VIVINT AL 115% 
Les societats més consumistes són aquelles que consumeixen molt més del 
que produeixen i aquest fenomen ens afecta a tota la població i sobretot a 
la sostenibilitat. La petjada ecològica és una data que en hectàrees en diu 
la superfície de terreny que necessita una persona per desenvolupar les 
seves necessitats. Aquesta dada ens indica l’impacte creat per una zona 
determinada i el seu grau de sostenibilitat. En els últims anys la petjada 
ecològica ha augmentat considerablement i això pot provocar que les 
generacions futures quedin compromeses amb el medi ambient. 
La biocapacitat del planeta és l’espai que 
necessita una persona per satisfer les seves 
necessitats. En els últims 40 anys la 
biocapacitat del planeta ha disminuït molt 
bruscament perquè ha augmentat el nombre 
de persones, així que es pot dir que són 
inversament proporcionals. La petjada 
ecològica en canvi s'ha mantingut bastant 
constant, això pot ser degut a que la 
biocapacitat i la sostenibilitat. Dades del 
2005 ens indiquen que tenim un dèficit 
ecològic de 0,9 ha, que vols dir que 
convertim els recursos en residus més ràpid 
que els residus en converteixen en recursos. 
Actualment el dèficit ecològic ha pujat ja 
que la biocapacitat segueix disminuint, hi 
ha més residus que en els 2005. 
L'economia ecològica es planteja si quedarà 
suficients recursos naturals (seguint l'actual 
ritme de vida) per tal de que les generacions 
futures i les seves activitats econòmiques es 
mantinguin durant el proper segle. Segons 
William Rees, creador del concepte 
“petjada ecològica”, la resposta és que no. 
Per regenerar la petjada ecològica d'un any 
a nivell mundial, la Terra necessita un any i 
cinc mesos sense cap activitat econòmica. 
Per tant, estem consumint 1,4 planetes Terra 
cada any, deixant un gran deute ecològic 
per a les generacions futures. Si volem 
reduir la petjada ecològica cal dur a terme 
una sèrie d'accions a nivell individual i a 
nivell mundial. Per exemple, cadascú de 
nosaltres hauria de reduir, reutilitzar i 
reciclar els nostres recursos per minimitzar 
l'impacte ambiental, utilitzar menys aigua, 
reduir l'ús del transport privat utilitzant el 
transport públic o la bicicleta. A nivell 
mundial, els governs haurien d'imposar 
multes per a qui passa el límit de producció 
de gasos contaminants en el seu vehicle o 
habitatge, limitar l'ús d'aigua 
potable, donar facilitat per canviar el 
vehicle actual per un d'ecològic o baixar el 
preu del transport públic o construir nous 
edificis ecològics (amb aïllament tèrmic, 
que utilitzen energies renovables...). 
La petjada ecològica és molt diversa a els 
diferents països, i per això s’ha calculat 
quina hauria de ser la petjada ecològica 
“perfecte” que haurien de tenir. Però 
aquesta hi han uns quants que la superen 
amb escreix, com els EUA o els Emirats 
Àrabs que és propera a 10 , i altres països 
que estan molt per sota, amb una petjada 
del 0.5 com Índia, Moçambic… 
Els polítics s’han marcat com objectiu per 
millora el desenvolupament sostenible unes
condicions mínimes les quals l’índex de 
desenvolupament humà (IDH) hauria de ser 
superior el 0,8 , ja que si és inferior no es 
considera adequat pel desenvolupament 
d’aquesta societat i també aquesta hauria de 
tenir una petjada inferior o igual el 1,8 
hectàrees per persona ja que la Terra es 
podrà mantenir si tots consumíssim unes 
1,8 ha com a mínim. Però encara estem 
lluny d’aquest objectiu ja que hi han molts 
països que no compleixen unes o dues 
d’aquestes condicions.

Vivint al 115%, Pablo, Jaume, Marta, Alexia

  • 1.
    VIVINT AL 115% Les societats més consumistes són aquelles que consumeixen molt més del que produeixen i aquest fenomen ens afecta a tota la població i sobretot a la sostenibilitat. La petjada ecològica és una data que en hectàrees en diu la superfície de terreny que necessita una persona per desenvolupar les seves necessitats. Aquesta dada ens indica l’impacte creat per una zona determinada i el seu grau de sostenibilitat. En els últims anys la petjada ecològica ha augmentat considerablement i això pot provocar que les generacions futures quedin compromeses amb el medi ambient. La biocapacitat del planeta és l’espai que necessita una persona per satisfer les seves necessitats. En els últims 40 anys la biocapacitat del planeta ha disminuït molt bruscament perquè ha augmentat el nombre de persones, així que es pot dir que són inversament proporcionals. La petjada ecològica en canvi s'ha mantingut bastant constant, això pot ser degut a que la biocapacitat i la sostenibilitat. Dades del 2005 ens indiquen que tenim un dèficit ecològic de 0,9 ha, que vols dir que convertim els recursos en residus més ràpid que els residus en converteixen en recursos. Actualment el dèficit ecològic ha pujat ja que la biocapacitat segueix disminuint, hi ha més residus que en els 2005. L'economia ecològica es planteja si quedarà suficients recursos naturals (seguint l'actual ritme de vida) per tal de que les generacions futures i les seves activitats econòmiques es mantinguin durant el proper segle. Segons William Rees, creador del concepte “petjada ecològica”, la resposta és que no. Per regenerar la petjada ecològica d'un any a nivell mundial, la Terra necessita un any i cinc mesos sense cap activitat econòmica. Per tant, estem consumint 1,4 planetes Terra cada any, deixant un gran deute ecològic per a les generacions futures. Si volem reduir la petjada ecològica cal dur a terme una sèrie d'accions a nivell individual i a nivell mundial. Per exemple, cadascú de nosaltres hauria de reduir, reutilitzar i reciclar els nostres recursos per minimitzar l'impacte ambiental, utilitzar menys aigua, reduir l'ús del transport privat utilitzant el transport públic o la bicicleta. A nivell mundial, els governs haurien d'imposar multes per a qui passa el límit de producció de gasos contaminants en el seu vehicle o habitatge, limitar l'ús d'aigua potable, donar facilitat per canviar el vehicle actual per un d'ecològic o baixar el preu del transport públic o construir nous edificis ecològics (amb aïllament tèrmic, que utilitzen energies renovables...). La petjada ecològica és molt diversa a els diferents països, i per això s’ha calculat quina hauria de ser la petjada ecològica “perfecte” que haurien de tenir. Però aquesta hi han uns quants que la superen amb escreix, com els EUA o els Emirats Àrabs que és propera a 10 , i altres països que estan molt per sota, amb una petjada del 0.5 com Índia, Moçambic… Els polítics s’han marcat com objectiu per millora el desenvolupament sostenible unes
  • 2.
    condicions mínimes lesquals l’índex de desenvolupament humà (IDH) hauria de ser superior el 0,8 , ja que si és inferior no es considera adequat pel desenvolupament d’aquesta societat i també aquesta hauria de tenir una petjada inferior o igual el 1,8 hectàrees per persona ja que la Terra es podrà mantenir si tots consumíssim unes 1,8 ha com a mínim. Però encara estem lluny d’aquest objectiu ja que hi han molts països que no compleixen unes o dues d’aquestes condicions.