SlideShare a Scribd company logo
LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE
SUPORT
 Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem? Necessitats de
suport. Causes.
 Funcionament. Detecció necessitats i motivacions. Avaluació.
 Intervenció:
Actituds
Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa
Estimulació multisensorial
 Aproximació a l’envelliment
 Reflexió sobre Qualitat de Vida
MÒDUL 5
LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE SUPORT
Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem?
Necessitats de suport. Causes
2/2/2015 Clara Clos
Anàlisi del funcionament. Detecció de necessitats i motivacions.
Avaluació
4/2/2015 Clara Clos
Actituds personals, mites i creences. Com afavorir la vida de
qualitat
9/2/2015 Susanna Vert
Clara Clos
INTERVENCIÓ
Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa
11/2/2015 Angel Aguilar
INTERVENCIÓ
Estimulació multisensorial
16/2/2015 Tate Bonate
Aproximació a l’envelliment i discapacitat. Característiques de
l’envelliment amb discapacitats
Identificar noves necessitats i noves intervencions
18/2/2015 Susanna Vert
Israel Belchi
Reflexió sobre qualitat de vida: escala San Martin i Gencat 23/2/2015 Clara Clos
Què és
l’envelliment?
Cronològic
Funcional
Etapa de la vida
Per què ens ha de
preocupar
l’envelliment de les
pdid?
Creixement 2013-2018
60 i més 41%
50-59 25,6%
40-49 10,3%
Total 23,5%
Les pdid envelleixen
abans que la
població normal?
SÍ
Per què les pdid
envelleixen abans
que la població
normal?
Falta de programes de salut.
Accés reduït als serveis
sanitaris.
Baixa qualitat de l’atenció
sanitària i social rebuda.
Excepció:
Síndrome de Down
(i altres síndromes)
Cromosoma 21
Falta de programes de salut.
Accés reduït als serveis
sanitaris.
Baixa qualitat de l’atenció
sanitària i social rebuda.
Què podem fer per
la salut de les pdid?
Problemes de pes
Epilèpsia
Salut mental
Sensorials
Buco-dentals
Problemes cardíacs
Urogenitals
Digestius
Respiratoris
Envelliment
cognitiu
Pèrdua cognitiva
Deteriorament cognitiu
Demència
Pèrdua cognitiva
Existeix una pèrdua no patològica
de facultats cognitives durant
l’envelliment.
Per exemple, de memòria.
Deteriorament cognitiu (DCL)
Pèrdua de facultats patològica
però no afecta a les activitats de la
vida diària.
Existeix queixa subjectiva.
Pot afectar a una o diverses
facultats cognitives.
Demència
Pèrdua progressiva de facultats
cognitives degut a canvis cerebrals
patològics i que afecten al
desenvolupament de les activitats
de la vida diària.
Demència
Primàries
Alzheimer, frontals, Corea Huntington,
Parkinson…
Vasculars
Homes fumadors, HTA, colesterol, diabetes,
ET…
Secundàries
Hipotiroïdisme, hidrocefàlia,
Què és important per nosaltres?
Registrar permanentment:
•Habilitats adaptatives (ABS-RC2,
ABAS-II…)
•Conducta
•Variables fisiològiques
Derivar a professionals
especialitzats perquè el DD és bàsic
Estimulació cognitiva
 Què entenem per envelliment?
 Quina visió tenim de les persones amb discapacitat
intel·lectual què envelleixen?
 Com creiem que ha de ser la nostra intervenció amb
aquestes persones?
 Com podem ajudar a les persones amb DID en procés
d’envelliment per què tinguin una bona vida?
 Promovem experiències i altres tipus d’oportunitats en els
serveis i en la comunitat?
GENERAR PENSAMENT
CENTRAT EN LA PERSONA
PREGUNTES CLAU sobre l’envelliment de
les persones amb DID
LA VELLESALA VELLESA
La Vellesa
Estat o condició d’una persona que te
molts anys
Es descrit moltes vegades com un
estat de l’esperit
Segons l’OMS, la vellesa no és
simplement un procés físic, sinó més
be un estat mental
La vellesa fa referència al que té
qualitat d’antic, amb experiència.
És una oportunitat se seguir complint
somnis
 És un problema afegit a la
discapacitat intel·lectual
 Consisteix en un marcat
deteriorament físic
 Hem de centrar-nos en les pèrdues
funcionals i en els problemes
mèdics
 Suposa pèrdues funcionals i
relacionals
 Requereix una re definició de
serveis
¿Quin és el nostre model mental?
Envelliment com...
Considerar l’envelliment com una gran fita personal i
social.
Les persones aspirem a omplir els anys de vida
Les persones envellim com hem viscut
Es important tenir present l’experiència del propi
individu, la seva participació en el control de la seva
vida, de la seva salut i dels processos d’emmalaltir
Consideracions necessàries
Envelliment actiu i Qualitat de Vida
Envelliment actiu (OMS), complementa el concepte
d'envelliment saludable, dotant de noves perspectives
aquesta fase de la vida.
“Entenem l'envelliment actiu com un procés d'optimització
de les oportunitats de salut, participació i seguretat, la
finalitat del qual és millorar la qualitat de vida a mesura que
les persones envelleixen”.
Bermejo y Verdugo (2008)
De poc servirà estimular i mantenir capacitats personals i el
nivell d'autonomia per realitzar sense ajuda activitats de la vida
diària, per mantenir la salut o activar les capacitats mentals:
Si la persona no té desitjos que complir,
Si la persona no té oportunitats que aprofitar,
Si la persona no troba motius per viure.
AQUEST ÉS EL NORD AL QUE DIRIGIR LES NOSTRES ACCIONS
Envelliment actiu i Qualitat de Vida
En definitiva, centrar-nos en la persona
significa ofer-li suport per a que
construeixi el seu propi projecte de vida
Es a dir, donar suport a
l’aspiració de qualsevol persona
a gaudir d’una vida plena i feliç
Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
Claus per a seguir complint somnisClaus per a seguir complint somnis
Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
La participació com a eix vertebradorLa participació com a eix vertebrador
 Poder participar i decidir en tot el que afecta a la
persona i afecta a la seva vida.
 Enfocament integral de les persones i del seu procés
d'envelliment
 Promou el desenvolupament de la persona fins al final
dels seus dies i potencia situacions d'aprenentatge al
llarg de tota la vida.
 La participació és essencial, genera espais d'implicació,
dóna oportunitats per a la presa de decisions
 La participació efectiva posa en joc l'autodeterminació
de la persona.
Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
Principis bàsicsPrincipis bàsics
Metodologia de la PCPMetodologia de la PCP
Cicle de
millora
Usuaris
Família
Preparació equip
DESENVOLUPAR
HABILITATS
VISIÓ
POSITIVA
CONSTRUÏR
GRUP DE
SUPORT
CANVI DELS
SERVEIS
XARXA
COMUNITÀRIA
PLAN ESENCIAL DEL ESTIL DE VIDA
Una metodologia que ofereix unes pautes per a facilitar la planificació
amb la persona i les persones de referència. (Michael *Smull, 2001).
Aquesta metodologia basa la seva intervenció en els resultats
personals, centrant-se en l'elaboració del pla personal de la persona.
Ens ajuda a estructurar les diferents etapes de la intervenció:
conèixer a la persona, elaborar el seu perfil personal i dissenyar el pla
d’acció.
En l’etapa d’envelliment pot ajudar en planificar l’etapa de
transició, canvi d’etapa de vida (accés i millora dels suports; la
millora de les relacions interpersonals, la utilització i participació en la
comunitat i la cura física i personal...).
Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
¿Qué es la PPA?
PLANIFICACIÓ PER AVANÇAT (PPA)
Una guia per a comunicar els desitjos sobre les cures sanitàries i sobre el
final de la vida. People Planning Ahead Leigh Ann Creaney Kingsbury AAIDD, 2009
Derivada i complementària de la (PCP)
Nou enfoc per a la presa de decisions en l’etapa de la vellesa i final de
vida.
Manera d’afrontar, de forma estructurada, les decisions sobre temes
difícils, amb respecte.
La PPA ens ofereix una forma estructurada de recollir i organitzar
informació específica de la vida de la persona, del que és important per
a ella, sigui en temes de salut, de cures sanitàries i en el final de la seva
vida.
Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
¿Qué es la PPA?
REVISEP
Teràpia basada en el model de Revisió de Vida (*Haight, 1979) - recuperar
records i rememorar moments i esdeveniments positius.
Fins ara s'ha aplicat a grups de persones majors amb i sense depressió.
Explora de forma sistemàtica 4 etapes de la vida de la persona: infància,
adolescència, edat adulta i es fa una revisió general de vida.
Una metodologia que permet mesurar i comparar resultats en les
persones en tres variables considerades fonamentals: estat d'ànim,
satisfacció amb la vida i desesperança.
És una teràpia que es pot aplicar de forma individual o grupal
MetodologiesMetodologies
i eines de treballi eines de treball
L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID
Què hem aprésQuè hem aprés
1. La població de pdid en l’etapa de la vellesa és alta i continua
creixent.
2. Si oferim suports per a la cura de la salut i per a accedir al
sistema sanitari estem endarrerint l’arribada a aquesta
etapa.
3. La pèrdua de facultats cognitives és normal en l’etapa de la
vellesa, però:
4. Hem d’estar atents als canvis (conductuals, fisiològics i
HHAA).
5. L’estimulació cognitiva ens serveix per endarrerir processos
d’envelliment patològics i per frenar la seva evolució.
39
L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID
Què hem aprésQuè hem aprés
6. Visualitzar l’etapa d’envelliment com una etapa de la vida
que ofereix noves oportunitats.
7. En l’etapa d’envelliment és molt important tenir cura de la
salut, però també tenir cura de la persona, del que a ella la
fa feliç.
8. Els principis bàsics de l’atenció centrada en la persona:
conèixer a la persona, implicar-nos en el seu procés personal
i cuidar l’entorn.
9. En la intervenció podem utilitzar eines que ens ajudin a
planificar aquesta nova etapa de la vida de la persona, a
conèixer a la persona i recuperar aquelles coses viscudes que
l’han fet feliç.
Referències d’interès
Fons documental d’envelliment de Dincat
Web Dincat, apartat “Documents”.
Blog de Jornades de Dincat
Jornada Envelliment Actiu 2014
https://jornadesdincat.wordpress.com

More Related Content

What's hot

Tècniques d\'animació
Tècniques d\'animacióTècniques d\'animació
Tècniques d\'animacióomnia valls
 
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía ArtazcozL’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Consulta Jove
Consulta JoveConsulta Jove
Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Badalona Serveis Assistencials
 
Estigma en les addiccions - Lídia Segura
Estigma en les addiccions - Lídia SeguraEstigma en les addiccions - Lídia Segura
Estigma en les addiccions - Lídia Segura
PonenciesASPCAT
 
Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?
Josep Vidal-Alaball
 
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
docenciaalgemesi
 
El sindrome d’ulisses
El sindrome d’ulissesEl sindrome d’ulisses
El sindrome d’ulisses
Tania Mesa
 
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna LosteL'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
Dipsalut
 
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
Col·legi Oficial de Metges de Barcelona
 
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
administracion
 
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013nelmonfort
 
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
Consorci de Salut i Social de Catalunya
 
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia GuiuSlideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
Glòria Villalba Martos
 
Power jornades salut i treball social
Power jornades salut i treball socialPower jornades salut i treball social
Power jornades salut i treball social
Dempeus Salut Pública
 
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
Jordi Bernabeu Farrús
 
Estigma i drogues - Josep Rovira
Estigma i drogues - Josep RoviraEstigma i drogues - Josep Rovira
Estigma i drogues - Josep Rovira
PonenciesASPCAT
 
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equipCatalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Institut Català de la Salut
 

What's hot (20)

Tècniques d\'animació
Tècniques d\'animacióTècniques d\'animació
Tècniques d\'animació
 
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía ArtazcozL’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
L’atur dels majors de 45 anys com una qüestió de salut pública - Lucía Artazcoz
 
Consulta Jove
Consulta JoveConsulta Jove
Consulta Jove
 
Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"Programa "La Salut Mental és feina de tots"
Programa "La Salut Mental és feina de tots"
 
Estigma en les addiccions - Lídia Segura
Estigma en les addiccions - Lídia SeguraEstigma en les addiccions - Lídia Segura
Estigma en les addiccions - Lídia Segura
 
Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?Què determina la nostra salut ?
Què determina la nostra salut ?
 
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
Mortalidad y Morbilidad Física en Pacientes con Enfermedad Mental Grave (por ...
 
El sindrome d’ulisses
El sindrome d’ulissesEl sindrome d’ulisses
El sindrome d’ulisses
 
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna LosteL'equip de Dipsalut - Anna Loste
L'equip de Dipsalut - Anna Loste
 
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Esp...
 
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
Joves, vells i nous malestars. Velles i noves "dependències"
 
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013
Atenció a les demències curs cuidadors no professionals oct 2013
 
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
Atenció a la salut de la població immigrant a Catalunya i Europa. Què sabem i...
 
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia GuiuSlideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
Slideshare TiC - Referent sobre TFG, Professora referència: Eulàlia Guiu
 
Power jornades salut i treball social
Power jornades salut i treball socialPower jornades salut i treball social
Power jornades salut i treball social
 
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
La prevenció de la salut mental amb adolescents i joves. Amb o sense pandèmia.
 
Estigma i drogues - Josep Rovira
Estigma i drogues - Josep RoviraEstigma i drogues - Josep Rovira
Estigma i drogues - Josep Rovira
 
Atenció gent gran[4].psap
Atenció gent gran[4].psapAtenció gent gran[4].psap
Atenció gent gran[4].psap
 
Les malalties mentals
Les malalties mentalsLes malalties mentals
Les malalties mentals
 
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equipCatalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
Catalunya Central. Abordatge de les demències: un treball en equip
 

Viewers also liked

Envelliment de la població
Envelliment de la poblacióEnvelliment de la població
Envelliment de la població
elicres
 
Demências
DemênciasDemências
Necesidades educativas especiales
Necesidades educativas especialesNecesidades educativas especiales
Necesidades educativas especiales
Homero Jay Chandia Valdes
 
Enfermedades neurodegenerativas
Enfermedades neurodegenerativasEnfermedades neurodegenerativas
Enfermedades neurodegenerativas
Laura DelToro
 

Viewers also liked (6)

Envelliment de la població
Envelliment de la poblacióEnvelliment de la població
Envelliment de la població
 
Demências
DemênciasDemências
Demências
 
(2013-01-16) DEMENCIAS (PPT)
(2013-01-16) DEMENCIAS (PPT)(2013-01-16) DEMENCIAS (PPT)
(2013-01-16) DEMENCIAS (PPT)
 
Demencias
DemenciasDemencias
Demencias
 
Necesidades educativas especiales
Necesidades educativas especialesNecesidades educativas especiales
Necesidades educativas especiales
 
Enfermedades neurodegenerativas
Enfermedades neurodegenerativasEnfermedades neurodegenerativas
Enfermedades neurodegenerativas
 

Similar to Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL

Salutogènesi
SalutogènesiSalutogènesi
Salutogènesi
ICS Catalunya Central
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
ibtissamelgharbaoui9
 
Planificació Centrada en la Persona
Planificació Centrada en la PersonaPlanificació Centrada en la Persona
Planificació Centrada en la Persona
Iván Sánchez Martínez
 
Dia1
Dia1Dia1
Protocol acollida atenció a la diversitat
Protocol acollida atenció a la diversitatProtocol acollida atenció a la diversitat
Protocol acollida atenció a la diversitat
espailolla
 
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptxProposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
administracion
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Ajuntament de Barcelona
 
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de DincatPresentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Israel Belchi
 
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
Badalona Serveis Assistencials
 
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Fundació Pere Tarrés
 
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents” Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
Salut Mental Catalunya
 
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
Xarxa Catalana d'Hospitals sense Fum
 
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Fundación Salud y Comunidad
 
Com actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrèsCom actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrès
Arturo Argelaguer Martínez
 
Dincat - Formació al DAE-QC
Dincat - Formació al DAE-QCDincat - Formació al DAE-QC
Dincat - Formació al DAE-QC
Israel Belchi
 
Article 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludableArticle 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludable
Tula Albalat Martínez
 
Reptes de la Salut Mental a Catalunya
Reptes de la Salut Mental a CatalunyaReptes de la Salut Mental a Catalunya
Reptes de la Salut Mental a Catalunya
Badalona Serveis Assistencials
 
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosEsto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosgueste52bb1
 

Similar to Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL (20)

Salutogènesi
SalutogènesiSalutogènesi
Salutogènesi
 
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdfC8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
C8 UD1 Educar per a la salut (1) (1).pdf
 
Planificació Centrada en la Persona
Planificació Centrada en la PersonaPlanificació Centrada en la Persona
Planificació Centrada en la Persona
 
Dia1
Dia1Dia1
Dia1
 
Protocol acollida atenció a la diversitat
Protocol acollida atenció a la diversitatProtocol acollida atenció a la diversitat
Protocol acollida atenció a la diversitat
 
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptxProposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
Proposta de lectura sensata de la salut mental.pptx
 
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones gransCom combatre l'edatisme vers les persones grans
Com combatre l'edatisme vers les persones grans
 
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de DincatPresentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
Presentació prova pilot Unitat de Suport de Dincat
 
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
Proposta de Treball Col·laboratiu per a l'atenció a la Salut Mental i Addicio...
 
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"
 
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents” Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
Informe “Situació de la salut mental d’infants i adolescents”
 
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
Grups focals, un apropament qualitatiu... o com trobar el camí per a sensibil...
 
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
FSYC - Possibilitats i Límits de l’Acció Social en persones incapacitades jur...
 
Com actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrèsCom actuar davant l'estrès
Com actuar davant l'estrès
 
Dincat - Formació al DAE-QC
Dincat - Formació al DAE-QCDincat - Formació al DAE-QC
Dincat - Formació al DAE-QC
 
Article 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludableArticle 4 Habits de vida saludable
Article 4 Habits de vida saludable
 
Reptes de la Salut Mental a Catalunya
Reptes de la Salut Mental a CatalunyaReptes de la Salut Mental a Catalunya
Reptes de la Salut Mental a Catalunya
 
Article 4 la vida
Article 4 la vidaArticle 4 la vida
Article 4 la vida
 
Què éS Una Discapacitat
Què éS Una DiscapacitatQuè éS Una Discapacitat
Què éS Una Discapacitat
 
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todosEsto solo lo_arreglamos_entre_todos
Esto solo lo_arreglamos_entre_todos
 

More from Israel Belchi

Salud y discapacidad intelectual y del desarrollo
Salud y discapacidad intelectual y del desarrolloSalud y discapacidad intelectual y del desarrollo
Salud y discapacidad intelectual y del desarrollo
Israel Belchi
 
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
Israel Belchi
 
Formació a Dincat sobre el Programa Accepta
Formació a Dincat sobre el Programa AcceptaFormació a Dincat sobre el Programa Accepta
Formació a Dincat sobre el Programa Accepta
Israel Belchi
 
Què és la DID? Institut camps blancs
Què és la DID? Institut camps blancsQuè és la DID? Institut camps blancs
Què és la DID? Institut camps blancs
Israel Belchi
 
Xerrada sobre salut a Aspanin
Xerrada sobre salut a AspaninXerrada sobre salut a Aspanin
Xerrada sobre salut a Aspanin
Israel Belchi
 
Autoritat i límits amb pdid per al IME
Autoritat i límits amb pdid per al IMEAutoritat i límits amb pdid per al IME
Autoritat i límits amb pdid per al IME
Israel Belchi
 
Forensic placement of people with intellectual disabilities
Forensic placement of people with intellectual disabilitiesForensic placement of people with intellectual disabilities
Forensic placement of people with intellectual disabilitiesIsrael Belchi
 
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
Israel Belchi
 
Delitos en PDIs
Delitos en PDIsDelitos en PDIs
Delitos en PDIs
Israel Belchi
 
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonarTractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonarIsrael Belchi
 

More from Israel Belchi (10)

Salud y discapacidad intelectual y del desarrollo
Salud y discapacidad intelectual y del desarrolloSalud y discapacidad intelectual y del desarrollo
Salud y discapacidad intelectual y del desarrollo
 
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...
 
Formació a Dincat sobre el Programa Accepta
Formació a Dincat sobre el Programa AcceptaFormació a Dincat sobre el Programa Accepta
Formació a Dincat sobre el Programa Accepta
 
Què és la DID? Institut camps blancs
Què és la DID? Institut camps blancsQuè és la DID? Institut camps blancs
Què és la DID? Institut camps blancs
 
Xerrada sobre salut a Aspanin
Xerrada sobre salut a AspaninXerrada sobre salut a Aspanin
Xerrada sobre salut a Aspanin
 
Autoritat i límits amb pdid per al IME
Autoritat i límits amb pdid per al IMEAutoritat i límits amb pdid per al IME
Autoritat i límits amb pdid per al IME
 
Forensic placement of people with intellectual disabilities
Forensic placement of people with intellectual disabilitiesForensic placement of people with intellectual disabilities
Forensic placement of people with intellectual disabilities
 
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
Reportaje programa accepta el periódico 06 03-2011
 
Delitos en PDIs
Delitos en PDIsDelitos en PDIs
Delitos en PDIs
 
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonarTractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
 

Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL

  • 1. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE SUPORT  Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem? Necessitats de suport. Causes.  Funcionament. Detecció necessitats i motivacions. Avaluació.  Intervenció: Actituds Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa Estimulació multisensorial  Aproximació a l’envelliment  Reflexió sobre Qualitat de Vida MÒDUL 5
  • 2. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE SUPORT Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem? Necessitats de suport. Causes 2/2/2015 Clara Clos Anàlisi del funcionament. Detecció de necessitats i motivacions. Avaluació 4/2/2015 Clara Clos Actituds personals, mites i creences. Com afavorir la vida de qualitat 9/2/2015 Susanna Vert Clara Clos INTERVENCIÓ Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa 11/2/2015 Angel Aguilar INTERVENCIÓ Estimulació multisensorial 16/2/2015 Tate Bonate Aproximació a l’envelliment i discapacitat. Característiques de l’envelliment amb discapacitats Identificar noves necessitats i noves intervencions 18/2/2015 Susanna Vert Israel Belchi Reflexió sobre qualitat de vida: escala San Martin i Gencat 23/2/2015 Clara Clos
  • 5. Per què ens ha de preocupar l’envelliment de les pdid?
  • 6.
  • 7. Creixement 2013-2018 60 i més 41% 50-59 25,6% 40-49 10,3% Total 23,5%
  • 8. Les pdid envelleixen abans que la població normal?
  • 9.
  • 10. Per què les pdid envelleixen abans que la població normal?
  • 11. Falta de programes de salut. Accés reduït als serveis sanitaris. Baixa qualitat de l’atenció sanitària i social rebuda.
  • 12. Excepció: Síndrome de Down (i altres síndromes) Cromosoma 21
  • 13. Falta de programes de salut. Accés reduït als serveis sanitaris. Baixa qualitat de l’atenció sanitària i social rebuda.
  • 14. Què podem fer per la salut de les pdid?
  • 15. Problemes de pes Epilèpsia Salut mental Sensorials Buco-dentals Problemes cardíacs Urogenitals Digestius Respiratoris
  • 16.
  • 19. Pèrdua cognitiva Existeix una pèrdua no patològica de facultats cognitives durant l’envelliment. Per exemple, de memòria.
  • 20. Deteriorament cognitiu (DCL) Pèrdua de facultats patològica però no afecta a les activitats de la vida diària. Existeix queixa subjectiva. Pot afectar a una o diverses facultats cognitives.
  • 21. Demència Pèrdua progressiva de facultats cognitives degut a canvis cerebrals patològics i que afecten al desenvolupament de les activitats de la vida diària.
  • 22. Demència Primàries Alzheimer, frontals, Corea Huntington, Parkinson… Vasculars Homes fumadors, HTA, colesterol, diabetes, ET… Secundàries Hipotiroïdisme, hidrocefàlia,
  • 23. Què és important per nosaltres? Registrar permanentment: •Habilitats adaptatives (ABS-RC2, ABAS-II…) •Conducta •Variables fisiològiques Derivar a professionals especialitzats perquè el DD és bàsic Estimulació cognitiva
  • 24.  Què entenem per envelliment?  Quina visió tenim de les persones amb discapacitat intel·lectual què envelleixen?  Com creiem que ha de ser la nostra intervenció amb aquestes persones?  Com podem ajudar a les persones amb DID en procés d’envelliment per què tinguin una bona vida?  Promovem experiències i altres tipus d’oportunitats en els serveis i en la comunitat? GENERAR PENSAMENT CENTRAT EN LA PERSONA PREGUNTES CLAU sobre l’envelliment de les persones amb DID
  • 26. La Vellesa Estat o condició d’una persona que te molts anys Es descrit moltes vegades com un estat de l’esperit Segons l’OMS, la vellesa no és simplement un procés físic, sinó més be un estat mental La vellesa fa referència al que té qualitat d’antic, amb experiència. És una oportunitat se seguir complint somnis  És un problema afegit a la discapacitat intel·lectual  Consisteix en un marcat deteriorament físic  Hem de centrar-nos en les pèrdues funcionals i en els problemes mèdics  Suposa pèrdues funcionals i relacionals  Requereix una re definició de serveis ¿Quin és el nostre model mental?
  • 28. Considerar l’envelliment com una gran fita personal i social. Les persones aspirem a omplir els anys de vida Les persones envellim com hem viscut Es important tenir present l’experiència del propi individu, la seva participació en el control de la seva vida, de la seva salut i dels processos d’emmalaltir Consideracions necessàries
  • 29. Envelliment actiu i Qualitat de Vida Envelliment actiu (OMS), complementa el concepte d'envelliment saludable, dotant de noves perspectives aquesta fase de la vida. “Entenem l'envelliment actiu com un procés d'optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, la finalitat del qual és millorar la qualitat de vida a mesura que les persones envelleixen”. Bermejo y Verdugo (2008)
  • 30. De poc servirà estimular i mantenir capacitats personals i el nivell d'autonomia per realitzar sense ajuda activitats de la vida diària, per mantenir la salut o activar les capacitats mentals: Si la persona no té desitjos que complir, Si la persona no té oportunitats que aprofitar, Si la persona no troba motius per viure. AQUEST ÉS EL NORD AL QUE DIRIGIR LES NOSTRES ACCIONS Envelliment actiu i Qualitat de Vida
  • 31. En definitiva, centrar-nos en la persona significa ofer-li suport per a que construeixi el seu propi projecte de vida Es a dir, donar suport a l’aspiració de qualsevol persona a gaudir d’una vida plena i feliç Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la persona…persona… Claus per a seguir complint somnisClaus per a seguir complint somnis
  • 32. Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la persona…persona… La participació com a eix vertebradorLa participació com a eix vertebrador  Poder participar i decidir en tot el que afecta a la persona i afecta a la seva vida.  Enfocament integral de les persones i del seu procés d'envelliment  Promou el desenvolupament de la persona fins al final dels seus dies i potencia situacions d'aprenentatge al llarg de tota la vida.  La participació és essencial, genera espais d'implicació, dóna oportunitats per a la presa de decisions  La participació efectiva posa en joc l'autodeterminació de la persona.
  • 33. Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la persona…persona… Principis bàsicsPrincipis bàsics
  • 34. Metodologia de la PCPMetodologia de la PCP Cicle de millora Usuaris Família Preparació equip DESENVOLUPAR HABILITATS VISIÓ POSITIVA CONSTRUÏR GRUP DE SUPORT CANVI DELS SERVEIS XARXA COMUNITÀRIA
  • 35. PLAN ESENCIAL DEL ESTIL DE VIDA Una metodologia que ofereix unes pautes per a facilitar la planificació amb la persona i les persones de referència. (Michael *Smull, 2001). Aquesta metodologia basa la seva intervenció en els resultats personals, centrant-se en l'elaboració del pla personal de la persona. Ens ajuda a estructurar les diferents etapes de la intervenció: conèixer a la persona, elaborar el seu perfil personal i dissenyar el pla d’acció. En l’etapa d’envelliment pot ajudar en planificar l’etapa de transició, canvi d’etapa de vida (accés i millora dels suports; la millora de les relacions interpersonals, la utilització i participació en la comunitat i la cura física i personal...). Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
  • 36. ¿Qué es la PPA? PLANIFICACIÓ PER AVANÇAT (PPA) Una guia per a comunicar els desitjos sobre les cures sanitàries i sobre el final de la vida. People Planning Ahead Leigh Ann Creaney Kingsbury AAIDD, 2009 Derivada i complementària de la (PCP) Nou enfoc per a la presa de decisions en l’etapa de la vellesa i final de vida. Manera d’afrontar, de forma estructurada, les decisions sobre temes difícils, amb respecte. La PPA ens ofereix una forma estructurada de recollir i organitzar informació específica de la vida de la persona, del que és important per a ella, sigui en temes de salut, de cures sanitàries i en el final de la seva vida. Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
  • 37. ¿Qué es la PPA? REVISEP Teràpia basada en el model de Revisió de Vida (*Haight, 1979) - recuperar records i rememorar moments i esdeveniments positius. Fins ara s'ha aplicat a grups de persones majors amb i sense depressió. Explora de forma sistemàtica 4 etapes de la vida de la persona: infància, adolescència, edat adulta i es fa una revisió general de vida. Una metodologia que permet mesurar i comparar resultats en les persones en tres variables considerades fonamentals: estat d'ànim, satisfacció amb la vida i desesperança. És una teràpia que es pot aplicar de forma individual o grupal MetodologiesMetodologies i eines de treballi eines de treball
  • 38. L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID Què hem aprésQuè hem aprés 1. La població de pdid en l’etapa de la vellesa és alta i continua creixent. 2. Si oferim suports per a la cura de la salut i per a accedir al sistema sanitari estem endarrerint l’arribada a aquesta etapa. 3. La pèrdua de facultats cognitives és normal en l’etapa de la vellesa, però: 4. Hem d’estar atents als canvis (conductuals, fisiològics i HHAA). 5. L’estimulació cognitiva ens serveix per endarrerir processos d’envelliment patològics i per frenar la seva evolució.
  • 39. 39 L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID Què hem aprésQuè hem aprés 6. Visualitzar l’etapa d’envelliment com una etapa de la vida que ofereix noves oportunitats. 7. En l’etapa d’envelliment és molt important tenir cura de la salut, però també tenir cura de la persona, del que a ella la fa feliç. 8. Els principis bàsics de l’atenció centrada en la persona: conèixer a la persona, implicar-nos en el seu procés personal i cuidar l’entorn. 9. En la intervenció podem utilitzar eines que ens ajudin a planificar aquesta nova etapa de la vida de la persona, a conèixer a la persona i recuperar aquelles coses viscudes que l’han fet feliç.
  • 40.
  • 41. Referències d’interès Fons documental d’envelliment de Dincat Web Dincat, apartat “Documents”. Blog de Jornades de Dincat Jornada Envelliment Actiu 2014 https://jornadesdincat.wordpress.com

Editor's Notes

  1. Considerar l’*envelliment més que com un desafiament que comporta riscos, com un gran assoliment personal i social.Les persones no solament desitgem viure més anys sinó que aspirem a omplir els anys de vida.Les persones envellim com hem viscut i arribem a la vellesa marcades per un important repertori d'experiències i esdeveniments vitals que no volem que es passin per alt.És important en aquest sentit parar esment a l'experiència del propi individu, a la seva participació en el control de la seva vida, de la seva salut i dels processos d'emmalaltir.Les dificultats a definir els aspectes relacionats amb la qualitat de vida en persones majors amb discapacitat intel·lectual són anàlogues als de les persones majors que viuen la seva vida amb una discapacitat.Les persones amb discapacitat intel·lectual adultes que participen activament en les seves comunitats, mostren major satisfacció amb si mateixes i amb les seves vides quan viuen independentment sobre la base dels seus propis recursos (*Edgerton, 1994)Es destaca la importància que els individus desenvolupin preferències, actuïn d'acord als seus interessos personals i demostrin autodeterminació (*Hawkins, 1998)
  2. S'aferma el concepte d'envelliment actiu (aportat per l'OMS), el qual ha vingut a complementar al d'envelliment saludable (enfocat bàsicament als aspectes de salut), dotant de noves perspectives aquesta fase de la vida, per arribar a concebre-la com un dels moments més rellevants en la biografia personal. Nou model social És per a totes les persones, independentement del seu nivell de dependència Promou una actitut i un fer pro-actiu, evitant en allò que és possible que simplement siguin receptores de productes, serveis i cures.
  3. La qualitat de vida augmenta donant el poder a les persones de participar en decisions que afecten a les seves videsL'acceptació i integració plena en la comunitat augmenta la qualitat de vidaS'experimenta qualitat de vida quan es tenen les mateixes oportunitats que la resta de perseguir i aconseguir metes significativesEls aspectes relacionats amb la qualitat de vida són temporals i fluids i estan afectats pel context “El temps passa i el context canvia” Model ecològic-*contextualista
  4. És poder participar i decidir en tot el que afecta a la persona i afecta a la seva vida.Pren cos de manera diferent en cada persona, atenent als valors i significats íntims.Requereix un enfocament integral de les persones i del seu procés d'envelliment (inclou tots els àmbits: econòmic, social, sanitari, psicològic, educatiu, cultural, jurídic, etc)Promou el desenvolupament de la persona fins al final dels seus dies i potencia situacions d'aprenentatge al llarg de tota la vida. La participació és essencial per a la millora de la qualitat de vida quan és entesa com una participació significativa, que genera espais d'implicació, que dóna oportunitats per a la presa de decisions i que fomenta el responsabilitzar-se de les tasques, decisions o compromisos adquirits.La participació efectiva posa en joc l'autodeterminació de la persona, dimensió clau per a la qualitat de vida.
  5. És un procés de col·laboració per ajudar a les persones a accedir als suports i serveis que necessiten per aconseguir una major qualitat de vida basada en les seves pròpies preferències i valorsEs dirigeix a totes les àrees de la vida d'una persona, incloent salut, serveis humans, amistat, implicació en la comunitat i relacions familiars Segons *Beth *Mount, la *PCP ens convida aTrobar i desenvolupar les habilitats de cada persona.Desenvolupar una visió que expressi aquestes habilitats.Construir un grup de suport perquè aquests ideals succeeixin.Construir una xarxa comunitària d'acceptació.Canviar els serveis prestats per respondre millor als interessos dels usuaris.
  6. El pla d’acció contempla els suports encaminats a disminuir la discrepància entre la persona i les exigències del seu entorn. En l’etapa de l’envelliment poden orientar-se específicament a l’aprenentatge d'habilitats i competències, foment de les relacions personals, la planificació i gestió del temps, la gestió econòmica i de la vida diària, el suport conductual, l'accés i ús de la comunitat i el suport sanitari.Promou que els suports, ajudes i recursos ses cerquin en l'entorn més proper a la persona i en el seu entorn comunitari.
  7. Derivació directa i complementària de la metodologia de Planificació Centrada en la Persona (*PCP) cada vegada més coneguda i estesa.Suposa un nou enfocament per a la presa de decisions en l'etapa de la vellesa i per al final de la vida.És una forma de conèixer la forma en què la persona vol rebre les cures sanitàries que pugui precisar, i sobre com vol que sigui la seva vida en la seva última etapa.És una manera d'afrontar, de forma estructurada, les decisions sobre aquests temes escoltant a les persones i aprendre a tractar assumptes difícils mantenint-nos respectuosos i fent que la persona se senti respectada. Mantenir la dignitat i el respecte pels quals hem lluitat al llarg de la vida.Ajudar a la gent a fer vida pròpia i a prendre decisions per gaudir de la seva pròpia i personal qualitat de vida.Trobar l'equilibri entre el que és important per a la persona i el que cal fer per la persona.Assegurar que es té informació sobre el que significa “viure bé” per a la persona.Assegurar que les persones mantenen un control positiu sobre la seva vida i sobre el final de la seva vida
  8. És una teràpia basada en el model estructurat de Revisió de Vida (*Haight, 1979) dirigida a recuperar records i rememorar moments i esdeveniments específicament positius.Fins ara s'ha aplicat a grups de persones majors amb i sense depressió.Explora de forma sistemàtica 4 etapes de la vida de la persona:La infànciaL'adolescència L'edat adultaI finalment es fa una revisió general de vida. Una metodologia que permet mesurar i comparar resultats en les persones en tres variables considerades fonamentals:Estat d'ànim.Satisfacció amb la vida.Desesperança.És una teràpia que es pot aplicar de forma:individual a través d'entrevistes realitzades per entrevistadors entrenats, o*grupal a través de dinàmiques de grup programades i dirigides per un terapeuta. Té major capacitat que altres sistemes (reminiscència, o revisió de vida) per evocar, recuperar i mobilitzar records.És un mètode que està demostrant que la recuperació de vivències personals positives és un motor que incideix positivament:En la millora de l'autoestima i l'estat d'ànim.Un major reconeixement i satisfacció amb la pròpia vida.Una reducció en els nivells de desesperança.