6. Usuaris d’avui
Visitants Residents
• Locals, catalans, generalistes. • Globals, plurilingües, específics.
• Consultes ocasionals al web: • Consultes sistemàtiques al web,
horari, telèfon, algun fons. de qualsevol interès.
• Prefereixen consultar el fons, i •Prefereixen la consulta en línia.
venir personalment. Vénen quan és imprescindible.
• Atenció individual cara a cara • Atenció per xarxa social, xat o
o per telèfon. correu –i també per telèfon.
• Ø •Amics, seguidors o membres de
la xarxa de la biblioteca.
• Ø • Constructors de contingut
Web2.0: comentaris, post,
opinions, etc.
7. Fonts automatitzats?
Web
institucional? Contingut
digital?
I la biblioteca
PMF?
patrimonial
resident?
Atenció
en línia?
Xarxes
socials: FB,
piulades? Blog, fotoblog, scoop-it?
7
8. 1. El vi o les ampolles?
El canvi de suport i
l’efecte en la
Biblioteca Patrimonial.
8
12. El cànon i els interessos dels usuaris
Com podem
Com podem
obtenir
obtenir
informació del
informació del
que estiren els
que estiren els
usuaris?
usuaris?
13. Ahir i avui de la biblioteca patrimonial
Paper i totxo Connexió, ús i comprensió
• Èmfasi en els fons. • Èmfasi en l’usuari.
• Catalogar, guardar i ordenar • Seleccionar, adequar i fer
fons (ampolles). continguts per a l’usuari (vi).
• Atenció al patrimoni, cànon, • Atenció a les necessitats i
catàleg, agenda, currículum interessos (estirar).
(empènyer).
• Èmfasi a fer accés: distribuir i • Èmfasi a elaborar ponts,
servir fons. formar, mediar.
• Rol estàtic, passiu, homogeni. • Més dinàmic, actiu, versàtil.
• Esquemes documentalistes. • Orientacions més educatives,
comercials, empresarials...
• Feina més mecànica, constant. •
Més creativa, variable, volàtil.
17. Els joves… Cassany 2011
• ...no sempre són conscients de les necessitats informatives;
• ...llegeixen 20-28% dels webs, hi dediquen poc temps;
• ...ignoren l’arquitectura digital, el llenguatge controlat, els
sistemes de recuperació de dades;
• ...no distingeixen l’autoria o la procedència de les dades;
• …no són més impacients ni prefereixen la xarxa;
• …amb multitasca tenen més errors i no sempre van més
ràpids;
• …no transfereixen destreses d’un context a l’altre.
• Llegir, navegar, escriure a la xarxa és molt més difícil.
18. Lectura de webs
• Martí (2008) “Llegir la
credibilitat dels webs:
estudi de cas”, Articles,
44: 59-74.
18
19. Idees per a la biblioteca
• Analitzar interessos i necessitats dels usuaris: converses
informals, dades de consulta en línia i presencials,
enquestes i tests, xarxes socials.
• Desenvolupar protocols de mediació: PMF, demos,
exemples, tutors, perfils diversos d’ús, etc.
• Diversificar els perfils d’usuari: investigadors
especialistes, ciutadà corrent (estar al dia), alumnes i
docents.
• Fomentar col·laboracions amb d’altres agents (IES,
organitzacions, centres, agrupacions) perquè actuïn com
a mediadors entre els fons i els usuaris últims.
30. Pensant el demà
• La meva biblioteca patrimonial és resident?
• Ofereixo productes i serveis a visitants i residents?
• Quins continguts atractius puc elaborar digitalment a
partir dels meus fons?
• Com enganxo els usuaris? Com descobreixo el que els
interessa, connecto els meus fons amb el seu món?
• Quines institucions o grups poden actuar com a
mediadors entre la biblioteca patrimonial i els ciutadans?
32. Bibliografia
Area, M. et al. (2012) Alfabetización digital y competencias informacionales. Madrid. Fundación
Telefónica. http://www.fundacion.telefonica.com/es/que_hacemos/conocimiento/publicaciones/detalle/161
Cassany, Daniel (2011) En_línia: llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó. Versió
castellana: En_línea: leer y escribir en la red. Barcelona: Anagrama. 2012.
Greenhill, Kathryn (2010) “Transformando la biblioteca pública de conservadores de
ediciones impresas a creadores de contenido digital”, V Congreso Nacional de Bibliotecas
Públicas, Madrid: Ministerio de Cultura. http://www.calameo.com/read/0000753353d74362d9c2e
Lankshear, Colin i Michele Knobel. (2006) New literacies. Everyday practices and social
learning. Nueva York, McGraw Hill. 3a ed.: 2011. Versió castellana de la 2a ed.: Nuevos
alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula, Madrid, Morata / Ministerio de
Educación, 2008.
Nicholas, D.; Rowlands, I. i Huntington, P. (2007). Information Behaviour of the Researcher of
The Future. A British Library & JISC Study. Versió resumida: “Informe Ciber. Comportamiento
informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008.
http://www.jisc.ac.uk/media/documents/programmes/reppres/gg_final_keynote_11012008.pdf
White, David i L. Silipigni et al. (2012) Digital visitors and residents. Progress report. University
of Oxford. http://www.jisc.ac.uk/media/documents/projects/visitorsandresidentsinterim%20report.pdf
32