Treball alumnes

1. ENVELLIMENT POBLACIÓ
● Maria del Pilar Afanador
● Aina Valls
● Irene Xumet
● Maria Magdalena Salom

2. QUÈ ÉS L'ENVELLIMENT DE LA
POBLACIÓ?
● És el conjunt de modificacions morfològiques i fisiològiques que
apareixen com a conseqüència de l'acció del temps sobre els
éssers vius, que suposa una disminució de la capacitat
d'adaptació en cada un dels òrgans.
● Moltes malalties, com certs tipus de demència, malalties articulars,
cardíaques i alguns tipus de càncer han estat associats al procés
d'envelliment.
● Aquest augment serà més notable i ràpid en els països en
desenvolupament, en els quals es preveu que la població d'edat
es quadruplicarà en els propers 50 anys. A l'Àsia i Amèrica
Llatina, la proporció del grup classificat com a persones d'edat
augmentarà del 8% al 15% entre 1998 i 2025, mentre que a
l'Àfrica es preveu que aquesta proporció augmenti només del 5%
al 6% durant aquest període, i que després es dupliqui per a l'any
2050.

3. TEORIA MALTHUSIANA
● La catàstrofe malthusiana és un esdeveniment previst per la
teoria demogràfica de Thomas Malthus. En aquesta teoria es
preveia un augment en progressió geomètrica o exponencial en
la població juntament amb un augment en progressió aritmètica
en la producció agrícola d'aliments que causaria una situació de
pauperització i economia de subsistència que podria desembocar
en una extinció de l'espècie humana i que Malthus va pronosticar
per a l'any 1880.
● Malgrat que la teoria va fallar, encara es vigent, i es té en compte
per descriure situacions crítiques que poden fer molt dificultosa la
supervivència de la població humana si persisteix el seu
creixement.

4. ● A l'estat espanyol, l'augment
de l'esperança de vida, la
reducció progressiva de la
mortalitat, al costat de la
disminució de les taxes de
fecunditat, estan provocant la
inversió de les piràmides
poblacionals amb els
consegüents problemes
socials i econòmics, el que
alguns han anomenat teoria
malthusiana de la població
espanyola.

5. QUÈ ÉS L'ESPERANÇA DE VIDA?
● L'esperança de vida és el terme mitjà d'anys que un ésser
viu sobreviurà abans de morir tenint en compte la situació
actual del seu entorn.
● En el cas dels humans, l'esperança de vida és un
mesurament de la qualitat de vida d'un país, i és un resum
de la mortalitat de cada grup d'edat.

6. ESPERANÇA DE VIDA A ESPANYA
● El 2014 l'esperança de vida a Espanya va pujar fins a
arribar a 82,98 anys. Aquest any l'esperança de vida de les
dones va ser de 85,71 anys, més gran que la dels homes
que va ser de 80,17 anys.
● Espanya ha ascendit en el llistat dels 191 països dels quals
publiquem l'Esperança de vida i ha passat d'ocupar el lloc 6
en 2013 al 4 en 2014. Això vol dir que els seus habitants
tenen una esperança de vida molt alta en relació a la de la
resta dels ciutadans del món.

7. ESPERANÇA DE VIDA AL MÓN
● Tot i que la mitjana mundial
és de 69,64 anys (en 2010),
hi ha diferències abismals
entre les diferents zones del
planeta. A Europa i Amèrica
del Nord la mitjana és de 73
anys, a Oceania és de 71
anys, a Llatinoamèrica és de
70 anys, a Àsia és de 61 anys
ia l'Àfrica és de 55 anys.
● Els de major expectativa són
Andorra amb 83,51, Japó
amb 82 anys, Espanya amb
81 anys, la regió de Hong
Kong, Xina amb 81,6 anys,
Islàndia amb 80,7 anys i
Suïssa amb 80,5 anys.

9. RELACIÓ DE L'ENVELLIMENT DE LA
POBLACIÓ AMB L'ESPERANÇA DE VIDA
● L'esperança de vida es mideix segons l'envelliment de la població
● Com a resultat dels canvis en la natalitat, la mortalitat i les
migracions, la població d'Espanya no només ha augmentat sinó
que també ha envellit.
● Per exemple, segons l'Institut Nacional d'Estadística el 2051 tres
de cada 10 persones serà major de 65 anys (16,4 milions de
persones) i els homes i dones de 65 anys tindran una esperança
de vida de 20,6 i 24,8 anys respectivament, i hi haurà una
proporció molt més gran de dones en aquestes edats.

10. CONSEQÜÈNCIES ENVELLIMENT
● Canvis polítics: mesures en benestar social, atenció sanitari,
canvis en l'edat de jubilació, pressió sobre els sistemes
públics de pensions.
● Altres canvis: augment de la sinistralitat de trafic, canvis en
l'estructura de les llars.
● Finalment, a part de l'ajuda de molts avis i àvies en la
criança dels néts, la prolongació de la vida perllonga també
la seva participació en el consum i en l'oci, crea un col·lectiu
que gasta, viatja, viu, que no és un ens passiu sinó molt
actiu. No només guanyen ells al tenir una vida activa, sinó
tota la societat.

11. RESIDÈNCIES I CENTRES DE DIA
● Una residència de gent gran és una institució (en ocasions
administrada com a centre gerontològic, en ocasions com a casa
particular amb o sense serveis mèdics addicionals) en què viuen
temporalment o permanentment persones grans en la majoria
dels casos amb determinat grau de dependència.
● A les residències s'ofereixen serveis de desenvolupament
personal i atenció sociosanitària.

12. ● Els motius més comuns pels quals les persones majors van a
viure a una residència:
● per necessitat de companyia
● motius de salut (deteriorament de salut, disminució d'autonomia
personal)
● per no poder valer-se per si mateix / a
● per no molestar la família.
● A l'hora d'ingressar a la residència, té més importància evitar la
solitud per a les persones de més edat (85 anys i més)

13. ● Un centre de dia és un
servei d'acolliment diürn
que complementa l'atenció
pròpia de l'entorn familiar,
amb els objectius d'afavorir
la recuperació i el
manteniment de
l'autonomia personal i
social, mantenir la persona
en el seu entorn personal i
familiar en les millors
condicions i proporcionar
suport a les famílies en
l'atenció a les persones
grans dependents.
● També hi pot haver una
persona especifica per fer
activitats, que pot ser un
educador social o un
animador social.

15. OPINIÓ SOBRE EL TEMA
● Desde el nostre punt de vista hi ha molta població major i
l'envelliment de la població cada pic va a més i la natalitat a
menys. Cada cop hi ha menys població en edat activa que
cotitzi per fer front a les pensions.
● De cada vegada hi ha menys feina i més aturats i es fa molt
difícil poder pagar els centres de dia o residències de
familiars. S'ha de recorrer a les persones immigrants perquè
tenguin cura dels majors o tenir-los a casa.
● La part amable és que les generacions actuals han pogut
gaudir més del pradins que no fa 30 anys.