Una revista local que neix amb l'objectiu de posar un petit granet de sorra, alhora d'adquirir un millor benestar personal i familiar en la vida dels nostres lectors.
Trastorns de conducta per a famílies de persones amb discapacitat intel·lectualIsrael Belchi
Xerrada en la que s'intenta fer més comprensibles els trastorns de conducta (alteracions de conducta / conductes desafiants...) a famílies de persones amb discapacitat intel·lectual.
Finalment es proposen unes línies generals com a accions de prevenció d'aquest problemes.
Una revista local que neix amb l'objectiu de posar un petit granet de sorra, alhora d'adquirir un millor benestar personal i familiar en la vida dels nostres lectors.
Trastorns de conducta per a famílies de persones amb discapacitat intel·lectualIsrael Belchi
Xerrada en la que s'intenta fer més comprensibles els trastorns de conducta (alteracions de conducta / conductes desafiants...) a famílies de persones amb discapacitat intel·lectual.
Finalment es proposen unes línies generals com a accions de prevenció d'aquest problemes.
L’atur dels majors de 45 anys
com una qüestió de salut pública
Lucía Artazcoz
Barcelona, 19 de març de 2015
Com combatre l’atur dels majors de 45 anys?
Reflexions per a un debat necessari
Guió de la presentació:
> Claus que converteixen l’atur dels majors de 45 anys en
un problema sobre el qual cal intervenir específicament
Magnitud de l’atur i característiques sociodemogràfiques
> Evidència sobre els mecanismes de l’impacte de l’atur
sobre la salut
> Factors que augmenten la vulnerabilitat entre els majors de
45 anys
> Proposta d’intervencions per abordar els problemes de
salut mental relacionats amb l’atur en els majors de 45
anys
Assumpció Soriano, Psiquiatra responsable assistencial de Consulta Jove de la Fundació Sant Pere Claver presenta "Consulta Jove" a la XI Jornada dels Programes d'atenció als Trastorns Psicòtics Incipients celebrada al Centre Cívic La Salut de Badalona.
Programa de la jornada "La Salut Mental és feina de tots", co organitzada per BSA, ICS i l'Ajuntament de Badalona. L'acte serà el 8 de novembre, de 8 a 14 hores al Centre Cívic Can Cabanyes.
Estratègia en l'Estigma en les addiccions - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Lídia Segura, Sub-direcció General de Drogodependències
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que hi ha altres factors molt més importants i que fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut percebuda que els homes, tot i tenir una esperança de vida més llarga ?
El síndrome de Ulises, también conocido como síndrome del emigrante con estrés crónico y múltiple, es un cuadro psicológico que afecta a inmigrantes que viven situaciones extremas, más de 50 millones de personas en el mundo de hoy.1 El nombre se inspira en el héroe mítico Ulises el cual vivió innumerables adversidades y peligros, lejos de sus seres queridos.
Según su descubridor, el psiquiatra Joseba Achotegui, director del SAPPIR y profesor titular de la Universidad de Barcelona, " Los estresores más importantes son: la separación forzada de los seres queridos que supone una ruptura del instinto del apego, el sentimiento de desesperanza por el fracaso del proyecto migratorio y la ausencia de oportunidades, la lucha por la supervivencia ( dónde alimentarse, dónde encontrar un techo para dormir), y en cuarto lugar el miedo, el terror que viven en los viajes migratorios (pateras, ir escondidos en camiones…), las amenazas de las mafias ó de la detención y expulsión, la indefensión por carecer de derechos, etc.” 2 Editado por el Instituto de estudio de las migraciones, Universidad de Comillas-Madrid)</ref> Se calcula que en España puede haber unas 800.000 personas afectadas por ese síndrome. El Síndrome de Ulises es un cuadro reactivo de estrés ante situaciones límite que no pueden ser elaboradas, no es el duelo migratorio clásico, sino una variante extrema de este duelo que afecta a los inmigrantes en situación extrema del siglo XXI. Es importante remarcar que El Síndrome de Ulises no es un trastorno mental, sino un cuadro intenso de estrés.3
Com cada trimestre, a la contraportada d'El Butlletí de Dipsalut presentem un dels nostres treballadors. Perquè una bona manera de conèixer millor què fem, és conèixer a l'equip que ho fa possible.
La Fundació Galatea ha estudiat la situació personal i laboral dels pediatres a Espanya. L’estudi “La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Espanya” s’ha realitzat amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria i amb el patrocini de Laboratorios Ordesa.
Seminari commemoratiu dels 20 anys del SEPPS – 16 de desembre
Presentació a càrrec de Celia Tajada, directora del Servei d'Atenció Primària Barcelonès Nord i Maresme.
Power Point sobre les malalties rares, amb una nova intervenció per actuar. Realitzant Grups de Suport, amb diferents sessions, per empoderar-los i minimitzant-los el malestar.
Serveis Socials i Salut
22 juny 2011
Per una nova cultura de la salut
Laura Leyva -Treballadora Social Centre Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i tècnica programa immigrants associació CEPS-SALUT.-
Estigma i drogues - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Josep Rovira, Federació Catalana de Drogodependències
Una atenció social acurada, just després del diagnòstic de demència, pot permetre
identificar situacions de risc, prevenir situacions de complexitat i dotar els pacients i
les seves famílies de la informació necessària. Aquest abordatge en l’etapa inicial
del diagnòstic implica un treball conjunt de tots els professionals de l’equip d’atenció
primària (EAP).
L’atur dels majors de 45 anys
com una qüestió de salut pública
Lucía Artazcoz
Barcelona, 19 de març de 2015
Com combatre l’atur dels majors de 45 anys?
Reflexions per a un debat necessari
Guió de la presentació:
> Claus que converteixen l’atur dels majors de 45 anys en
un problema sobre el qual cal intervenir específicament
Magnitud de l’atur i característiques sociodemogràfiques
> Evidència sobre els mecanismes de l’impacte de l’atur
sobre la salut
> Factors que augmenten la vulnerabilitat entre els majors de
45 anys
> Proposta d’intervencions per abordar els problemes de
salut mental relacionats amb l’atur en els majors de 45
anys
Assumpció Soriano, Psiquiatra responsable assistencial de Consulta Jove de la Fundació Sant Pere Claver presenta "Consulta Jove" a la XI Jornada dels Programes d'atenció als Trastorns Psicòtics Incipients celebrada al Centre Cívic La Salut de Badalona.
Programa de la jornada "La Salut Mental és feina de tots", co organitzada per BSA, ICS i l'Ajuntament de Badalona. L'acte serà el 8 de novembre, de 8 a 14 hores al Centre Cívic Can Cabanyes.
Estratègia en l'Estigma en les addiccions - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Lídia Segura, Sub-direcció General de Drogodependències
Sabíeu que els serveis sanitaris determinen en poca mesura la nostra salut ? Sabíeu que hi ha altres factors molt més importants i que fan que tinguem bona salut o no ?
Sabíeu que les dones presenten pitjor salut percebuda que els homes, tot i tenir una esperança de vida més llarga ?
El síndrome de Ulises, también conocido como síndrome del emigrante con estrés crónico y múltiple, es un cuadro psicológico que afecta a inmigrantes que viven situaciones extremas, más de 50 millones de personas en el mundo de hoy.1 El nombre se inspira en el héroe mítico Ulises el cual vivió innumerables adversidades y peligros, lejos de sus seres queridos.
Según su descubridor, el psiquiatra Joseba Achotegui, director del SAPPIR y profesor titular de la Universidad de Barcelona, " Los estresores más importantes son: la separación forzada de los seres queridos que supone una ruptura del instinto del apego, el sentimiento de desesperanza por el fracaso del proyecto migratorio y la ausencia de oportunidades, la lucha por la supervivencia ( dónde alimentarse, dónde encontrar un techo para dormir), y en cuarto lugar el miedo, el terror que viven en los viajes migratorios (pateras, ir escondidos en camiones…), las amenazas de las mafias ó de la detención y expulsión, la indefensión por carecer de derechos, etc.” 2 Editado por el Instituto de estudio de las migraciones, Universidad de Comillas-Madrid)</ref> Se calcula que en España puede haber unas 800.000 personas afectadas por ese síndrome. El Síndrome de Ulises es un cuadro reactivo de estrés ante situaciones límite que no pueden ser elaboradas, no es el duelo migratorio clásico, sino una variante extrema de este duelo que afecta a los inmigrantes en situación extrema del siglo XXI. Es importante remarcar que El Síndrome de Ulises no es un trastorno mental, sino un cuadro intenso de estrés.3
Com cada trimestre, a la contraportada d'El Butlletí de Dipsalut presentem un dels nostres treballadors. Perquè una bona manera de conèixer millor què fem, és conèixer a l'equip que ho fa possible.
La Fundació Galatea ha estudiat la situació personal i laboral dels pediatres a Espanya. L’estudi “La salut, els estils de vida i les condicions de treball dels pediatres a Espanya” s’ha realitzat amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria i amb el patrocini de Laboratorios Ordesa.
Seminari commemoratiu dels 20 anys del SEPPS – 16 de desembre
Presentació a càrrec de Celia Tajada, directora del Servei d'Atenció Primària Barcelonès Nord i Maresme.
Power Point sobre les malalties rares, amb una nova intervenció per actuar. Realitzant Grups de Suport, amb diferents sessions, per empoderar-los i minimitzant-los el malestar.
Serveis Socials i Salut
22 juny 2011
Per una nova cultura de la salut
Laura Leyva -Treballadora Social Centre Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i tècnica programa immigrants associació CEPS-SALUT.-
Estigma i drogues - Formació per fer front a l’estigma en les addiccions, adreçada a professionals de la XAD (26 de març de 2021)- Josep Rovira, Federació Catalana de Drogodependències
Una atenció social acurada, just després del diagnòstic de demència, pot permetre
identificar situacions de risc, prevenir situacions de complexitat i dotar els pacients i
les seves famílies de la informació necessària. Aquest abordatge en l’etapa inicial
del diagnòstic implica un treball conjunt de tots els professionals de l’equip d’atenció
primària (EAP).
Similar to Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL
L’Associació SomSeniors, amb la col·laboració del Departament de Promoció de les Persones Grans, ha elaborat aquest document amb informació teoricopràctica i recomanacions per combatre l’edatisme vers les persones grans.
La proposta és el punt de partida de la Jornada "La Salut Mental és feina de tots", que el 8 de novembre tindrà lloc al Centre Cívic Can Cabanyes de Badalona. L’esdeveniment pretén facilitar un context de col·laboració, potenciant el coneixement mutu i la reflexió conjunta del sistema en clau territorial per superar els obstacles actuals i donar respostes assistencials a partir de la conjunció dels principis de necessitat de salut.
Informe "Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya"Fundació Pere Tarrés
L’informe “Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya” de la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya exposa les febleses i necessitats del sistema i planteja 7 reptes i propostes concretes per garantir una millor atenció integral als infants i adolescents.
Estudii realitzat per la Fundació Pere Tarrés i la Federació Salut Mental Catalunya.
Any: 2016
Amb la participació de més de 40 professionals de l'àmbit de la salut, social i educatiu i de lleure.
Intervenció de Magda Casamitjana, directora Pacte nacional de Salut Mental en la jornada "Salut Mental, Salut Mundial, Un dret universal i un treball transversal”de BSA
Similar to Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL (20)
Salud y discapacidad intelectual y del desarrolloIsrael Belchi
Un resumen de aquellos aspectos relacionados con la salud de las personas con discapacidad intelectual que todos los profesionales que trabajan con estas personas deberían conocer.
Aspectos clave en la mejora de los conocimientos sanitarios sobre las persona...Israel Belchi
Trabajo final del Diploma de Postgrado Universitario en Enfermedad Mental y Problemas de la Conducta en personas con Discapacidad Intelectual de la Universidad Internacional de Catalunya del curso 2013-2014.
El objetivo de este trabajo es exponer de manera resumida, en un documento sencillo, aquellos conocimientos sanitarios que el sistema español debe mejorar para ofrecer una atención de alta calidad a la salud de las personas con discapacidad intelectual (de hora en adelante DI) y mejorar su acceso a la sanidad.
Sesión educativa y de sensibilización sobre el consumo de drogas y comisión de delitos para personas con discapacidad intelectual realizada por el Programa Accepta.
Tractament d'un trastorn adaptatiu en espera d'un trasplantament pulmonar
Envelliment i Discapacitat Intel·lectual: Mòdul 5, sessió 6 del Títol d'Expert en Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament de la URLL
1. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE
SUPORT
Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem? Necessitats de
suport. Causes.
Funcionament. Detecció necessitats i motivacions. Avaluació.
Intervenció:
Actituds
Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa
Estimulació multisensorial
Aproximació a l’envelliment
Reflexió sobre Qualitat de Vida
MÒDUL 5
2. LES PERSONES AMB DISCAPACITAT AMB MÉS NECESSITATS DE SUPORT
Coneixent a les persones. Conceptes. De quí parlem?
Necessitats de suport. Causes
2/2/2015 Clara Clos
Anàlisi del funcionament. Detecció de necessitats i motivacions.
Avaluació
4/2/2015 Clara Clos
Actituds personals, mites i creences. Com afavorir la vida de
qualitat
9/2/2015 Susanna Vert
Clara Clos
INTERVENCIÓ
Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa
11/2/2015 Angel Aguilar
INTERVENCIÓ
Estimulació multisensorial
16/2/2015 Tate Bonate
Aproximació a l’envelliment i discapacitat. Característiques de
l’envelliment amb discapacitats
Identificar noves necessitats i noves intervencions
18/2/2015 Susanna Vert
Israel Belchi
Reflexió sobre qualitat de vida: escala San Martin i Gencat 23/2/2015 Clara Clos
19. Pèrdua cognitiva
Existeix una pèrdua no patològica
de facultats cognitives durant
l’envelliment.
Per exemple, de memòria.
20. Deteriorament cognitiu (DCL)
Pèrdua de facultats patològica
però no afecta a les activitats de la
vida diària.
Existeix queixa subjectiva.
Pot afectar a una o diverses
facultats cognitives.
21. Demència
Pèrdua progressiva de facultats
cognitives degut a canvis cerebrals
patològics i que afecten al
desenvolupament de les activitats
de la vida diària.
23. Què és important per nosaltres?
Registrar permanentment:
•Habilitats adaptatives (ABS-RC2,
ABAS-II…)
•Conducta
•Variables fisiològiques
Derivar a professionals
especialitzats perquè el DD és bàsic
Estimulació cognitiva
24. Què entenem per envelliment?
Quina visió tenim de les persones amb discapacitat
intel·lectual què envelleixen?
Com creiem que ha de ser la nostra intervenció amb
aquestes persones?
Com podem ajudar a les persones amb DID en procés
d’envelliment per què tinguin una bona vida?
Promovem experiències i altres tipus d’oportunitats en els
serveis i en la comunitat?
GENERAR PENSAMENT
CENTRAT EN LA PERSONA
PREGUNTES CLAU sobre l’envelliment de
les persones amb DID
26. La Vellesa
Estat o condició d’una persona que te
molts anys
Es descrit moltes vegades com un
estat de l’esperit
Segons l’OMS, la vellesa no és
simplement un procés físic, sinó més
be un estat mental
La vellesa fa referència al que té
qualitat d’antic, amb experiència.
És una oportunitat se seguir complint
somnis
És un problema afegit a la
discapacitat intel·lectual
Consisteix en un marcat
deteriorament físic
Hem de centrar-nos en les pèrdues
funcionals i en els problemes
mèdics
Suposa pèrdues funcionals i
relacionals
Requereix una re definició de
serveis
¿Quin és el nostre model mental?
28. Considerar l’envelliment com una gran fita personal i
social.
Les persones aspirem a omplir els anys de vida
Les persones envellim com hem viscut
Es important tenir present l’experiència del propi
individu, la seva participació en el control de la seva
vida, de la seva salut i dels processos d’emmalaltir
Consideracions necessàries
29. Envelliment actiu i Qualitat de Vida
Envelliment actiu (OMS), complementa el concepte
d'envelliment saludable, dotant de noves perspectives
aquesta fase de la vida.
“Entenem l'envelliment actiu com un procés d'optimització
de les oportunitats de salut, participació i seguretat, la
finalitat del qual és millorar la qualitat de vida a mesura que
les persones envelleixen”.
Bermejo y Verdugo (2008)
30. De poc servirà estimular i mantenir capacitats personals i el
nivell d'autonomia per realitzar sense ajuda activitats de la vida
diària, per mantenir la salut o activar les capacitats mentals:
Si la persona no té desitjos que complir,
Si la persona no té oportunitats que aprofitar,
Si la persona no troba motius per viure.
AQUEST ÉS EL NORD AL QUE DIRIGIR LES NOSTRES ACCIONS
Envelliment actiu i Qualitat de Vida
31. En definitiva, centrar-nos en la persona
significa ofer-li suport per a que
construeixi el seu propi projecte de vida
Es a dir, donar suport a
l’aspiració de qualsevol persona
a gaudir d’una vida plena i feliç
Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
Claus per a seguir complint somnisClaus per a seguir complint somnis
32. Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
La participació com a eix vertebradorLa participació com a eix vertebrador
Poder participar i decidir en tot el que afecta a la
persona i afecta a la seva vida.
Enfocament integral de les persones i del seu procés
d'envelliment
Promou el desenvolupament de la persona fins al final
dels seus dies i potencia situacions d'aprenentatge al
llarg de tota la vida.
La participació és essencial, genera espais d'implicació,
dóna oportunitats per a la presa de decisions
La participació efectiva posa en joc l'autodeterminació
de la persona.
33. Un envelliment centrat en laUn envelliment centrat en la
persona…persona…
Principis bàsicsPrincipis bàsics
34. Metodologia de la PCPMetodologia de la PCP
Cicle de
millora
Usuaris
Família
Preparació equip
DESENVOLUPAR
HABILITATS
VISIÓ
POSITIVA
CONSTRUÏR
GRUP DE
SUPORT
CANVI DELS
SERVEIS
XARXA
COMUNITÀRIA
35. PLAN ESENCIAL DEL ESTIL DE VIDA
Una metodologia que ofereix unes pautes per a facilitar la planificació
amb la persona i les persones de referència. (Michael *Smull, 2001).
Aquesta metodologia basa la seva intervenció en els resultats
personals, centrant-se en l'elaboració del pla personal de la persona.
Ens ajuda a estructurar les diferents etapes de la intervenció:
conèixer a la persona, elaborar el seu perfil personal i dissenyar el pla
d’acció.
En l’etapa d’envelliment pot ajudar en planificar l’etapa de
transició, canvi d’etapa de vida (accés i millora dels suports; la
millora de les relacions interpersonals, la utilització i participació en la
comunitat i la cura física i personal...).
Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
36. ¿Qué es la PPA?
PLANIFICACIÓ PER AVANÇAT (PPA)
Una guia per a comunicar els desitjos sobre les cures sanitàries i sobre el
final de la vida. People Planning Ahead Leigh Ann Creaney Kingsbury AAIDD, 2009
Derivada i complementària de la (PCP)
Nou enfoc per a la presa de decisions en l’etapa de la vellesa i final de
vida.
Manera d’afrontar, de forma estructurada, les decisions sobre temes
difícils, amb respecte.
La PPA ens ofereix una forma estructurada de recollir i organitzar
informació específica de la vida de la persona, del que és important per
a ella, sigui en temes de salut, de cures sanitàries i en el final de la seva
vida.
Metodologies i eines de treballMetodologies i eines de treball
37. ¿Qué es la PPA?
REVISEP
Teràpia basada en el model de Revisió de Vida (*Haight, 1979) - recuperar
records i rememorar moments i esdeveniments positius.
Fins ara s'ha aplicat a grups de persones majors amb i sense depressió.
Explora de forma sistemàtica 4 etapes de la vida de la persona: infància,
adolescència, edat adulta i es fa una revisió general de vida.
Una metodologia que permet mesurar i comparar resultats en les
persones en tres variables considerades fonamentals: estat d'ànim,
satisfacció amb la vida i desesperança.
És una teràpia que es pot aplicar de forma individual o grupal
MetodologiesMetodologies
i eines de treballi eines de treball
38. L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID
Què hem aprésQuè hem aprés
1. La població de pdid en l’etapa de la vellesa és alta i continua
creixent.
2. Si oferim suports per a la cura de la salut i per a accedir al
sistema sanitari estem endarrerint l’arribada a aquesta
etapa.
3. La pèrdua de facultats cognitives és normal en l’etapa de la
vellesa, però:
4. Hem d’estar atents als canvis (conductuals, fisiològics i
HHAA).
5. L’estimulació cognitiva ens serveix per endarrerir processos
d’envelliment patològics i per frenar la seva evolució.
39. 39
L’envelliment de les persones amb DIDL’envelliment de les persones amb DID
Què hem aprésQuè hem aprés
6. Visualitzar l’etapa d’envelliment com una etapa de la vida
que ofereix noves oportunitats.
7. En l’etapa d’envelliment és molt important tenir cura de la
salut, però també tenir cura de la persona, del que a ella la
fa feliç.
8. Els principis bàsics de l’atenció centrada en la persona:
conèixer a la persona, implicar-nos en el seu procés personal
i cuidar l’entorn.
9. En la intervenció podem utilitzar eines que ens ajudin a
planificar aquesta nova etapa de la vida de la persona, a
conèixer a la persona i recuperar aquelles coses viscudes que
l’han fet feliç.
40.
41. Referències d’interès
Fons documental d’envelliment de Dincat
Web Dincat, apartat “Documents”.
Blog de Jornades de Dincat
Jornada Envelliment Actiu 2014
https://jornadesdincat.wordpress.com
Editor's Notes
Considerar l’*envelliment més que com un desafiament que comporta riscos, com un gran assoliment personal i social.Les persones no solament desitgem viure més anys sinó que aspirem a omplir els anys de vida.Les persones envellim com hem viscut i arribem a la vellesa marcades per un important repertori d&apos;experiències i esdeveniments vitals que no volem que es passin per alt.És important en aquest sentit parar esment a l&apos;experiència del propi individu, a la seva participació en el control de la seva vida, de la seva salut i dels processos d&apos;emmalaltir.Les dificultats a definir els aspectes relacionats amb la qualitat de vida en persones majors amb discapacitat intel·lectual són anàlogues als de les persones majors que viuen la seva vida amb una discapacitat.Les persones amb discapacitat intel·lectual adultes que participen activament en les seves comunitats, mostren major satisfacció amb si mateixes i amb les seves vides quan viuen independentment sobre la base dels seus propis recursos (*Edgerton, 1994)Es destaca la importància que els individus desenvolupin preferències, actuïn d&apos;acord als seus interessos personals i demostrin autodeterminació (*Hawkins, 1998)
S&apos;aferma el concepte d&apos;envelliment actiu (aportat per l&apos;OMS), el qual ha vingut a complementar al d&apos;envelliment saludable (enfocat bàsicament als aspectes de salut), dotant de noves perspectives aquesta fase de la vida, per arribar a concebre-la com un dels moments més rellevants en la biografia personal.
Nou model social
És per a totes les persones, independentement del seu nivell de dependència
Promou una actitut i un fer pro-actiu, evitant en allò que és possible que simplement siguin receptores de productes, serveis i cures.
La qualitat de vida augmenta donant el poder a les persones de participar en decisions que afecten a les seves videsL&apos;acceptació i integració plena en la comunitat augmenta la qualitat de vidaS&apos;experimenta qualitat de vida quan es tenen les mateixes oportunitats que la resta de perseguir i aconseguir metes significativesEls aspectes relacionats amb la qualitat de vida són temporals i fluids i estan afectats pel context “El temps passa i el context canvia” Model ecològic-*contextualista
És poder participar i decidir en tot el que afecta a la persona i afecta a la seva vida.Pren cos de manera diferent en cada persona, atenent als valors i significats íntims.Requereix un enfocament integral de les persones i del seu procés d&apos;envelliment (inclou tots els àmbits: econòmic, social, sanitari, psicològic, educatiu, cultural, jurídic, etc)Promou el desenvolupament de la persona fins al final dels seus dies i potencia situacions d&apos;aprenentatge al llarg de tota la vida.
La participació és essencial per a la millora de la qualitat de vida quan és entesa com una participació significativa, que genera espais d&apos;implicació, que dóna oportunitats per a la presa de decisions i que fomenta el responsabilitzar-se de les tasques, decisions o compromisos adquirits.La participació efectiva posa en joc l&apos;autodeterminació de la persona, dimensió clau per a la qualitat de vida.
És un procés de col·laboració per ajudar a les persones a accedir als suports i serveis que necessiten per aconseguir una major qualitat de vida basada en les seves pròpies preferències i valorsEs dirigeix a totes les àrees de la vida d&apos;una persona, incloent salut, serveis humans, amistat, implicació en la comunitat i relacions familiars
Segons *Beth *Mount, la *PCP ens convida aTrobar i desenvolupar les habilitats de cada persona.Desenvolupar una visió que expressi aquestes habilitats.Construir un grup de suport perquè aquests ideals succeeixin.Construir una xarxa comunitària d&apos;acceptació.Canviar els serveis prestats per respondre millor als interessos dels usuaris.
El pla d’acció contempla els suports encaminats a disminuir la discrepància entre la persona i les exigències del seu entorn. En l’etapa de l’envelliment poden orientar-se específicament a l’aprenentatge d&apos;habilitats i competències, foment de les relacions personals, la planificació i gestió del temps, la gestió econòmica i de la vida diària, el suport conductual, l&apos;accés i ús de la comunitat i el suport sanitari.Promou que els suports, ajudes i recursos ses cerquin en l&apos;entorn més proper a la persona i en el seu entorn comunitari.
Derivació directa i complementària de la metodologia de Planificació Centrada en la Persona (*PCP) cada vegada més coneguda i estesa.Suposa un nou enfocament per a la presa de decisions en l&apos;etapa de la vellesa i per al final de la vida.És una forma de conèixer la forma en què la persona vol rebre les cures sanitàries que pugui precisar, i sobre com vol que sigui la seva vida en la seva última etapa.És una manera d&apos;afrontar, de forma estructurada, les decisions sobre aquests temes escoltant a les persones i aprendre a tractar assumptes difícils mantenint-nos respectuosos i fent que la persona se senti respectada.
Mantenir la dignitat i el respecte pels quals hem lluitat al llarg de la vida.Ajudar a la gent a fer vida pròpia i a prendre decisions per gaudir de la seva pròpia i personal qualitat de vida.Trobar l&apos;equilibri entre el que és important per a la persona i el que cal fer per la persona.Assegurar que es té informació sobre el que significa “viure bé” per a la persona.Assegurar que les persones mantenen un control positiu sobre la seva vida i sobre el final de la seva vida
És una teràpia basada en el model estructurat de Revisió de Vida (*Haight, 1979) dirigida a recuperar records i rememorar moments i esdeveniments específicament positius.Fins ara s&apos;ha aplicat a grups de persones majors amb i sense depressió.Explora de forma sistemàtica 4 etapes de la vida de la persona:La infànciaL&apos;adolescència L&apos;edat adultaI finalment es fa una revisió general de vida.
Una metodologia que permet mesurar i comparar resultats en les persones en tres variables considerades fonamentals:Estat d&apos;ànim.Satisfacció amb la vida.Desesperança.És una teràpia que es pot aplicar de forma:individual a través d&apos;entrevistes realitzades per entrevistadors entrenats, o*grupal a través de dinàmiques de grup programades i dirigides per un terapeuta.
Té major capacitat que altres sistemes (reminiscència, o revisió de vida) per evocar, recuperar i mobilitzar records.És un mètode que està demostrant que la recuperació de vivències personals positives és un motor que incideix positivament:En la millora de l&apos;autoestima i l&apos;estat d&apos;ànim.Un major reconeixement i satisfacció amb la pròpia vida.Una reducció en els nivells de desesperança.