2. L’aspecte educatiu és l’aspecte
rellevant, no el tecnològic. Per això,
quan un docent planifica l’ús de les TIC
sempre ha de tenir en ment què és el
que han d’aprendre els alumnes i en
quina mesura la tecnologia serveix per
millorar la qualitat del procès
d’ensenyament que es desenvolupa a
l’aula
La educación es “técnicamente” mucho más relevante
3. El professorat ha de ser conscient que les
TIC no tenen efectes màgics sobre
l’aprenentatge, ni generen
automàticament innovació educativa.
El simple fet d’emprar ordinadors a
l’ensenyament no implica ser ni millor ni
pitjor professor, ni que els alumnes
incrementin la seva motivació, el seu
rendiment o el seu interès per
l’aprenentatge.
Los ordenadores no son maestros, no enseñan a ser usados
4. És el mètode o estratègia didàctica,
juntament amb les activitats
planificades, les que promouen un tipus
d’aprenentatge o un altre. Amb un
mètode d’ensenyament expositiu les TIC
reforcen l’aprenentatge per recepció.
Amb un ensenyament constructivista les
TIC faciliten un procès d’ensenyament
per descobriment.
Las TIC son herramientas para aprender, no lo que
debemos aprender en sí
5. S’han d’utilitzar les TIC de forma que
l’alumnat aprengui “fent coses” amb la
tecnologia. És a dir, hem d’organitzar a
l’aula experiències de treball per a què
l’alumnat desenvolupi tasques amb les
TIC de naturalesa diversa, com poden
ser: cercar dades, manipular objectes
digitals, crear informació en distints
formats, comunicar-se amb altres
persones, escoltar música, veure vídeos,
resoldre problemes, realitzar debats
virtuals, llegir documents, contestar
qüestionaris, treballar en equip, etc.
Se debe educar el uso de las TIC usando las TIC
6. Les TIC han d’utilitzar-se tant com a
recursos de suport per a l’aprenentage
acadèmic de les distintes matèries
curriculars (matemàtiques, llengua,
història, etc.) com per a l’adquisició i
desenvolupament de competències
específiques en la tecnologia digital i
informació.
Las Tic son herramientas que para cualquier disciplina
7. Les TIC poden ser utilitzades tant com a
eines per a la recerca, consulta i
elaboració d’informació, com per
relacionar-se i comunicar-se amb altres
persones. És a dir, hem de propiciar que
l’alumnat desenvolupi amb les TIC
tasques de naturalesa intel·lectual com
d’interacció social.
TIC: búsqueda, relación y comunicación.
8. Les TIC han de ser utilitzades tant pel
treball individual de cada alumne com
pel desenvolupament de processos
d’aprenentatge col·laboratiu entre
grups d’alumnes tant presencialment
com virtualment.
Trabajo individual o cooperativo. Trabajo virtual
9. Quan es planifica una llissó, unitat
didàctica, projecte o activitat amb TIC
s’han de fer explícits, no només
l’objectiu i el contingut d’aprenentage
curricular, sinó també el tipus de
competència o habilitat
tecnològica/informacional que es
promou en l’alumnat.
La importancia de hacer explícitas las competencias o
habilidades que el alumno debe asumir mediante las TIC
10. Quan duguem l’alumnat a l’aula
d’informàtica ha d’evitar-se la
improvisació. És molt important tenir
planificats el temps, les tasques o
activitats, els agrupaments dels
estudiants, el procés de treball, etc.
Debemos tener un plan, evitar la improvisación cuando
usemos las TIC
11. Usar les TIC no ha de considerar-se ni
planificar-se com una acció aliena o
paral·lela al procés d’ensenyament
habitual. És a dir, les activitats
d’utilització dels ordinadors han d’estar
integrades i ser coherents amb els
objectius i continguts curriculars que
s’estan ensenyant.
Integración de las actividades con TIC dentro del proceso de
enseñamiento habitual