1. TEIXIDURIA
CIRCULAR GRAN DIAMETRE I
TRICOTOSES
C7 – MATÈRIES, PRODUCTES I
ASSAJOS DE QUALITAT TÈXTIL

2. -TRICOTOSES
-CIRCULAR GRAN
per trama DIAMETRE
-CIRCULAR PETIT DIAMETRE
-COTTON
Teixits
de punt
-KETTEN
per ordit
-RASCHEL

3. TEIXIT DE PUNT PER TRAMA,
CIRCULAR I TRICOTOSES
TEIXIT DE PUNT PER ORDIT,
RASCHEL I KETTEN

4. Malles trama / ordit
Els 2 tipus de
tecnologies deriven de
les agulles artesanes i
del ganxet
Malles d’ordit unides

5.  Els teixits de punt per trama, es
desmallen i es fan carreres.
Tenim uns guiafils que alimenten al
total d’agulles.
 Els teixits de punt per ordit no es fan
carreres i no es desmallen.
Tenim tants passadors com agulles,
cada passador alimenta a una agulla.

6. GALGA DE MÀQUINA
NUMERO D’AGULLES PER PULÇADA
1 PULÇADA = 2,54 cm
COM CALCULAR LA GALGA EN QUE S’HA TEIXIT UNA MOSTRA DE PUNT

7.  Una galga fina, es aquella que fa un teixit
fi o prim, la màquina te moltes agulles per
pulçada, per exemple 28 o 32.
 Una galga gruixuda, fa un teixit gruixut, la
màquina te poques agulles per pulçada,
per exemple 4 o 6.
 La galga, ens determina el gruix de fil que
podrem utilitzar, a les galgues primes
utilitzem fils prims i a les gruixudes fils
gruixuts.

8. TEIXITS DE PUNT
PER TRAMA

9. Formació de les malles
Moviments bàsics:
1.Mitja pujada:l’agulla té a la
llengüeta la malla de l’anterior
passada anterior
2.Màxima ascensió: la malla
passa al fust de l’agulla
3.Alimentació: s’alimenta
l’agulla amb el guia-fils
4.Descens:Procés de descens
que dependrà de la densitat
que volem obtenir
5.Despreniment : per formar
una nova malla

10. 1- POSICIÓ INICIAL
2- MÀXIMA PUJADA DE L’AGULLA I
LA PLATINA AVANÇA
FORMACIÓ DE LA MALLA EN CIRCULAR

11. 3- ALIMENTACIÓ DE L’AGULLA, APARTIR
D’ARA COMENÇA A BAIXAR L’AGULLA I LA
PLATINA RETROCEDEIX
4- DESPRENDIMENT DE LA MALLA. LA
LLENGUETA DE L’AGULLA ES TANCA PER
LA MALLA ANTERIOR

12. FORMACIÓ DE LA MALA

13. AGULLES DE MÀQUINA AMB LLENGUETA

14. Tipus de malles
Depenent del moviment de les
agulles poden obtenir els tipus
de malles següents

15. MALLA
NO MALLA O MALLA RETINGUDA
MALLA CARREGADA
POSSIBILITATS DE FER MALLA EN:
Teixit de punt per trama

16. Pel dret: aparença de camp d’espigues
Pel revés : aparença de teulada

17. Fontures
 Aquestes màquines
poden ser de una
fontura o de 2
(Circulars o rectilínies)
 Les de una fontura
faran teixits simples,
que per la cara del dret
tenen malles i per la del
revés es veuen els peus
de les malles.
 Les màquines de doble
fontura, tenen malles
per les 2 cares
(exemple canalé )

19. Les lleves
Excèntrics que faran
moure les agulles amb
un determinat trajecte

20. Camins de lleves per on
passen les agulles.
Segons si fan malla, malla
retinguda o malla carregada,
es fan passar per un camí o
un altre

21. Vista dels camins de lleves de la màquina.

22. Malles especials
LINKS - LINKS
Es poden obtenir
malles del dret i
del revés en la
mateixa cara del
teixit

23. Interlock
Tipus de canalés que
no es desmalla tant

24.  Tant les màquines de circular com les de tricotoses poden
fer teixits llisos, a ratlles o jacquard.
 Jacquard, selecció agulla per agulla, les que seran
seleccionades
ratlles
Jacquard

25. REPRESENTACIO GRÀFICA DEL JACQUARD
Cada color representa un color de fil, en una
mateixa passada tindríem malles
vermelles i malles blaves

26. Tindríem un teixit on
la part esquerra
seria de color verd i
la dreta blava.

27. TEIXITS DE PUNT
PER TRAMA
TRICOTOSES

28.  MÀQUINES TRICOTOSES

29. Aquestes màquines poden fer teixits amb
calats, acanalats, trenes.

30. Els teixits fets amb tricotoses tenen el
principi perfecte.

31. Les parts de la peça surten ja amb les mides
del patró.

32. El muntatge dels jerseis, es fa remallant,
no s’owerloca ni es cus, tot es fa amb la
remalladora, aparentment sembla una
cadeneta.

33. Altres tricotoses fan la peça complerta.

34. Les tricotoses poden fer dibuix per jacquard
o per intarsia

35. INTARSIA, PER FER ELS ROMBOS

36. TEIXITS DE PUNT
PER TRAMA
CIRCULARS

37. Si imaginem un teler de 48
jocs, tots enfilats de color
blanc, excepte un de color
vermell, després de deixar la
màquina en funcionament
una estona, veuríem unes
línies helicoïdals com la del
dibuix.
A més jocs, obtenim un
teixit de menys qualitat.

38. Una màquina té tants jocs com conus