"El llenguatge delsnous mitjans de comunicació"
"Principis dels nous mitjans"
Lev Manovich
Per: Pau Doporto Gasull
2.
Què són elsnous mitjans de
comunicació?
De forma general, el concepte de "nous mitjans" fa referencia
a l'ús de l'ordinador per a distribució i exhibició de productes.
En canvi, un producte creat per ordinador però distribuït en,
per exemple, paper, no es consideraria un "nou mitjà", ja que
l'ordinador està implicat en la CREACIÓ, però no en la
COMUNICACIÓ.
3.
Alguns exemples denous mitjans serien:
Internet Videojocs CD DVD
Multimedia Llibres electrònics
4.
Com els vellsmitjans es
tornaren nous mitjans
JM Jacquard inventa Charles Babbage Herman Hollerith Alan Turing teoritza la
un telar que, mitjançant dissenya, basant-se en desenvolupa per anomenada "Màquina
fitxes perforades, podia la idea de les fitxes l'Oficina del Cens dels universal de Turing",
teixir de forma perforades de Jacquard, Estats Units la màquina que podria fer qualsevol
automàtica imatges la anomenada "màquina de tabulació elèctrica. càlcul que pogués fer un
complicades, incloent analítica", que ja L'empresa de Hollerith humà, i imitar altres
retrats. contenia la majoria de es convertiria anys més computadores..
les característiques dels tard en la IBM.
ordinadors moderns,
però mai va ser
completada.
1800 1833 1839 1887 1893 1895 1936 1936
Louis Daguerre inventa Edison funda el primer Els germans Lumiére Konrad Zuse crea el
el daguerreotip, la estudi cinematogràfic, presenten el seu híbrid primer ordinador digital
primera càmera realitzant curts de 30 de càmera i projector funcional, mitjançant
fotogràfica. segons. cinematogràfic. cinta perforada amb
codi binari.
1- Representació numèrica
-Tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi
digital (representació numèrica).
- Poden ser sotmesos a manipulacions algorítmiques i es
tornen programables.
- Els vells mitjans analògics poden digitalitzar-se i passar a
formar part dels nous mitjans.
7.
1- Representació numèrica
Exemples:
-Programes de manipulació d'imatge, tals com el Photoshop,
el Fireworks o el Gimp.
- Programes de manipulació de so, com l'Audacity o el FL
Studio.
- Programes de manipulació de vídeo, com el que conté
YouTube.
8.
2- Modularitat
També anomenada"estructura fractal".
- Els objectes dels nous mitjans estan sempre formats per
parts més petites, que alhora estan formades per parts encara
més petites, fins arribar als "àtoms", com per exemple els
píxels.
- Encara que passin a formar part d'un objecte més gran,
aquestes petites parts no perden la seva identitat, i poden ser
modificades independentment.
9.
2- Modularitat
Exemple
- Capes.
Blood Elf Color Process, Nacho Fernandez
La capa de linia, la de color i la d'ombra son tres elements
independents, que s'uneixen per formar la imatge final.
10.
3- Automatització
Mitjançant lacodificació numèrica i la modularitat, es poden
arribar a automatitzar les operacions relacionades amb la
creació, manipulació i accés, arribant a eliminar, fins a cert
punt, la intenció humana del procés.
3.1 Automatització de baix nivell: l'usuari modifica o crea de zero
un objecte mediàtic, mitjançant plantilles o algoritmes simples.
Photoshop
Filtre/Interpretar/Núvols
11.
3- Automatització
3.2 Automatitzaciód'alt nivell: L'ordinador entén el significat, o
semàntica, dels objectes amb els que treballa. Un exemple seria la
intel·ligència artificial, utilitzada sobretot en videojocs.
I d'altres més desenvolupades, com les dels
Hi ha IAs senzilles, com la simple "dispara a secundaris del Fallout 3, que disposen d'accions
la protagonista" de les torretes del Portal. pròpies, accions en resposta al jugador, i accions
en resposta a altres personatges.
12.
3- Automatització
3.3 Accés:Donat que un ordinador pot emmagatzemar gran
quantitat de material didàctic, sorgeix la necessitat
d'automatitzar tant l'emmagatzematge com la organització i cerca
dels objectes, normalment mitjançant bases de dades.
13.
4- Variabilitat
A diferènciade la lògica industrial, que consistia en fer molts
objectes exactament iguals, el requeriment actual consisteix
en personalitzar el producte per a cada usuari, de forma que
poden existir infinites versions diferents del mateix objecte
mediàtic.
Casos particulars de variabilitat:
4.1 Els mitjans es poden guardar en una base de dades, a partir de
la qual es poden generar una varietat d'objectes que es diferencien
en resolució, forma i contingut.
14.
4- Variabilitat
4.2 Esfa possible la separació del nivell del contingut de la
interfície.
La interfície d'una web canvia depenent de l'explorador o el
dispositiu amb que l'obrim.
15.
4- Variabilitat
4.3 L'usuaripot proporcionar informació al software, i aquest
crearà una interfície adaptada als interessos introduïts.
SIRI, l'app d'Apple, comença a tots els aparells amb els mateixos
paràmetres, però segons s'introdueixin noves dades, els paràmetres
canviaran envers els gustos de l'usuari.
16.
4- Variabilitat
4.4 Lainteractivitat de tipus arbori, que consisteix en un arbre de
menús.
17.
4- Variabilitat
4.5 Lahipermèdia, que consisteix en elements connectats
mitjançant hipervincles.
El Facebook n'és un exemple.
18.
4- Variabilitat
4.6 Actualitzacionsperiòdiques, que poden ser tan manuals com
automàtiques.
Els antivirus, com l'AVAST, actualitzen
la base de dades de virus constantment
per mantenir-se al dia de les amenaces.
4.7 Escalabilitat, que permet generar diferents versions del mateix
objecte mediàtic a diferents mides.
A Deviantart les obres es guarden
amb una mida determinada, però
a l'hora d'ensenyar un avanç, es
mostra la mateixa obra amb una
mida reduïda.
19.
5- Transcodificació
La transcodificacióconsisteix en traduir d'un format a un altre
una obra digital, com per exemple passar una imatge de jpg a png,
o un vídeo d'avi a mp4. Habitualment aquest canvi ve donat per les
millores del software i l'aparició de nous còdecs que fan que els
nous formats tinguin millor qualitat i ocupin menys.
Segons Manovich, els nous mitjans consten de dues capes
diferenciades, la capa cultural, que consisteix en conceptes que
poden veure i entendre els humans, tals com escriptura, fotografia,
dibuix, i la capa informàtica, que consta del llenguatge informàtic,
el binari, les estructures de dades, que han d'entendre els
ordinadors.
Quan les dues capes s'uneixen, sorgeixen els nous objectes
mediàtics.
20.
Què no sónels nous mitjans
Hi ha altres principis que es consideren popularment diferencies
entre vells i nous mitjans, però que en realitat no ho son, ja que
alguns dels vells mitjans contenien aquestes característiques.
1 Els nous mitjans son analògics (dades continues) transformats a digital (dades
discretes)
- El cinema, que es basa en el mostreig de 24 fotogrames per segon, ja passava
de continu a discret.
2 L'ordinador pot reproduir tots els mitjans digitals (text, imatge, àudio, etc.)
- El cinema també combinava totes aquestes coses abans de la creació dels
ordinadors.
3 Els nous medis permeten l'accés immediat a qualsevol element (accés aleatori)
- Els muntadors cinematogràfics sempre han pogut manipular i reordenar el
temps.
21.
Què no sónels nous mitjans
4 La digitalització comporta pèrdua d'informació
- Això era cert en el passat, però actualment, amb la millora de la tecnologia,
s'aconsegueix fins i tot més informació que la original.
5 En els nous mitjans, les copies sempre son idèntiques als originals, ja que no es
degraden.
- A l'hora de passar els elements d'un format a un altre, s'eliminen elements per
alleugerir el seu pes, i hi ha una certa degradació per la pèrdua d'informació.
6 Els nous mitjans son interactius
Sempre hi ha hagut interacció en l'àmbit de l'art, sigui l'ús de la imaginació al
llegir un llibre, o la participació del públic en obres de teatre..