SIGNIFICAT DE FRASES FETES

1. FRASES FETES
- A balquena  en gran quantitat.
- A bastament  suficientment.
- A bastança  prou.
- A bombo i platerets...  “a bombo i platillo”.
- A bots i barrals  molt.
- A boqueta de nit  “al anochecer”.
- A cabassos  ‘en gran quantitat’.
- A cau d’orella  ‘a l’orella, en veu baixa’.
- A causa de...  “debido a...”, (no es pot utilitzar: degut a...).
- A cegues  ‘amb desconeixement d’alguna cosa’.
- A contracor  “de mala gana”.
- A corre-cuita  “de prisa y corriendo”.
- A doll  abundosament.
- A dreta llei  amb justícia estricta.
- A dretes  expressament.
- A espentes i redolons  ‘amb dificultats i entrebancs’.
- A força de...  “a base de...”.
- A la babalà  ‘irreflexivament’.
- A la bestreta  anticipadament.
- A la dula  ‘sense control de ningú’.
- A la quinta forca  molt lluny.
- A la valenta  ‘amb gran voluntat i esforç’.
- A l’abast  “al alcance”.
- A l’aguait  vigilat.
- A l’engròs  ‘en gran quantitat’.
- A hores d’ara  ‘actualment’.
- A quin sant...  “ a santo de qué...”.
- A repèl  “a contra pelo”.
- A rossegons  ‘arrossegant-se’.
- A tort  ‘sense raó’.
- A tort i a dret  “a diestro y simienstro”, ‘per tots els costats, a tot arreu’.
- A tot estirar  “como mucho, como máximo”.
- Al cap i a la fi / comptat i debatut  ‘després de tot’.
- Al capdamunt / al capdavall  “en la parte más alta / en la más baja”
- A les palpentes  ‘ajudar-se de les mans per a evitar topar’.
- A manta  ‘en abundància’.
- A mitjan  “a mediados de...”
- Afluixar els cordons  minorar la tensió en una situació.
- A pams  ‘amb molta cura (“cuidado, esmero”)’.
- A pleret  “despacito”.
- A terminis  ‘a crèdit’.
- A saber  ‘potser’.
- A ras de  ‘al mateix nivell que’.
- A redós  protegit físicament.
- A repèl  ‘a contra pèl’.
- A trenc d’alba  en clarejar el dia.
- A totes passades  ‘siga com siga’.
- A tort  ‘sense rao’.

2. - A ull  ‘a simple vista’.
- A ulls clucs  confiadament.
- A una veu  “a una voz”; ‘tots han parlat a una veu’.
- A vessar  “hasta derramar”.
- Amb escreix  de sobra.
- Amb prou faenes  ‘difícilment, penosament, patint’.
- Anar a mal borràs  anar cada vegada pitllor.
- Anar a raure  anar a parar.
- Anar a regna solta  anar lliurement.
- Anar de bòlit  atrafegar-se, “ir a lo loco”
- Anar a pams  detallar, especificar, “ir por partes”.
- Anar com un Adam  anar mal vestit.
- Anar calent  enfadat.
- Anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia  anar-se sense dir res.
- Alçar-se en fer-se de dia / a trenc d’alba  “levantarse de madrugada”.
- Ara com ara  actualment.
- Ara i adés  sovint, “de vez en cuando”.
- Arribar i moldre  enllestir (acabar).
- Arronsar-se el melic  acovardir-se.
- Beure’s l’enteniment  ‘fer coses de boig’ (T’has begut el enteniment?  “¿te has vuelto loco?”).
- Bona cosa de  ‘en quantitat considerable’.
- Clar i ras  ‘sense embuts’.
- D’ara en davant  “a partir de ahora”.
- D’arrapa i fuig  ‘de qualsevol manera’.
- D’amagat  ‘ocultament’.
- D’atuvi  ‘d’entrada, primerament (“de antemano”).
- D’allò més  “de lo más, muy, mucho”.
- D’esme  ‘mecànicament’.
- De bat a bat  “de par en par”.
- De bell nou  ‘novament’.
- De bracet  ‘agafats del braç’.
- De cap a peus  ‘totalment, de principi a fi’.
- De colp  ‘sense pensar-ho’.
- De colp i volta / de sobte  “de repente”.
- De costum  “como de costumbre”.
- De debò  “de verdad”.
- Debades  “en balde”.
- De fit a fit  ‘mirar fixament’.
- De franc  “gratis”.
- De gaidó  “de soslayo, torcidamente”.
- De per riure  “en broma”.
- De retop  “de rebote”.
- De retruc  “de rebote”.
- De soca-rel  ‘totalment, del tot, íntegrament’.
- De sotamà  ‘amb dissimulació, dissimuladament’.
- Deixar pelat  ‘sense diners”.
- De tot cor  ‘amb sinceritat’.
- De valent  ‘molt’.
- De via estreta  de camí estret.
- Donar suport  “apoyar” (estem donant-li suport desinteressadament, ell s’ho mereix).
- En amunt  té de vint anys en amunt.

3. - En bona hora  ‘sortosament, amb sort’.
- En acabant  ‘després, al acabar’.
- En dejú  “en ayuno”.
- En un tres i no res...  “ en un santiamén...”.
- En cos de camisa  “en mangas de camisa” (m’agrada anar en cos de camisa).
- Estar a l’aguait  “estar al loro”.
- Estar fet una coca  ‘estar malalt o esfotat’.
- Estar fins al capdamunt  “estar hasta la coronilla” (estic fins al capdamunt de tu).
- Faltar un bull  “faltar un tornillo”.
- Fer molta ràbia  “dar mucha rabia”.
- Fer creu y ratlla  ‘oblidar-se i perdonar alguna cosa’.
- Fer classe  “dar clases” (m’agrada com fa les classes la Maria).
- Fer costat  ‘ajudar’.
- Fil per randa  ‘a peu de la lletra, de manera detallada’.
- Ficar el rem  ‘ficar la cama, equivocar-se’.
- Fer aigües  ‘estar en ruïna”.
- Fer una ullada  “pegar un vistazo”.
- Fer fàstic  “dar asco” (em fa fàstic menjar això).
- Fer la guitza  “fastidiar, molestar”.
- Fet i pastat  ‘idèntic’.
- Fer la visita del metge  ‘estar poc de temps’.
- Fer eixir els cabells blancs  ‘fer passar penes’.
- Fer salat  ‘ser graciós’.
- Fer el borinot  fer el desmenjat.
- Fer i desfer  ‘no acabar mai’.
- Gata moixa  “mosquita muerta”.
- Quedar-se amb l’os i la pell  “quedarse en los huesos”.
- Omplir el pap  ‘menjar’.
- Ploure a bots i barrals  “llover a cántaros”.
- Pel cap alt  ‘com a màxim’.
- Per si de cas...  “por si acaso, por si las moscas”.
- Must i a la gàbia  ‘a callar’.
- Ni fa ni fum  ‘no tindre cap importància’.
- No saber avindre’s  ‘no saber convéncer’.
- No deixar florir  no deixar-la créixer.
- No gens  “nada, nada de nada”.
- Sense solta ni volta...  “sin ton ni son”.
- Sense cap ni peus  ‘sense raó’.
- Ser un clau  ser puntual.
- Ser com la cera  se dòcil.
- Si més no  ‘almenys’.
- Si fa no fa  ‘més o menys’.
- Tindre la mà foradada  ‘ser malgastador’.
- Traure de polleguera  “sacar de las casillas” (em trau de polleguera quan en diu això).
- Tot dret  ‘sense desviar-se’.
- Tocar ferro  ‘previndre’s contra la mala sort’.
- Tocat i posat  ‘primmirat’.
- Tocant a  “en lo referente a..., junto a”
- Un ramat de  ‘gran quantitat’.
- Vora de  ‘al costat de’.
- Vendre a l’engrós  “vender al por mayor”.

4. - Xino-xano  ‘lentament, poc a poc’.
- De cop i volta  “de repente”.