Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.

1. Fluxos demogràfics
La dinàmica de la població no depèn només de la relació
entre naixements i defuncions sinó que també del saldo
migratori. Cal recordar que si la immigració és més gran que
l’emigració, el saldo serà positiu i la població augmentarà. Si
l’emigració és més gran que la immigració, el saldo és negatiu.

2. Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes demogràfiques i econòmiques. Les més
freqüents. Augment de població, falta de llocs
de treball (desocupació), salaris baixos. Altres
zones amb necessitat de mà d’obra. Exemple de
l’emigració espanyola a l’Amèrica llatina.

3. Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes relacionades amb catàstrofes
naturals. Terratrèmols, desertització, pestes,
sequeres prolongades.

4. Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes polítiques. Guerres, persecucions, els
exilis forçosos provoquen que la gent emigri.

5. Fluxos demogràfics
Causes dels moviments migratoris
Causes socioculturals. Desig de viure en estats
democràtics, o atracció de viure en un lloc
desitjat (alemanys a Mallorca).

6. Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Redueix el problema de falta de feina, rebaixa
la pressió social. A vegades suposa la pèrdua
de les persones amb més bona formació i més
dinàmiques. Envelliment de la població i
despoblament del territori.
Pel país d’origen.

7. Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Pot crear conflictes laborals (salaris a la baixa).
Degradació d’habitatges a la perifèria de les
ciutats, problemes d’acceptació per un a part
de la societat. Però també pot generar un
desenvolupament econòmic molt alt. I una
major diversitat cultural del país.
Pel país de destinació.

8. Fluxos demogràfics
Conseqüències dels moviments migratoris
Comporta adaptar-se a un nou medi, sense
tenir cap tipus de seguretat. Adaptar-se a una
nova llengua, cultura i identitat.
Per a la persona emigrant.
Imatge del CIE de la Zona Franca.

9. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans
moviments
migratoris a
Espanya
Les Migracions transoceàniques
Les Migracions interiors
Les migracions exteriors
Segle XIX i XX
Els anys 1960
a 1970
Els anys 1950
a 1970
El país pobre.
Un país d’emigrants.

10. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans
moviments
migratoris a
Espanya
Les Migracions transoceàniques
Segle XIX i XX
El país pobre.
Un país d’emigrants.

11. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans
moviments
migratoris a
Espanya
Les Migracions interiors
El país pobre.
Un país d’emigrants.

12. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Els grans
moviments
migratoris a
Espanya
Les migracions exteriors
El país pobre.
Un país d’emigrants.

13. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric.
Un país d'immigrants.
A la darreria del segle XX, el fort desenvolupament econòmic ha transformat Espanya en
un país receptor d’immigrants.
Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord. Cap
dificultat.
Treballadors d’alt nivell professional. Càrrecs directius, tècnics,
estudiants. Cap dificultat
Refugiats polítics. Persones que han abandonat el seu país a causa
de conflictes armats. Altes dificultats. Dret d’asil.
Emigrants procedents de països pobres. Greus
dificultats. Fenomen dels “Sense papers”.

14. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric.
Un país d'immigrants.
Font: El Punt Avui. Edició del 3 de febrer de 2014

15. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric.
Un país d'immigrants.
Ultimo
Dato
1 de enero
de 2013
(*)
1 de enero
de 2012
Variación
anual
(en %)
Población
Total
47.059.533 47.265.321 -0,4
Población
Extranjera
5.520.133 5.736.258 -3,8
Font: Pàgina web de Instituto Nacional de estadística (INE).

16. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
Espanya, un país d’immigrants
El país ric.
Un país d'immigrants.
Font: Pàgina web de El País el dia 16 de gener de 2013. Les dades fan referència a l’any 2012.

17. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
La població catalana no nascuda al país
representa un 36.5% del total. Un 21.7% de la
població catalana són persones nascudes a la
resta d’Espanya. Aquesta immigració interna
(moviment de la població que es produeix d’un
territori concret a d’altres dins d’un mateix
Estat) destaca la procedent d’Andalusia, Aragó,
Extremadura, Castella i una part de Galícia.
L’altre 14.9% són
immigrants estrangers.

18. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya

19. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
Quadre estadístic. Font: IDESCAT.Gràfica de sectors. Font: IDESCAT.

20. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
Població estrangera (2012)
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Barcelona 5.552.050 792.071 66,74 14,27
Girona 761.627 163.068 13,74 21,41
Lleida 443.032 82.053 6,91 18,52
Tarragona 814.199 149.587 12,60 18,37
Total 7.570.908 1.186.779 100,00 15,68
Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.

21. Població estrangera per comarques (2012). La immigració a Catalunya. Font: Idescat, a partir de l'explotació estadística dels padrons.
Població estrangera
(1) Població total % vert. % sobre (1)
Alt Camp 45.299 6.199 0,52 13,68
Alt Empordà 141.517 39.743 3,35 28,08
Alt Penedès 106.252 12.939 1,09 12,18
Alt Urgell 21.386 2.839 0,24 13,28
Alta Ribagorça 4.235 695 0,06 16,41
Anoia 118.817 11.332 0,95 9,54
Bages 186.084 22.465 1,89 12,07
Baix Camp 193.535 36.673 3,09 18,95
Baix Ebre 83.125 17.583 1,48 21,15
Baix Empordà 133.754 28.970 2,44 21,66
Baix Llobregat 806.799 92.017 7,75 11,41
Baix Penedès 101.138 15.503 1,31 15,33
Barcelonès 2.254.052 404.972 34,12 17,97
Berguedà 41.202 3.816 0,32 9,26
Cerdanya 19.047 3.036 0,26 15,94
Conca de Barberà 21.148 2.658 0,22 12,57
Garraf 147.107 23.534 1,98 16
Garrigues 20.212 2.683 0,23 13,27
Garrotxa 55.855 8.346 0,7 14,94
Gironès 184.187 38.478 3,24 20,89
Maresme 436.487 53.137 4,48 12,17
Montsià 72.121 15.584 1,31 21,61
Noguera 40.200 7.067 0,6 17,58
Osona 154.588 21.960 1,85 14,21
Pallars Jussà 14.113 1.984 0,17 14,06
Pallars Sobirà 7.457 1.090 0,09 14,62
Pla d'Urgell 37.267 7.350 0,62 19,72
Pla de l'Estany 31.463 5.016 0,42 15,94
Priorat 9.971 1.271 0,11 12,75
Ribera d'Ebre 23.867 4.062 0,34 17,02
Ripollès 26.268 2.290 0,19 8,72
Segarra 23.365 6.267 0,53 26,82
Segrià 209.965 40.997 3,45 19,53
Selva 173.518 37.493 3,16 21,61
Solsonès 13.676 1.841 0,16 13,46
Tarragonès 251.282 48.287 4,07 19,22
Terra Alta 12.713 1.767 0,15 13,9
Urgell 36.975 6.838 0,58 18,49
Val d'Aran 10.056 2.011 0,17 20
Vallès Occidental 898.173 102.762 8,66 11,44
Vallès Oriental 402.632 43.224 3,64 10,74
Total 7.570.908 1.186.779 100 15,68
Institut d'Estadística de Catalunya
http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=4&nac=a&res=a

22. Fluxos demogràfics
De País d’Emigrants a país d’Immigrants
La immigració a Catalunya
Procedència: el col·lectiu marroquí representa un 24% de la població.
La Unió Europea representa el 23.7%. Un important segment de la
població és de Romania i Bulgària Són membres de ple dret).
També hi ha un important sector de països rics, d’on provenen mà d’obra
força qualificada. També jubilats. Itàlia, França, Alemanya, Regne Unit...
De l’Amèrica llatina, els capdavanters són els equatorians, seguits de
bolivians i els colombians.
La població estrangera presenta una mitjana de 30.5 anys. I Això comporta
un paper rejovenidor. Hi ha importants desequilibris entre sexes:
marroquins majoritàriament homes, l’equatoriana i la boliviana
majoritàriament dones.

23. Les polítiques demogràfiques.
Conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats
amb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població: la
fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat i les migracions.

24. Les polítiques demogràfiques.
Conferència Internacional
sobre població i desenvolupament (1994)
Paper de la dona
Llibertat de decisió
Planificació familiar
Migracions
Salut mental

25. Les polítiques demogràfiques.
Creixement
econòmic
Política de
protecció a la
infància
Fecunditat disminueix
Protecció dels
drets laborals
de les dones
Polítiques de
salut
reproductiva de
les dones

26. Les polítiques demogràfiques.
Dos grans tipus.
Maltusianes Populacionistes

27. Les polítiques demogràfiques.
Les polítiques demogràfiques a la UE
Preocupa l’envelliment de la
població.
Objectiu: renovació
demogràfica.

28. Les polítiques demogràfiques.
Les polítiques demogràfiques a la UE
Impuls a l’ocupació
Objectiu: renovació
demogràfica.
Acollida i integració
immigració Protecció social
Millora del sistema
educatiu.