1. Píram i Tisbe Elisabet Balmes

4. Més tard va arribar Píram. En distingir a terra les petjades de la lleona i veure el vel de Tisbe ensangonat i destrossat, no es va poder reprimir. Va dir: “Una mateixa nit acabarà amb els dos enamorats, ella era més digna de viure, jo he estat el culpable, jo t’he matat, jo et vaig fer venir a un lloc perillós i no vaig arribar el primer. Destrosseu-me a mi lleons que viviu en aquests paratges, però és de covards limitar-se a dir que es desitja la mort.” Va agafar el punyal i se’l va clavar. Les arrels de la morera, absorbint la sang vessada per Píram van tenyir el color dels fruits.