SlideShare a Scribd company logo
Impacte dels sistemes alimentaris
sobre el canvi climàtic
Enric Tello
Facultat d’Economia i Empresa
Universitat de Barcelona
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
AGROECOSCALING—Boosting Ecological
Transition: Scaling Up Best
Agroecological Practices from Farms to
Landscapes and Agrifood Chains.
TED2021-130333B-C32
AGROECOLAND—Agroecological
Landscapes and Food Systems in
Catalonia and the Balearic Islands: Past,
Present and Future Transitions.
PID2021-123129NB-C41
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
Som en transició. Quantes?: ecològica, energètica,
agroecològica i alimentària…
https://science.sciencemag.org/content/370/6517/705/tab-pdf
• «Encara que les emissions de combustibles
fòssils s'aturessin de cop, les tendències
actuals del sistema alimentari mundial
impedirien assolir l'objectiu de 1,5°C, i a
finals de segle farien difícil assolir l'objectiu
de 2°C. Aconseguir l’objectiu de 1,5°C
requereix canvis ràpids i ambiciosos al
sistema alimentari, alhora que a tots els
sectors no alimentaris»
Sense canviar el sistema
agroalimentari és impossible
limitar el canvi climàtic a 1,5°-2°
Quant contribueix el sistema
agroalimentari al canvi climàtic?
Depèn d'una visió sectorial o
sistèmica...
• Les emissions de GEH del sistema
agroalimentari van ser el 2015 un 34% del total.
• L’agricultura i els canvis d’usos del sòl van
originar el 71%. Però la resta (indústria,
envasat, transport, comerç, consum, gestió de
residus) són les que més augmenten.
https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
És un problema
sistèmic que
necessita un
canvi de
sistema!
https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
L’informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic i la terra (2019)
1. El canvi climàtic afecta els quatre pilars de la
seguretat alimentària: disponibilitat (rendiment i
producció), accés (preus i capacitat per obtenir
aliments), utilització (nutrició i preparació
d’aliments), i estabilitat (alteracions).
2. Un terç dels aliments produïts es malbarata.
3. Alguns patrons alimentaris requereixen més aigua i
terra i provoquen més emissions de GEH. Les dietes
equilibrades basades en aliments d’origen vegetal
(cereals, llegums, fruites i verdures), i aliments
d'origen animal produïts de forma sostenible en
sistemes que generen poques emissions de GEH,
presenten més oportunitats d’adaptació al canvi
climàtic i limitar-ne els efectes.
https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2019/08/2019-PRESS-IPCC-50th-IPCC-Session_es.pdf
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
El canvi de dieta és clau per frenar
el canvi climàtic, reduir emissions, i
oferir embornals per
emmagatzemar C als sòls fèrtils
https://nofrakkingconsensus.com/wp-content/uploads/2019/01/PIIS0140673618317884.pdf
La transició
agroecològica pot actuar
més ràpid i a fons…
• L’impacte de la
descarbonització és directe
i immediat (sense “rebot”).
• A més de reduir
GEH, l’agroecologia
pot refredar el
clima segrestant
carboni al sòl,
• ...com proposa la
iniciativa 4 per
1.000.
https://4p1000
.org/?lang=en
©2018 by National Academy of Sciences
Steffen, W., Rockström, W., Richardson, K., et al. (2018). Trajectories of the Earth System in the Anthropocene. Proceedings of the
National Academy of Sciences USA 115 (33), 8252-8259. https://doi.org/10.1073/pnas.1810141115
La transició agroecològica pot refredar el planeta
https://nofrakkingconsensus.com/wp-
content/uploads/2019/01/PIIS01406
73618317884.pdf
Diferents aliments tenen «petjades
ecològiques» molt diferents
• La carn emet
molts més GEH, i
requereix
directament i
indirecta molta
més terra,
energia i aigua
que els aliments
vegetals.
• També
contamina més
l’aigua (nitrats).
Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per
cada unitat de producte final? (Es por nodrir
al món amb aliments ecològics?)
• Molts estudis assenyalen rendiments en kg/ha un 10-
35% menors en ecològic que en industrial.
• Això passa només als millors sòls. En els pitjors pot
passar el contrari (sense considerar la regeneració de
MO i la biodiversitat del sòl).
• Mesurar kg/ha i no en contingut nutricional ignora que
hi pot haver «dilució de nutrients» al cultiu industrial.
• ...i els majors serveis ecosistèmics del cultiu ecològic,
especialment per fer front al canvi climàtic (cal calcular
Land Equivalent Ratios).
• Extrapolar aquestes dades de major rendiment del
cultiu industrial ignora el seu malbaratament
d'aliments, terra, energia i aigua (una fal·làcia de la
composició!)
• ...i la capacitat d’intensificació agroecològica…
https://doi.org/10.3390/agr
onomy9020082
Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per
cada unitat de producte final? (Es por nodrir Espanya amb aliments
ecològics?)
• Expandir l’agricultura ecològica al
100% a Espanya, sense res més,
reduiria un 13% la producció actual.
• Una intensificació agroecològica
amb estratègies de recirculació
interna de matèria i energia que
generi més fluxos interns de N i P, pot
reduir aquest menor rendiment,
sense haver de cultivar més terra.
https://doi.org/10.3390/su9010086
El factor més decisiu per alimentar el món sense
desforestar-lo és la dieta…
• Hi ha moltes opcions per alimentar un món sense
desforestar. Gairebé 2/3 dels 500 escenaris calculats
amb el model BioBaM es consideren factibles fins i
tot amb rendiments baixos o dietes de país ric. Però
no quan es combinen tots dos alhora.
• Tots els escenaris vegans i el 94% dels vegetarians
són factibles, però només 2/3 amb la dieta BAU i un
15% amb la dieta de país ric ho són.
• Amb rendiments molt alts, el 71% de tots els
escenaris són factibles. Però només el 39% amb un
rendiment de cultiu ecològic sense canviar la dieta.
• Per tant, l’augment de la demanda de terra amb
rendiments baixos fa inviable escenaris amb dietes
híper-carnívores de país ric. https://doi.org
/10.1038/ncom
ms11382
Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap
(...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)
Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap
(...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
Més enllà del malbaratament:
pèrdues de bioconversió
sistèmiques
https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
• Degut a les pèrdues
acumulades a la cadena
agroalimentària, la
proporció de la biomassa
seca agrícola realment
consumida com aliment
humà és només el 25% de la
biomassa collida (o el 32%
de l’energia i 28% de la
proteïna).
La major pèrdua del sistema actual és emprar per
alimentació animal gairebé la meitat dels cereals
collits, en lloc de pastures naturals (remugants) o
subproductes i residus del cultiu (monogàstrics).
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
Emissions de GEH de l’alimentació a Espanya:
per tipus de producte ingerit (vegetal o animal)
2010
https://www.phytoma.com/noticias/notici
as-de-actualidad/la-real-academia-de-
ingenieria-estudia-las-emisiones-de-gei-en-
el-sector-agroalimentario-espanol
Eduardo Aguilera et al. (2020)
Informe Real Academia de Ingeniería
Eduardo Aguilera
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
1960 1985 2010
Toneladas
de
CO
2
e
/
persona
/
año
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
1960 1985 2010
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Alimentos vegetales Alimentos animales Transportes
Industria Envasado Comercios
Hogares Residuos
Emissions totals Emissions per habitant Emissions del malbaratament
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
Comida
consumida
Desperdicio
kg
CO
2
e
/cápita
/
año
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
GEH de l’alimentació: fonts d'origen, augment i malbaratament
Des del 1960 les emissions agroalimentàries s’han
multiplicat per 4, i per habitant més que per 2…
Un 30% és
el menjar
que no es
menja!
45%
11%
12%
10%
7%
Comerç exterior d'aliments d'origen vegetal
-10
-5
0
5
10
15
Producción Importación Exportación Comercio
neto
Consumo
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Cereales Legumbres Tubérculos
Oleaginosas Forrajeras Hortalizas
Frutos secos Frutas Viñedo
Olivar Otros
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Producción Importación Exportación Comercio
neto
Consumo
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Carne bovino Carne caprino y ovino
Carne cerdo Carne pollo
Huevos Leche
Otros Pescado y marisco
Comerç exterior d'aliments d'origen animal
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Emissions de GEH de l'alimentació: el comerç exterior
2010 2010
La globalització agroalimentària ha desplaçat part de la petjada de
CO2e cap a països d’on importem pinsos, aliments per a consum
humà, matèries primeres i fusta (1900-2010)
Infante-Amate et al. (2018) Land Use Policy
-6,0
-4,0
-2,0
0,0
2,0
4,0
6,0
8,0
10,0
12,0
1900 1922 1940 1960 1980 2000
Millones
de
hectáreas
Madera
Otros usos Industriales
Alimento Humano
Alimento Animal
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
CO2
2007
https://doi.org/10.1016/j.
landusepol.2018.07.019
https://doi.org/10.
1007/s10113-013-
0536-1
Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després
la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s’ha
multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats
1961-65 2004-09
Gg N yr-1
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
• L’exposició als nitrats (>50 mg/l) provoca
metahemoglobinèmia i afectació de la
tiroide (+ probables efectes cancerígens).
https://aca.g
encat.cat/ca/
laigua/estat-
del-medi-
hidric/zones-
vulnerables-
i-nitrats/
https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/entorn-
saludable/medi/aigua-consum-huma/#bloc2
• La població més afectada són
dones embarassades i els
infants (especialment els
lactants), i adults amb altres
malalties.
https://aca.gencat.
cat/ca/laigua/estat
-del-medi-
hidric/zones-
vulnerables-i-
nitrats/
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
Més enllà del Farm a Fork: una
transició agroecològica a Europa
European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating
farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022
https://ec.europa.eu/info/research-and-innovation/research-area/agriculture-and-forestry/ecological-
approaches-and-organic-farming/partnership-agroecology_en
Source: European
Commission, Draft proposal
for a European Partnership
under Horizon Europe
Accelerating farming systems
transition: agroecology living
labs and research
infrastructures- Version
30.03.2022
L’escenari IDDRI 2018 d’una Europa Agroecològica pel 2050
• Tot i assumir una caiguda del 35% de la producció
(en Kcal) per unitat de terra respecte el 2010,
• adoptant dietes més saludables i eliminant les
importacions de proteïnes vegetals per engreix
animal, una Europa 100% agroecològica pot:
üproporcionar aliments saludables a 530
milions d’europeus mantenint l’exportació;
üreduir la petjada alimentària d’Europa a la
resta del món;
üreduir un 40% les emissions de GEH del
sector;
üguanyar biodiversitat, i conservar els recursos
naturals.
Poux, X., Aubert, P.-M. (2018). An agroecological
Europe in 2050: multifunctional agriculture for
healthy eating. Findings from the Ten Years For
Agroecology (TYFA) modelling exercise. Paris:
Iddri-AScA, Study N°09/18).
https://www.iddri.org/en/publications-and-
events/study/agroecological-europe-2050-
multifunctional-agriculture-healthy-eating
https://www.iddri.org/en/publications-and-events/study/agroecological-europe-2050-multifunctional-agriculture-healthy-eating
Amb una dieta demitariana pel 2050...
Moltes gràcies!
Enric Tello
Facultat d’Economia i Empresa
Universitat de Barcelona
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
AGROECOSCALING—Boosting Ecological
Transition: Scaling Up Best
Agroecological Practices from Farms to
Landscapes and Agrifood Chains.
TED2021-130333B-C32
AGROECOLAND—Agroecological
Landscapes and Food Systems in
Catalonia and the Balearic Islands: Past,
Present and Future Transitions.
PID2021-123129NB-C41
http://www.fao.org/3/ca7407
en/CA7407EN.pdf
La vía de salida a esa
crisis ambiental
global es una
Transición
Agroecológica y
Alimentaria, tal como
plantea la
agroecología:
https://gca.org/wp-content/uploads/2020/12/TheContributionsOfAgroecologicalApproaches.pdf
...también la Comisión Europea. Después
del 25% de área de cultivo ecológico para
2030, ya se prepara una Transición
Agroecológica para toda la UE
https://knowledge4p
olicy.ec.europa.eu/gl
obal-food-nutrition-
security/topic/agroec
ology/navigation-
page/online-
resources-
agroecology/tools-
applications-
agroecology_en
https://www
.researchgat
e.net/publica
tion/351811
977
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial
5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics
6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
No és només el canvi climàtic
sinó la superació de diversos
límits planetaris alhora…
https://www.kateraworth.com
dea
https://www.stockholmr
esilience.org/research/pl
anetary-boundaries.html
El benestar humà depèn de tenir o no accés
a tots els serveis ecosistèmics...
http://www.millenni
umassessment.org/d
ocuments/documen
t.356.aspx.pdf
Serveis ecosistèmics: no podem continuar augmentant
els de proveïment a costa dels altres!
Intergovernmental Science-Policy Platform
on Biodiversity and Ecosystem Services
https://ipbes.net/
Índex de la presentació
1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important?
2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible
3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament
4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial
5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics
6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
-10
0
10
20
30
40
1900 1960 1990 2016
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
/
año
Carbono (balance) Otras emisiones Fertilizantes Regadío
Tracción mecánica Tracción animal N₂O suelo
N2O suelo
Tracción
Regadío
Otras emisiones
Producción
fertilizantes
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Emissions totals en la producció vegetal: (a) milions de Tm de CO2e del 1900 al 2016; i (b) en % el 2016
https://www.phyt
oma.com/noticias
/noticias-de-
actualidad/la-real-
academia-de-
ingenieria-estudia-
las-emisiones-de-
gei-en-el-sector-
agroalimentario-
espanol
Emissions de GEH de la producció vegetal: resultat combinat
dels diversos components de la Revolució Verda Agroindustrial
Deforestación
Pienso
importado
(otras)
Pienso
local
Manejo
estiércol
CH4 entérico
-20
0
20
40
60
80
1900 1960 1990 2010
Millones
de
toneladas
de
CO
2
e
CH₄ entérico N₂O pastoreo
Manejo estiércol Pienso local
Pienso importado Carbono pastos
Total excluyendo labor
Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería
Creixement de les emissions de GEH de la producció animal (1900-
2010) i principals fonts d'origen directes i indirectes (2010)
17%
13%
24%
31%
13% 1%
N2O pastoreo
https://www.phytoma.com/noticias/noticias-de-
actualidad/la-real-academia-de-ingenieria-estudia-las-
emisiones-de-gei-en-el-sector-agroalimentario-espanol
Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després
la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s'ha
multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats
1961-65 2004-09
Gg N yr-1
Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
N2O
https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
¡Muchas gracias por vuestra atención desde
del grupo de investigación UB-IERMB-UAB-
UPO sobre Transición Agroecológica!
• El equipo interdisciplinario del
Laboratorio Metropolitano de
Ecología y Territorio (IERMB-UAB y
UB) estudia indicadores y escenarios
de transición hacia nuevos Territorios
Agroecológicos integrados.
Enric Tello
Facultat d’Economia i
Empresa
Universitat de
Barcelona
AGROECOSCALING—Boosting
Ecological Transition: Scaling Up
Best Agroecological Practices from
Farms to Landscapes and Agrifood
Chains. TED2021-130333B-C323
https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello
MAF4SURE—Mediterranean
Agroecosystems for
Sustainability
and Resilience under
Climate Change
https://link.springer.com
/book/10.1007%2F978-
3-030-20900-1

More Related Content

Similar to Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic

0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
Xavier de Pedro
 
Lluis vila 3rpuntxpunt
Lluis vila 3rpuntxpuntLluis vila 3rpuntxpunt
Lluis vila 3rpuntxpunt
puntXpunt
 
Nules
NulesNules
Els Biocombustible Sedugea
Els Biocombustible SedugeaEls Biocombustible Sedugea
Els Biocombustible Sedugeacmcged
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
Jordi1492
 
Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
Josep Solà
 
Ppt agile food final cat
Ppt  agile food final catPpt  agile food final cat
Ppt agile food final cat
Xarxa Emprenedoria
 
Tasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesTasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesSandraaa3
 
Tasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesTasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesSandraaa3
 
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Generalitat de Catalunya
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
NELO TRAVER
 
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, AlexiaVivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
Alexia Rocas Felip
 
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdfGuia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
pantoned
 
guia Un consum + responsable dels aliment
guia Un consum + responsable dels alimentguia Un consum + responsable dels aliment
guia Un consum + responsable dels aliment
C C
 
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
Barcelona Activa amb l’ESS
 
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna BenetSostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Ecotendències Cosmocaixa
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primarijordimanero
 

Similar to Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic (20)

Alimentacio irta
Alimentacio irtaAlimentacio irta
Alimentacio irta
 
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
0903 Resum del Miquel sobre les Jornades Internacionals sobre Organismes Modi...
 
Lluis vila 3rpuntxpunt
Lluis vila 3rpuntxpuntLluis vila 3rpuntxpunt
Lluis vila 3rpuntxpunt
 
Nules
NulesNules
Nules
 
Els Biocombustible Sedugea
Els Biocombustible SedugeaEls Biocombustible Sedugea
Els Biocombustible Sedugea
 
Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.Ud 3. El sector primari.
Ud 3. El sector primari.
 
Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
 
Ppt agile food final cat
Ppt  agile food final catPpt  agile food final cat
Ppt agile food final cat
 
Tasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesTasca Biocombustibles
Tasca Biocombustibles
 
Tasca Biocombustibles
Tasca BiocombustiblesTasca Biocombustibles
Tasca Biocombustibles
 
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
Intensificació sostenible. Concepte de futur. El cas del porcí.
 
Cap a una economia VERDA
Cap a una economia VERDA Cap a una economia VERDA
Cap a una economia VERDA
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
 
Biocombustibles
BiocombustiblesBiocombustibles
Biocombustibles
 
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, AlexiaVivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia
 
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdfGuia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
Guia_compostatge_AGRICLOSE.pdf
 
guia Un consum + responsable dels aliment
guia Un consum + responsable dels alimentguia Un consum + responsable dels aliment
guia Un consum + responsable dels aliment
 
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
4a ed. Col·laboratori.ess: Alimentació Sostenible
 
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna BenetSostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
Sostenibilitat, alimentació i agricultura - Ariadna Benet
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
 

More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB

10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdfJornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatgesCarme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sosteniblesPilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 

More from Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB (20)

10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
10_Juli Carrere - Avaluació d’un programa per a reduir la pobresa energètica ...
 
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
09_Gloria Rubio - Jornades d’Habitatge i Salut Promoció de l’Habitatge Cooper...
 
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
08_Oscar Marin - Allotjaments de Proximitat Provisionals
 
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
07_Ana Soler - Judith Cobacho - Compartint polítiques de bones pràctiques en ...
 
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
06_Unai Martin - Evaluación de impacto en salud del Programa de regeneración ...
 
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
05_Ana Novoa_Ana Fernandez - Impacte en salut i qualitat de vida de participa...
 
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
04_Isabelle Anguelosvki - Gentrificació i salut: Impactes sobre col·lectius v...
 
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
03_Carlota Saenz - Vivienda y Salud:Resultados de una revisión de la literatu...
 
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
02_RebeccaBentley - The health benefits of secure housing: examining the evid...
 
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
01_AmyClair - The influence of housing on child health and well-being
 
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdfJornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
JornadesHabitatgeSalut_Programa.pdf
 
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatgesCarme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
Carme Urdillo - L'Estratègia Alimentària de Catalunya en imatges
 
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
Conclusions de la jornada Reptes de la sotenibilitat alimentària per a la sal...
 
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sosteniblesPilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
Pilar Ramos - Menjadors escolars més sans, més sostenibles
 
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
Francesca Sánchez - El Pla d’Alimentació Saludable, Segura i Sostenible i d’...
 
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
Oscar Martin - Projectes en curs al voltant de la sostenibilitat alimentària ...
 
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
Alejandro Guzmán - Projecte “Alterbanc”
 
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
Julia Wolfson - Main difficulties of health promotion for the implementation ...
 
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
Montse Mateu - Estratègia de ciutat per una Alimentació Saludable i Sostenibl...
 
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
Marta Rivera - Impacte de l’alimentació ecològica i de proximitat en la soste...
 

Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic

  • 1. Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C32 AGROECOLAND—Agroecological Landscapes and Food Systems in Catalonia and the Balearic Islands: Past, Present and Future Transitions. PID2021-123129NB-C41
  • 2. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 3. Som en transició. Quantes?: ecològica, energètica, agroecològica i alimentària…
  • 4. https://science.sciencemag.org/content/370/6517/705/tab-pdf • «Encara que les emissions de combustibles fòssils s'aturessin de cop, les tendències actuals del sistema alimentari mundial impedirien assolir l'objectiu de 1,5°C, i a finals de segle farien difícil assolir l'objectiu de 2°C. Aconseguir l’objectiu de 1,5°C requereix canvis ràpids i ambiciosos al sistema alimentari, alhora que a tots els sectors no alimentaris» Sense canviar el sistema agroalimentari és impossible limitar el canvi climàtic a 1,5°-2°
  • 5. Quant contribueix el sistema agroalimentari al canvi climàtic? Depèn d'una visió sectorial o sistèmica... • Les emissions de GEH del sistema agroalimentari van ser el 2015 un 34% del total. • L’agricultura i els canvis d’usos del sòl van originar el 71%. Però la resta (indústria, envasat, transport, comerç, consum, gestió de residus) són les que més augmenten. https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
  • 6. És un problema sistèmic que necessita un canvi de sistema! https://doi.org/10.1038/s43016-021-00225-9
  • 7. L’informe de l'IPCC sobre el canvi climàtic i la terra (2019) 1. El canvi climàtic afecta els quatre pilars de la seguretat alimentària: disponibilitat (rendiment i producció), accés (preus i capacitat per obtenir aliments), utilització (nutrició i preparació d’aliments), i estabilitat (alteracions). 2. Un terç dels aliments produïts es malbarata. 3. Alguns patrons alimentaris requereixen més aigua i terra i provoquen més emissions de GEH. Les dietes equilibrades basades en aliments d’origen vegetal (cereals, llegums, fruites i verdures), i aliments d'origen animal produïts de forma sostenible en sistemes que generen poques emissions de GEH, presenten més oportunitats d’adaptació al canvi climàtic i limitar-ne els efectes. https://www.ipcc.ch/site/assets/uploads/2019/08/2019-PRESS-IPCC-50th-IPCC-Session_es.pdf
  • 8. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 9. El canvi de dieta és clau per frenar el canvi climàtic, reduir emissions, i oferir embornals per emmagatzemar C als sòls fèrtils https://nofrakkingconsensus.com/wp-content/uploads/2019/01/PIIS0140673618317884.pdf
  • 10. La transició agroecològica pot actuar més ràpid i a fons… • L’impacte de la descarbonització és directe i immediat (sense “rebot”). • A més de reduir GEH, l’agroecologia pot refredar el clima segrestant carboni al sòl, • ...com proposa la iniciativa 4 per 1.000. https://4p1000 .org/?lang=en
  • 11. ©2018 by National Academy of Sciences Steffen, W., Rockström, W., Richardson, K., et al. (2018). Trajectories of the Earth System in the Anthropocene. Proceedings of the National Academy of Sciences USA 115 (33), 8252-8259. https://doi.org/10.1073/pnas.1810141115 La transició agroecològica pot refredar el planeta
  • 12. https://nofrakkingconsensus.com/wp- content/uploads/2019/01/PIIS01406 73618317884.pdf Diferents aliments tenen «petjades ecològiques» molt diferents • La carn emet molts més GEH, i requereix directament i indirecta molta més terra, energia i aigua que els aliments vegetals. • També contamina més l’aigua (nitrats).
  • 13. Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per cada unitat de producte final? (Es por nodrir al món amb aliments ecològics?) • Molts estudis assenyalen rendiments en kg/ha un 10- 35% menors en ecològic que en industrial. • Això passa només als millors sòls. En els pitjors pot passar el contrari (sense considerar la regeneració de MO i la biodiversitat del sòl). • Mesurar kg/ha i no en contingut nutricional ignora que hi pot haver «dilució de nutrients» al cultiu industrial. • ...i els majors serveis ecosistèmics del cultiu ecològic, especialment per fer front al canvi climàtic (cal calcular Land Equivalent Ratios). • Extrapolar aquestes dades de major rendiment del cultiu industrial ignora el seu malbaratament d'aliments, terra, energia i aigua (una fal·làcia de la composició!) • ...i la capacitat d’intensificació agroecològica… https://doi.org/10.3390/agr onomy9020082
  • 14. Si el cultiu ecològic rendeix menys que l’industrial, caldrà més terra per cada unitat de producte final? (Es por nodrir Espanya amb aliments ecològics?) • Expandir l’agricultura ecològica al 100% a Espanya, sense res més, reduiria un 13% la producció actual. • Una intensificació agroecològica amb estratègies de recirculació interna de matèria i energia que generi més fluxos interns de N i P, pot reduir aquest menor rendiment, sense haver de cultivar més terra. https://doi.org/10.3390/su9010086
  • 15. El factor més decisiu per alimentar el món sense desforestar-lo és la dieta… • Hi ha moltes opcions per alimentar un món sense desforestar. Gairebé 2/3 dels 500 escenaris calculats amb el model BioBaM es consideren factibles fins i tot amb rendiments baixos o dietes de país ric. Però no quan es combinen tots dos alhora. • Tots els escenaris vegans i el 94% dels vegetarians són factibles, però només 2/3 amb la dieta BAU i un 15% amb la dieta de país ric ho són. • Amb rendiments molt alts, el 71% de tots els escenaris són factibles. Però només el 39% amb un rendiment de cultiu ecològic sense canviar la dieta. • Per tant, l’augment de la demanda de terra amb rendiments baixos fa inviable escenaris amb dietes híper-carnívores de país ric. https://doi.org /10.1038/ncom ms11382
  • 16. Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap (...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!)
  • 17. Tenim un sistema agroalimentari com una banyera sense tap (...i seguim obsessionats en obrir més l’aixeta!) https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014
  • 20. Més enllà del malbaratament: pèrdues de bioconversió sistèmiques https://doi.org/10.1016/j.agsy.2017.01.014 • Degut a les pèrdues acumulades a la cadena agroalimentària, la proporció de la biomassa seca agrícola realment consumida com aliment humà és només el 25% de la biomassa collida (o el 32% de l’energia i 28% de la proteïna). La major pèrdua del sistema actual és emprar per alimentació animal gairebé la meitat dels cereals collits, en lloc de pastures naturals (remugants) o subproductes i residus del cultiu (monogàstrics).
  • 21. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 22. Emissions de GEH de l’alimentació a Espanya: per tipus de producte ingerit (vegetal o animal) 2010 https://www.phytoma.com/noticias/notici as-de-actualidad/la-real-academia-de- ingenieria-estudia-las-emisiones-de-gei-en- el-sector-agroalimentario-espanol Eduardo Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Eduardo Aguilera
  • 23. 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 1960 1985 2010 Toneladas de CO 2 e / persona / año 0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 1960 1985 2010 Millones de toneladas de CO 2 e / año Alimentos vegetales Alimentos animales Transportes Industria Envasado Comercios Hogares Residuos Emissions totals Emissions per habitant Emissions del malbaratament 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 Comida consumida Desperdicio kg CO 2 e /cápita / año Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería GEH de l’alimentació: fonts d'origen, augment i malbaratament Des del 1960 les emissions agroalimentàries s’han multiplicat per 4, i per habitant més que per 2… Un 30% és el menjar que no es menja! 45% 11% 12% 10% 7%
  • 24. Comerç exterior d'aliments d'origen vegetal -10 -5 0 5 10 15 Producción Importación Exportación Comercio neto Consumo Millones de toneladas de CO 2 e / año Cereales Legumbres Tubérculos Oleaginosas Forrajeras Hortalizas Frutos secos Frutas Viñedo Olivar Otros -30 -20 -10 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Producción Importación Exportación Comercio neto Consumo Millones de toneladas de CO 2 e / año Carne bovino Carne caprino y ovino Carne cerdo Carne pollo Huevos Leche Otros Pescado y marisco Comerç exterior d'aliments d'origen animal Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Emissions de GEH de l'alimentació: el comerç exterior 2010 2010
  • 25. La globalització agroalimentària ha desplaçat part de la petjada de CO2e cap a països d’on importem pinsos, aliments per a consum humà, matèries primeres i fusta (1900-2010) Infante-Amate et al. (2018) Land Use Policy -6,0 -4,0 -2,0 0,0 2,0 4,0 6,0 8,0 10,0 12,0 1900 1922 1940 1960 1980 2000 Millones de hectáreas Madera Otros usos Industriales Alimento Humano Alimento Animal Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change CO2 2007 https://doi.org/10.1016/j. landusepol.2018.07.019 https://doi.org/10. 1007/s10113-013- 0536-1
  • 26. Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s’ha multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats 1961-65 2004-09 Gg N yr-1 Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change N2O N2O N2O N2O N2O N2O https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
  • 27. • L’exposició als nitrats (>50 mg/l) provoca metahemoglobinèmia i afectació de la tiroide (+ probables efectes cancerígens). https://aca.g encat.cat/ca/ laigua/estat- del-medi- hidric/zones- vulnerables- i-nitrats/ https://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/entorn- saludable/medi/aigua-consum-huma/#bloc2 • La població més afectada són dones embarassades i els infants (especialment els lactants), i adults amb altres malalties.
  • 29. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 30. Més enllà del Farm a Fork: una transició agroecològica a Europa European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022 https://ec.europa.eu/info/research-and-innovation/research-area/agriculture-and-forestry/ecological- approaches-and-organic-farming/partnership-agroecology_en
  • 31. Source: European Commission, Draft proposal for a European Partnership under Horizon Europe Accelerating farming systems transition: agroecology living labs and research infrastructures- Version 30.03.2022
  • 32. L’escenari IDDRI 2018 d’una Europa Agroecològica pel 2050 • Tot i assumir una caiguda del 35% de la producció (en Kcal) per unitat de terra respecte el 2010, • adoptant dietes més saludables i eliminant les importacions de proteïnes vegetals per engreix animal, una Europa 100% agroecològica pot: üproporcionar aliments saludables a 530 milions d’europeus mantenint l’exportació; üreduir la petjada alimentària d’Europa a la resta del món; üreduir un 40% les emissions de GEH del sector; üguanyar biodiversitat, i conservar els recursos naturals. Poux, X., Aubert, P.-M. (2018). An agroecological Europe in 2050: multifunctional agriculture for healthy eating. Findings from the Ten Years For Agroecology (TYFA) modelling exercise. Paris: Iddri-AScA, Study N°09/18). https://www.iddri.org/en/publications-and- events/study/agroecological-europe-2050- multifunctional-agriculture-healthy-eating
  • 34. Moltes gràcies! Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C32 AGROECOLAND—Agroecological Landscapes and Food Systems in Catalonia and the Balearic Islands: Past, Present and Future Transitions. PID2021-123129NB-C41
  • 35. http://www.fao.org/3/ca7407 en/CA7407EN.pdf La vía de salida a esa crisis ambiental global es una Transición Agroecológica y Alimentaria, tal como plantea la agroecología: https://gca.org/wp-content/uploads/2020/12/TheContributionsOfAgroecologicalApproaches.pdf
  • 36. ...también la Comisión Europea. Después del 25% de área de cultivo ecológico para 2030, ya se prepara una Transición Agroecológica para toda la UE https://knowledge4p olicy.ec.europa.eu/gl obal-food-nutrition- security/topic/agroec ology/navigation- page/online- resources- agroecology/tools- applications- agroecology_en https://www .researchgat e.net/publica tion/351811 977
  • 37. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial 5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics 6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 38. No és només el canvi climàtic sinó la superació de diversos límits planetaris alhora… https://www.kateraworth.com dea https://www.stockholmr esilience.org/research/pl anetary-boundaries.html
  • 39. El benestar humà depèn de tenir o no accés a tots els serveis ecosistèmics... http://www.millenni umassessment.org/d ocuments/documen t.356.aspx.pdf Serveis ecosistèmics: no podem continuar augmentant els de proveïment a costa dels altres! Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services https://ipbes.net/
  • 40. Índex de la presentació 1. Introducció: per què el sistema agroalimentari és tan important? 2. Hi ha una sola salut: el canvi de dieta és imprescindible 3. Emissions agroalimentàries de GEH a Espanya: increment i malbaratament 4. Com hem arribat fins aquí: impactes de la revolució verda agroindustrial 5. No és només el canvi climàtic: canvi global i serveis ecosistèmics 6. La via de sortida: una Transició Agroecològica del Sistema Alimentari
  • 41. -10 0 10 20 30 40 1900 1960 1990 2016 Millones de toneladas de CO 2 e / año Carbono (balance) Otras emisiones Fertilizantes Regadío Tracción mecánica Tracción animal N₂O suelo N2O suelo Tracción Regadío Otras emisiones Producción fertilizantes Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Emissions totals en la producció vegetal: (a) milions de Tm de CO2e del 1900 al 2016; i (b) en % el 2016 https://www.phyt oma.com/noticias /noticias-de- actualidad/la-real- academia-de- ingenieria-estudia- las-emisiones-de- gei-en-el-sector- agroalimentario- espanol Emissions de GEH de la producció vegetal: resultat combinat dels diversos components de la Revolució Verda Agroindustrial
  • 42. Deforestación Pienso importado (otras) Pienso local Manejo estiércol CH4 entérico -20 0 20 40 60 80 1900 1960 1990 2010 Millones de toneladas de CO 2 e CH₄ entérico N₂O pastoreo Manejo estiércol Pienso local Pienso importado Carbono pastos Total excluyendo labor Aguilera et al. (2020) Informe Real Academia de Ingeniería Creixement de les emissions de GEH de la producció animal (1900- 2010) i principals fonts d'origen directes i indirectes (2010) 17% 13% 24% 31% 13% 1% N2O pastoreo https://www.phytoma.com/noticias/noticias-de- actualidad/la-real-academia-de-ingenieria-estudia-las- emisiones-de-gei-en-el-sector-agroalimentario-espanol
  • 43. Cicle del N de l'agricultura i la ramaderia a Espanya, abans i després la industrialització de l'agricultura i la ramaderia: el N2O s'ha multiplicat amb els fertilitzants sintètics i els pinsos importats 1961-65 2004-09 Gg N yr-1 Lassaletta et al. (2014) Regional Environmental Change N2O N2O N2O N2O N2O N2O https://doi.org/10.1007/s10113-013-0536-1
  • 44. ¡Muchas gracias por vuestra atención desde del grupo de investigación UB-IERMB-UAB- UPO sobre Transición Agroecológica! • El equipo interdisciplinario del Laboratorio Metropolitano de Ecología y Territorio (IERMB-UAB y UB) estudia indicadores y escenarios de transición hacia nuevos Territorios Agroecológicos integrados. Enric Tello Facultat d’Economia i Empresa Universitat de Barcelona AGROECOSCALING—Boosting Ecological Transition: Scaling Up Best Agroecological Practices from Farms to Landscapes and Agrifood Chains. TED2021-130333B-C323 https://www.researchgate.net/profile/Enric_Tello MAF4SURE—Mediterranean Agroecosystems for Sustainability and Resilience under Climate Change https://link.springer.com /book/10.1007%2F978- 3-030-20900-1