Aquest és el meu primer fanzine sobre gordofòbia escrit en valencià.
El fanzine, recull una sèrie d'articles de la meua autoria, que reflexionen sobre la gordofòbia des de diferents perspectives.
També apareixen algunes activistes del moviment antigordofòbia, així com alguns referents culturals que han visibilitzat la grossor.
Gràcies a aquest fanzine, vaig fer algunes presentacions i em va obrir la porta a conèixer a gent molt implicada en moviments socials.
Espere que el contingut siga del vostre interès.
Les il.lustracions estan a càrrec de la meua germana @nosedibujarunapatata
Nota. El fanzine tiene un pequeño vocabulario en castellano en su interior.
Aquest és el meu primer fanzine sobre gordofòbia escrit en valencià.
El fanzine, recull una sèrie d'articles de la meua autoria, que reflexionen sobre la gordofòbia des de diferents perspectives.
També apareixen algunes activistes del moviment antigordofòbia, així com alguns referents culturals que han visibilitzat la grossor.
Gràcies a aquest fanzine, vaig fer algunes presentacions i em va obrir la porta a conèixer a gent molt implicada en moviments socials.
Espere que el contingut siga del vostre interès.
Les il.lustracions estan a càrrec de la meua germana @nosedibujarunapatata
Nota. El fanzine tiene un pequeño vocabulario en castellano en su interior.
10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos). Jesús Frare Garcia
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...
El passat 15 de maig, i per quart any consecutiu, es va dur a terme en el conegut Vinseum de Vilafranca del Penedès (Barcelona), Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès", organitzada des dels plans de drogues Indrogs (Vilafranca del Penedès), Efecte d (Barcelona) i Ctrl + d (Sant Sadurní).
10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos). Jesús Frare Garcia
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...
El passat 15 de maig, i per quart any consecutiu, es va dur a terme en el conegut Vinseum de Vilafranca del Penedès (Barcelona), Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, la "IV Jornada Tècnica de Drogues de l'Alt Penedès", organitzada des dels plans de drogues Indrogs (Vilafranca del Penedès), Efecte d (Barcelona) i Ctrl + d (Sant Sadurní).
La prevención en el campo de la violencia en la pareja: modelos y experiencia...Gemma Altell
Este documento describe modelos y experiencias prácticas de prevención de la violencia en la pareja. Se centra en tres ejes: factores de riesgo como la socialización de género y los mitos del amor romántico; factores de protección como la promoción de la igualdad y la empatía; y grupos receptores como cualquier persona y colectivos profesionales. También presenta ejemplos de prácticas preventivas desde diferentes enfoques como la educación, la salud y los medios de comunicación.
La educación primaria en la prevención de la violencia en la pareja. Presenta...Gemma Altell
La educación primaria es clave para prevenir la violencia de pareja más adelante debido a 1) las etapas evolutivas de los niños y niñas y 2) que en secundaria ya mantienen relaciones de pareja. Es importante abordar temas como la igualdad de género, las emociones, y las relaciones saludables desde la educación primaria a través de enfoques como la coeducación y programas externos.
Intervención con mujeres drogodependientes que sufren violencia en la pareja....Gemma Altell
Este documento discute la intervención específica con mujeres drogodependientes que sufren violencia en la pareja. Señala que el 60% de las mujeres en tratamiento por drogadicción han sufrido violencia y que una mujer que sufre violencia tiene 15 veces más probabilidades de abusar de sustancias. Analiza aspectos como la triple victimización de estas mujeres y la necesidad de una perspectiva de género en la atención. También propone buenas prácticas como la formación conjunta de los equipos de atención a drogadicción y violencia, el
2. Per què és necessari parlar de
feminismes en parlar de consum de
drogues?
3. El patriarcat és un concepte antropològic que descriu la condició social en
què els pares tenen autoritat suprema de llurs famílies, en què els membres
mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la
posició de més poder serà ostentada per un baró. La teoria del patriarcat
va ser una de les primeres teories feministes.
PATRIARCAT O SISTEMA
PATRIARCAL
4. Com afecta el sistema patriarcal?
A LES DONES A LES PERSONES CONSUMIDORES
DE DROGUES
Menysteniment del que és
diferent al model
androcèntric
Aproximació moralista i
prohibicionista respecte el
consum de drogues
Estereotips sobre les dones:
menys credibilitat a les dones
Estereotips sobre
consumidors/es
de drogues: menys
credibilitats als
consumidors/es de drogues
Posició d’indefensió del
moviment feminista
Posició d’indefensió del
moviment cannàbic
5. SISTEMA SEXE-GÈNERE
PER QUÈ AQUESTA MIRADA ÉS CLAU?
Entenem el gènere com a sistema simbòlic que
construeix les categories masculí i femení. Aquest sistema
està generat des de les relacions de poder i subordinació
i alhora contribueix a sostenir-les
• LA DESIGUALTAT IMPLICA VIOLÈNCIA
• EL SISTEMA SEXE-GÈNERE INCIDEIX EN LA FORMACIÓ DE LA IDENTITAT DE LES
PERSONES
• ELS MANDATS DE GÈNERE PRODUEIXEN DANYS EN LA PERSONA
(encorseten)
• SI NO MIREM AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE ESTAREM REPRODUINT AQUESTS
MANDATS EN ELS NOSTRES ESPAIS I MOVIMENTS
6. EXEMPLES del sistema sexe/gènere a través del
llenguatge
MASCULÍ FEMENÍ
Zorro Zorra
ESTÀS COM UN TORO ESTÀS COM UNA VACA
Home Público Dona pública
Això és collonut Això és un conyàs
SOLTERO DE ORO SOLTERONA
7. Com està afectant el sistema sexe-gènere en
l’activisme i consum de drogues en les dones?
8. ANDROCENTRISME
L'androcentrisme és aquell pensament que emmarca
les capacitats de l'ésser masculí com motor
individual/universal de l'esdevenir humà.
L'androcentrisme silencia i invisibilitza el pensament,
l'experiència i les representacions que no han estat
escrites des de la ment masculina tradicional i
hegemònica.
9. Exemple d’Androcentrisme
Definicions RAE Home i Dona
Hombre:
1.ser animado racional. Varón o Mujer.
2. varón. (Ser humano del sexo masculino)
3. Grupo determinado del Género humano: “el hombre europeo”
4. m. Individuo que tiene las cualidades consideradas masculinas
por excelencia como el valor y la firmeza: “Ese si que es un hombre!”
5. m. U. unido con algunos sustantivos por medio de la preposición
de, para designar al que posee las cualidades o cosas significadas por
tales sustantivos. Hombre de honor, de tesón, de valor.
6. m. coloq. Marido.
Mujer:
1.f. Persona del sexo femenino.
2.f. Mujer que tiene las cualidades consideradas femeninas por
excelencia: “¡Esa si que es una mujer!”
3.f- Mujer que posee determinadas cualidades: Mujer de Honor, de
Tesón...
4.F. Mujer casada con relación al marido.
10. La mirada androcèntrica en el consum de drogues
• Estigmatització de les dones per certs comportaments que es desvien del
model de dona, passant factura a la seva feminitat
• Assumir comportaments masculins aporta un valor afegit, perquè són més
valorats i visibles per a la societat. Un d’aquests comportaments pot ser el
fet de consumir
• Paradoxa: dones que consumeixen certes substàncies per poder integrar-
se en un àmbit masculí, i aquest mateix fet pot crear rebuig tant a homes
com a dones
Font: Drogas de ocio y perspectiva de género en la CAPV.
Observatorio Vasco de Drogodependencias.
11. ELS ESTEREOTIPS DE GÈNERE
TOTS/ES BEVEM D’AQUESTS ESTEREOTIPS, QUE ENS CONDICIONEN LA NOSTRA MIRADA, LA
NOSTRA APROXIMACIÓ I FORMA D’ENTENDRE EL MÓN
Idees preconcebudes-prejudicis- que
s’han anat transmetent i consolidant a
la societat amb el pas del temps
12. Exemples:
Homes Dones
Estabilitat emocional Inestabilitat emocional
Mecanismes d’autocontrol Falta de control
Dinamisme, agressivitat Passivitat, tendresa
Tendència al domini Submissió
Afirmació del jo Dependència
Aspecte afectiu poc definit Aspecte afectiu molt marcat
Aptitud per a les ciències Aptitud per a les lletres
Racionalitat, franquesa i
valentia
Intuïció, frivolitat, por
Com solen funcionar els estereotips de gènere?
13. Què se sol dir de les dones que consumeixen
drogues?
Llistat d’atribucions dona versus home que
consumeixen drogues
MarginacióSón totes putes
Viciosa Perduda
Disperses
Egoista
Mala mare
14. delinqüents,
vagos,
vida desordenada,
que viuen fora del
sistema,
poc racionals,
Etc.
submisa,
complaent,
sexualitzada
però no molt,
passiva en la
presa de
decisions, estat
ideal en
parella…, poc
racional, massa
emocional
• Són totes
putes
• Disperses
• Viciosa
• Egoista
• Marginació
• Perduda
• Mala mare
Estereotips de
consumidors
de drogues:
Dona: Estereotips
dones
consumidores:
Doble estigmatització
!
15. Perspectiva de
gènere
Marc necessari per
interpretar el consum de
drogues de les dones i els
riscs associats
Igualtat de consum
(incorporació/normalització
dona a consum en
contextos d’oci)
Igualtat en els contextos de
consum
Que les dones joves
consumeixin com els homes
en espais d’oci nocturn
NO significa que aquestes
dones transgredeixin la
pauta de feminitat
SÍ significa que responen a
nous mandats d’una nova
identitat femenina
hegemònica
MARC DE PARTIDA
16. Algunes especificitats de les dones en el moviment
cannàbic
La doble relació amb la substància: com a consumidores i com a
activistes
Poc reconeixement social
de la PART POLÍTICA
(activista) en les dones
poca visibilització del seu
CONSUM per part de les
pròpies dones
Els altaveus continuen estant en mans d’un mercat androcèntric que
decideix quina imatge es vol vendre i transmetre de les dones
consumidores (culpabilitat embaràs o riscos detencions)
17. Quina mirada es fa sobre les dones del moviment?
Preval una imatge cossificada/sexualitzada de les dones
consumidores
ESTEREOTIP SOCIAL:
Major accessibilitat sexual
de les dones
consumidores (“porno
patriarcal”)
MANDAT DEL MOVIMENT:
Associació entre llibertat,
progressisme,
transgressió…i
sexualització
RENTABILITZACIÓ PER
PART DEL MERCAT
D’AQUEST ESTEREOTIP
LES DONES PODEN
VEURE’S
INSTRUMENTALITZADES
INVOLUNTÀRIAMENT PER
AQUEST MANDAT
IDEOLÒGIC
18. Quina mirada es fa sobre les dones del moviment?
Alliberament sexual versus cossificació
Safates en fira
cannàbica
La cultura cannàbica ha estat molt lligada al sexe,
com a heretera de la contracultura dels anys seixanta,
de la revolució sexual i el seu afany de
sacsejar/escandalitzar. Però aquesta herència s’ha
vist pervertida en el seu afany de reclam per part de la
indústria que ha venut uns estereotips, apel.lant a
l’imaginari masculí que ha ubicat a les dones com a
OBJECTES DE FUMETEO
19. Quina mirada es fa sobre les dones del moviment?
Canvi d’estratègia publicitària i comercial
La indústria de la marihuana s’ha fet conscient de que
necesita el suport de les dones per tenir èxit en la
legalització del producte i per construir un negoci viable.
Està aquesta nova estratègia lliure de sexisme? O continúa presentant
un clar biaix de gènere?
Ex. Productes de salut: es presenta el cannabis com
l’alternativa natural als ansiolítics i antidepressius per les
dones, sense qüestionar-se el perquè de l’elevat consum
d’aquest tipus de medicament entre la població
femenina.
ELS ESTEREOTIPS EVOLUCIONEN PERÒ NO DESPARÈIXEN
20. Quina mirada es fa sobre les dones del moviment?
Les dones poden acabar veient-se sotmeses als mandats patriarcals
de nou dins del moviment
El fet consumidor i la seva lluita en si
NO ens allibera del propi SISTEMA
PATRIARCAL
És indisociable la lluita pels DRETS
(de les persones consumidores) de la
lluita FEMINISTA
21. CONSEQÜÈNCIES PEL MOVIMENT
1. Doble estigmatització dones
2. Pèrdua de potencial dins del
moviment (ex. Capacitat negociadora
de les dones...)
3. Pèrdua de credibilitat del moviment
(per coherència cal no reproduir dins
del propi moviment la mirada
moralista i uniformadora contra la que
es lluita).
22. CONSEQÜÈNCIES PEL MOVIMENT
Té la mateixa credibilitat una dona cannàbica (cultivadora,
responsable de club, etc.)?
Essent la proporció de consum de 2 a 1 és la mateixa
proporció en presència i visibilitat de les dones en el
moviment? (responsables de clubs, juntes de les
federacions,…)
També aquesta proporció de 2 a 1 està present en
socis/socies de clubs? Recollim les dades de forma que ho
podem saber?
Quina imatge creieu que dóna el moviment cannàbic
respecte les dones consumidores? Aquesta beneficia o
perjudica al moviment cannàbic?
24. PREGUNTES I REFLEXIONS
http://cannabrand.co/
Agència de màrqueting especialitzada en cannabis, dirigida per
dones:
Plataforma Regulación Responsable, amb un clar paper de dones:
http://www.regulacionresponsable.es/
Canal youtube. Especial mujeres cannábicas:
https://www.youtube.com/channel/UC59w0wPqfAcCyyi_rnazw4Q
25. “Empoderada, cada mujer es la primera satisfactora de sus necesidades
y defensora de sus intereses y la principal promotora de su sentido de la
vida, de su desarrollo y de su enriquecimiento vital, de sus libertades y
de su placer”
Marcela Lagarde.
Claves feministas para la autoestima de las mujeres
El uso ilegal de drogas es más ilegal para las mujeres que para los varones, y
cuanto mayor es la ilegalidad de una sustancia, mayor es la desviación del
comportamiento que se espera de las mujeres.
Inciardi