SlideShare a Scribd company logo
ENS MENGEM EL MÓN O EL TREPITGEM? 
En els últims anys, la societat actual s’ha desenvolupat a un ritme exponencial, com mai abans havia fet. Aquest ritme 
que portem, té unes conseqüències que comportaran greus problemes si no millorem la nostre petjada ecològica. 
Degut a que el nostre ritme de consumició de recursos és superior al ritme de creació d'aquests, s'ha creat la petjada 
ecològica. Aquesta, ens permet avaluar l’impacte sobre el planeta d'un determinat estil de vida i com a conseqüència, el 
grau de sostenibilitat d'aquest, i així regular el ritme de consum i creació dels nostres recursos. 
Actualment, l'activitat humana genera molts residus, 
mentre que la creació del recursos és molt més reduïda. 
D'aquesta manera, la bio capacitat de la terra 
disminueix en proporció a les nostres demandes. Per 
això podem afirmar que dèficit ecològic actual és 
menor a 1,8 (registrat aproximadament al 2005). Tot i 
això, cal destacar que la nostre petjada ecològica no ha 
augmentat excessivament durant els anys, és a dir, es 
manté estable. Això es degut a que la Terra te uns 
recursos limitats, i no ens pot oferir més del que té. A 
més, cal afegir-hi la conscienciació global de la 
societat, del nostre impacte ambiental i la creació dels 
recursos alternatius, com les energies renovables, per no acabar de destruir el nostre planeta. 
Aquesta conscienciació global és deguda a la tasca dels ecòlegs, divulgant els efectes negatius provocats per l'home a la 
Terra, a les generacions futures així com també a les actuals. S'han ideat unes normes essencials que molts de nosaltres 
ja coneixem, que de manera individual reduïm la petjada ecològica sense abusar dels recursos. Com per exemple, per 
reduir el consum d'aigua; tancar les aixetes del bany quan no l'utilitzem, dutxar-nos en comptes de banyar-nos; per 
minimitzar el consum energètic, apagar els llums quan tenim prou llum natural o be quan abandonem l'estància; per 
reduir les deixalles del planeta, el reciclatge domèstic (RSU) i la reutilització d’envasos, entre moltes d'altres mesures. 
Segons les dades recollides cada any, la 
petjada ecològica dels països més rics és cinc 
vegades superior a la dels països pobres. Els 
països rics, tenen un nivell de vida més elevat 
cosa que fomenta a l’augment d’utilització 
dels recursos. Al pic més alt a nivell mundial, 
els Emirats Àrabs i els Estats Units són el 
primer i el segon país amb major petjada 
ecològica. Això és degut al alt nivell de vida i 
consumisme que tenen; si tots els habitants del 
món visquessin com els seus habitants, 
necessitaríem cinc vegades les dimensions de 
la Terra per satisfer les nostres necessitats. 
Entre els països de menor petjada ecològica, hi 
ha Malawi, Puerto Rico o India, entre d’altres.
Segons l’ IDH (Índex de desenvolupament 
Humà), un país es pot considerar sostenible 
sempre i quan aquest índex sigui superior al 
0,8 una dada considerada segons les Nacions 
Unides. Els països que estiguin per sota 
d’aquest no seran considerats sostenible ja 
que, tindran un desenvolupament inadequat. 
Les nacions com Àfrica, part d’Àsia i el 
Pacífic, Amèrica llatina, part d’Orient mitjà i 
Àsia central, no són del tot sostenibles, degut 
a que es troben en un IDH inferior al 0,8. En canvi, nacions com Europa, una petita part de l’Orient mitjà, Amèrica del 
Nord i una part d’Àsia i el Pacífic, es troben en un IDH sostenible, degut a que el trobem per sobre del 0,8. Podem 
afirmar doncs, que la majoria de nacions es troben en un desenvolupament no sostenible, tot i que també trobem 
nacions que podem considerar sostenibles. 
En conclusió, podem afirmar que la nostre activitat humana diària genera molts residus, de manera que la bio capacitat 
de la terra disminueix, ja que te uns recursos limitats i no ens pot oferir més del que te. La tasca dels ecòlegs és 
divulgar els efectes negatius provocats per l’home a la terra i així mantenir una mínim equilibri per no comprometre a 
les generacions futures. Caldria reduir la petjada d’aquests països més rics, i ajudar a desenvolupar als més pobres, de 
manera que puguem arribar a una certa estabilitat i no acabar amb els recursos de la Terra. L’índex IDH considera 
sostenible o no un país segons si es sobreposen o no al 0,8. Amb aquesta dada podem concloure que gran part de les 
nacions, no te un desenvolupament sostenible, i que per tant, necessiten l’ajuda de La Petjada Ecològica.

More Related Content

Viewers also liked

Clase iii wiki
Clase iii wikiClase iii wiki
Clase iii wiki
anahip2010
 
Autobiografia
AutobiografiaAutobiografia
Autobiografia
brandyzte
 
Conectors pc javier jimenez
Conectors pc  javier jimenezConectors pc  javier jimenez
Conectors pc javier jimenezjavierjljl
 
La rabia
La rabiaLa rabia
La rabia
laura_0208
 
Salud
SaludSalud
Presentación mérida
Presentación méridaPresentación mérida
Presentación mérida
cramontellano
 
Comic irene
Comic ireneComic irene
Comic irene
pallaresdiaz
 
Experiencias...leng artísticos
Experiencias...leng artísticosExperiencias...leng artísticos
Experiencias...leng artísticos
ro campos
 
The grand waltz 1º movement
The grand waltz 1º movementThe grand waltz 1º movement
The grand waltz 1º movement
Felipe Hantscheruk
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Chemoff2 063
Chemoff2 063Chemoff2 063
Chemoff2 063
ja_zahao
 
Fichas jefferson
Fichas jeffersonFichas jefferson
Fichas jefferson
Any Vanegas Perez
 
Cartel Acuerdo Convivencia Aragon
Cartel Acuerdo Convivencia AragonCartel Acuerdo Convivencia Aragon
Cartel Acuerdo Convivencia Aragonguest3d7654
 
Maria paulina villa saldarriaga
Maria paulina villa saldarriagaMaria paulina villa saldarriaga
Maria paulina villa saldarriaga
mariapaulina1395
 
Uniminuto
UniminutoUniminuto
Uniminuto
camitf
 
El cuerpo humano
El cuerpo humanoEl cuerpo humano
El cuerpo humano
ernestopt
 
Question 3
Question 3Question 3
Question 3
lenrickgreaves
 
浙江有机农夫市集企划
浙江有机农夫市集企划浙江有机农夫市集企划
浙江有机农夫市集企划
chervun
 
Alejandro latorre uribe
Alejandro latorre uribeAlejandro latorre uribe
Alejandro latorre uribe
Alejandro Latorre
 
Mevoyalacama
MevoyalacamaMevoyalacama

Viewers also liked (20)

Clase iii wiki
Clase iii wikiClase iii wiki
Clase iii wiki
 
Autobiografia
AutobiografiaAutobiografia
Autobiografia
 
Conectors pc javier jimenez
Conectors pc  javier jimenezConectors pc  javier jimenez
Conectors pc javier jimenez
 
La rabia
La rabiaLa rabia
La rabia
 
Salud
SaludSalud
Salud
 
Presentación mérida
Presentación méridaPresentación mérida
Presentación mérida
 
Comic irene
Comic ireneComic irene
Comic irene
 
Experiencias...leng artísticos
Experiencias...leng artísticosExperiencias...leng artísticos
Experiencias...leng artísticos
 
The grand waltz 1º movement
The grand waltz 1º movementThe grand waltz 1º movement
The grand waltz 1º movement
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
Chemoff2 063
Chemoff2 063Chemoff2 063
Chemoff2 063
 
Fichas jefferson
Fichas jeffersonFichas jefferson
Fichas jefferson
 
Cartel Acuerdo Convivencia Aragon
Cartel Acuerdo Convivencia AragonCartel Acuerdo Convivencia Aragon
Cartel Acuerdo Convivencia Aragon
 
Maria paulina villa saldarriaga
Maria paulina villa saldarriagaMaria paulina villa saldarriaga
Maria paulina villa saldarriaga
 
Uniminuto
UniminutoUniminuto
Uniminuto
 
El cuerpo humano
El cuerpo humanoEl cuerpo humano
El cuerpo humano
 
Question 3
Question 3Question 3
Question 3
 
浙江有机农夫市集企划
浙江有机农夫市集企划浙江有机农夫市集企划
浙江有机农夫市集企划
 
Alejandro latorre uribe
Alejandro latorre uribeAlejandro latorre uribe
Alejandro latorre uribe
 
Mevoyalacama
MevoyalacamaMevoyalacama
Mevoyalacama
 

Similar to Ens mengem el món o el trepitjem

Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
Josep Solà
 
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaLa disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaEscola Vedruna-Àngels
 
Cuidem la Terra
Cuidem la TerraCuidem la Terra
Cuidem la Terraeveeeeee
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
NELO TRAVER
 
Act1 desforestació i desertització
Act1 desforestació i desertitzacióAct1 desforestació i desertització
Act1 desforestació i desertització
dgcampillo
 
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docxAmb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
SussiRoda
 
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUAGEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
PeggyMestreDuran
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
Annapujolo
 
Capitol 9 el mono obeso
Capitol 9 el mono obesoCapitol 9 el mono obeso
Capitol 9 el mono obesoMarta Torres
 
Charla biodiversitat
Charla biodiversitatCharla biodiversitat
Charla biodiversitatieslasenia
 
Economistes de l'aigua
Economistes de l'aiguaEconomistes de l'aigua
Economistes de l'aigua
PeggyMestreDuran
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
FDaniCM
 
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóLa pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóToni Guirao
 
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàticEnric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Hidrosfera
HidrosferaHidrosfera

Similar to Ens mengem el món o el trepitjem (20)

Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
 
Natura i societat
Natura i societatNatura i societat
Natura i societat
 
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planetaLa disponibilitat desigual dels recursos del planeta
La disponibilitat desigual dels recursos del planeta
 
Cuidem la Terra
Cuidem la TerraCuidem la Terra
Cuidem la Terra
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
 
Act1 desforestació i desertització
Act1 desforestació i desertitzacióAct1 desforestació i desertització
Act1 desforestació i desertització
 
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docxAmb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
 
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUAGEÒGRAFS DE L'AIGUA
GEÒGRAFS DE L'AIGUA
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
 
TRÍPTIC 2015
TRÍPTIC 2015TRÍPTIC 2015
TRÍPTIC 2015
 
Capitol 9 el mono obeso
Capitol 9 el mono obesoCapitol 9 el mono obeso
Capitol 9 el mono obeso
 
Ecologia
EcologiaEcologia
Ecologia
 
Charla biodiversitat
Charla biodiversitatCharla biodiversitat
Charla biodiversitat
 
Desenvolupament sostenible
Desenvolupament sostenibleDesenvolupament sostenible
Desenvolupament sostenible
 
Economistes de l'aigua
Economistes de l'aiguaEconomistes de l'aigua
Economistes de l'aigua
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Set
SetSet
Set
 
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóLa pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
 
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàticEnric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
 
Hidrosfera
HidrosferaHidrosfera
Hidrosfera
 

Ens mengem el món o el trepitjem

  • 1. ENS MENGEM EL MÓN O EL TREPITGEM? En els últims anys, la societat actual s’ha desenvolupat a un ritme exponencial, com mai abans havia fet. Aquest ritme que portem, té unes conseqüències que comportaran greus problemes si no millorem la nostre petjada ecològica. Degut a que el nostre ritme de consumició de recursos és superior al ritme de creació d'aquests, s'ha creat la petjada ecològica. Aquesta, ens permet avaluar l’impacte sobre el planeta d'un determinat estil de vida i com a conseqüència, el grau de sostenibilitat d'aquest, i així regular el ritme de consum i creació dels nostres recursos. Actualment, l'activitat humana genera molts residus, mentre que la creació del recursos és molt més reduïda. D'aquesta manera, la bio capacitat de la terra disminueix en proporció a les nostres demandes. Per això podem afirmar que dèficit ecològic actual és menor a 1,8 (registrat aproximadament al 2005). Tot i això, cal destacar que la nostre petjada ecològica no ha augmentat excessivament durant els anys, és a dir, es manté estable. Això es degut a que la Terra te uns recursos limitats, i no ens pot oferir més del que té. A més, cal afegir-hi la conscienciació global de la societat, del nostre impacte ambiental i la creació dels recursos alternatius, com les energies renovables, per no acabar de destruir el nostre planeta. Aquesta conscienciació global és deguda a la tasca dels ecòlegs, divulgant els efectes negatius provocats per l'home a la Terra, a les generacions futures així com també a les actuals. S'han ideat unes normes essencials que molts de nosaltres ja coneixem, que de manera individual reduïm la petjada ecològica sense abusar dels recursos. Com per exemple, per reduir el consum d'aigua; tancar les aixetes del bany quan no l'utilitzem, dutxar-nos en comptes de banyar-nos; per minimitzar el consum energètic, apagar els llums quan tenim prou llum natural o be quan abandonem l'estància; per reduir les deixalles del planeta, el reciclatge domèstic (RSU) i la reutilització d’envasos, entre moltes d'altres mesures. Segons les dades recollides cada any, la petjada ecològica dels països més rics és cinc vegades superior a la dels països pobres. Els països rics, tenen un nivell de vida més elevat cosa que fomenta a l’augment d’utilització dels recursos. Al pic més alt a nivell mundial, els Emirats Àrabs i els Estats Units són el primer i el segon país amb major petjada ecològica. Això és degut al alt nivell de vida i consumisme que tenen; si tots els habitants del món visquessin com els seus habitants, necessitaríem cinc vegades les dimensions de la Terra per satisfer les nostres necessitats. Entre els països de menor petjada ecològica, hi ha Malawi, Puerto Rico o India, entre d’altres.
  • 2. Segons l’ IDH (Índex de desenvolupament Humà), un país es pot considerar sostenible sempre i quan aquest índex sigui superior al 0,8 una dada considerada segons les Nacions Unides. Els països que estiguin per sota d’aquest no seran considerats sostenible ja que, tindran un desenvolupament inadequat. Les nacions com Àfrica, part d’Àsia i el Pacífic, Amèrica llatina, part d’Orient mitjà i Àsia central, no són del tot sostenibles, degut a que es troben en un IDH inferior al 0,8. En canvi, nacions com Europa, una petita part de l’Orient mitjà, Amèrica del Nord i una part d’Àsia i el Pacífic, es troben en un IDH sostenible, degut a que el trobem per sobre del 0,8. Podem afirmar doncs, que la majoria de nacions es troben en un desenvolupament no sostenible, tot i que també trobem nacions que podem considerar sostenibles. En conclusió, podem afirmar que la nostre activitat humana diària genera molts residus, de manera que la bio capacitat de la terra disminueix, ja que te uns recursos limitats i no ens pot oferir més del que te. La tasca dels ecòlegs és divulgar els efectes negatius provocats per l’home a la terra i així mantenir una mínim equilibri per no comprometre a les generacions futures. Caldria reduir la petjada d’aquests països més rics, i ajudar a desenvolupar als més pobres, de manera que puguem arribar a una certa estabilitat i no acabar amb els recursos de la Terra. L’índex IDH considera sostenible o no un país segons si es sobreposen o no al 0,8. Amb aquesta dada podem concloure que gran part de les nacions, no te un desenvolupament sostenible, i que per tant, necessiten l’ajuda de La Petjada Ecològica.