Expressió escrita a través de paraules recercades

1. 1
Arnau P
Estintolar: vol dir apuntalar una cosa perquè no caigui, generalment un edifici, paret. Altres
paraules amb el mateix significat són: estantolar, estalonar, sostenir, enasprar, asprar.
Llàcova: Terreny irregular obert entre muntanyes, que forma valls estretes.
Corfa: Pell de certs fruits, del formatge, etc.
Boïc: Pilot de llenya seca i de brossa cobert de terra, que es crema i s’escampa com a adob.
Rafi: Ganxo de ferro amb mànec de fusta que usen els pescadors de la costa de València.
Taro: és una planta conreada, en països tropicals com la Xina o Hawaii, pels
seus corms comestibles o secundàriament per les seves fulles o flors.
Vàgil: Que es pot moure lliurement.
Vaire –a: De dos colors.
Filaberquí: Eina per a foradar que consisteix en una maneta semicircular o de doble colze,
giratòria, en un dels extrems de la qual hom subjecta la broca o perforador i en l'altre hi ha
un pom.
Abacà: Planta de la família de les musàcies, semblant al bananer, conreada als tròpics, de les
beines foliars de la qual s’obtenen unes fibres tèxtils.
https://www.racocatala.cat/forums/fil/155786/fil-de-les-paraules-estranyes
En una petita llàcova dels pirineus hi havia un poble anomenat Llavorsí. Fa poc va haver un
petit incendi al poble veí i per això en Joan i la seva família van decidir anar a Llavorsí, el
poble dels seus avis. Com en Joan no podia anar a l’escola perquè la van tancar per l’incendi
se’n va anar amb el seu avi a fer una excursió. Van començar a caminar i es van trobar un
camp ple de taros i d’albeques vaires. Eren molt boniques però no es podien entretenir molt
perquè aviat es faria fosc. Van seguir caminant fins a aturar-se a un espai ple de llenya. Van
agafar tota aquesta llenya per fer el boïc. De sobte van veure passar una llebre vàgil que
passava per allà però la van perdre de vista. Es va fer fosc i van tornar a casa. A l’arribar van
veure a l’àvia que estava traient la corfa del formatge per poder fer un entrepà. Mentre
berenaven l’avia els va començar a explicar que els seus pares han tornat al poble per

2. 2
estintolar la casa, que havia quedat tota cremada. Van acabar de berenar i l’avi va portar en
Joan al taller per ensenyar-li la rafi. Li va explicar que quan era jove havia sigut pescador a
València i que la rafi era un element molt útil i era l’únic que li quedava d’aquella època. Al
seu taller havien moltes eines com claus angleses, un filaberquí, tornavisos...
En Joan va estar vivint dos anys amb els seus avis fins que finalment va poder tornar a la seva
casa reconstruïda amb els seus pares dir apuntalar una cosa perquè no caigui, generalment
un edifici, paret. Altres paraules amb el mateix significat són: estantolar, estalonar, sostenir,
enasprar, asprar.
Bernat Barduena
Paraules i definicions:
1. Epidèmia: malaltia infecciosa accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre
de persones d'un territori o regió determinats.
2. Pandèmia: malaltia epidèmica estesa a molts països o continents, que ataca gairebé
tots els individus d'un país.
3. Respirador: qualsevol dels aparells dissenyats per a substituir la funció respiratòria o
per a estimular-la en pacients que no poden efectuar-la espontàniament.
4. Agorafòbia: por morbosa de travessar espais oberts.
5. Hipocondría: trastorn mental caracteritzat per l'ansietat respecte a la salut pròpia i
per la tendència a exagerar els sofriments reals o imaginaris.
6. Manyoc: porció de fils, cabells, etc., que poden ésser engrapats amb una mà.
7. Adés: en un temps passat o esdevenidor molt pròxim al present.
8. Esteva: part posterior de l'arada, per on l'agafa la persona que llaura.
9. Segabosses: lladre de bosses.
10. Eritrina cresta de gall: és una espècie de planta amb flor del gènere Erythrina de la
família fabàcia.

3. 3
Text:
Aquest matí m’he aixecat a causa de l'olor que fa la meva flor preferida, l'eritrina cresta de
gall. Després de netejar-me les dents i esmorzar m’he estirat al sofà una estona i he començat
a mirar la televisió, només encendre-la, han començat a parlar del Covid-19, un tema amb
molt de rebombori, que des d'adés ha estat cosa a parlar. Al principi tan sols era una
epidèmia, però ara ja és una pandèmia. Fa uns mesos molta gent s'ho prenia a broma, però
ara ja no és així, ja que en el moment en què va arribar aquí el virus molta gent va embogir.
Hi ha gent que ha arribat al punt de semblar hipocondríaca i agrofòbica. I mentres parlaven
dels respiradors el meu avi m'ha trucat. M'ha dit que l'àvia havia marxat i es trobava sol així
que com de costum m'ha començat a explicar algunes vivències i altres coses que m'ajuden
a aprendre vocabulari. Gràcies a ell avui he après dues paraules que no coneixia, manyoc i
esteva. També m'ha explicat la història d'un segabosses que vivia al poble.
Fonts d’informació:
http://www.diccionari.cat/
Giada G
LÈXIC I TEXT
 Aclis: Taca o enfosquiment de la còrnia de l'ull.
 Acònit: Gènere de plantes d'alta muntanya de la família de les ranunculàcies (Aconitum
sp), de flors blaves, blanques o grogues aplegades en inflorescències vistoses, entre
les quals destaquen la tora blava i la tora groga.
 Batí: Bata generalment curta.
 Banyó:Banya petita que comença a sortir.
 Camús: Que té el nas curt i aplanat.
 Camall:Part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al peu.
 Gavó: Gènere de plantes arbustives o herbàcies de la família de les papilionàcies
(Ononis sp), amb fulles trifoliades, flors papilionàcies i fruits en llegum.

4. 4
 Gerent: Persona encarregada de dirigir l'activitat econòmica d'una empresa o
societat.
 Allau: Massa de neu que es desprèn i es precipita muntanya avall amb violència.
 Senda: Camí estret. Camí de caçador.
TEXT:
Com de costum, en Marc anava a buscar la Maria per anar a passejar per la muntanya. Un
cop davant de la seva porta, va veure que encara anava amb el seu batí que es posa sempre
per anar per casa. En Marc li agradava molt la Maria, sobretot el seu aclis que té a l’ull
esquerre, i el seu nas amb forma de camús.
Aquesta vegada, van decidir passar per una senda, per canviar una mica la trajectòria.
La Maria no parava de queixar-se, perquè deia que les plantes li molestaven, i en Marc li va
recomanar que la pròxima vegada no és poses pantalons sense camall, així no li molestarien
les plantes, però la Maria no li va fer ni cas perquè estava concentrada mirant unes plantes
que no havia vist mai. En Marc, li va explicar que eren acònits i gavons, i que normalment es
troben a la muntanya.
Quan ja portaven una bona estona caminant i s'estaven avorrint, van començar a explicar
anècdotes. En Marc li va explicar que l’any passat gairebé és esclafat per una allau, però que
van aconseguir escapar abans ell i el seu pare, i això va fer recordar la Maria que el seu pare
serà gerent de l’empresa on treballa, i que estava molt feliç per ell.
De sobte, senten un soroll entremig dels arbres, era un cérvol!, però era molt petit, perquè
tenia banyons, i espantats, van començar a córrer fins a arribar a casa de la Maria.
https://latevaruta.wordpress.com/vocabulari-a-la-muntanya/
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0006152
https://www.paraulesamb.com/?wlang=ca

5. 5
Anna P
1. Les paraules:
 pairal
 verdassegar
 sojorn
 masurca
 luxar
 camall
 bitzega
 escodrinyar
 narguil
 prehnita
2. Les definicions:
 Pairal es refereix que és dels pares o dels avantpassats.
 Verdassegar vol dir segar, els cereals, abans de ser madurs.
 Sojorn vol dir estar-se en un lloc un cert temps.
 La masurca és una dansa d'origen polonès, a tres temps, més lenta que el
vals.
 Luxar vol dir dislocar un os.
 El camall és la part dels pantalons que cobreix la cama des del genoll fins al
peu.
 La bitzega és un instrument de boix usat pels sabaters per a polir la vora de
la sola.
 Escodrinyar vol dir examinar, explorar alguna cosa en tots els sentits,
minuciosament, tractant d'arribar al fons d'ella, de conèixer-ne totes les
circumstàncies.
 El narguil és un aparell oriental per a fumar tabac, proveït d'un llarg tub
flexible, en què el fum travessa una capa d'aigua perfumada.

6. 6
 La prehnita és un mineral, fil·losilicat amb alumini i calci, que cristal·litza en el
sistema ròmbic, és de color verd pàl·lid i es troba en roques que han sofert
metamorfisme de grau molt baix o alteració hidrotermal.
3. La font d’informació:
Les paraules i les definicions les he tret del Diccionari de la Llengua Catalana. De
l’Institut d’Estudis Catalans.
4. El text de creació pròpia:
Durant el meu sojorn al camp de Tarragona, vaig viure a la casa pairal del senyor Vila-seca.
Allà em dedicava als treballs del camp, segar, recollir la fruita, etc. En concret, aquells dies em
dedicava a verdassegar el camp. A canvi el senyor Vila-seca em deixava viure a casa seva, ja
que jo estava a l'atur i no tenia suficients diners per pagar un lloguer. A la mateixa casa també
hi vivien altres nois amb les mateixes condicions que jo. A les nits, sempre ens posàvem
música i passàvem l'estona ballant i rient. Un dia va arribar un noi de Polònia i ens va ensenyar
a ballar la masurca, mentre els altres fumaven tabac amb el narguil. Vaig decidir ballar la
masurca però no va ser una bona idea, ja que, aquell mateix matí havia vingut el sabater per
arreglar-nos les sabates i amb la bitzega va polir la sola de les meves sabates deixant-les molt
relliscoses i a més em trepitjava el camall dels meus pantalons així que vaig acabar caient a
terra. Un dels nois que estava allà, que sabia una mica d'infermeria, i després d'estar una
estona escodrinyant el meu turmell, va dir que me l'havia luxat i me'l va embenar. Com que
no tenia res per donar-li les gràcies, vaig regalar-li una prehnita que m'havia trobat aquell
mateix matí treballant al camp.
Marina B
 Les 10 paraules i les seves definicions:
1. Moixó:
Ocell petit, normalment fa referència a canaris, pardals, orenetes...

7. 7
2. Desfici:
Agitació causada per un malestar físic, una preocupació o un desig molt
fort.
3. Falòrnia:
Idea errònia o relat fals o exagerat que algú dona com a cosa segura i amb
el qual pretén enganyar, generalment per presumir o per cridar l'atenció.
4. Paüra:
Gran por.
5. Aürtar:
Provocar una topada brusca contra un cos.
6. Capir:
Entendre, ve de l’italià capire.
7. Quiscú:
Aquesta paraula només vol dir algú.
8. Revenir:
Vol dir tornar en si, ve del francès, que per ells vol dir recuperar-se.
9. Moixaina:
Carícia que es fa passant la mà per la cara.
10. Manyac:
Que és dòcil i no es mostra agressiu ni malintencionat.
 Text de creació pròpia:
Aquell matí, estava asseguda al jardí mentre feia moixaines al seu moixó i rumiava
sobre els fets que havien tingut lloc la tarda anterior, va capir que tenia una farlònia
del perquè en Lluís va aürtar aquell home, creia que ho havia fet per simple venjança,
però ho va fer per assegurar-se que ningú estava en perill, el problema, però, va ser
que li va causar un gran desfici (encara que havia intentat revenir-se). Ho havia
descobert gràcies al seu comportament manyac durant els seus moments compartits
en la intimitat, aleshores, només podia ser que ho hagués fet per la paüra que quiscú
l’ataqués.

8. 8
 Fonts d’informació:
 Les paraules capir, quiscú, revenir i les seves corresponents definicions les
he tret de la següent pàgina web:
https://blocs.mesvilaweb.cat/MartaGarciaPuig/?p=268459
 Les paraules moixó, desfici, falòrnia, paüra i aürtar les he tret de la següent
pàgina web:
https://adolescents.naciodigital.cat/noticia/40723/10/paraules/catala/mai/havie
u/sentit
 Les definicions de les paraules anteriors han estat ampliades de la següent
pàgina web: https://www.wordreference.com/
 Les paraules manyac i moixaina i les seves corresponents definicions les he
tret de la pàgina web:
https://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/agenda/10-paraules-mes-
boniques-catala/
Aina S
1-PARAULES I LES SEVES DEFINICIONS
-AQUELARRE
Al País Basc, lloc de reunió de bruixes i bruixots per a celebrar el sàbat.
-DOLL
1-Gerra de terrissa , generalment envernissada de color verd , amb broc i dues o tres nanses,
que serveix per a guardar oli o olives i , antigament , també oli.
2-Raig d'aigua que brolla amb força d'un orifici o obertura.
-EMBAT
Cop que dóna l'onada contra les roques, contra una nau, etc.
-ESTOFA
1-és el material amb el qual s’ha fet una cosa.
2-Es diu que una persona és de bona estofa si té bons sentiments i fa les coses ben fetes.

9. 9
-ESTÒLID
Neci, manca d’enginy.
-GAVADAL
Recipient per a rentar-hi els plats, remullar-hi certs objectes, posar-hi el menjar dels porcs i
altre bestiar, etc
-GÜELLAR
Fer güells , xincles que fan certs animals com el porc , el conill...
-REST
1-Corda gruixuda d'espart
2-Filera de coses posades o formades l'una al costat de l'altra.
-RULL
Ble de cabells cargolat, naturalment o artificialment, en espiral.
-TALAIA
Torre des d'on es pot observar mirant de lluny per donar avís del que hom hi
descobreix.
2- TEXT D’INVENCIÓ PRÒPIA
Des de l’atalaia del castell es podia veure l’embat de les onades contra el penya-segat .
Feia un dia gris, plujós i fred que a l’igual que els altres dies de la setmana ,no convidava a
sortir a passejar , ni anar al poble a comprar ni sortir a donar de menjar al bestiar però sabia
que era la meva obligació anar-hi.
Vaig anar cap a l’estable i vaig posar menjar sec al gavadal pels porcs i els cavalls i vaig
comprovar que el doll d’aigua que venia del rierol i servia perquè els animals beguessin
continuava rajant igual que sempre.
Un cop de vent va tancar de cop el porticó de la finestra i quan em vaig apropar vaig veure
que la corda que el lligava estava podrida i s'havia trencat .
I llavors , l’ obrir el finestró la vaig veure al costat del pou . Estirava amb força el rest i quan
va pujar el cubell vaig veure que treia alguna cosa de dintre .

10. 10
L’havia vist algun cop pels camps. Era una noia solitària , misteriosa ,enigmàtica , altres deien
que era estòlida i de mala estofa . Alguna vegada havia sentit dir que celebrava aquelarres a
casa seva les nits de lluna plena .
Però jo no podia creure que una noia amb aquells rulls daurats i aquella cara tan
dolça pogués ser dolenta i amagar tant de misteri.
Vaig sortit de l’estable i em vaig apropar a ella però de cop i volta el seu cos no era real ,
era com un miratge . I de sobte va desaparèixer .
Vaig mirar al meu voltant però no vaig veure res. El vent seguia bufant amb força i els porcs
güellaven , tot seguia igual .
Potser havien sigut imaginacions meves i la noia mai havia estat al pou . Potser era degut a
estar tants dies tancada a casa amb aquella tempesta llegint aquells llibres de llegendes .
O potser la gent del poble tenia raó i aquella noia era una jove bruixa que només volia que
aquella maleïda tempesta acabés d’una vegada.
3-FONTS D'INFORMACIÓ
-http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0144621