SlideShare a Scribd company logo
La petjada ecològica<br />La petjada ecològica és un indicador que tracta de determinar quantitativament el grau d'impacte de les activitats humanes sobre la Terra. És un indicador clau per mantenir la sostenibilitat de la Terra. És molt útil ja que serveix per comparar l'activitat humana en la Terra i les seves conseqüències.<br />És expressada sempre en hectàrees/habitant/any, i pot ser utilitzada per englobar: països, ciutats o fins i tot persones.<br />El principal inconvenient d'aquest sistema és el seu càlcul, ja que es molt complicat i fins i tot en alguns casos impossible. Però en qualsevol cas, existeixen diversos mètodes a partir del càlcul sobre el que una persona consumeix i els residus que produeix. Aquesta sèrie de càlculs estan basats en els següents aspectes:<br />La quantitat de hectàrees utilitzades per urbanitzar, generar infraestructures  i centres de treball.<br />Estimació de les hectàrees necessàries per proporcionar l’aliment vegetal necessari.<br />Superfície necessària per camps que alimentin al bestiar.<br />Superfície marina necessària per produir el peix.<br />Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre consum energètic. En aquest cas no només incidirà en el grau d’eficiència energètica arribada sinó que també les fonts necessàries per obtenir-la. És a dir quant més gran sigui l’ús de les energies renovables, es produirà una menor petjada ecològica.<br />Des de el punt de vista global, a partir d’aquests càlculs s’ha estimat en 1,8 ha quadrades la bio capacitat del nostre planeta per cada habitant, és a dir, si tinguéssim que repartir a parts iguals el terreny productiu de la terra a cadascú ens correspondrien 1,8 hectàrees per poder satisfer les nostres necessitats durant un any. Amb les dades del 2005, el consum mitjà per habitant en un any es de 2,7 hectàrees, això significa de que a nivell global, estem consumin més recursos i generant més residus  dels que en realitat el planeta pot generar i subministrant-ne.  <br />-289560-42545<br />En aquesta gràfica podem comprovar com absolutament tots els països desenvolupats econòmicament i tecnològicament superen i de llarg la biocapacitat de la terra. El exemple més clar el veuríem en els EE.UU la primera potència mundial, hi on es veu que és el país que tracte pitjor al nostre planeta. Això deixa en molt mal lloc a les grans potències mundials ja que son les més avençades però les que menys s’estan preocupant de l’estat del planeta on vivim, si això segueix a aquest ritme poc a poc les condicions de vida a la terra seran més dures i s’escorçarà la vida del nostre planeta.<br />
La Petjada EcolòGica

More Related Content

Similar to La Petjada EcolòGica

Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
ICGCat
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primarijordimanero
 
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóLa pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóToni Guirao
 
Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
Josep Solà
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
NELO TRAVER
 
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàticEnric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Mireia Garcia Sans
 
Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitatbendinat2esoc
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
FDaniCM
 
Jaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitatJaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitat
Ecotendències Cosmocaixa
 
Reduïm residus!
Reduïm residus!Reduïm residus!
Reduïm residus!aleqs
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)tiotavio
 
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
Agència de Salut Pública de Barcelona - ASPB
 
10 Canvi Climatic Robert Savé
10 Canvi Climatic Robert Savé10 Canvi Climatic Robert Savé
10 Canvi Climatic Robert SavéDebatdevi INCAVI
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
Annapujolo
 
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docxAmb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
SussiRoda
 

Similar to La Petjada EcolòGica (20)

Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalanaMesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
Mesures d'adaptació i mitigació al canvi climàtic en l'agricultura catalana
 
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03  - Impacte ambiental i sector primariPràctica 03  - Impacte ambiental i sector primari
Pràctica 03 - Impacte ambiental i sector primari
 
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussóLa pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
La pêtjada ecològica by anna nuñez i marina cussó
 
Natura i societat
Natura i societatNatura i societat
Natura i societat
 
Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016Triptic Web 2015-2016
Triptic Web 2015-2016
 
10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo10 recursos naturals-nelo
10 recursos naturals-nelo
 
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàticEnric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
Enric Tello - Impacte dels sistemes alimentaris sobre el canvi climàtic
 
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
Unitat 13 geografia 2n Batx (Vicens Vives)
 
Els Residus
Els ResidusEls Residus
Els Residus
 
Ecologia
EcologiaEcologia
Ecologia
 
Bloc3.Sostenibilitat
Bloc3.SostenibilitatBloc3.Sostenibilitat
Bloc3.Sostenibilitat
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Jaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitatJaume Terradas sobre biodiversitat
Jaume Terradas sobre biodiversitat
 
Reduïm residus!
Reduïm residus!Reduïm residus!
Reduïm residus!
 
U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)U14 Ct2 0910(GestióMa)
U14 Ct2 0910(GestióMa)
 
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
Raquel Díaz - La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un ...
 
10 Canvi Climatic Robert Savé
10 Canvi Climatic Robert Savé10 Canvi Climatic Robert Savé
10 Canvi Climatic Robert Savé
 
Geo tema 1 1a
Geo tema 1 1aGeo tema 1 1a
Geo tema 1 1a
 
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
2016 L'aigua un bé escàs LS Manlleu 1r ESO
 
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docxAmb el reciclatge no hi ha prou.docx
Amb el reciclatge no hi ha prou.docx
 

La Petjada EcolòGica

  • 1. La petjada ecològica<br />La petjada ecològica és un indicador que tracta de determinar quantitativament el grau d'impacte de les activitats humanes sobre la Terra. És un indicador clau per mantenir la sostenibilitat de la Terra. És molt útil ja que serveix per comparar l'activitat humana en la Terra i les seves conseqüències.<br />És expressada sempre en hectàrees/habitant/any, i pot ser utilitzada per englobar: països, ciutats o fins i tot persones.<br />El principal inconvenient d'aquest sistema és el seu càlcul, ja que es molt complicat i fins i tot en alguns casos impossible. Però en qualsevol cas, existeixen diversos mètodes a partir del càlcul sobre el que una persona consumeix i els residus que produeix. Aquesta sèrie de càlculs estan basats en els següents aspectes:<br />La quantitat de hectàrees utilitzades per urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball.<br />Estimació de les hectàrees necessàries per proporcionar l’aliment vegetal necessari.<br />Superfície necessària per camps que alimentin al bestiar.<br />Superfície marina necessària per produir el peix.<br />Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre consum energètic. En aquest cas no només incidirà en el grau d’eficiència energètica arribada sinó que també les fonts necessàries per obtenir-la. És a dir quant més gran sigui l’ús de les energies renovables, es produirà una menor petjada ecològica.<br />Des de el punt de vista global, a partir d’aquests càlculs s’ha estimat en 1,8 ha quadrades la bio capacitat del nostre planeta per cada habitant, és a dir, si tinguéssim que repartir a parts iguals el terreny productiu de la terra a cadascú ens correspondrien 1,8 hectàrees per poder satisfer les nostres necessitats durant un any. Amb les dades del 2005, el consum mitjà per habitant en un any es de 2,7 hectàrees, això significa de que a nivell global, estem consumin més recursos i generant més residus dels que en realitat el planeta pot generar i subministrant-ne. <br />-289560-42545<br />En aquesta gràfica podem comprovar com absolutament tots els països desenvolupats econòmicament i tecnològicament superen i de llarg la biocapacitat de la terra. El exemple més clar el veuríem en els EE.UU la primera potència mundial, hi on es veu que és el país que tracte pitjor al nostre planeta. Això deixa en molt mal lloc a les grans potències mundials ja que son les més avençades però les que menys s’estan preocupant de l’estat del planeta on vivim, si això segueix a aquest ritme poc a poc les condicions de vida a la terra seran més dures i s’escorçarà la vida del nostre planeta.<br />