EL MITE DE PÍRAM I TISBE




MARCEL CASTILLEJO. Institut Escola Industrial de Sabadell
EL MITE DE PÍRAM I TISBE


                              Píram i Tisbe babilonis que vivien en cases veïnes i
                              s’estimaven bojament, tot i la prohibició dels seus pares.


                              Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir
                              una escletxa al mur que separava la casa d’un i de l’altre.


                                 Només la veu podia travessar-la, però gràcies a això els
                                 enamorats van poder parlar. Cada vegada es desitjaven
                                                                             més intensament.


                                  Van decidir que, una nit, es trobarien al costat
                              d’una font, a les afores de la ciutat, i fugirien junts.
Thisbe, de John Watherhouse
EL MITE DE PÍRAM I TISBE

                                             Tisbe va arribar primer, però una lleona amb les
                                             dents ensangonades la va espantar i ràpidament es
                                             va amagar rere una roca, deixant caure el seu vel.
                                             La lleona va tacar de sang el vel de Tisbe...




  Pyramus and Thisbe, de Abraham Hondius



Quan Píram va arribar i el va veure, va creure
que la bèstia havia matat la seva estimada i va
clavar-se el seu punyal al pit (en algunes repre-
sentacions artístiques, una espasa o una llança).
EL MITE DE PÍRAM I TISBE

   La seva sang va tenyir de vermell els fruits fins llavors
   blancs d’un arbre que avui coneixem com a “morera”.


      Segons Ovidi, aquesta història és l’origen del color
       de les mores. En llatí s’utilitza el terme “Pyramea
         arbor” (arbre de Píram), per designar la morera.


Tisbe va sortir del seu amagatall i va veure el seu estimat
cobert de sang, amb el punyal al pit i, desesperada per
haver-lo perdut, agafa l’arma i també es lleva la vida.


 Els déus, compungits per la tragèdia, van fer que els
  pares enterressin junts els cossos dels enamorats.
                                                               Pyramus and Thisbe, de Lucas Crannac
EL MITE DE PÍRAM I TISBE

                                              En la majoria de pintures es representa l’escena
                                              en què Tisbe es retroba amb Píram, ja moribund.
                                              El noi capta l’atenció del quadre ja sigui pel el color
                                              de la pell o per les robes vermelles que porta.


                                              El bosc on es troba la parella és fosc i tenebrós. De
                                              vegades apareix un tercer personatge, Cupido, i en
                                              un pla allunyat, la lleona, a més de la font.

                                              La imatge de Tisbe a punt de suïcidar-se és
                                              molt impactant i per això molts pintors hi recorren.

                                              Shakespeare es va inspirar en aquest mite
                                              per escriure l’obra teatral Romeu i Julieta.
Pyramus and Thisbe, de Andreas Nesselthaler

El mite de Píram i Tisbe

  • 1.
    EL MITE DEPÍRAM I TISBE MARCEL CASTILLEJO. Institut Escola Industrial de Sabadell
  • 2.
    EL MITE DEPÍRAM I TISBE Píram i Tisbe babilonis que vivien en cases veïnes i s’estimaven bojament, tot i la prohibició dels seus pares. Es comunicaven amb mirades i signes fins que van descobrir una escletxa al mur que separava la casa d’un i de l’altre. Només la veu podia travessar-la, però gràcies a això els enamorats van poder parlar. Cada vegada es desitjaven més intensament. Van decidir que, una nit, es trobarien al costat d’una font, a les afores de la ciutat, i fugirien junts. Thisbe, de John Watherhouse
  • 3.
    EL MITE DEPÍRAM I TISBE Tisbe va arribar primer, però una lleona amb les dents ensangonades la va espantar i ràpidament es va amagar rere una roca, deixant caure el seu vel. La lleona va tacar de sang el vel de Tisbe... Pyramus and Thisbe, de Abraham Hondius Quan Píram va arribar i el va veure, va creure que la bèstia havia matat la seva estimada i va clavar-se el seu punyal al pit (en algunes repre- sentacions artístiques, una espasa o una llança).
  • 4.
    EL MITE DEPÍRAM I TISBE La seva sang va tenyir de vermell els fruits fins llavors blancs d’un arbre que avui coneixem com a “morera”. Segons Ovidi, aquesta història és l’origen del color de les mores. En llatí s’utilitza el terme “Pyramea arbor” (arbre de Píram), per designar la morera. Tisbe va sortir del seu amagatall i va veure el seu estimat cobert de sang, amb el punyal al pit i, desesperada per haver-lo perdut, agafa l’arma i també es lleva la vida. Els déus, compungits per la tragèdia, van fer que els pares enterressin junts els cossos dels enamorats. Pyramus and Thisbe, de Lucas Crannac
  • 5.
    EL MITE DEPÍRAM I TISBE En la majoria de pintures es representa l’escena en què Tisbe es retroba amb Píram, ja moribund. El noi capta l’atenció del quadre ja sigui pel el color de la pell o per les robes vermelles que porta. El bosc on es troba la parella és fosc i tenebrós. De vegades apareix un tercer personatge, Cupido, i en un pla allunyat, la lleona, a més de la font. La imatge de Tisbe a punt de suïcidar-se és molt impactant i per això molts pintors hi recorren. Shakespeare es va inspirar en aquest mite per escriure l’obra teatral Romeu i Julieta. Pyramus and Thisbe, de Andreas Nesselthaler