Primera PAC de Fonaments i evolució de la multimèdia; Universitat Oberta de Catalunya, 2010.

1. ELS NOUS MITJANTS
Lev Manovich
● Introducció.
● Evolució fins a nous mitjants.
● Principis dels nous mitjants.
● Diferències entre vells i nous.

2. INTRODUCCIÓ
● La revolució informàtica ha canviat visual i internament els vells mitjants.
● Els nous, que es componen de mitjants digitals, es valen dels vells.
● Els nous ofereixen alternatives a un llenguatge ja existent.
● Llista de paraules que la gent defineix els nous mitjants:
- Internet - Llocs web - Multimèdia - Videojocs
- CD-ROM - DVD - Realitat virtual
● Però la gent es deixa altres importants:
- Programes de televisió - Cinema
- Animació 3D - Composició d'imatges

3. Evolució fins a nous mitjants
Telar La Màquina Analítica Daguerrotipo
J. M. Jacquard (1800) C. Babbage (1833) Louis Daguerre (1839)
Nous emmagatzaments d'imatges.
Seqüències d'imatges, so i text.

4. Evolució fins a nous mitjants (II)
Tabulador Cinematògraf CTR IBM
Herman Hollerith (1889) Lumiêre, germans (1895) Charles R. Flint (1911)
Màquina universal de Turing (1936)
1er ordinador electrònic.

5. Principis dels nous mitjants
1. Representació numèrica.
2. Modularitat.
3. Automatització.
4. Variabilitat.
5. Transcodificació cultural.

6. 1. Representació numèrica
● Tots els objectes dels nous mitjants es componen de codi digital.
Exemple
Tots els programes d'un ordinador estan formats per “0” i “1” i/o per formes matemàtiques.
● Els mitjants es tornen programables.
Exemple
Podem modificar una fotografia mitjantçant la modificació d'algoritmes del mateix objecte.
Podem canviar el “soroll” de la imatge, millorar el contrast, canviar les seves dimensions, ...

7. 1. Representació numèrica (II)
● Estan creats per dades discretes, compostes per moltes unitats.
Exemple
Parlem mitjantçant frases, aquestes estan formades per paraules, les qual estan formades per
morfemes, i així successivament.

8. 2. Modularitat
● Els elements mediàtics són representats com col·leccions de mostres
discretes.
Exemple
Una imatge està formada per píxels, un objecte 3D per vèrtexs, un text per caràcters.
● Els objectes poden canviar però mantenen la seva estructura
individualment.
Exemple
Una pel·lícula digital conté imatges, sons, efectes especials, etc.
Cadascún d'ells per separat continúa tenint la mateixa essència.
En aquest exemple podem modificar un vídeo i crear un de
nou, però el vídeo original no és modificat.

9. 2. Modularitat (II)
● Cada part independent es pot borrar i substituir per un altre o posar un
de nou.
Exemple
Un document escrit està format per lletres i se li poden afegir imatges. Totes elles segueixen
tenint la seva independència i es poden editar en el programa que originalment van ser creades
sense que afecti al document.
Encara que canviem la imatge original aquesta no canviarà en el document que ha estat
insertada.

10. 3. Automatització
De dos tipus:
● Baix nivell es poden modificar o crear objectes mitjantçant plantilles
o algoritmes senzills.
Exemple
Un programa d'edició d'imatges conté eines
que modifiquen automàticament una imatge,
com escollir el traç o canviar el contrast
d'aquesta.

11. 3. Automatització (II)
● Alt nivell l'ordinador, fins a cert punt, entèn els significats que
inclouen els objectes que genera, és a dir, la seva semàntica. Les
funcions estàn limitades.
Exemple
Els entorns virtuals ens permeten interactuar amb
personatges virtuals animats.
Un bon exemple són les aplicacions que permeten
parlar amb personatges virtuals com si es tractés
d'una conversació entre dues persones.

12. 4. Variabilitat
● La variabilitat no és possible sense la modularitat (2n principi). Gràcies a
això l'entrega d'un objecte es pot fer de manera quasi automàtica.
Exemple
Un usuari pot escollir, mitjantçant la
interactivitat de tipus arbòrea, un objecte
sense que l'original sigui modificat.
● Hipermedia amb actualització periòdica.
Exemple
El “www” és una aplicació d'hipermedia on els elements estan distribuits per tota la xarxa (llocs
web); l'ordinador mateix pot buscar actualitzacions d'aquests llocs i aplicar-los automàticament.

13. 4. Variabilitat (II)
● Escalabilitat es poden generar versions diferents del mateix objecte
mediàtic a diferents mides i detalls.
Exemple
En webs on es poden visualitzar vídeos ens
poden oferir el mateix vídeo a diferents
resolucions per adaptar-ho a tots els monitors.

14. 5. Transcodificació
Dues capes que s'influeixen mútuament.
● Cultural: és la manera com l'usuari veu els nous mitjants i hi interactua.
● Informàtica: sempre va canviant, es va actualitzant.
● És la conseqüència més important de la informatització dels nous
mitjants.
Exemple
I – Les bases de dades abans es feien servir de manera tècnica i quan arriben
al públic es torna cultural perquè tothom ho pot fer servir.
II – Els programes (capa informàtica) s'actualitzen i afecten a la capa cultural;
quan la capa cultural demana més la capa informàtica es torna a actualitzar.

15. Diferències entre vells i nous
Vells (analògics) Nous (digitals)
● Continus. ● Discrets.
● Diferents suports. ● Mateix codi digital, mateix suport.
● Guarda les dades seqüencialment. ● Permeten l'accés aleatori.
● Còpies = mateixa informació. ● Digitalització = pèrdua d'informació.
● Les còpies perden qualitat. ● Còpies il·limitades sense degradació.
● Ordre de representació fixe. ● Interactius.

16. ELS NOUS MITJANTS Lev Manovich
PAC 1
Alumne: Anna – Victòria Teixidó Torrus
Assignatura: Fonaments i evolució de la multimèdia
Aula: 5
Consultora: Paloma González Díaz
Professor responsable de l'assignatura: Ferran Giménez Prado
Universitat Oberta de Catalunya
2010