SlideShare a Scribd company logo
EL CONSTRUCTIVISME
Principis bàsics
• Aprenentatge = Construcció i reconstrucció
contínua i progressiva que l’aprenent realitza de
forma activa per crear i modificar esquemes de
coneixement.
• Paper mediador de l’activitat constructiva de
l’alumne = L’alumne té el protagonisme en el
procés de construcció de significat dels
continguts escolars.
• Funció social i socialitzadora de l’escola =
L’escola (professorat, companys, materials, etc.)
ha de fer accessible a l’alumnat els continguts
de la cultura fonamentals per al seu
desenvolupament.
Teories complementàries
• PIAGET  Teoria epistemològica-
genètica.
• VIGOTSKI  Teoria sociocultural.
• BRUNER  Teoria de la bastida.
• AUSUBEL  Teoria de l’aprenentatge
verbal significatiu.
• NORMAN  Teoria dels esquemes
cognitius.
PIAGET
• Esquemes previs
• Conflicte cognitiu
• Processos
d’adaptació:
– Assimilació
– Acomodació.
• Re-equilibrament 
nous esquemes.
VIGOTSKI
• El canvi cognitiu és resultat
d’utilitzar els instruments
culturals disponibles al medi
social, els quals
s’internalitzen i transformen
mentalment (doble formació
dels processos psicològics).
• Llenguatge com a eina de
pensament amb un origen
social que permet resoldre
problemes i regular la
conducta.
• ZDP
ZDP
PIAGET vs. VIGOTSKI
• Desenvolupament i aprenentatge:
– P.: l’aprenentatge depèn del nivell de
desenvolupament assolit i l’ensenyament s’ha
de planificar en funció d’aquest.
– V.: l’ensenyament ha d’anar per davant el
desenvolupament, doncs és la participació en
activitats amb altres persones més destres el
que permet apropiar-se dels continguts
culturals i anar progressant en les capacitats.
BRUNER
• Base ZDP: “Bastida” que s’ha d’anar
retirant.
• En la interacció didàctica, l’acció de
qui ensenya està inversament
relacionada amb el nivell de
competència de qui aprèn.
• Apr. per descobriment (vs. per
recepció)
AUSUBEL
APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• Ausubel diferencia dos tipus d'aprenentatges:
1. El que es refereix a la manera d'adquirir el
coneixement: per recepció o per descobriment.
2. La forma en què el coneixement és incorporat en
l'estructura de coneixements o estructura cognitiva de
qui aprèn: significatiu vs. per repetició o mecànic.
• Un aprenentatge és significatiu quan es pot
relacionar, de manera no arbitrària i substancial
amb allò que l'alumne ja sap i quan l’alumne adopta
una actitud favorable per a la tasca de dotar de
significat propi als continguts que assimila.
• L’aprenentatge mecànic o repetitiu es produeix quan els
continguts són arbitraris, quan l’alumne no té els
coneixements necessaris perquè els continguts resultin
significatius o si adopta l’actitud d’assimilar-los al peu de
la lletra i de manera arbitrària.
CONDICIONS PER A
L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU
• 1. El material de l'aprenentatge ha de ser
potencialment significatiu:
– significativitat lògica (coherència i seqüència)
– i psicològica (comprensible per a la
estructura cognitiva de l’aprenent)
• 2. El material ha de tenir un potencial
significatiu per a l'alumne: disposició
subjectiva per a l’aprenentatge
(motivacions i factors afectius).
EL TRIANGLE INTERACTIU
* Importància de com presenta i fa
accessibles els materials i de com motiva
el professorat.
4 CONCEPTES BÀSICS
• ORGANITZADORS PREVIS: abans d’explicar un tema
l’hem d’organitzar als alumnes, per exemple, fent una
introducció per situar el tema en el context del temari. 3
propòsits:
– Dirigir l’atenció a allò que es important del material.
– Ressaltar les relacions entre els coneixements que els seran
presentats.
– Recordar a l’alumnat la informació rellevant que ja posseix.
• PONTS COGNITIUS: enllaços entre els coneixements
nous i allò que l’alumnat ja sap.
• IDEES INCLUSORES: permeten ordenar la matèria per
facilitar el seu record. Jerarquització.
• APLICACIONS GENERALITZADORES: posar
exemples.
AVANTATGES
• Produeix una retenció més duradora de la
informació.
• Facilita l'adquisició de nous coneixements
relacionats amb els que ja s'havien adquirit, ja
que si l'estructura cognitiva està clara hi ha més
facilitat per a la retenció de nous continguts.
• Si la nova informació està relacionada amb
l'anterior, serà guardada dins la memòria a llarg
termini.
• Aquest tipus d'aprenentatge és actiu, ja que
depèn de l'assimilació de les activitats
d'aprenentatge per part de l'alumne.
NORMAN
• Els esquemes existents guien l’aprenentatge
de nous continguts i la seva representació i
adquisició en la memòria.
• L’aprenentatge eficaç depèn d’activar els
esquemes existents que alhora es reestructuren,
canvien o evolucionen a partir de l’aprenentatge.
Implicacions educatives
• Partir del nivell de desenvolupament i competència
assolit per l’alumnat i dels seus coneixements
previs.
• Actuar sobre la ZDP i dissenyar activitats
d’aprenentatge cooperatiu i d’interacció social.
• Assegurar la significativitat dels aprenentatge
intentant que siguin potencialment significatius i
motivadors.
• No tot s’aprèn de la mateixa manera: per
descobriment, per imitació, apr. verbal, per
condicionament.
• Relacionar els aprenentatges amb la seva
funcionalitat i promoure el seu ús en diferents
contextos.
• No perdre de vista la importància de l’activitat
interna de l’alumne.
• Provocar conflictes cognitius per promoure la
modificació dels esquemes de coneixement de
l’alumne.
• Treballar la importància d’aprendre a aprendre.
• Promoure la importància dels diferents tipus de
continguts: conceptes, habilitats, actituds.
• Oferir models conductuals, verbals i simbòlics.
• Dirigir, tutoritzar i oferir organitzadors previs per
a l’aprenentatge.
• L’aprenentatge es pot donar entre iguals i també
és important l’estímul que suposa la diversitat
d’edats.
• L’aprenentatge ha de promoure l’autonomia.
• No sempre s’aprèn conscientment, és a dir,
s’aprenen moltes coses sense tenir la voluntat
explícita d’aprendre-les, ni s’aprèn només allò
que és socialment adequat.
• L’aprenentatge, com a procés de canvi, pot
causar cert malestar, resistència, ansietat o por.
• Fomentar la motivació augmentant els
sentiments de competència i autodeterminació i
afavorint un clima interpersonal favorable.

More Related Content

What's hot

Cal·ligrames
Cal·ligrames Cal·ligrames
Cal·ligrames
home
 
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Fred Sentandreu
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilCarmina Hernandez
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
Sílvia Montals
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Carme Bové
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
Guida Allès Pons
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Guida Allès Pons
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
Manuel Guzmán Almagro
 
Com fer una redacció
Com fer una redaccióCom fer una redacció
Com fer una redacció
Aulaoberta2015
 
Descripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanyaDescripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanyaCarlosLlopis
 
Textos explicatius
Textos explicatiusTextos explicatius
Textos explicatius
Guida Allès Pons
 
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
uocterritori
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
ssicam
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
Sílvia Montals
 
El text teatral
El text teatralEl text teatral
El text teatral
Mari González Hostalet
 
Impersonals
ImpersonalsImpersonals
Impersonals
mariapslideshare
 
Treball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimer
Treball de Recerca: Pàrkinson i AlzheimerTreball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimer
Treball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimercriiistiiinaaa
 
Principis pedagògics
Principis pedagògicsPrincipis pedagògics
Principis pedagògics
esc_vicenteferrer
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaTechnoFox
 

What's hot (20)

Cal·ligrames
Cal·ligrames Cal·ligrames
Cal·ligrames
 
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
Metodologies i ensenyament de llengües: enfocament comunicatiu. Unitat 1 Dipl...
 
Exemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantilExemple pi-educació -infantil
Exemple pi-educació -infantil
 
Els determinants i els pronoms
Els determinants i els pronomsEls determinants i els pronoms
Els determinants i els pronoms
 
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)Les seqüències didàctiques (Grup 1)
Les seqüències didàctiques (Grup 1)
 
Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?Com aprendre a fer bones preguntes?
Com aprendre a fer bones preguntes?
 
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs Eines per a l'exploració dels esquemes previs
Eines per a l'exploració dels esquemes previs
 
Tipologies textuals
Tipologies textualsTipologies textuals
Tipologies textuals
 
Com fer una redacció
Com fer una redaccióCom fer una redacció
Com fer una redacció
 
Descripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanyaDescripció d'un paisatge de muntanya
Descripció d'un paisatge de muntanya
 
Textos explicatius
Textos explicatiusTextos explicatius
Textos explicatius
 
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’inte...
 
Situacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatgeSituacions d'aprenentatge
Situacions d'aprenentatge
 
El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
El text teatral
El text teatralEl text teatral
El text teatral
 
Impersonals
ImpersonalsImpersonals
Impersonals
 
La Llei d'Educació de Catalunya
La Llei d'Educació de CatalunyaLa Llei d'Educació de Catalunya
La Llei d'Educació de Catalunya
 
Treball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimer
Treball de Recerca: Pàrkinson i AlzheimerTreball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimer
Treball de Recerca: Pàrkinson i Alzheimer
 
Principis pedagògics
Principis pedagògicsPrincipis pedagògics
Principis pedagògics
 
Renaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativaRenaixença, la narrativa
Renaixença, la narrativa
 

Viewers also liked

Esquema teórico basado en la teoría constructivista
Esquema teórico basado en la teoría constructivistaEsquema teórico basado en la teoría constructivista
Esquema teórico basado en la teoría constructivista
Josue Reyes
 
Esquema constructivismo
Esquema constructivismo Esquema constructivismo
Esquema constructivismo
VanezzaSanchez
 
Neoplasticisme
NeoplasticismeNeoplasticisme
Neoplasticismeblocvip
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
jossylorente
 
Constructivismo piaget, maturana y ausubel
Constructivismo piaget, maturana y ausubelConstructivismo piaget, maturana y ausubel
Constructivismo piaget, maturana y ausubel
Patricia Orellana
 
Modelo de merrill
Modelo de merrillModelo de merrill
Modelo de merrill
interfazmx
 
Las TIC en la escuela primaria
Las TIC en la escuela primariaLas TIC en la escuela primaria
Las TIC en la escuela primaria
Nancy Moreno
 
mapas conceptuales en el aula
mapas conceptuales en el aulamapas conceptuales en el aula
mapas conceptuales en el aula
Mercedes del Valle
 

Viewers also liked (8)

Esquema teórico basado en la teoría constructivista
Esquema teórico basado en la teoría constructivistaEsquema teórico basado en la teoría constructivista
Esquema teórico basado en la teoría constructivista
 
Esquema constructivismo
Esquema constructivismo Esquema constructivismo
Esquema constructivismo
 
Neoplasticisme
NeoplasticismeNeoplasticisme
Neoplasticisme
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Constructivismo piaget, maturana y ausubel
Constructivismo piaget, maturana y ausubelConstructivismo piaget, maturana y ausubel
Constructivismo piaget, maturana y ausubel
 
Modelo de merrill
Modelo de merrillModelo de merrill
Modelo de merrill
 
Las TIC en la escuela primaria
Las TIC en la escuela primariaLas TIC en la escuela primaria
Las TIC en la escuela primaria
 
mapas conceptuales en el aula
mapas conceptuales en el aulamapas conceptuales en el aula
mapas conceptuales en el aula
 

Similar to El constructivisme

Teories de l’aprenentatge i TIC
Teories de l’aprenentatge i TICTeories de l’aprenentatge i TIC
Teories de l’aprenentatge i TICSilvia Collantes
 
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentRequisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
rteixidol
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xemaefsauba
 
Accés a la informació
Accés a la informacióAccés a la informació
Accés a la informacióhospitaletcrp
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
rteixidol
 
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i FontanalsMentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
Francesc Vila i Batallé
 
El lector expert
El lector expertEl lector expert
El lector expert
Elisia fs
 
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.rteixidol
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4lamian
 
Autors
AutorsAutors
Autorslamian
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autoreslamian
 
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus MüllerEl docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
rteixidol
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021antonisociaspons
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autoreslamian
 
PTT CURRÍCULUM.pdf
PTT CURRÍCULUM.pdfPTT CURRÍCULUM.pdf
PTT CURRÍCULUM.pdf
narcinie
 
Projecte escoltam
Projecte escoltamProjecte escoltam
Projecte escoltamAina Martin
 
La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)Carme Bové
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)iftolos
 
CONSTRUCTIVISME
CONSTRUCTIVISMECONSTRUCTIVISME
CONSTRUCTIVISMEjpozom752
 

Similar to El constructivisme (20)

Teories de l’aprenentatge i TIC
Teories de l’aprenentatge i TICTeories de l’aprenentatge i TIC
Teories de l’aprenentatge i TIC
 
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discentRequisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
Requisits de l'aprenentatge. Relació docent-discent
 
Metodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en XemaMetodologia Molí d'en Xema
Metodologia Molí d'en Xema
 
Accés a la informació
Accés a la informacióAccés a la informació
Accés a la informació
 
El meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol TevaEl meu portafoli docent. Marisol Teva
El meu portafoli docent. Marisol Teva
 
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i FontanalsMentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
Mentoria Eines per al Canvi - Institut Milà i Fontanals
 
El lector expert
El lector expertEl lector expert
El lector expert
 
Programació
ProgramacióProgramació
Programació
 
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
El docent i l'acció mediadora.Anna Esquerrà.
 
Artículo 4
Artículo 4Artículo 4
Artículo 4
 
Autors
AutorsAutors
Autors
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autores
 
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus MüllerEl docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
El docent. Paradigmes de la funció docent. Venus Müller
 
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
Ptil 2014 2015-ceip_maria lluïsa serra_07015021
 
Artículo autores
Artículo autoresArtículo autores
Artículo autores
 
PTT CURRÍCULUM.pdf
PTT CURRÍCULUM.pdfPTT CURRÍCULUM.pdf
PTT CURRÍCULUM.pdf
 
Projecte escoltam
Projecte escoltamProjecte escoltam
Projecte escoltam
 
La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)La seqüència didàctica (grup 5)
La seqüència didàctica (grup 5)
 
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
La seqüència didàctica - Text (Grup 5)
 
CONSTRUCTIVISME
CONSTRUCTIVISMECONSTRUCTIVISME
CONSTRUCTIVISME
 

El constructivisme

  • 2. Principis bàsics • Aprenentatge = Construcció i reconstrucció contínua i progressiva que l’aprenent realitza de forma activa per crear i modificar esquemes de coneixement. • Paper mediador de l’activitat constructiva de l’alumne = L’alumne té el protagonisme en el procés de construcció de significat dels continguts escolars. • Funció social i socialitzadora de l’escola = L’escola (professorat, companys, materials, etc.) ha de fer accessible a l’alumnat els continguts de la cultura fonamentals per al seu desenvolupament.
  • 3. Teories complementàries • PIAGET  Teoria epistemològica- genètica. • VIGOTSKI  Teoria sociocultural. • BRUNER  Teoria de la bastida. • AUSUBEL  Teoria de l’aprenentatge verbal significatiu. • NORMAN  Teoria dels esquemes cognitius.
  • 4. PIAGET • Esquemes previs • Conflicte cognitiu • Processos d’adaptació: – Assimilació – Acomodació. • Re-equilibrament  nous esquemes.
  • 5. VIGOTSKI • El canvi cognitiu és resultat d’utilitzar els instruments culturals disponibles al medi social, els quals s’internalitzen i transformen mentalment (doble formació dels processos psicològics). • Llenguatge com a eina de pensament amb un origen social que permet resoldre problemes i regular la conducta. • ZDP
  • 6. ZDP
  • 7. PIAGET vs. VIGOTSKI • Desenvolupament i aprenentatge: – P.: l’aprenentatge depèn del nivell de desenvolupament assolit i l’ensenyament s’ha de planificar en funció d’aquest. – V.: l’ensenyament ha d’anar per davant el desenvolupament, doncs és la participació en activitats amb altres persones més destres el que permet apropiar-se dels continguts culturals i anar progressant en les capacitats.
  • 8. BRUNER • Base ZDP: “Bastida” que s’ha d’anar retirant. • En la interacció didàctica, l’acció de qui ensenya està inversament relacionada amb el nivell de competència de qui aprèn. • Apr. per descobriment (vs. per recepció)
  • 10. APRENENTATGE SIGNIFICATIU • Ausubel diferencia dos tipus d'aprenentatges: 1. El que es refereix a la manera d'adquirir el coneixement: per recepció o per descobriment. 2. La forma en què el coneixement és incorporat en l'estructura de coneixements o estructura cognitiva de qui aprèn: significatiu vs. per repetició o mecànic. • Un aprenentatge és significatiu quan es pot relacionar, de manera no arbitrària i substancial amb allò que l'alumne ja sap i quan l’alumne adopta una actitud favorable per a la tasca de dotar de significat propi als continguts que assimila. • L’aprenentatge mecànic o repetitiu es produeix quan els continguts són arbitraris, quan l’alumne no té els coneixements necessaris perquè els continguts resultin significatius o si adopta l’actitud d’assimilar-los al peu de la lletra i de manera arbitrària.
  • 11. CONDICIONS PER A L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU • 1. El material de l'aprenentatge ha de ser potencialment significatiu: – significativitat lògica (coherència i seqüència) – i psicològica (comprensible per a la estructura cognitiva de l’aprenent) • 2. El material ha de tenir un potencial significatiu per a l'alumne: disposició subjectiva per a l’aprenentatge (motivacions i factors afectius).
  • 12. EL TRIANGLE INTERACTIU * Importància de com presenta i fa accessibles els materials i de com motiva el professorat.
  • 13. 4 CONCEPTES BÀSICS • ORGANITZADORS PREVIS: abans d’explicar un tema l’hem d’organitzar als alumnes, per exemple, fent una introducció per situar el tema en el context del temari. 3 propòsits: – Dirigir l’atenció a allò que es important del material. – Ressaltar les relacions entre els coneixements que els seran presentats. – Recordar a l’alumnat la informació rellevant que ja posseix. • PONTS COGNITIUS: enllaços entre els coneixements nous i allò que l’alumnat ja sap. • IDEES INCLUSORES: permeten ordenar la matèria per facilitar el seu record. Jerarquització. • APLICACIONS GENERALITZADORES: posar exemples.
  • 14. AVANTATGES • Produeix una retenció més duradora de la informació. • Facilita l'adquisició de nous coneixements relacionats amb els que ja s'havien adquirit, ja que si l'estructura cognitiva està clara hi ha més facilitat per a la retenció de nous continguts. • Si la nova informació està relacionada amb l'anterior, serà guardada dins la memòria a llarg termini. • Aquest tipus d'aprenentatge és actiu, ja que depèn de l'assimilació de les activitats d'aprenentatge per part de l'alumne.
  • 15. NORMAN • Els esquemes existents guien l’aprenentatge de nous continguts i la seva representació i adquisició en la memòria. • L’aprenentatge eficaç depèn d’activar els esquemes existents que alhora es reestructuren, canvien o evolucionen a partir de l’aprenentatge.
  • 16. Implicacions educatives • Partir del nivell de desenvolupament i competència assolit per l’alumnat i dels seus coneixements previs. • Actuar sobre la ZDP i dissenyar activitats d’aprenentatge cooperatiu i d’interacció social. • Assegurar la significativitat dels aprenentatge intentant que siguin potencialment significatius i motivadors. • No tot s’aprèn de la mateixa manera: per descobriment, per imitació, apr. verbal, per condicionament. • Relacionar els aprenentatges amb la seva funcionalitat i promoure el seu ús en diferents contextos.
  • 17. • No perdre de vista la importància de l’activitat interna de l’alumne. • Provocar conflictes cognitius per promoure la modificació dels esquemes de coneixement de l’alumne. • Treballar la importància d’aprendre a aprendre. • Promoure la importància dels diferents tipus de continguts: conceptes, habilitats, actituds. • Oferir models conductuals, verbals i simbòlics. • Dirigir, tutoritzar i oferir organitzadors previs per a l’aprenentatge.
  • 18. • L’aprenentatge es pot donar entre iguals i també és important l’estímul que suposa la diversitat d’edats. • L’aprenentatge ha de promoure l’autonomia. • No sempre s’aprèn conscientment, és a dir, s’aprenen moltes coses sense tenir la voluntat explícita d’aprendre-les, ni s’aprèn només allò que és socialment adequat. • L’aprenentatge, com a procés de canvi, pot causar cert malestar, resistència, ansietat o por. • Fomentar la motivació augmentant els sentiments de competència i autodeterminació i afavorint un clima interpersonal favorable.