats especialment per a la navegació, en els
quals s'assenyalava la distància més curta entre els diferents ports.
- es va estendre l'ús d'instruments de navegació que ajudaven a orientar-
se millor, com el astrolabi, la brúixola i el quadrant.
- es van crear nous tipus de vaixells, com la caravel·la. El seu nom procedeix de
l'àrab , “Karabos”, que significa escarabat.
2. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
La caravel·la tenia major velocitat i major capacitat de càrrega que altres
vaixells de l'època, per la qual cosa podia realitzar llargs viatges. A més
portava canons per defensar-se de pirates o vaixells enemics.
Astrolabi: instrument d'orientació basat en la posició dels estels.
Brúixola: instrument d'orientació que indica on està el nord
Quadrant: instrument per mesurar angles i traslladar-los als mapes
3. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
CONTESTA
1.- Quines zones del món coneixien els europeus al final de l'Edat Mitjana?
2.- Per què motiu els europeus necessitaven trobar noves rutes per
mar per arribar a Orient?
3.- Quins van ser els avanços que van permetre millorar la navegació?
4.- Què és el astrolabi?
5.- Assenyala els avantatges de la caravel·la enfront d'altres tipus de naus.
4. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
2.- LES EXPLORACIONS PORTUGUESES
Des de principis del segle XV, Portugal va buscar una nova ruta marítima cap a
l'Índia vorejant Àfrica.
Els portuguesos van ser avançant a poc a poc; primer van descobrir l'illa de
Madeira (1418) i les illes Açores (1431). Després van ser cap al sud vorejant la
costa africana.
En 1498 Basc de Gamma va arribar a l'Índia. D'aquesta forma es va crear una nova
ruta entre Europa i Àsia que no havia de passar pels territoris dominats pels turcs.
Els portuguesos van crear un gran imperi i es van convertir en una gran potència.
CONTESTA
1.- Quina ruta cap a Orient van utilitzar els portuguesos?
2.- Fixa't en el mapa i el text i assenyala qui va fer la ruta més llarga.
5. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
3.- LES EXPLORACIONS CASTELLANES
Els castellans van decidir navegar cap a l'oest, creuant l'Atlàntic que era un
mar temut per tots. Per a això, era necessari allunyar-se moltes milles de la costa i
endinsar-se en aigües desconegudes.
És així com es va arribar a descobrir Amèrica per Cristòfol Colom. Colom era un
navegant de la ciutat de Gènova (Itàlia) que volia arribar a les costes d'Àsia
travessant l'oceà Atlàntic. Ell pensava que la Terra era rodona, encara que moltes
persones de llavors creien que era plana.
Cristòfol Colom va presentar el seu projecte a els Reis Catòlics que van
decidir pagar l'expedició. Cristòfol Colom va sortir el 3 d'agost de 1492 des
del port de Pals de la Frontera a Huelva, amb tres naus anomenades la Pinta,
laNiña i la Santa María i amb 90 mariners a bord.
Els càlculs de Colom estaven equivocats doncs pensava que arribaria abans a terra,
però les setmanes passaven i no veien gens. Fins que el 12 d'octubre de 1492 van
veure costa. Ells pensaven que havien arribat a Japó, però estaven en una terra
desconeguda per a ells: Amèrica.
Després d'aquell primer viatge, Colon va fer altres tres més per explorar i
dominar aquells territoris.
En 1502 Colon va tornar definitivament a Espanya on va morir dos anys després,
convençut d'haver arribat a l'Índia.
Va ser un navegant italià AmèrigoVespucci qui havia de determinar que aquelles
terres pertanyien a un nou continent que es va anomenar Amèrica en honor seu.
CONTESTA
1.- Qui era Cristòfol Colom?
2.- Què pretenia Cristòfol Colom amb la seva expedició?
3.- En quina data va partir Colom amb la seva expedició i des d'on?
4.- Per què es va batejar al nou continent com Amèrica?
5.- Quants viatges va realitzar en total Colón? ___
7. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
La primera volta al món
En 1519 va sortir de Sevilla una expedició de cinc vaixells i 250 mariners el
capità dels quals era Fernando de Magallanes i el seu contramestre Juan
Sebastià Elcano. El seu objectiu era trobar el pas entre els oceans Atlàntic i
Pacífic i aconseguir donar la volta al món.
En 1520 van trobar l'estret que unia tots dos mars i al que van anomenar
estret de Magallanes.
Quan l'expedició va tornar a Espanya, va arribar una sola nau amb 18 homes.
Havien aconseguit donar la primera volta al món i demostrar que la Terra era
rodona.
CONTESTA
Quin era l'objectiu de l'expedició de Fernando de Magallanes?
Van aconseguir el seu objectiu?
Què van demostrar amb això?
8. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
4.- LES CULTURES PRECOLOMBINES
Abans de l'arribada dels espanyols a Amèrica existia en aquest continent una
gran varietat de cultures a les quals es coneix com precolombines (abans de
l'arribada de Colón). Les més importants van ser la cultura maia, inca i
asteca.
ELS MAIES
Eren una antiga civilització que vivia en la península del Yucatán, l'actual
Mèxic, Guatemala i Hondures. La seva època de major esplendor se situa entre els
anys 300 i 900 de la nostra era.
Els maies s'organitzaven en ciutats-Estat governades per un cap suprem. La
societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els
camperols i els esclaus.
Vivien de l'agricultura, principalment del blat de moro, el cacau, la carabassa, els
tomàquets i les espècies.
Van aconseguir grans descobriments en astronomia i matemàtiques, van tenir un
calendari i un sistema d'escriptura propis. Van desenvolupar un art molt ric en el
qual destaquen les piràmides escalonades.
9. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
ELS INQUES
Tenien el major imperi dels existents a Amèrica. Ocupava els actuals Perú,
Bolívia, Equador, Argentina i Xile. Quan els espanyols van arribar, els inques
estaven travessant la seva millor etapa. La seva societat estava formada per: els
nobles, el poble, els serfs i els esclaus. El cap suprem era el Inca que era
considerat fill del Sol.
La majoria de la població era camperola; conreaven el blat de moro i la patata. Els
seus animals domèstics més importants eren les llames i les alpaques, de les quals
obtenien aliment, mitjà de transport i llana.
Les seves obres més importants van ser: fortaleses, temples, palaus i tombes.
ELS ASTEQUES
Vivien a la vall de Mèxic. La seva civilització se sostenia gràcies a l'aliança de
tres ciutats: la capital Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán.
Quan van arribar els espanyols només feia menys de cent anys que s'havia
format aquesta aliança.
Els asteques eren un poble guerrer que s'organitzava en tribus, dividides en
diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus.
La seva economia es basava en el cultiu del blat de moro i altres productes com el
tomàquet o la carabassa.
Cobraven forts impostos als pobles als quals vencien en batalla i acostumaven a fer
sacrificis humans dels enemics derrotats.
CONTESTA
1.- Amb ajudeu d'Internet, realitza un text similar sobre una altra civilització
precolombina: olmeca, moxica, teotihuacana.
10. UNIDAT DIDÀCTIQUE ADAPTADA. CIÈNCIES SOCIALS. GEOGRAFIA I HISTÒRIA
2.- Recull en la taula les principals característiques de les tres cultures
precolombines més importants:
maies inque
s
asteques
Territoris
que ocupaven
Organització
Social
economia
5.- LES CONSEQÜÈNCIES DELS DESCOBRIMENTS
Com a conseqüència dels descobriments, Portugal i Castella van crear dos grans
imperis ultramarins (a l'altre costat dela mar).
Per evitar problemes entre aquests dos països, van realitzar un pacte que es va
recollir en el Tractat de Tordesillas de 1492.En aquest tractat es va decidir que a
Portugal li corresponien les terres d'Àfrica i Àsia i Brasil. Per a Castella quedaven
la major part de les terres d'Amèrica.
Els descobriments també van significar un gran avanç en les ciències, ja que
van permetre un millor coneixement de les terres i oceans, es van conèixer noves
espècies vegetals i animals. Tot això va donar un gran impuls a la geografia, les
ciències naturals i la cartografia.