Ud 7 Sector terciari

5,805 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
5,805
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,396
Actions
Shares
0
Downloads
64
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ud 7 Sector terciari

  1. 1. El sector terciari <ul><li>Béns intangibles, immaterials, que no es poden emmagatzemar. </li></ul><ul><li>Necessitats i demandes de la societat. </li></ul><ul><li>Es caracteritza per la seva diversitat: </li></ul><ul><ul><li>Turisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Comunicacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Serveis a empreses </li></ul></ul><ul><ul><li>Serveis públics </li></ul></ul><ul><ul><li>Serveis banals o estancats </li></ul></ul><ul><ul><li>Terciari superior o quaternari </li></ul></ul>
  2. 2. Per sobre del 60 % = desenvolupament
  3. 3. Procés de creixement del sector serveis
  4. 4. Per què ha augmentat tant? <ul><li>Procés d'augment després de la crisi de 1973. </li></ul><ul><li>Possibles causes: </li></ul><ul><ul><li>Augment dels serveis públics: administrats per les administracions públiques i dirigits al conjunt de la població </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>La societat del Benestar --> definició? </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Marshall: democràcia, capitalisme, benestar (protecció social)‏ </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Dret a existir: tothom rebés 700 euros. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Necessitats bàsiques: quines? </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Més impostos = més prestacions </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Organització territorial de l'estat: descentralització = administracions autonòmiques + entrada a la UE = funcionaris europeus. </li></ul></ul></ul>
  5. 5. La societat del benestar <ul><li>El danès Esping-Andersen, a “ The Three Worlds of Welfare Capitalism ” (1990), ha analitzat els estats de benestar occidentals i els ha classificat en tres categories, tot comparant les polítiques de pensions, desocupació i ajuda a la renda de les persones: -Socialdemòcrata: Els serveis assistencials són subvencionats per l’Estat i són disponibles per a tothom (prestacions universals). La majoria dels països escandinaus són exemples d’aquest model d’estat del benestar. -Conservadors-corporatius: Com a exemples posa a França i Alemanya: La cobertura dels serveis no és necessàriament universal. La quantitat de prestacions a les que té dret un ciutadà depèn de la seva posició social. Aquest tipus de règim pot no estar dirigit tant a eliminar les desigualtats com a mantenir l’estabilitat social, la fortalesa de les famílies i la lleialtat a l’Estat. -Liberal. Exemple: Els Estats Units: Els serveis assistencials estan molt mercantilitzats i es venen en el mercat. Les prestacions en funció dels mitjans són disponibles per als molt necessitats, però queden marcats (estigmatitzats). Això es deu al fet a que s’espera que la majoria de la població compri el seu propi benestar a través del mercat. </li></ul>
  6. 6. <ul><ul><li>Serveis externs a les empreses: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Assessorament(promoció, consultories), auditories, serveis informàtics, recursos humans = activitats estratègiques. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Context global: innovació, competivitat, creixement de la producció (terciarització de l'economia). </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Serveis en l'àmbit familiar: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Augment de renda disponible </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Esperança de vida més llarga </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Temps lliure i vacances pagades </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Incorporació de la dona al treball </li></ul></ul></ul><ul><li>Taula p.151 </li></ul>
  7. 7. La dona en el món laboral <ul><li>Revolució industrial --> èxode rural --> vida urbana = de la família extensa a la nuclear => gent gran i infants. </li></ul><ul><li>Planificació familiar </li></ul><ul><li>Societat del Benestar: serveis. </li></ul><ul><li>30 minuts: http://www.tv3.cat/videos/1496839 </li></ul><ul><li>Quan manen les dones </li></ul>
  8. 9. Situació d'Espanya respecte al sector serveis tenint en compte: <ul><li>1 . Indicador de la participació del sector serveis al PIB (2006). exercicis p. 152 </li></ul>
  9. 10. <ul><li>2. Indicador de la participació dels serveis en l'ocupació (2006) </li></ul>
  10. 11. Distribució territorial dels serveis, exercicis p. 153.
  11. 12. Distribució per subsectors <ul><li>Serveis socials: repartiment equitatiu: administració, sanitat i educació. </li></ul><ul><li>Comunicacions, finances i serveis a empreses: on es concentra la població, la indústria i les institucions: Madrid i Barcelona, València i Sevilla. </li></ul><ul><li>Empreses comercials: Catalunya, Andalusia, Madrid i València. </li></ul>
  12. 13. Societat del benestar <ul><li>Administració pública </li></ul><ul><li>Educació </li></ul><ul><li>Sanitat </li></ul>
  13. 14. Inversió en educació (2001)‏
  14. 15. Turisme <ul><li>Fenomen de masses. </li></ul><ul><li>Vacances pagades  dret laboral des dels 50. </li></ul><ul><li>Viatjar a l’estiu a llocs càlids: sud d’Europa: sol, platja i econòmic. </li></ul><ul><li>Espanya a partir dels 60’: ofertes de baix preu. </li></ul>
  15. 16. <ul><li>A partir dels documents de la pàgina 157: </li></ul><ul><ul><li>Quins són els països d’origen dels turistes que visiten Espanya? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quins són els turistes que més gasten a Espanya? </li></ul></ul><ul><ul><li>Quines són les destinacions turístiques més importants? Quins atractius tenen? </li></ul></ul><ul><ul><li>Creus que aporta molt al PIB d’Espanya? </li></ul></ul>
  16. 17. Turisme nacional i mobilitat temporal <ul><li>Desplaçaments de caps de setmana: </li></ul><ul><ul><li>Segones residències  conseqüències. </li></ul></ul><ul><ul><li>Esports d’aventura (Sort), esquí, golf, turisme cultural, turisme rural o espectacles esportius (Fórmula 1, Montmeló. Seguidors de futbol.)‏ </li></ul></ul>
  17. 19. Camps de Golf
  18. 20. Desplaçaments de vacances:
  19. 21. Exercicis de comentari, p. 158.
  20. 22. <ul><li>Impactes del turisme? </li></ul><ul><li>Noves polítiques: </li></ul><ul><ul><li>Canvis: menys despesa, menys durada de les estades, low cost, viatges per Internet, competència d’altres regions (Tuníssia, Malta, …)‏ </li></ul></ul>
  21. 23. <ul><ul><li>Turisme de sol i platja: qualitat (Bandera blava)‏ </li></ul></ul><ul><ul><li>Turisme cultural i de ciutat: conjunts historicoartístics: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Patrimoni de la Humanitat UNESCO: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Alhambra de Granada </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Catedral de Burgos </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Mezquita de Córdova </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Madrid: El Escorial </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>Barcelona: Parc Güell, Palau Güell i Casa Milà. </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><li>Turisme esportiu: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Camps de golf (340 camps, 1r d’Europa)‏ </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Instal·lacions nàutiques (323 ports)‏ </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Estacions d’esquí (49 estacions)‏ </li></ul></ul></ul>
  22. 24. Serveis a Catalunya <ul><li>Lectura i exercicis de les p. 160 i 161. </li></ul><ul><li>Exercici p. 165. </li></ul>
  23. 25. L’activitat comercial i les comunicacions
  24. 31. <ul><li>- la tríada : els tres pols econòmics de la globalització. </li></ul><ul><ul><li>1. Amèrica del Nord: EUA i Canadà. </li></ul></ul><ul><ul><li>2. Europa Occidental: UE, Suïsssa, Noruega. </li></ul></ul><ul><ul><li>3. Àsia: Japó i Xina i Índia estan entrant. </li></ul></ul>
  25. 32. El comerç <ul><li>Mercat </li></ul><ul><li>Tipus de mercats: </li></ul><ul><ul><li>Mercats concrets: mercaderies </li></ul></ul><ul><ul><li>Mercats abstractes: borsa de valors, mercaderies absents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Fires de mostres  ARCO, Cibeles, Construmat. </li></ul></ul>
  26. 33. <ul><li>Característiques del comerç </li></ul><ul><ul><li>Concentració de la demanda </li></ul></ul><ul><ul><li>Especialització del comerç </li></ul></ul><ul><ul><li>Importància de la logística. </li></ul></ul><ul><ul><li>Intermediaris –> encariment dels productes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Multinacionals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Augment del volum: productes de baix preu, de gran embalum  transport abaratit  activitat global. </li></ul></ul><ul><ul><li>Canal de Panamà , Canal de Suez. </li></ul></ul><ul><ul><li>Creixement del sector comercial: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Liberalització del mercat: GATT i OMC  mundialització del comerç però desigual. </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Les noves tecnologies: més coneixement, cobraments i pagaments a temps real </li></ul></ul></ul>
  27. 34. <ul><li>Mapa del comerç a gran escala, p. 169. </li></ul><ul><li>- xarxes densament estructurades: </li></ul><ul><li>- els tres fluxos de transport marítim: </li></ul><ul><li>- situació d'Espanya dins de les xarxes i transports marítims: </li></ul><ul><li>- </li></ul>
  28. 37. Comerç interior espanyol <ul><li>- dualitat: empreses petites i grans empreses comercials. </li></ul><ul><li>- la distribució comercial a Espanya: 16% de l'ocupació. </li></ul><ul><li>- canals de distribució: p.170 (dos grups)‏ </li></ul><ul><ul><li>1. dels béns d'equipament: </li></ul></ul><ul><ul><li>2. dels béns de consum: </li></ul></ul>
  29. 38. <ul><li>- distribució territorial en funció del desenvolupament econòmic, de transports, de població i de nivell adquisitiu. </li></ul><ul><li>A on trobem les botigues més cares? I les més econòmiques? </li></ul><ul><li>p. 171 els grans centres comercials i l'índex comercial. </li></ul>
  30. 39. Comerç exterior espanyol
  31. 41. <ul><li>- Espanya comercialitza al 70 % de les exportacions i el 59 % de les importacions amb la UE. </li></ul><ul><li>- és especialment intensa amb Alemanya, França i Itàlia. </li></ul><ul><li>- de la resta és molt inferior, destaca: </li></ul><ul><ul><li>- Amèrica </li></ul></ul><ul><ul><li>- Golf Pèrsic pel petroli. </li></ul></ul>
  32. 43. La Balança de pagaments: deficitària?
  33. 44. Transports <ul><li>Les funcions: </li></ul><ul><ul><li>Desplaçament de les persones  mobilitat obligada, llocs de residència i llocs de treball. </li></ul></ul><ul><ul><li>Satisfer necessitats econòmiques: contacte amb el mercat + distribució de béns i serveis.  desenvolupament urbà i econòmic es relaciona amb la dotació d’infraestructures. </li></ul></ul><ul><ul><li>Integració dels grups socials. </li></ul></ul>
  34. 47. Transport terrestre <ul><li>Xarxa de carreteres </li></ul><ul><ul><li>Protagonisme </li></ul></ul><ul><ul><li>Conseqüències: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Congestions </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Demanda constant de noves vies </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Gran impacte ambiental: visual, acústic, contaminació atmosfèrica. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Xarxa d’alta capacitat: dues vies, densitat i peatges. </li></ul></ul><ul><li>Xarxa ferroviària (ex 1, p. 188) </li></ul><ul><ul><li>RENFE: 1941. </li></ul></ul><ul><ul><li>Problemes: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Amplària, via única, mal estat. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Futur: transport de passatgers entre grans ciutats, distàncies mitjanes: Altaria (Madrid- Cadis), Euromed, AVE. </li></ul></ul>
  35. 48. Transport marítim <ul><li>Gran volum i gran distància. </li></ul><ul><li>La rendibilitat per grans vaixells però ports amb infraestructures costoses. </li></ul><ul><li>ZAL: zones d’activitat logística. </li></ul><ul><li>Exercicis del trànsit, p. 178 i ex 3 p. 189. </li></ul>
  36. 49. Transport fluvial <ul><li>Sevilla: vall del Guadalquivir. </li></ul>
  37. 50. Transport aeri <ul><li>passatgers, a poc a poc mercaderies. </li></ul><ul><li>Barajas: </li></ul><ul><ul><li>x3 el nombre de passatgers </li></ul></ul><ul><ul><li>Hub o nus de coordinació entre aeroports nacionals, internacionals i transoceànics. </li></ul></ul><ul><li>El Prat: aspira a convertir-se en hub. </li></ul><ul><li>Aeroports de zones turístiques: Palma, Tenerife, Màlaga, Alacant i Eivissa. </li></ul><ul><li>Entrada CEE: liberalització del trànsit aeri  final de les estatals com Iberia. </li></ul>
  38. 51. <ul><li>Sistema intermodal: transport més efectiu en cada tram. </li></ul><ul><li>Autopistes del mar </li></ul>
  39. 52. Política europea del transport <ul><li>Projectes prioritaris: </li></ul><ul><ul><li>Eix ferroviari d’alta velocitat del sud-oest d’Europa (Vitòria, Madrid, Saragossa, BCN) </li></ul></ul><ul><ul><li>Eix multimodal Portugal/Espanya amb Europa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Eix ferroviari de mercaderies Sines- Madrid-París (Portugal i Espanya) </li></ul></ul><ul><ul><li>Interoperabilitat de la xarxa ferroviària d’alta velocitat (Madrid-Andalusia, corredor nord-est, Madrid-Llevant- Mediterrani, corredor Nord i Extremadura. </li></ul></ul>
  40. 54. Política espanyola de transport <ul><li>2005 Pla estratègic d’infraestructures i transport. </li></ul><ul><li>En 15 anys: qualitat, sostenibilitat, accessibilitat i la intermodalitat. </li></ul><ul><ul><li>Ferrocarril: amplària i corregir xarxa radial </li></ul></ul><ul><ul><li>Completar la xarxa d’alta capacitat </li></ul></ul><ul><ul><li>Els ports com a nodes intermodals. </li></ul></ul><ul><ul><li>Integració dels aeroports. </li></ul></ul>

×