1. Eric Tirado Andrés
etiradoa@uoc.edu

2. Què son els nous mitjans?
Tecnologia
informàtica
Nous mitjans
Mediàtica

3. Els principis del nous mitjans
Representació numèrica Modularitat
Automatització Transcodificació
Variabilitat

4. I. Representació numèrica
Nous mitjans Es composen de codi digital
<<els mitjans es tornen programables>>
Compten amb dos conseqüències fonamentals:
1. L’objecte pot ser descrit en termes formals.
2.L’objecte pot ser sotmès a manipulacions algorítmiques.

5. I. Representació numèrica
Antics mitjans Nous mitjans
Mitjà analògic Digitalització Mitjà digital
<<Quan els objectes dels nous mitjans es creen amb l’ordinador, s’originen en forma numèrica. Però molts
d’ells pateixen una conversió a partir de diverses formes d’antics mitjans>> (Pàg. 73)
Exemple:
.jpg
.txt

6. 2. Modularitat
Qualsevol objecte dels nous medis que formi part d'un objecte més gran conserva la
seva identitat individual.
Exemple:
L’exemple d’identitat individual es pot
trobar fàcilment a una pàgina web. En
aquesta podem distingir els objectes els
quals conjuntament formen el web. Entre
aquests trobem imatges, documents
descarregables, vídeos, etc.
Pàgina web

7. 3. Automatització
La codificació numèrica i el caràcter modular dels seus objectes permeten automatitzar
la creació, manipulació i accés dels nous mitjans de manera limitada.
De “baix nivell”
Automatització “D’alt nivell”
D’accés
De “baix nivell”: L’usuari, per mitjà de plantilles i algoritmes senzills, modifica o crea un
objecte mediàtic.
Exemple:
Gimp es un programa d’edició d’imatges digitals capaç de
corregir de manera automàtica el color, contrast,
il·luminació, estil, etc.

8. 3. Automatització
“D’alt nivell”: Requereix, fins a cert punt, la interpretació de l’ordinador dels objectes que
genera (intel·ligència artificial).
Exemple:
Gracies a la intel·ligència artificial tenen lloc els videojocs.
Una part de la programació controla tant als personatges,
com estratègies o fins i tot simulen lleis com la de la
gravetat, moviment, etc.
D’accés: El canvi a l’ordinador com a mitjà per emmagatzemar i accedir al material mediàtica
va suposar la necessitat de nous mètodes de classificació i cerca d’objectes mediàtica.
Ex: Els agents informàtics automatitzen les cerques, filtrant la informació en funció dels
criteris de cerca dels usuaris o fins i tot servint experiències amb altres usuaris.

9. 4. Variabilitat
La variabilitat, com l’automatització, es una conseqüència del primer i el segon principi.
Antics mitjans: Nous mitjans:
-Creador humà -Creador humà/ordinador (automatització)
-Emmagatzematge únic -Diferents mitjans d’emmagatzematge
-Còpies idèntiques de l’original -Versions potencialment infinites
Cassos particulars del principi de variabilitat:
1.- Els objectes mediàtics s’emmagatzemen en bases de dades, els quals
acabant sent de dret propi.

10. 4. Variabilitat
2.- És possible separar el nivell de continguts, podent crear interfícies diferents
a partir d'unes mateixes dades.
3.- La informació registrada pel usuari pot ser empleada per adaptar-li, de
manera automàtica, la composició del mitjà i/o crear elements
4.- Interactivitat de tipus arbori: fa referència als programes que donen
l’oportunitat a l’usuari d’escollir un objecte entre altres possibles opcions.
L’usuari avança en funció de les opcions escollides, tancant i obrint noves
opcions.
5.- Hipermèdia: és una estructura semblant a la de tipus arbori. En aquesta els
elements estan units mitjançant hipervincles (versions diferent del document).
6.- Les actualitzacions periòdiques dels objectes mediàtics són un altre cas del
principi de variabilitat.
7.- Escalabilitat: es poden generar diferents versions qualitativament distints a
partir d’un mateix objecte.

11. 5. Transcodificació
És el procés de traduir un llenguatge a altre que pugi interpretar l’ordinador.
<<Es pot pensar en els nous medis en general com si comptessin amb dues capes diferenciades>> (Pàg. 93)
Capa cultural: És pròpia de l’enteniment humà.
Ex.: diccionari, compte, comèdia, etc.
Nous medis
Capa informàtica: Està composta per les instruccions que determinen
les accions preses per una “màquina”.
Ex.: procés, paquets de dades, concordança, etc.
La lògica de l’ordinador influeix en la lògica cultural dels mitjans, donant lloc a una nova
cultura de l’ordinador.

12. 5. Transcodificació
Exemple:
Actualment molts diaris compten amb dues versions; l’impresa i la digital.
La digital compta amb altres recursos addicionals per informar, com són els vídeos, arxius
mp3, enllaços, etc. Aquesta influencia també a arribat a les versions impreses dels diaris, on
actualment es normal trobar-se amb recursos amb les quals podem interactuar mitjançant
un smartphone.

13. El que no són els nous mitjans
Diferències entre els dos mitjans:
Antics mitjans: Nous mitjans:
-Medis analògics (continus) -Medis digitals (discrets)
-Necessitat de més d’un mitja per tots els -Possibilitat d’utilitzar una única màquina per
suports analògics tots el suports digitals (comparteixen el mateix
codi digital)
-Accés seqüencial. -Accés aleatori
(el temps es successiu) (el control del temps és humà)
-Cada còpia successiva sofreix una pèrdua de -Es poden copiar sense degradació.
qualitat. La digitalització comporta una pèrdua d’informació
-Medis no interactius -Medis interactius; permeten a l’usuari
interactuar amb l’objecte mediàtica