Noticia sobre la petjada ecològica que hem fet amb els nostres companys de classe Pablo i Jaume.

1. VIVINT AL 115%
Les societats més consumistes són aquelles que consumeixen molt més del
que produeixen i aquest fenomen ens afecta a tota la població i sobretot a
la sostenibilitat. La petjada ecològica és una data que en hectàrees en diu
la superfície de terreny que necessita una persona per desenvolupar les
seves necessitats. Aquesta dada ens indica l’impacte creat per una zona
determinada i el seu grau de sostenibilitat. En els últims anys la petjada
ecològica ha augmentat considerablement i això pot provocar que les
generacions futures quedin compromeses amb el medi ambient.
La biocapacitat del planeta és l’espai que
necessita una persona per satisfer les seves
necessitats. En els últims 40 anys la
biocapacitat del planeta ha disminuït molt
bruscament perquè ha augmentat el nombre
de persones, així que es pot dir que són
inversament proporcionals. La petjada
ecològica en canvi s'ha mantingut bastant
constant, això pot ser degut a que la
biocapacitat i la sostenibilitat. Dades del
2005 ens indiquen que tenim un dèficit
ecològic de 0,9 ha, que vols dir que
convertim els recursos en residus més ràpid
que els residus en converteixen en recursos.
Actualment el dèficit ecològic ha pujat ja
que la biocapacitat segueix disminuint, hi
ha més residus que en els 2005.
L'economia ecològica es planteja si quedarà
suficients recursos naturals (seguint l'actual
ritme de vida) per tal de que les generacions
futures i les seves activitats econòmiques es
mantinguin durant el proper segle. Segons
William Rees, creador del concepte
“petjada ecològica”, la resposta és que no.
Per regenerar la petjada ecològica d'un any
a nivell mundial, la Terra necessita un any i
cinc mesos sense cap activitat econòmica.
Per tant, estem consumint 1,4 planetes Terra
cada any, deixant un gran deute ecològic
per a les generacions futures. Si volem
reduir la petjada ecològica cal dur a terme
una sèrie d'accions a nivell individual i a
nivell mundial. Per exemple, cadascú de
nosaltres hauria de reduir, reutilitzar i
reciclar els nostres recursos per minimitzar
l'impacte ambiental, utilitzar menys aigua,
reduir l'ús del transport privat utilitzant el
transport públic o la bicicleta. A nivell
mundial, els governs haurien d'imposar
multes per a qui passa el límit de producció
de gasos contaminants en el seu vehicle o
habitatge, limitar l'ús d'aigua
potable, donar facilitat per canviar el
vehicle actual per un d'ecològic o baixar el
preu del transport públic o construir nous
edificis ecològics (amb aïllament tèrmic,
que utilitzen energies renovables...).
La petjada ecològica és molt diversa a els
diferents països, i per això s’ha calculat
quina hauria de ser la petjada ecològica
“perfecte” que haurien de tenir. Però
aquesta hi han uns quants que la superen
amb escreix, com els EUA o els Emirats
Àrabs que és propera a 10 , i altres països
que estan molt per sota, amb una petjada
del 0.5 com Índia, Moçambic…
Els polítics s’han marcat com objectiu per
millora el desenvolupament sostenible unes

2. condicions mínimes les quals l’índex de
desenvolupament humà (IDH) hauria de ser
superior el 0,8 , ja que si és inferior no es
considera adequat pel desenvolupament
d’aquesta societat i també aquesta hauria de
tenir una petjada inferior o igual el 1,8
hectàrees per persona ja que la Terra es
podrà mantenir si tots consumíssim unes
1,8 ha com a mínim. Però encara estem
lluny d’aquest objectiu ja que hi han molts
països que no compleixen unes o dues
d’aquestes condicions.