"Aprender haciendo con apuntes e Internet y adquirir vocabulario" (saber +, + éxito educativo)
¿Qué es el curriculum bimodal?
¿Cómo empezar a aplicar el curriculum bimodal en clase?
Las actividades prácticas y los apuntes personales (núcleo del EPA)
Las actividades de vocabulario y el glosario personal de cada alumno
La evaluación continua con implicación del alumnado y los exámenes control
Importancia de la tutoría
¿Por qué dejamos usar apuntes en las actividades prácticas?
Algunas ideas más
"Aprender haciendo con apuntes e Internet y adquirir vocabulario" (saber +, + éxito educativo)
¿Qué es el curriculum bimodal?
¿Cómo empezar a aplicar el curriculum bimodal en clase?
Las actividades prácticas y los apuntes personales (núcleo del EPA)
Las actividades de vocabulario y el glosario personal de cada alumno
La evaluación continua con implicación del alumnado y los exámenes control
Importancia de la tutoría
¿Por qué dejamos usar apuntes en las actividades prácticas?
Algunas ideas más
Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions:
Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem?
Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura)
Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem.
Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut?
Matemàtiques. Quines estratègies conec?
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...uocterritori
Presentació utilitzada per la ponent Iris Badia al SEUminari "Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge.
Estratègies d’intervenció", organitzat pel Màster Universitari en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC, el dia 26 de novembre de 2014 a Olot.
Esquema teórico basado en la teoría constructivistaJosue Reyes
Lev Vygotsky fue un psicólogo ruso que estudió cómo el contexto social y las interacciones con otras personas influyen en el aprendizaje y desarrollo intelectual de un niño. Propuso dos conceptos clave: la Zona de Desarrollo Próximo, que es el nivel de aprendizaje que puede lograr un estudiante con ayuda de un experto, y el proceso de internalización o doble formación, donde el aprendizaje comienza a través de la interacción social y luego se internaliza en la estructura cognitiva del
El documento describe los principales fundamentos del constructivismo psicológico. Explica que el aprendizaje es un proceso activo donde los estudiantes construyen el conocimiento a partir de sus experiencias. También señala que el aprendizaje ocurre en contextos sociales y que la interacción entre sujetos y objetos conduce al desarrollo cognitivo. Entre los principales exponentes del constructivismo se encuentran Piaget, Vygotsky, Freinet y Freire.
Tècniques i recursos per treballar una estratègia (connectar amb els esquemes previs) a diferents situacions:
Projectes de treball. Durant la fase inicial, què sabem?
Treball amb textos. Comprensió lectora. Abans de llegir i durant-després (amb quins coneixements o experiències puc connectar la lectura)
Projectes de recerca. Abans de fer les hipòtesis. Què sabem.
Jocs de rols i simulacions a tutoria. Quines experiències hem viscut?
Matemàtiques. Quines estratègies conec?
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...uocterritori
Presentació utilitzada per la ponent Iris Badia al SEUminari "Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge.
Estratègies d’intervenció", organitzat pel Màster Universitari en Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge de la UOC, el dia 26 de novembre de 2014 a Olot.
Esquema teórico basado en la teoría constructivistaJosue Reyes
Lev Vygotsky fue un psicólogo ruso que estudió cómo el contexto social y las interacciones con otras personas influyen en el aprendizaje y desarrollo intelectual de un niño. Propuso dos conceptos clave: la Zona de Desarrollo Próximo, que es el nivel de aprendizaje que puede lograr un estudiante con ayuda de un experto, y el proceso de internalización o doble formación, donde el aprendizaje comienza a través de la interacción social y luego se internaliza en la estructura cognitiva del
El documento describe los principales fundamentos del constructivismo psicológico. Explica que el aprendizaje es un proceso activo donde los estudiantes construyen el conocimiento a partir de sus experiencias. También señala que el aprendizaje ocurre en contextos sociales y que la interacción entre sujetos y objetos conduce al desarrollo cognitivo. Entre los principales exponentes del constructivismo se encuentran Piaget, Vygotsky, Freinet y Freire.
Este documento presenta los principales aspectos del constructivismo según Piaget, Ausubel y Maturana. Según Piaget, el conocimiento se construye a través de la experiencia mediante procesos de asimilación, acomodación y equilibrio cognitivo. Ausubel destaca el aprendizaje significativo mediante la relación entre nuevos y antiguos conocimientos. Maturana enfatiza la auto-organización y que la realidad es intersubjetiva, determinada por las relaciones entre observadores.
El documento describe los cinco principios de instrucción de Merrill: 1) Activación del conocimiento previo del estudiante, 2) Demostración de las ventajas del nuevo conocimiento, 3) Aplicación del conocimiento en diferentes situaciones, y 4) Integración del conocimiento en el mundo personal del estudiante. El modelo de Merrill busca construir el nuevo conocimiento sobre la base del conocimiento previo a través de la demostración y aplicación práctica.
Este documento discute la inclusión de las TIC en las escuelas primarias. Señala que la ley educativa nacional establece objetivos para el uso de las TIC y la garantía de recursos tecnológicos para todos los estudiantes. Propone tres ejes pedagógicos para las políticas TIC: enseñanza de contenido sobre TIC, uso de TIC como recursos educativos, y producción y participación estudiantil. También describe una propuesta para crear aulas digitales móviles equipadas con tecnología para escuelas públic
una presentación de mapas conceptuales con ejemplos de su aplicación en el salón de clases. Material de trabajo de un taller de capacitación diseñado por Mercedes del Valle para CAPTAS, Capacitación, Talleres y seminarios, S.C. http://www.captas.org.mx
2. Principis bàsics
• Aprenentatge = Construcció i reconstrucció
contínua i progressiva que l’aprenent realitza de
forma activa per crear i modificar esquemes de
coneixement.
• Paper mediador de l’activitat constructiva de
l’alumne = L’alumne té el protagonisme en el
procés de construcció de significat dels
continguts escolars.
• Funció social i socialitzadora de l’escola =
L’escola (professorat, companys, materials, etc.)
ha de fer accessible a l’alumnat els continguts
de la cultura fonamentals per al seu
desenvolupament.
3. Teories complementàries
• PIAGET Teoria epistemològica-
genètica.
• VIGOTSKI Teoria sociocultural.
• BRUNER Teoria de la bastida.
• AUSUBEL Teoria de l’aprenentatge
verbal significatiu.
• NORMAN Teoria dels esquemes
cognitius.
5. VIGOTSKI
• El canvi cognitiu és resultat
d’utilitzar els instruments
culturals disponibles al medi
social, els quals
s’internalitzen i transformen
mentalment (doble formació
dels processos psicològics).
• Llenguatge com a eina de
pensament amb un origen
social que permet resoldre
problemes i regular la
conducta.
• ZDP
7. PIAGET vs. VIGOTSKI
• Desenvolupament i aprenentatge:
– P.: l’aprenentatge depèn del nivell de
desenvolupament assolit i l’ensenyament s’ha
de planificar en funció d’aquest.
– V.: l’ensenyament ha d’anar per davant el
desenvolupament, doncs és la participació en
activitats amb altres persones més destres el
que permet apropiar-se dels continguts
culturals i anar progressant en les capacitats.
8. BRUNER
• Base ZDP: “Bastida” que s’ha d’anar
retirant.
• En la interacció didàctica, l’acció de
qui ensenya està inversament
relacionada amb el nivell de
competència de qui aprèn.
• Apr. per descobriment (vs. per
recepció)
10. APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• Ausubel diferencia dos tipus d'aprenentatges:
1. El que es refereix a la manera d'adquirir el
coneixement: per recepció o per descobriment.
2. La forma en què el coneixement és incorporat en
l'estructura de coneixements o estructura cognitiva de
qui aprèn: significatiu vs. per repetició o mecànic.
• Un aprenentatge és significatiu quan es pot
relacionar, de manera no arbitrària i substancial
amb allò que l'alumne ja sap i quan l’alumne adopta
una actitud favorable per a la tasca de dotar de
significat propi als continguts que assimila.
• L’aprenentatge mecànic o repetitiu es produeix quan els
continguts són arbitraris, quan l’alumne no té els
coneixements necessaris perquè els continguts resultin
significatius o si adopta l’actitud d’assimilar-los al peu de
la lletra i de manera arbitrària.
11. CONDICIONS PER A
L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• 1. El material de l'aprenentatge ha de ser
potencialment significatiu:
– significativitat lògica (coherència i seqüència)
– i psicològica (comprensible per a la
estructura cognitiva de l’aprenent)
• 2. El material ha de tenir un potencial
significatiu per a l'alumne: disposició
subjectiva per a l’aprenentatge
(motivacions i factors afectius).
12. EL TRIANGLE INTERACTIU
* Importància de com presenta i fa
accessibles els materials i de com motiva
el professorat.
13. 4 CONCEPTES BÀSICS
• ORGANITZADORS PREVIS: abans d’explicar un tema
l’hem d’organitzar als alumnes, per exemple, fent una
introducció per situar el tema en el context del temari. 3
propòsits:
– Dirigir l’atenció a allò que es important del material.
– Ressaltar les relacions entre els coneixements que els seran
presentats.
– Recordar a l’alumnat la informació rellevant que ja posseix.
• PONTS COGNITIUS: enllaços entre els coneixements
nous i allò que l’alumnat ja sap.
• IDEES INCLUSORES: permeten ordenar la matèria per
facilitar el seu record. Jerarquització.
• APLICACIONS GENERALITZADORES: posar
exemples.
14. AVANTATGES
• Produeix una retenció més duradora de la
informació.
• Facilita l'adquisició de nous coneixements
relacionats amb els que ja s'havien adquirit, ja
que si l'estructura cognitiva està clara hi ha més
facilitat per a la retenció de nous continguts.
• Si la nova informació està relacionada amb
l'anterior, serà guardada dins la memòria a llarg
termini.
• Aquest tipus d'aprenentatge és actiu, ja que
depèn de l'assimilació de les activitats
d'aprenentatge per part de l'alumne.
15. NORMAN
• Els esquemes existents guien l’aprenentatge
de nous continguts i la seva representació i
adquisició en la memòria.
• L’aprenentatge eficaç depèn d’activar els
esquemes existents que alhora es reestructuren,
canvien o evolucionen a partir de l’aprenentatge.
16. Implicacions educatives
• Partir del nivell de desenvolupament i competència
assolit per l’alumnat i dels seus coneixements
previs.
• Actuar sobre la ZDP i dissenyar activitats
d’aprenentatge cooperatiu i d’interacció social.
• Assegurar la significativitat dels aprenentatge
intentant que siguin potencialment significatius i
motivadors.
• No tot s’aprèn de la mateixa manera: per
descobriment, per imitació, apr. verbal, per
condicionament.
• Relacionar els aprenentatges amb la seva
funcionalitat i promoure el seu ús en diferents
contextos.
17. • No perdre de vista la importància de l’activitat
interna de l’alumne.
• Provocar conflictes cognitius per promoure la
modificació dels esquemes de coneixement de
l’alumne.
• Treballar la importància d’aprendre a aprendre.
• Promoure la importància dels diferents tipus de
continguts: conceptes, habilitats, actituds.
• Oferir models conductuals, verbals i simbòlics.
• Dirigir, tutoritzar i oferir organitzadors previs per
a l’aprenentatge.
18. • L’aprenentatge es pot donar entre iguals i també
és important l’estímul que suposa la diversitat
d’edats.
• L’aprenentatge ha de promoure l’autonomia.
• No sempre s’aprèn conscientment, és a dir,
s’aprenen moltes coses sense tenir la voluntat
explícita d’aprendre-les, ni s’aprèn només allò
que és socialment adequat.
• L’aprenentatge, com a procés de canvi, pot
causar cert malestar, resistència, ansietat o por.
• Fomentar la motivació augmentant els
sentiments de competència i autodeterminació i
afavorint un clima interpersonal favorable.