SlideShare a Scribd company logo
1 of 10
L'Antic Egipte estava situat en la
vall del riu Nil, en el nord
d'África.
Esta vall suposa un enorme oasi
enmig del desert del Sàhara.
 Les aigües del riu permetien el
desenrotllament de l'agricultura.
 Com que no n’hi havien camins
terrestres transportaven les
mercaderíes pel riu.
 El peix va ser fonamental en
l'alimentació dels pobles antics.
 El constant fluir dels rius netejava
l'aire, emportant-se les malalties que
podien afectar la salut dels hòmens.
Egipte va ser unificat , segons la llegenda,
pel Rei Menes, formant-se l'Imperi Antic
en el qual davall el mandat dels primers
faraons estables i poderosos, considerats déus
vivents amb un poder absolut, es desenrotllen
l'economia i cultura del país.

La capital estava en la ciutat de
Memfis.
En esta època l'escultura i
l'arquitectura aconseguiren el seu màxim
apogeu amb la contrucció de les
piràmides de Gizeh pels faraons KEOPS,
KEFRÉN i MIKERINOS.
Tenien gran poder i fortuna, però també
responsabilitats
Es preparaven desde molt xicotets per a
goVernar Egipte.
Debien mantindre la LleI i el ordre, protegir
els temples i dirigir l’exercit per a
defendre al poble Egipci.

Tutankhamón començà a reinar amb 9
anys.
Narmer (Menes):
Egipte

Menes

Primer Faraó de l’Àntic

Amenofis III: Va ser un important Faraó- El
seu reinat es considerat com el mes prosper de
la història Egipcia.
Ramsés II: Va gobernar 66 anys, del 1279 al
1213 a. C. Es un dels faraons mes coneguts
degut a les mostres arqueològiques que
Ramsés II
existixen.
Tutankamon: Faraón que va restablir
poder de ls sacerdots d’ Amón. Va morir
18 anya cuan tenía seis anys de govern .
seva tomba és l’ única trobada intacta en
Vall dels Reis.

el
als
Tutankamon
La
La

Cleopatra VII: Va heretar el tro als 18 anys
amb el seu germà Ptolomeu XIII, de tant sols
12 anys . Va morir a l fer-se mossegar per
àspid , quan Octavi August va decidir

Cleopatra VII
Les piràmides d'Egipte,
construïdes fa més de 4.000
anys, són l'única de les
meravelles antigues que es
conserva hui en dia.

La Gran Piramide de
Gizeh

Dreçades sobre l'arena del desert,
les piràmides d'Egipte, esveltes
majestuoses, són un poc més que un
temple i una tomba. Davant d'elles,
i especialment davant de la Gran
Piràmide, es té la impressió de
trobar-se en presència d'un
monument que guarda en les seues
entranyes secrets transcendentals
molt estretament relacionats amb
la seua estructura.
Van servir com
a tomba als
faraons egipcis.
Els cossos de
les quals
momificats es
rodejaven de
L’ escriptura:
Els egípcis van desenvolupar un sistema complex d’
escriptura , el qual determina el començament de la història
egípcia , basats en signes que representaven idees.
Els jeroglífics

Moda en L’àntic Egipte
ELS DEUS
EGIPCIS

Per als antics egipcis, els déus estaven a tot arreu: en l'aigua, en
l'aire, en la terra i en l'invisible regne dels difunts. Ells havien
creat el món i els humans, i s'encarregaven d'assegurar la seva
continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del
mal que pretenien destruir el món i, en ocasions, combatien també
entre ells. Aquí presentem alguns dels principals:
Al matí, Ra, el Déu Sol, puja a la seva barca de dia i realitza un
viatge de 12 hores per damunt de la Terra. Per la nit, haurà de
travessar l’Infern en un perillós viatge. De la seva integritat
dependrà que al dia següent torni a fer-se de dia. El déu Ra es
presenta en tres formes: la d'escarabat que simbolitza el Sol
naixent; la de disc solar o Sol del migdia; i per últim, la d'un vell
recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs.
Cada nit, Ra realitza un perillós viatge per l'infern amb la seva
barca nocturna en un cicle de mort i resurrecció que representa el
cicle vital de la humanitat. En aquest viatge és assaltat per
dimonis a les ordres d'Apofis, el seu etern enemic. Just abans que
Mòmia Egípcia embalsamada

El procés de momificació durava
uns 70 dies. Durant aquest temps
els òrgans interns i el cervell
s'extreien i es guardaven en uns
contenidors especials anomenats
vasos canopis. El cos era llavors
dissecat, rentat amb vi i
perfumat. Més endavant el cos es
cobria amb natró (una sal que es
trobava a la riba dels llacs) i es
deixava 40 dies.
Llavors s'embolicava amb cura amb
unes venes de lli i es ficava en una
sèrie de sarcòfags.

More Related Content

What's hot

Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)AranBonamusa
 
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatPower point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatalex_mascu
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turópublica
 
Les Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: EgipteLes Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: Egipteelcorb2003
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEceipsantgil
 
Tema 6 l'antic egipte (ii)
Tema 6 l'antic egipte  (ii)Tema 6 l'antic egipte  (ii)
Tema 6 l'antic egipte (ii)AlbertJaimejuan
 
Els faraons egipcis
Els faraons egipcisEls faraons egipcis
Els faraons egipcisbolosmar
 
Primer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori EgiptePrimer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori Egiptepatricia_roal
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egiptelburgos
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)iescardonapilot
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)iescardonapilot
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipciaPinarin_03
 

What's hot (20)

Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
Tema 10 les primeres civilitzacions: Egipte (1ESO)
 
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabatPower point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
Power point irene bahí i maria oltra antic egipte acabat
 
Riu nil
Riu nilRiu nil
Riu nil
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
Les Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: EgipteLes Grans civilitzacions: Egipte
Les Grans civilitzacions: Egipte
 
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTEProjecte 5è - ANTIC EGIPTE
Projecte 5è - ANTIC EGIPTE
 
Tema 6 l'antic egipte (ii)
Tema 6 l'antic egipte  (ii)Tema 6 l'antic egipte  (ii)
Tema 6 l'antic egipte (ii)
 
Els faraons egipcis
Els faraons egipcisEls faraons egipcis
Els faraons egipcis
 
Primer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori EgiptePrimer PowerPoint Introductori Egipte
Primer PowerPoint Introductori Egipte
 
Nil
NilNil
Nil
 
L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)L'Antic Egipte (repàs)
L'Antic Egipte (repàs)
 
L'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIAL'antic egipte. PRIMARIA
L'antic egipte. PRIMARIA
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Antic egipte revisat
Antic egipte revisatAntic egipte revisat
Antic egipte revisat
 
L'antic egipte
L'antic egipteL'antic egipte
L'antic egipte
 
Egpite
EgpiteEgpite
Egpite
 
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
Quim J Pere_David.F_Joan.C (1r_E)
 
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
Quim j pere_david.f_joan.c (1r_e)
 
La societat egipcia
La societat egipciaLa societat egipcia
La societat egipcia
 
Els faraons
Els faraonsEls faraons
Els faraons
 

Similar to Egipte

Similar to Egipte (20)

Projecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rtProjecte egipte 4rt
Projecte egipte 4rt
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
Déus egipcis
Déus egipcisDéus egipcis
Déus egipcis
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Projecte d’egipte
Projecte d’egipteProjecte d’egipte
Projecte d’egipte
 
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Egipte 1
Egipte 1Egipte 1
Egipte 1
 
Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.
 
Conferencia egipte
Conferencia egipteConferencia egipte
Conferencia egipte
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Egipto.
Egipto.Egipto.
Egipto.
 
Conferència ANTIC EGITPE SOL 2016
Conferència ANTIC EGITPE SOL  2016Conferència ANTIC EGITPE SOL  2016
Conferència ANTIC EGITPE SOL 2016
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
L'edat antiga. De l'aparició de l'escriptura a la fi de l'Imperi Romà.
 
Esparta r camon
Esparta r camonEsparta r camon
Esparta r camon
 
Egipte
Egipte Egipte
Egipte
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 

More from esther

Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando BLes mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando Besther
 
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open officeChristian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open officeesther
 
Jocs olimpics jesus belmar
Jocs olimpics   jesus belmarJocs olimpics   jesus belmar
Jocs olimpics jesus belmaresther
 
Grecia juanjo y jorge
Grecia juanjo y jorgeGrecia juanjo y jorge
Grecia juanjo y jorgeesther
 
Proyecto Sombra (esculturas)
Proyecto Sombra   (esculturas)Proyecto Sombra   (esculturas)
Proyecto Sombra (esculturas)esther
 
Fonts d'energia albert de mingo
Fonts d'energia albert de mingoFonts d'energia albert de mingo
Fonts d'energia albert de mingoesther
 
L´energia alejandro gualda
L´energia alejandro gualdaL´energia alejandro gualda
L´energia alejandro gualdaesther
 
L’energia que ens envolta
L’energia que ens envoltaL’energia que ens envolta
L’energia que ens envoltaesther
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humanaesther
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsesther
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióesther
 
La Ciudad De CastellóN
La Ciudad De CastellóNLa Ciudad De CastellóN
La Ciudad De CastellóNesther
 

More from esther (12)

Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando BLes mòmies i els sarcòfags Fernando B
Les mòmies i els sarcòfags Fernando B
 
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open officeChristian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
Christian romero (roma) copia de nuevo presentación de open office
 
Jocs olimpics jesus belmar
Jocs olimpics   jesus belmarJocs olimpics   jesus belmar
Jocs olimpics jesus belmar
 
Grecia juanjo y jorge
Grecia juanjo y jorgeGrecia juanjo y jorge
Grecia juanjo y jorge
 
Proyecto Sombra (esculturas)
Proyecto Sombra   (esculturas)Proyecto Sombra   (esculturas)
Proyecto Sombra (esculturas)
 
Fonts d'energia albert de mingo
Fonts d'energia albert de mingoFonts d'energia albert de mingo
Fonts d'energia albert de mingo
 
L´energia alejandro gualda
L´energia alejandro gualdaL´energia alejandro gualda
L´energia alejandro gualda
 
L’energia que ens envolta
L’energia que ens envoltaL’energia que ens envolta
L’energia que ens envolta
 
La reproducció humana
La reproducció humanaLa reproducció humana
La reproducció humana
 
El procès de l’embaràs
El procès de l’embaràsEl procès de l’embaràs
El procès de l’embaràs
 
Treball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinacióTreball dels sentits i la coordinació
Treball dels sentits i la coordinació
 
La Ciudad De CastellóN
La Ciudad De CastellóNLa Ciudad De CastellóN
La Ciudad De CastellóN
 

Recently uploaded

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfsilvialopezle
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfErnest Lluch
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfMarinaRiera1
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musicalalba444773
 

Recently uploaded (11)

Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdfSílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
 
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdfESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
 
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdfELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El MusicalPlans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
 

Egipte

  • 1.
  • 2. L'Antic Egipte estava situat en la vall del riu Nil, en el nord d'África. Esta vall suposa un enorme oasi enmig del desert del Sàhara.  Les aigües del riu permetien el desenrotllament de l'agricultura.  Com que no n’hi havien camins terrestres transportaven les mercaderíes pel riu.  El peix va ser fonamental en l'alimentació dels pobles antics.  El constant fluir dels rius netejava l'aire, emportant-se les malalties que podien afectar la salut dels hòmens.
  • 3. Egipte va ser unificat , segons la llegenda, pel Rei Menes, formant-se l'Imperi Antic en el qual davall el mandat dels primers faraons estables i poderosos, considerats déus vivents amb un poder absolut, es desenrotllen l'economia i cultura del país. La capital estava en la ciutat de Memfis. En esta època l'escultura i l'arquitectura aconseguiren el seu màxim apogeu amb la contrucció de les piràmides de Gizeh pels faraons KEOPS, KEFRÉN i MIKERINOS.
  • 4. Tenien gran poder i fortuna, però també responsabilitats Es preparaven desde molt xicotets per a goVernar Egipte. Debien mantindre la LleI i el ordre, protegir els temples i dirigir l’exercit per a defendre al poble Egipci. Tutankhamón començà a reinar amb 9 anys.
  • 5. Narmer (Menes): Egipte Menes Primer Faraó de l’Àntic Amenofis III: Va ser un important Faraó- El seu reinat es considerat com el mes prosper de la història Egipcia. Ramsés II: Va gobernar 66 anys, del 1279 al 1213 a. C. Es un dels faraons mes coneguts degut a les mostres arqueològiques que Ramsés II existixen. Tutankamon: Faraón que va restablir poder de ls sacerdots d’ Amón. Va morir 18 anya cuan tenía seis anys de govern . seva tomba és l’ única trobada intacta en Vall dels Reis. el als Tutankamon La La Cleopatra VII: Va heretar el tro als 18 anys amb el seu germà Ptolomeu XIII, de tant sols 12 anys . Va morir a l fer-se mossegar per àspid , quan Octavi August va decidir Cleopatra VII
  • 6. Les piràmides d'Egipte, construïdes fa més de 4.000 anys, són l'única de les meravelles antigues que es conserva hui en dia. La Gran Piramide de Gizeh Dreçades sobre l'arena del desert, les piràmides d'Egipte, esveltes majestuoses, són un poc més que un temple i una tomba. Davant d'elles, i especialment davant de la Gran Piràmide, es té la impressió de trobar-se en presència d'un monument que guarda en les seues entranyes secrets transcendentals molt estretament relacionats amb la seua estructura.
  • 7. Van servir com a tomba als faraons egipcis. Els cossos de les quals momificats es rodejaven de
  • 8. L’ escriptura: Els egípcis van desenvolupar un sistema complex d’ escriptura , el qual determina el començament de la història egípcia , basats en signes que representaven idees. Els jeroglífics Moda en L’àntic Egipte
  • 9. ELS DEUS EGIPCIS Per als antics egipcis, els déus estaven a tot arreu: en l'aigua, en l'aire, en la terra i en l'invisible regne dels difunts. Ells havien creat el món i els humans, i s'encarregaven d'assegurar la seva continuïtat. Dia rere dia, els déus lluitaven contra les forces del mal que pretenien destruir el món i, en ocasions, combatien també entre ells. Aquí presentem alguns dels principals: Al matí, Ra, el Déu Sol, puja a la seva barca de dia i realitza un viatge de 12 hores per damunt de la Terra. Per la nit, haurà de travessar l’Infern en un perillós viatge. De la seva integritat dependrà que al dia següent torni a fer-se de dia. El déu Ra es presenta en tres formes: la d'escarabat que simbolitza el Sol naixent; la de disc solar o Sol del migdia; i per últim, la d'un vell recolzat en un bastó en representació del Sol de l'ocàs. Cada nit, Ra realitza un perillós viatge per l'infern amb la seva barca nocturna en un cicle de mort i resurrecció que representa el cicle vital de la humanitat. En aquest viatge és assaltat per dimonis a les ordres d'Apofis, el seu etern enemic. Just abans que
  • 10. Mòmia Egípcia embalsamada El procés de momificació durava uns 70 dies. Durant aquest temps els òrgans interns i el cervell s'extreien i es guardaven en uns contenidors especials anomenats vasos canopis. El cos era llavors dissecat, rentat amb vi i perfumat. Més endavant el cos es cobria amb natró (una sal que es trobava a la riba dels llacs) i es deixava 40 dies. Llavors s'embolicava amb cura amb unes venes de lli i es ficava en una sèrie de sarcòfags.