HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 B                            Història Espanya                         IES Ramon Llull...
HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 A                            Història Espanya                         IES Ramon Llull...
TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC  RÈGIM (1788/1808-1833):   REVOLUCIÓ LIBERAL I   REACCIÓ ABSOLUTISTA
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)    INICI EDAT CONTEMPORÀNIA      TEMA 6.- La crisi de l’Antic...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA                                    ...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):   REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al ...
6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):   REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al ...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE  L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA  TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim...
6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE  LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812EDAT CONTEMPORÀNIA     6.4.1...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSDavant l’ocupació francesa durant la guerra del Francès, a les zones patriòtiques, que enc...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLa Junta reconeix al rei Ferran VII però, en absència del monarca, es declarà suprema igov...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLa Junta Central, incapaç d’organitzarl’oposició al francès i aïllada a Cadis, vadecidir a...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL     6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)S’està en la SEGONA F...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSAmb anterioritat, les Corts reunides a Baiona (afrancesats) aprovaren l’Estatut deBaiona, ...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSL’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSComposició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits dels professionals liberals,...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSEn definitiva, a les Corts de Cadis de 1810 van assistir 184 diputats portadors de la para...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLes Corts, formades pels refugiats dels francesos    “Los diputados que componen este Cong...
6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS“¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana, sin admitir otra en estos Reinos?...
6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)               Jurament de les Corts per part dels diputats
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE  L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA  TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim...
6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE  LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812EDAT CONTEMPORÀNIA     6.4.1...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL     La Constitució  del 1812
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitucióMentre s’estava e...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitucióDestaquen els dos...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució Llibertat de co...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLConstitució de 1812: característiquesPerò el principal fruit polític de ...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL                      Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia d...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL                      La nació i els espanyolsArticles importants   Art....
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                       Àmplia declaració de drets in...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                           Àmplia declaració de dret...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                           Àmplia declaració de dret...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                       Àmplia declaració de drets in...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                       Divisió de poders: executiu e...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                           Divisió de poders: execut...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                                          Monarquia ...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                                          Sufragi un...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                      Característiques    Creació d’...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants                       Confessionalitat catòlica de ...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants   Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia d...
1.4.2.- Tasca legislativa Corts Cadis: 1r liberalisme espanyol
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigència        Es tracta d’una constituc...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigènciaLa Constitució de 1812 i els decre...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigènciaLa Pepa i les altres lleis seran r...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL           6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)RECORDATORI. Referen...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL          6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)RECORDATORI. L’Estatu...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) RECORDATORI. Les diferent...
Gaspar Melchor de Jovellanos
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLRESUMGener 1810  dissolució Junta Suprema Central                      ...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL RESUM                CONSTITUCIÓ DE 1812                               ...
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLRESUMACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS       - Lleis i decrets per eliminar...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE  L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA  TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPOR...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
Història de l’art        IES Ramon LlullMaria Assumpció Granero Cueves
Retrat de Vicente López (1826)
Francisco de Goya y Lucientes                                (Fuendetodos, Saragossa, 1746-                               ...
Francisco de Goya y Lucientes         (Espanya, 1746-1828)        La seva vida es situa entre dues                       ...
GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA         Barroc / Rococó                  Neoclassicisme          ...
ETAPES                                        (1746-1828) 1. Etapa de formació a Saragossa i d’introducció a la Cort   (f...
Obres FamosesDos de maig o la càrrega dels mamelucs     Els afusellaments de tres de maig                                 ...
Obres Famoses      La Maja Vestida                                           El Colós (autoria?)Saturn devorant els seus f...
Retrats                           GÈNERES                 Costumista                        Dona            Al·legories   ...
Dona    En els gravats la ridiculitza        En els retrats l’exalça
Infants Són representats ambgran ingenuïtat en la sevaexpressió infantil.
Quadres d’ Història Representa esdeveniments de la realitat sense destacar a ningú:és una multitud de persones, massa, po...
Al·legories                      Es anodino“Constitució 1812”   “Vil·la de Madrid”
6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL                              Al·legoria“Constitució 1812”
4.- QUARTA ETAPA:LA QUINTA DELSORDO (1819-1824)  4.1.- Pintures     negres
“QUINTA       DEL     SORDO” Un estat d’ànim angoixant i unadistanciació social provocada per lasordesa, li varen provoca...
LES PINTURES NEGRES   A Dos vells menjant sopa no hi retrata dosvells, sinó la vellesa; a Saturn devorant elsseus fills r...
“QUINTA   DEL SORDO” Pintures murals realitzades entre 1819i 1823, descriuen un món desolat i terrible,al·lucinant. Entre...
LES PINTURES NEGRES Són obres de difícil interpretació. Predomina el colornegre, el no color, matisat tan sols per ocres ...
 És    una de les pintures negres més                esquinçadora, punyent, colpidora i tràgica                     p    ...
La Leocadia
Judith
Vells menjant
Vells menjant o la Vellesa Una terrible visió de la vellesa, sense cap concessió a la tendresa ni a labellesa. Composició...
Les parques
Lluita a bastonadesDuelo a garrotazos
Ca enterrat a l’arena
Ca enterrat. Detall
Aquelarre Reunió de dones velles amb rostres bestials que rodegen i escolten, suposadament, eldiable, al que veiem simbol...
Aquelarre
Aquelarre. Detall
Aquelarre. Detall
El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort
L’última comunió de sant Josep de Calsanz
La romeria de Sant Isidre Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques. És la imatge d’una processó amb personatge...
 El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida,que Goya ha aconseguit captar en les figures de prim...
La romeria de Sant Isidre (1788)       Comparant Estils Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urb...
4.- QUARTA ETAPA:LA QUINTA DELSORDO (1819-1824)   4.2.- Temes de     braus i els      Disbarats
Antics espanyols caçant braus
Mort de Pepe Hillo
Disparate Bobalicón
Disparate: Caballo raptor
 Més difícils d’interpretar, són molt semblants a les seves Pintures negres.                      Disbarat: Cavall raptor
Disparate furioso
Disparate del miedo
Disbarats de por (1815-1824). DISBARATS 2 (245 X 357 mm)                    Planxa de coure; aiguafort,aiguatinta i punta ...
5.- ETAPA D’EXILI A        FRANÇA      (1824-1828) Arran   de la intervenció de laSanta Aliança que va permetre aFerran V...
La lletera de                    Bordeus        La tranquil·litat de la nova                                  vida en l’e...
LITOGRAFIES Realitza la col·lecció de   litografies (4 lamines)   titulades «ELS TOROS   DE BORDEUS» i altres   dibuixos ...
GOYA                      LITOGRAFIA                         (planxa matriu de pedra).- Goya també va utilitzar, al final ...
 A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una  de les seves afeccions preferides: el tema dels b...
Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”
El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla                       1815-16
Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid
El brau i el toreroLITOGRAFIA               (planxa matriu de pedra).
AUTORETRATS1773                                                1783        Els     autoretrat que pinta són,       sobret...
 Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit.             Autoretrat de 1790
 El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre  de Goya “Los niños del carretón”, propietat del  Museu d’Art de Toledo (O...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE  L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA  TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPOR...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. LaRestauració. Absolutis...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absoluti...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absoluti...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absoluti...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra li...
BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE  L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA  TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPOR...
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
 Es  nota que el pintor no sent  apreciació pel príncep Ferran, per  la qual cosa el pinta més bé lleig,  igual que a la ...
Ferran VII amb mantell de rei              Després    de la guerra, tot i que havia               estat retratista de Jos...
Processó de flagel·lants (1812-1814)
Tribunal de la Santa Inquisició     EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN    Francisco de Goya y LucientesTribunal de la San...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)En aquest context europeu, el 22 de març de 1814, Ferran VII torna...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)La regència i les Corts ordinàries eren lesmàximes autoritats del ...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Ferran VII rep el recolzament dels sectors més conservadors del ...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofere...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofere...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- El 4 de maig de 1814 es produeix un cop d’estat del monarca, per...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- A Europa les potènciesabsolutistes     vencen       aNapoleó,   ...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- La Restauració del rei en el poder suposa la tornada al’absoluti...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- El règim absolutista de Ferran VII hagué de fer front als següen...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Davant aquesta situació, Ferran VII va elegircom a ministre d’Hi...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Malgrat la repressió implantada pel règim de Ferran VII, un sect...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Repressió del moviment liberal (del constitucionalisme); el libe...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)2.- L’exèrcit espanyol, majoritàriament liberal, ajudarà als liber...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)             2.- Cada cop que els liberals arribaren al poder va s...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Els militars seran durant 50 anys els protagonistes de la vida pol...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Juan Díaz Polier
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)El país, acabat de sortir d’una guerra i sense els recursos d’Amèr...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Les reformes il·lustrades no són acceptades pels absolutistes, per...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassat...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassat...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)                                               Antonio Gisbert Pér...
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)AFUSSELLAMENT DE TORRIJOSLa mort del militar causà grancommoció en...
MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 17)
6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Després de tota una sèrie de pronunciaments liberals fracassats, l’1 ...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament liberal va s...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Després de tres mesos de lluita i confusió, en març de1820, Ferran VI...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniFerran VII es converteix en monarca constitucional...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniLes eleccions donen la victòria majoritàriament al...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienni. Les eleccions donen la victòria majoritàriament ...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)                                Al·legoria“Constitució 1812”
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
Tribunal de la Santa Inquisició     EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN    Francisco de Goya y LucientesTribunal de la San...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i e...
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII

2,051 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
2,051
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
42
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

TEMA 6 B. CRISI ANTIC RÈGIM. LA PEPA I RETORN DE FERRAN VII

  1. 1. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 B Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI ANTIC RÈGIM: LA PEPA I TORNA FERRAN VII
  2. 2. HISTÒRIA D’ESPANYABLOC II – Tema 6/1 A Història Espanya IES Ramon Llull (Palma) Assumpció Granero Cueves Edat contemporània CRISI DE L’ANTIC RÈGIM GUERRA DEL FRANCÈS
  3. 3. TEMA 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA
  4. 4. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DEL’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833) INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de la monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): sexenni absolutista, trienni liberal i dècada ominosa o absolutista. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  5. 5. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833):REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTA 1r 1/3 S. XIX - Carles IV (1788-1808). - Josep I Bonaparte (1808-1813). - Ferran VII (1714-1833).
  6. 6. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Francisco de Goya y Lucientes La família de Carles IV (1800) Oli sobre tela (280 x 336 cm) Carles IV (1788-1808). Museu del Prado, Madrid, Espanya Ferran VII (1814-1833). Continua model social i (FITXA 124/2010, 77/2011 I 12, desapareix 2013) No signarà la Constitució de la econòmic de l’Antic Règim. Pepa i tornarà al tro com a Regnarà durant la Revolució monarca absolut, enganyant Francesa. els liberals de Cadis i al poble.
  7. 7. 6.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833): REVOLUCIÓ LIBERAL I REACCIÓ ABSOLUTISTAEn el traspàs del segle XVIII al XIX: CRISI ANTIC DE L’ RÈGIM I LA REVOLUCIÓ FRANCESA Josep I Bonapart (1808-1813). Estatut de Baiona (Carta atorgada). Guerra del Francès.
  8. 8. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  9. 9. 6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812EDAT CONTEMPORÀNIA 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.
  10. 10. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSDavant l’ocupació francesa durant la guerra del Francès, a les zones patriòtiques, que encararesisteixen, es produeix l’enfonsament de les institucions absolutistes (Junta de govern, Consejo deCastilla), incapaces de reaccionar i, en alguns casos, col·laboradores amb els francesos i s’enceta unprocés revolucionari per la pèrdua del control polític de les autoritats de la monarquia. Sense rei i comningú governava ni dirigia les tropes, s’organitzaren Juntes d’Armament i de Defensa, entre maig ijuny de 1808. I després Juntes revolucionàries Provincials encarregades d’organitzar la resistència,que enviaren representants per formar una Junta Suprema Central del Regne (setembre).
  11. 11. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLa Junta reconeix al rei Ferran VII però, en absència del monarca, es declarà suprema igovernativa, assumint l’autoritat i la regència del regne, i fugint de Madrid a Aranjuez, i d’aquí aSevilla i a Cadis. Actuació que, de fet, es podria considerar revolucionària.
  12. 12. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLa Junta Central, incapaç d’organitzarl’oposició al francès i aïllada a Cadis, vadecidir autodissoldre’s el 1810 iencarregar, a un Consell de Regència decinc membres, la convocatòria a Corts aCadis (gener de 1810), que redactaran laConstitució del 1812.
  13. 13. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14)S’està en la SEGONA FASE DE LA GUERRA DELFRANCÈS, de predomini francès (octubre 1808 - juliol 1812),quan entre gran alegria del poble, el 24 de setembre de 1810,són proclamades les Corts generals extraordinàries. Elsdiputats es reuniren, aquest memorable dia, en el Saló del’Ajuntament de la Isla de León. Abans d’iniciar l’assemblea,es dirigeixen presidits per els regents, a l’Església per escoltarl’ofici.
  14. 14. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSAmb anterioritat, les Corts reunides a Baiona (afrancesats) aprovaren l’Estatut deBaiona, la Carta atorgada per Napoleó (primera “constitució” espanyola).Divisió ideològica de la societat del moment:- Afrancesats: il·lustrats reformistes, partidaris de la monarquia (Estatut de Baiona).- Jovellanistes: reformistes partidaris d’una constitució limitada i basada en la tradició.- Liberals: partidaris de la sobirania nacional, constitucionalistes, unicameralistes.- Absolutistes: partidaris del manteniment de l’Antic Règim i de la monarquia absoluta.
  15. 15. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSL’elecció dels diputats a Corts va ser difícil i no a tots els llocs es va poder celebrar ni arribaren tots elsdiputats (especialment els americans), sent substituïts per persones d’aquell lloc que vivien a Cadis.L’ocupació del territori i l’aïllament de Cadis obligà a elegir un important nombre dels diputatsentre els refugiats de les diferents províncies.Procedència dels diputats:- Es van escollir 13 representants de cadaJunta de cada territori no ocupat pelsfrancesos.- Un delegat per cada 50.000 habitants perredactar una constitució.- Refugiats a Cadis.- Socialment: predomini del tercer estat.- Ideològicament: majoria liberal il·lustrada.
  16. 16. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSComposició de les Corts: predominen els eclesiàstics, seguits dels professionals liberals, funcionaris imilitars, sent la ideologia liberal majoritària.- Eclesiàstics: 90- Advocats: 56- Funcionaris públics: 49- Militars: 30- Catedràtics (15), nobles (14), marins (9), comerciants (8), altres (25)...Components destacats: Muñoz Torrero, Jovellanos, C. de Toreno, Martínez de la Rosa..., etc. Es vancrear comissions preparatòries.
  17. 17. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSEn definitiva, a les Corts de Cadis de 1810 van assistir 184 diputats portadors de la paraula delreferèndum que havien fet les Comissions. Així, es forçà una majoria representant del sector liberalque va imposar la idea de què a les Corts residia la sobirania de la nació. En aquesta convocatòria aCorts (comencen en setembre de 1810), els diputats espanyols reunits a Cadis protagonitzaren elprimer triomf de Revolució Liberal Burgesa, en aconseguir els liberals que es formi una cambraúnica i el vot individual (un home = un vot), front a l’opció estamental (un estament, un vot). Es potdir que són corts “modernes” i estan formades pel principi de sobirania nacional de caràcterconstituent (les Corts representen a la nació i elaboren lleis).Caràcter de les Corts:- Caràcter constituent i per tantextraordinàries.- Vot individual dels diputats(no per braços).- Unicameral.
  18. 18. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTSLes Corts, formades pels refugiats dels francesos “Los diputados que componen este Congreso, ya Cadis, celebraren sessions entre 1810 i 1813 per que representan la Nación española, se declarandesmuntar les bases de l’Antic Règim i implantar legítimos en Cortes generales y extraordinarias y que residen en ellas la soberanía nacional. Lasun nou sistema, el primer règim liberal de la Cortes generales y extraordinarias de la Naciónhistòria d’Espanya i ho feren de forma incruenta española, congregadas en la Real Isla de Leónmitjançant tota una tasca legislativa. con la voluntad general, pronunciada del modo más enérgico y patente, reconocen, proclaman y juran fidelidad al legitimo Rey al Señor D. Fernando VII de Borbón; y declaran nula de ningún valor ni efecto la cesión hecha en favor de Napoleón, no sólo por la violencia que intervino en aquellos actos injustos e ilegales por faltarle el consentimiento de la Nación. No conviniendo queden unidos el Poder legislativo, el ejecutivo y el judiciario, declaran las Cortes soberanas, que se reserva el ejercicio del Poder legislativo en toda su extensión. (...) El Consejo de Regencia (...) reconocerá la soberanía nacional de las Cortes y jurará obediencia que de ellas emanaren, a cuyo fin pasará, inmediatamente que se lo haga constar este decreto, a las Cortes que le esperan para este acto y se hallan en sesión permanente.” Decreto de las Cortes de Cadiz, 24 de NOVIEMBRE de 1810. Jurament de les Corts per part dels diputats
  19. 19. 6.4.1.- LA FORMACIÓ DE LES CORTS“¿Juráis la Santa Religión Católica, Apostólica, Romana, sin admitir otra en estos Reinos?¿Juráis conservar en su integridad la nación española y no omitir medio para liberarla de sus injustosopresores?¿Juráis conservar a nuestro muy amado Soberano Don Fernando VII todos sus dominios, y en su defectoa sus legítimos sucesores, y hacer cuantos esfuerzos sean posible para sacarlo del cautiverio y colocarloen el trono?¿Juráis desempeñar fiel y lealmente el encargo que la nación ha puesto a vuestro cuidado, guardando lasleyes de España, sin perjuicio de alterar, moderar, y variar aquellas que exigiesen el bien de la nación?¡¡¡¡¡SÍ, JURAMOS!!!!!”
  20. 20. 6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) Jurament de les Corts per part dels diputats
  21. 21. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  22. 22. 6.4.- LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1810-1813): L’OBRA DE LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812EDAT CONTEMPORÀNIA 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol.
  23. 23. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL La Constitució del 1812
  24. 24. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitucióMentre s’estava elaborant la Constitució de 1812, ràpidament, els legisladors de les Corts de Cadis de1808 van aprovar una sèrie de decrets pròpiament liberals amb la intenció d’accelerar el procésrevolucionari contra l’Antic Règim. Destaquen els dos decrets de dissolució del feudalisme: Abolició dels senyorius jurisdiccionals. Supressió dels mayorazgos inferiors a 3.000 ducats de renda anual. Desamortització dels béns eclesiàstics (és l’inici de la desvinculació).
  25. 25. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitucióDestaquen els dos decrets de dissolució del feudalisme: Abolició dels senyorius jurisdiccionals (grans propietats de terres on el propietari és, a més, el jutgeen els seus territoris). D’aquesta manera, tots els ciutadans passen a la jurisdicció comú de l’Estat, elspropietaris deixen de ser jutges en les seves propietats i per assumptes ciutadans s’haurà d’anar alstribunals de justícia. Supressió dels mayorazgos inferiors a3.000 ducats de renda anual. És una mesuraque demostra que va afectar més a la noblesamitjana i petita que a la gran noblesa. Ara elsenyoriu territorial passa a ser un contracteentre particulars en virtut de la propietatprivada capitalista (limitació delsmayorazgos: qui demostra la propietat?). Desamortització dels béns eclesiàstics (ésl’inici de la desvinculació). Es va decretar,per part de l’Estat, la incautació dels béns(expropiació) de convents, de les ordresreligioses extingides pel govern de Josep IBonaparte per ser venuts posteriorment.
  26. 26. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLDecrets aprovats previs a l’aprovació de la constitució Llibertat de contractació i treball, quesuposa l’extinció dels gremis: la gent pottreballar on volgués. Llibertat de comerç i circulació deproductes. Decret d’abolició del Tribunal de laInquisició. En aquesta època, laInquisició no era una institució molt activa(feia uns 50 anys que no havia condemnesa mort), però és un símbol de l’AnticRègim i per aquest motiu es va eliminar.
  27. 27. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  28. 28. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLConstitució de 1812: característiquesPerò el principal fruit polític de les Corts va ser la discussió i aprovació de la Constitució de 1812.
  29. 29. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament, espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX. Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es refugiaren junts. La Constitució del 1812Articles importantsPreàmbuls constitucionals“Don Fernando VII, por la gracia de Dios y de la Constitución de la Monarquía Española, rey de lasEspañas (Espanya + colònies americanes), y en su ausencia y cautividad (estava presoner a Baiona en1812) la Regencia del reino, nombrada por las Cortes generales y extraordinarias, a todos los que lapresente vieren y entendieres, Sabed que las mismas Cortes han decretado y sancionado la siguienteConstitución política de la Monarquía Española”.
  30. 30. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL La nació i els espanyolsArticles importants Art. 1: “La Nación española es la reunión de todos los españoles de ambos hemisferios (Espanya + colònies americanes)”. Art. 2: “La Nación española es libre e independiente (ja que la meitat d’Espanya estava ocupada per Napoleó), y no es ni puede ser patrimonio de ninguna familia ni persona (els regnes no es podien heretar)”. Art. 3: “La soberanía reside esencialmente en la nación y, por lo mismo, pertenece a esta exclusivamente el derecho de establecer sus leyes fundamentales” (sobirania nacional).  Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els La ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis). Constitució del 1812  Principi de Sobirania nacional. Característiques
  31. 31. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de Característiques premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812
  32. 32. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de Característiques premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812 Administració de justícia Art. 243: “Ni las Cortes ni el rey podrán ejercer en ningún caso las funciones judiciales, avocar las causas pendientes ni mandar abrir los juicios fenecidos” (això significa que el poder executiu i el legislatiu no tenen potestat de justícia). Art. 248: “En los negocios comunes, civiles y criminales no habrá más que un solo fuero para toda clase de personas” (centralització, uniformisme en legislació).
  33. 33. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de Característiques premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812 Drets fonamentals: inviolabilitat del domicili Art. 306: “No podrá ser allanada la casa de ningún español sino en los casos que determine la ley para el buen orden y seguridad del Estado” (en aquest punt es reconeixen molts drets individuals, a més d’aquest la llibertat d’expressió, d’impremta…).
  34. 34. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de Característiques premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. La Constitució del 1812
  35. 35. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres; legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha Característiques Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels tribunals de justícia. La Constitució del 1812
  36. 36. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Divisió de poders: executiu en mans del rei i els seus ministres; legislatiu compartit entre un sistema de cort unicameral (hi ha Característiques Congrés de Diputats però no Senat) i el rei; judicial en mans dels tribunals de justícia. La Constitució del 1812 Les corts (poder legislatiu) Art. 27: “Las Cortes son la reunión de todos los diputados (només els diputats, ara també tenim un Senat) que representan la nación, nombrados por los ciudadanos en la forma que se dirá”. Art. 131: “Las facultades de las Cortes son: Primera: Proponer y decretar las leyes e interpretarlas y derogarlas en caso necesario […]”
  37. 37. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Monarquia parlamentària o constitucional com a règim Característiques polític, però el rei té dret a vetar les lleis una sola vegada. La Constitució del 1812
  38. 38. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Sufragi universal masculí indirecte per triar els membres del Característiques Parlament o Cort: dret a vot a homes majors de 25 anys. La Constitució del 1812 Característiques  Ensenyament primari públic i obligatori.
  39. 39. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants Característiques  Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori. La Constitució del 1812
  40. 40. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants  Confessionalitat catòlica de l’Estat: Referent a religió, aquesta constitució va declarar l’Estat laic, tot i que per pressions posteriors es va haver de modificar i només es manté la religió Característiques catòlica com a oficial, la “Santa, católica, apostólica y romana, única verdadera.” Les altres religions són prohibides. La Constitució del 1812 Religió Art. 10: “La religión de la nación española es y será Característiques perpetuamente la católica, apostólica, romana, única verdadera. La nación la protege por leyes sabias y justas, y prohíbe el ejercicio de cualquier otra” (aquest article va en contra de la llibertat de creences formulada per l’ il·lustrat Voltaire).  Caràcter centralitzador. Contempla que s’elaborin codis de lleis (civil, penal i mercantil) unitaris per a tota Espanya. Però no es feren immediatament.  Supressió del règim senyorial (dels privilegis del clergat i de la noblesa).
  41. 41. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLArticles importants Va ser promulgada el dia 19 de maig de 1812, dia de Sant Josep Obrer, i per aquest motiu aquesta constitució és coneguda com “LA PEPA”. És la primera constitució, pròpiament, espanyola i influirà en totes les constitucions del segle XIX. Fou el resultat d’un compromís entre la burgesia liberal i els sectors absolutistes de l’Antic Règim, també del reconeixement dels drets de l’església catòlica, ja que els 2 grups es refugiaren junts.  Creació d’un Estat fomentat en el principi d’igualdat jurídica de tots els ciutadans espanyols davant la llei (igualtat també entre els La ciutadans de la colònies, dels dos hemisferis). Constitució del 1812  Principi de Sobirania nacional.  Àmplia declaració de drets individuals bàsics: igualtat legal, dret a la propietat privada, llibertat d’indústria i comerç, llibertat de premsa i d’impremta, de reunió, d’expressió, garanties processals,... Inviolabilitat del domicili. Característiques  Divisió de poders i cort unicameral.  Monarquia parlamentària: dret vet monarca (una sola vegada).  Sufragi universal masculí indirecte: dret a vot majors 25 anys.  Ensenyament primari públic i obligatori.  Creació d’un exèrcit nacional: servei militar obligatori.  Confessionalitat catòlica de l’Estat: religió catòlica oficial.  Caràcter centralitzador. Codis de lleis unitaris (tota Espanya).
  42. 42. 1.4.2.- Tasca legislativa Corts Cadis: 1r liberalisme espanyol
  43. 43. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  44. 44. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigència  Es tracta d’una constitució excessivament llarga, perquè regula coses que normalment no tenen per què aparèixer a una constitució.  Hi ha articles que tenen contingut ètic o moral.  És una constitució molt avançada i progressista per l’època, malgrat l’article referent a la religió.
  45. 45. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigènciaLa Constitució de 1812 i els decrets tingueren vigor de 1812 fins 1814 en territori dels patriòticsresistents i no en la resta del territori espanyol (part ocupada pels francesos), ni completament tot elseu articulat per la situació excepcional de guerra, i perquè els diputats que la varen elaborarpreferien esperar l’arribada del “desitjat” Ferran VII, qui quan retornà no l’acceptà, la declaràabolida, nul·la i sense efecte.
  46. 46. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLValoració de la constitució i vigènciaLa Pepa i les altres lleis seran reimplantades entre 1820 i 1823 (Trienni Liberal) i entre 1836 i 1837.La Constitució de 1812 és la primera constitució espanyola i tota la legislació de Cadis marcarà elcamí del liberalisme que seguirà Espanya durant tot el segle, però sempre en lluita amb un AnticRègim que es resisteix a desaparèixer i frena els canvis, per tant, influirà en totes les constitucions delsegle XIX.
  47. 47. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)RECORDATORI. Referent a les autoritats franceses,per tal de donar un caràcter modernitzador a la novamonarquia, el primer que fan Napoleó i Josep I fouconvocar un simulacre de Corts espanyoles a Baiona.Reunides, el 15 de juny de 1808, unes Cortsespanyoles, una assemblea de notables designada per lesautoritats franceses aprova un text ja redactat (unaCarta Atorgada). Així, Josep I promulga una mena deconstitució per Espanya, l’Estatut de Baiona de dia 7de juliol de 1808, que proclamava rei d’Espanya aJosep Bonapart I, que era llavors rei de Nàpols.
  48. 48. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL 6.3.1.- LA MONARQUIA DE JOSEP I (1808-13)RECORDATORI. L’Estatut de Baiona de dia 7 de juliol de 1808 adoptà reformes importants pertal d’acabar amb l’Antic Règim. Contenia molts trets de la Revolució francesa (igualtat de tots elsespanyols davant la llei, impostos per a tots i supressió dels privilegis de la noblesa i el clergat,abolició de la Inquisició, llibertats econòmiques, certa llibertat de premsa, racionalització del’administració, promoció de l’ensenyament, etc...), i anava acompanyada de desamortització odesvinculació de les primogenitures i fi del règim senyorial. Aquesta constitució no va entrar maien vigor (paper banyat) per l’estat de guerra que hi havia a Espanya.
  49. 49. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL6.3.3.- DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA (1808-14) RECORDATORI. Les diferents opcions polítiques. Durant la guerra va ser la primera vegada que tots els espanyols s’uneixen amb un objectiu: l’expulsió del francesos del territori espanyol, organitzats en Juntes. En aquesta unió existia una diversitat de visions i/o ideologies: els “patriotes”, com els absolutistes, volien a Ferran VII com a monarca absolut; els liberals volien fer una revolució per aconseguir una constitució, i els il·lustrats volien també a Ferran VII com a rei, però amb una monarquia liberal (on el rei governaria amb restriccions, només com a figura de l’Estat i no tindria el poder absolut), els afrancesats, i també la visió de ciutadans que defensà el poble.
  50. 50. Gaspar Melchor de Jovellanos
  51. 51. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  52. 52. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL
  53. 53. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLRESUMGener 1810  dissolució Junta Suprema Central  no pot dirigir la guerra.- abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts.  - objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació.- Mentre s’elegien els diputats es crea una regència  5 membres.- Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer.  - conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca.CONSTITUCIÓ DE 1812- Setembre 1810  obertura de corts.- Formació d’1 cambra única. - Aprovació de principi de sobirania nacional.  reconeix el poder resideix en els ciutadans, representats a les corts.- 19 març 1812  promulgació de la constitució “La Pepa”
  54. 54. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL RESUM CONSTITUCIÓ DE 1812 Poder judicial  Poder independent: Tribunals. - principis bàsics de l’Estat de dret:DECLARACIÓ DE DRETS DEL CIUTADÀ civil - Codis únics en matèria: criminal i - Llibertat de pensament i opinió. comercial. - Igualtat davant la llei. - Innamobilitat de jutges. - Dret de petició. - Garanties dels processos. - Llibertat civil. - Dret de propietat. - Reconeixement de tots els drets legítims dels individus. LA CONSTITUCIÓ TAMBÉ PLANTEJAVA - Definició de NACIÓ:  península i - Reforma impostos i hisenda. - Conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: - Creació exèrcit nacional. colònies. - Servei militar obligatori. - Implantació d’1 ensenyament primari, públic iESTRUCTURA DE L’ESTAT  Monarquia limitada  divisió de poders. obligatori. - Territori dividit en províncies  diputacions Poder legislatiu  Corts unicamerals. provincials per al govern. - Formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per - Representaven voluntat nacional. al govern. - Elaboració de lleis. - Creació Milícia Nacional (àmbit local i - Aprovació dels pressupostos. provincial)  policia de l’època. *Corts - Tractats internacionals. - Mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat. - Comandament sobre l’exèrcit. - Diputats: càrrec per 2 anys i inviolables. - Sufragi universal masculí i indirecte.Poder executiu  Monarca era el cap.  Direcció govern. - Intervenció en l’elaboració de lleis. - Decisions refrendades pels ministres (  responsabilitat penal).
  55. 55. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOLRESUMACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS - Lleis i decrets per eliminar legalment l’ANTIC RÈGIM i crear un règim liberal. - Supressió senyories jurisdiccionals (les territorials passen a ser propietat privada dels senyors).  REFORMA AGRÀRIA que liquida el règim senyorial, - PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos. - Eliminació de les primogenitures. - Desamortització de terres comunals  necessitat recaptar diners per amortitzar el deute. - Abolició de la Inquisició  oposició absolutistes i clero. - Llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió). - Llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat. VALORACIÓ- Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària.- PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna al’absolutisme.
  56. 56. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  57. 57. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  58. 58. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  59. 59. Història de l’art IES Ramon LlullMaria Assumpció Granero Cueves
  60. 60. Retrat de Vicente López (1826)
  61. 61. Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 1746- Bordeus, 1828)  Referent a l’ESTIL, és considerat l’artista més gran del segle XVIII.  Però, no entra en cap categoria estilística: la seva obra dura 60 anys: en la seva joventut va ser rococó, però en la maduresa arriba a ser romàntic: L’home solitari davant el destí, la visió interior que contempla els misteris de la naturalesa... (Caspar David Friedrich, Viatger sobre un mar de boira). Autoretrat (1771-75)  De fet, és considerat un delsOli sobre llenç (58 x 44 cm) primers exponents del romanticisme.
  62. 62. Francisco de Goya y Lucientes (Espanya, 1746-1828)  La seva vida es situa entre dues èpoques històriques, l’Antic Règim i el Règim Liberal. Abasta des del Despotisme Il·lustrat de Carles III, el regnat de Carles IV, al absolutisme de Ferran el desitjat: Il·lustració; impacte Revolució Francesa (1789-1799), Guerra del Francès (1808.1814); Restauració amb Ferran; Trienni Liberal; la seva adhesió al liberalisme; i l’exili a Bordeus, que corona la seva trajectòria vital; foren els esdeveniments que marcaren la seva vida professional i artística.  De talant liberal i patriòtic, és amant del poble i sent un cert menyspreu cap a l’aristocràcia i la corona.  La seva crítica social és per a ell una reflexió, un punt de partidaUN ARTISTA DE LA SEVA ÈPOCA per construir una societat millor, CONTEXT HISTÒRIC més justa i racional.
  63. 63. GOYA: CONTEXT HISTÒRIC, BIOGRAFIA I EVOLUCIÓ ESTILÍSTICA Barroc / Rococó Neoclassicisme Romanticisme Antic Règim: Revolució Imperi Napoleònic Restauració Despotisme Il·lustrat Francesa1746 1785 1799 1808 1814 1828 Pintor del Pintor de Restauració de Guerra de la l’Absolutisme rei cambra de Independència amb Ferran VII Carles III Carles IV Trienni Liberal (1820-23) EXILI a Bordeus (1824)
  64. 64. ETAPES (1746-1828) 1. Etapa de formació a Saragossa i d’introducció a la Cort (fins 1792)1.1.- Primera formació a Saragossa: pintura religiosa (1769-1771).1.2.- Cartons per a tapissos: Madrid (1775-1791).1.3.- Retrats de personatges de la cort i del món cultural de la capital (1775-1791) 2. Període d’apogeu a Madrid (1793-1808) 3. La Guerra i el retorn del rei (1808-1819) 4. Quinta del sordo (1819-1824) 5. Exili a França, Bordeus (1824-1828)
  65. 65. Obres FamosesDos de maig o la càrrega dels mamelucs Els afusellaments de tres de maig o de la Moncloa (FITXA 78/43) “La Gallina cega” La família de Carles IV (FITXA desapareix)
  66. 66. Obres Famoses La Maja Vestida El Colós (autoria?)Saturn devorant els seus fills El somni de la raó produeix monstres
  67. 67. Retrats GÈNERES Costumista Dona Al·legories PopularQuadres d’història Infants
  68. 68. Dona  En els gravats la ridiculitza  En els retrats l’exalça
  69. 69. Infants Són representats ambgran ingenuïtat en la sevaexpressió infantil.
  70. 70. Quadres d’ Història Representa esdeveniments de la realitat sense destacar a ningú:és una multitud de persones, massa, poble frenètic, etc.
  71. 71. Al·legories Es anodino“Constitució 1812” “Vil·la de Madrid”
  72. 72. 6.4.2.- TASCA LEGISLATIVA: 1r LIBERALISME ESPANYOL Al·legoria“Constitució 1812”
  73. 73. 4.- QUARTA ETAPA:LA QUINTA DELSORDO (1819-1824) 4.1.- Pintures negres
  74. 74. “QUINTA DEL SORDO” Un estat d’ànim angoixant i unadistanciació social provocada per lasordesa, li varen provocar unaintrospecció i un aïllament que vantenir com a fruits les al·lucinatspintures dibuixades, directament,sobre les parets de la seva finca,on mostra reunions de bruixes,lluites fratricides, dimonis.
  75. 75. LES PINTURES NEGRES A Dos vells menjant sopa no hi retrata dosvells, sinó la vellesa; a Saturn devorant elsseus fills representa un tema mitològic deforma explícitament desagradable: el déu esmenja, literalment, als seus fills amb uns ullsque reflecteixen un estat de bogeria.
  76. 76. “QUINTA DEL SORDO” Pintures murals realitzades entre 1819i 1823, descriuen un món desolat i terrible,al·lucinant. Entre la seva malaltia i lavellesa, Goya es rodeja de monstres ideixa en llibertat els fantasmes del seu móninterior, la seva fantasia es plasma enrepresentacions patètiques.
  77. 77. LES PINTURES NEGRES Són obres de difícil interpretació. Predomina el colornegre, el no color, matisat tan sols per ocres terrosos. Saturn devorant els seus fills
  78. 78.  És una de les pintures negres més esquinçadora, punyent, colpidora i tràgica p de les realitzades per Goya.  Estava situada a la planta baixa de la “Quinta del sordo”. Ha escollit el moment, quan el Déu del temps esquartera el cos del seu fill, per a què caps dels fills el pugui destronar. Obra grotesca, on un espai obscur rodeja la figura del Déu, en la que destaca la deformitat i el seu rostre monstruós, mentre la tonalitat més clara i brillant del fill contrasta pot reflectir la seva puresa.  Varis significats: a) Conflicte entre vellesa i joventut; b) El tractament injust d’Espanya sobre la seva població; c) Una resposta de Goya al seu fill Xavier, amb qui tenia una dolenta relació. No se sap amb certesa el significat, però..., d) És una magnífica representació de com el temps ho devora tot, una de les obsessions del pintor.Saturn detall
  79. 79. La Leocadia
  80. 80. Judith
  81. 81. Vells menjant
  82. 82. Vells menjant o la Vellesa Una terrible visió de la vellesa, sense cap concessió a la tendresa ni a labellesa. Composició de fort cromatisme de colors obscurs, negre i gris, i feta ataques sense contorns.
  83. 83. Les parques
  84. 84. Lluita a bastonadesDuelo a garrotazos
  85. 85. Ca enterrat a l’arena
  86. 86. Ca enterrat. Detall
  87. 87. Aquelarre Reunió de dones velles amb rostres bestials que rodegen i escolten, suposadament, eldiable, al que veiem simbolitzat com un boc (“macho cabrío”) amb hàbit de frare. Escena satànica, d’una reunió de bruixes, congregades per o en el moment d’invocar aSatanàs (Belcebú) per a presentar-li una neòfita, la jove que apareix seguda a la dreta, en unacadira i amb les mans als maniguets (“manguitos”). Els participants s’amunteguen en forma de figures monstruoses, rostres lletjos imalvats, en una penombra crepuscular, on no n’hi ha pràcticament llum i els colors sónfreds. La violenta pinzellada, a base de taques de colors, reforça la sensació de terror queinspira la composició. Obra de difícil interpretació i plena de misteri, sobretot per la figura femenina de la dreta.
  88. 88. Aquelarre
  89. 89. Aquelarre. Detall
  90. 90. Aquelarre. Detall
  91. 91. El Crist de les oliveres o l’oració en l’hort
  92. 92. L’última comunió de sant Josep de Calsanz
  93. 93. La romeria de Sant Isidre Destaquen els colors obscurs i la tècnica a taques. És la imatge d’una processó amb personatges estranys de rostres al·lucinants, en unpaisatge desolat i irreal. En primer pla, les figures canten i criden per a demostrar l’alegria de la Romeria. Mentre darrere es veu el serpentejar de la processó entre els turons del paisatge.
  94. 94.  El més destacat de la composició és l’expressió grotesca i estúpida,que Goya ha aconseguit captar en les figures de primer pla. És un escena de difícil interpretació.
  95. 95. La romeria de Sant Isidre (1788) Comparant Estils Excepcional equilibri entre la multitud festiva i el paisatge urbà, que apuntaa la llunyania, que recorda algunes composicions de Velázquez. Introdueix centenars de figures i dotzenes de grups, a vegades noméssuggerits per una simple taca. És un tema amable que respon al gustaristocràtic per la temàtica popular.
  96. 96. 4.- QUARTA ETAPA:LA QUINTA DELSORDO (1819-1824) 4.2.- Temes de braus i els Disbarats
  97. 97. Antics espanyols caçant braus
  98. 98. Mort de Pepe Hillo
  99. 99. Disparate Bobalicón
  100. 100. Disparate: Caballo raptor
  101. 101.  Més difícils d’interpretar, són molt semblants a les seves Pintures negres. Disbarat: Cavall raptor
  102. 102. Disparate furioso
  103. 103. Disparate del miedo
  104. 104. Disbarats de por (1815-1824). DISBARATS 2 (245 X 357 mm) Planxa de coure; aiguafort,aiguatinta i punta seca. En aquesta estampa, Goya ha enfosquit el cel amb l’aiguatinta.
  105. 105. 5.- ETAPA D’EXILI A FRANÇA (1824-1828) Arran de la intervenció de laSanta Aliança que va permetre aFerran VII tornar a actuar com arei absolutista, Goya va decidirabandonar Espanya; ambaquesta finalitat va demanar elpermís i es va instal·lar aBordeus, on va morir el 1828.Quan es retirà a Bordeus,fugint tant de la Cort espanyolacom dels seus propis terrors,continua la seva producció icercant, sense aturar, novesvies d’expressió.
  106. 106. La lletera de Bordeus  La tranquil·litat de la nova vida en l’exili li afavoreix un nou període creador , que anuncia el que després serà l’impressionisme.  Aquest llenç és fruit d’aquestes investigacions. Presenta un estil absolutament solt. És el seu darrer quadre i una obra més lineal.  Transmet una gran calma, pau i tranquil·litat, després de tantes obres dramàtiques i obscures.  La imatge de l’al·lota retallada sobre el cel, torna La lletera de Bordeus treure el seu antic colorit (1825-27) (cartons), pintura que torna Oli sobre llenç estar impregnada de color i (74 x 68 cm)Museu del Prado, Madrid de llum.
  107. 107. LITOGRAFIES Realitza la col·lecció de litografies (4 lamines) titulades «ELS TOROS DE BORDEUS» i altres dibuixos i gravats.
  108. 108. GOYA LITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).- Goya també va utilitzar, al final de la seva vida, la tècnica de la LITOGRAFIAque utilitza com a matriu la pedra.
  109. 109.  A la sèrie de gravats La Tauromàquia, de caràcter popular, recrea una de les seves afeccions preferides: el tema dels braus.  En aquesta sèrie mostra una gran capacitat per captar el moviment, LITOGRAFIA l’emoció de la cursa, i la va realitzar, especialment, durant el seu exili a (planxa matriu de pedra). Bordeus.
  110. 110. Entreteniment espanyol, de la sèrie sobre “Tauromàquia”
  111. 111. El Morisc Gazul és el primer en llençar braus en regla 1815-16
  112. 112. Atreviment de Juanito Apiñani en el “coso” de Madrid
  113. 113. El brau i el toreroLITOGRAFIA (planxa matriu de pedra).
  114. 114. AUTORETRATS1773 1783  Els autoretrat que pinta són, sobretot, d’edat avançada, que revelen un home de personalitat introvertida en la intensitat de la seva mirada.1795 1795
  115. 115.  Es pinta com un home del poble, sense mostrar la seva fama o èxit. Autoretrat de 1790
  116. 116.  El 14 de novembre de 2006 fou robat el quadre de Goya “Los niños del carretón”, propietat del Museu d’Art de Toledo (Ohio, EUA), quan era traslladat a una exposició en Nova York. Fou recuperat en Nova Jersey sis dies després.
  117. 117. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  118. 118. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  119. 119. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  120. 120. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. LaRestauració. Absolutisme contra liberalismeL’any 1815 Napoleó és derrotat, definitivament, a la batalla deWaterloo. Acaba l’Imperi napoleònic i comença una nova etapa a totEuropa que s’anomena la Restauració (1815-1848).
  121. 121. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contraliberalismeRestauració (1815-1848): Representants dels països guanyadors (Rússia, Prússia, Àustria i GranBretanya) es van reunir en el Congrés de Viena, on es va decidir: Restauració de lAntic Règim i de les monarquies absolutesexistents abans de l’ocupació napoleònica i derogades perNapoleó, en els països europeus. Un nou mapa polític que torni a les fronteres d’abans del’Imperi napoleònic, per tal de mantenir un equilibri europeu. Lluitar contra el liberalisme: la doctrina liberal serà ignorada.
  122. 122. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contraliberalismeA part, el Congrés de Viena decidí crear un mecanisme de defensa, La Santa Aliança, que actuariamilitarment en aquells països on els monarques tinguessin problemes amb els liberals. Es tractava demantenir a sang i foc l’Antic Règim contra les revolucions liberals.
  123. 123. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)Introducció. La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contraliberalismeLa Restauració va suposar: A nivell europeu és el període de temps que va de la caiguda de Napoleó (1815) fins la revolucióliberal de 1848 (la Primavera dels pobles), per tant comprèn les tres revolucions liberals burgesesdel segle XIX (1820, 1830 i 1848). A nivell espanyol és el període on tornen els borbons després de la caiguda del sexennirevolucionari, que va suposar la guerra del Francès (1808-1814), les Corts de Cadis i “La Pepa”.
  124. 124. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)La situació europea: la caiguda de Napoleó. La Restauració. Absolutisme contra liberalismeEl regnat de Ferran VII està dividit en 3 fases:  Sexenni absolutista (1814-1820).  Trienni liberal (1820-1823).  Dècada ominosa, obscura o absolutista (1823-1833).
  125. 125. BLOC II. TEMA 6/1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788/1808-1833)INICI EDAT CONTEMPORÀNIA TEMA 6.- La crisi de l’Antic Règim (1788/1808-1833) 6.1.- Antic Règim i liberalisme (capitalisme). 6.2.- El regnat de Carles IV (1788-1808) i la crisi de monarquia absoluta. 6.3.- La Guerra del Francès (1808-1814) o de la Independència. 6.3.1.- La monarquia de Josep I (1808-13). 6.3.2.- Les noves forces polítiques. 6.3.3.- El desenvolupament de la guerra. 6.4.- La Revolució liberal (1810-1813): l’obra de les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 6.4.1.- La formació de les Corts. 6.4.2.- La tasca legislativa de les Corts de Cadis: el primer liberalisme espanyol. 6.5.- El regnat de Ferran VII (1814-1833): Sexenni absolutista, Trienni liberal i Dècada absolutista. 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic. 6.6.- La independència de les colònies americanes.
  126. 126. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTAEDAT CONTEMPORÀNIA 6.5.1.- El retorn a l’absolutisme (1814-1820). 6.5.2.- El Trienni liberal (1820-23). 6.5.3.- La Dècada ominosa o absolutista (1823-1833). 6.5.4.- El conflicte dinàstic.
  127. 127. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)SEXENNI ABSOLUTISTA, TRIENNI LIBERAL I DÈCADA OMINOSA O ABSOLUTISTA
  128. 128. 6.5.- EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)
  129. 129.  Es nota que el pintor no sent apreciació pel príncep Ferran, per la qual cosa el pinta més bé lleig, igual que a la reina. Realcen els colors vius (roig i groc) de la vestimenta, així com el daurat de les condecoracions, en comparació als obscurs del fons. El representa amb una expressió altiva i de superioritat. El príncep Ferran
  130. 130. Ferran VII amb mantell de rei  Després de la guerra, tot i que havia estat retratista de Josep Bonaparte, Ferran VII li va tornar a oferir el lloc de pintor de cambra, però, liberal convençut, els excessos de l’absolutisme el van portar a aïllar-se de qualsevol tracte mundà. RETORN DE FERRAN VII: segona crisi
  131. 131. Processó de flagel·lants (1812-1814)
  132. 132. Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y LucientesTribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm)Real Academia de San Fernando, Madrid Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Elsresignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que elsenvolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats,els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antiguessimbolitza que Espanya és retrògrada.
  133. 133. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)En aquest context europeu, el 22 de març de 1814, Ferran VII torna a Espanya per València, envirtut del tractat de Valençay, signat entre Napoleó i Ferran VII (11 de desembre de 1813)mitjançant el qual Napoleó li torna la corona a Ferran VII i aquest és alliberat i pot tornar a Espanyacom a rei legítim.
  134. 134. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)La regència i les Corts ordinàries eren lesmàximes autoritats del país i la intenciódels diputats de Cadis era fer jurar,immediatament, al rei la Constitució de1812, però no la va firmar, perquè quanretorna Ferran VII es va produir ladenominada reacció absolutista. La situació fou la següent: - Rep mostres d’un enorme fervor popular: manifestacions d’estima i de suport, perquè Ferran VII tornar a Espanya com “el desitjat”pel poble. - Els liberals de les Corts de Cadis l’adverteixen de què no el nomenaran rei fins que no juri la Constitució, però...
  135. 135. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Ferran VII rep el recolzament dels sectors més conservadors del país: noblesa i clergat que volientornar als privilegis de l’Antic Règim.- 69 diputats realistes de Cadis, que estaven a favor de l’absolutisme del monarca, signen eldocument anomenat “El Manifest dels Perses” (abril de 1814), mitjançant el qual demanaven al reil’abolició de tots els canvis que s’havien fet a Cadis.
  136. 136. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament(el general Elio es pronuncia a prop de València).- La bona rebuda del poble (Ferran VII el Desitjat o “Vivan las Caenas”), i la situació europeaanimaren al rei a ignorar tot el que s’havia aconseguit fins al moment a Cadis, inclosa la Constitució,i governarà com a monarca absolut (1814-1820, sexenni absolutista).
  137. 137. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Aprofitant aquesta conjuntura, els militars absolutistes s’ofereixen al rei per fer un pronunciament(el general Elio es pronuncia a prop de València).General Francisco Javier Elio, capità general deValència i Múrcia després de la retiradanapoleònica. Va reprimir durament als liberals,que el varen deposar i empresonar després eltriomf de la revolució de 1820 i fou condemnat agarrot vil el 4 de setembre de 1822. Sota el seucomandament fou afusellat el soldat de AyeloJosé Juan el 11 de setembre de 1817.
  138. 138. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- El 4 de maig de 1814 es produeix un cop d’estat del monarca, perquè fent creure que acceptava laconstitució (TRAÏCIÓ), el primer decret que va firmar Ferran VII com a rei, una vegada a Espanya, foula abolició de la Constitució de 1812 i declara nul·la i sense efecte tota l’obra legislativa, els Decretsaprovats pels diputats de Cadis durant la guerra del Francès, ja que té el poder executiu i contava ambl’ajuda de la Santa Aliança per enfrontar-se a les futures revolucions. “Por tanto, habiendo oído lo que unánimemente me han informado personas respetables por su celo y conocimientos, y lo que acerca de cuanto aquí se contiene se me ha expuesto en representaciones, que de varias partes del reino se me han dirigido, en las cuales se expresa la repugnancia y disgusto con que así la constitución formada en las Cortes generales y extraordinarias, como los demás establecimientos políticos de nuevo introducidos, son mirados en las provincias; los perjuicios y males que han venido de ellos, y se aumentarían si yo autorizase con mi consentimiento, y jurase aquella constitución; conformándome con tan decididas y generales demostraciones de la voluntad de mis pueblos, y por ser ellas justas y fundadas, declaro que mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución ni a decreto alguno de las Cortes generales y extraordinarias, a saber, los que sean depresivos de los derechos y prerrogativas de mi soberanía, establecidas por la constitución y las leyes en que de largo tiempo la nación ha vivido, sino el de declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún valor y efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubieran pasado jamás tales actos, y se quitasen de en medio del tiempo alguno, y sin obligación en mis pueblos y súbditos, de cualquiera clase y condición, a cumplirlos ni guardarlos. Y como quien quisiera sostenerlos atentaría contra las prerrogativas de mi soberanía, declaro reo de lesa majestad a quien se atreviera o lo intentara, y que, como tal, se le imponga la pena de vida.” Dado en Valencia a 4 de mayo de 1814. YO, EL REY.
  139. 139. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- A Europa les potènciesabsolutistes vencen aNapoleó, restaurenl’absolutisme (Congrés deViena, 1815) i signen laSanta Aliança, a la qual sesuma Ferran VII: si unmonarca absolut és atacat, laresta de monarques absolutsacudiran en la seva ajuda.“LA SANTA ALIANÇA “ Ses Majestats l’emperador d’Àustria,el rei de Prússia i l’emperador de totes les Rússies:Art. 1.- Conforme a les paraules de les Sagrades Escriptures, queordenen a tots els homes mirar-se com a germans, els tresmonarques contractants romandran units pels lligams d’unafraternitat vertadera i indissoluble, i considerant-se com acompatriotes es prestaran en tota ocasió i en tot lloc assistència,ajuda i socors: considerant-se vers els seus súbdits i exèrcits coma pares de família, els dirigiran amb el mateix esperit de fraternitatque utilitzen per protegir la religió, la pau i la justícia.Art. 2.- En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre elsdits governs, ja sigui entre els seus súbdits, serà el de prestar-serecíprocament ajuda.”
  140. 140. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- La Restauració del rei en el poder suposa la tornada al’absolutisme i a l’Antic Règim, perquè els dies següents: Es restauren totes les antigues institucions i la legislació anterior a 1808. Restabliment del règim senyorial (feudalisme): els privilegis fiscals i jurídics, elsvincles i amortitzacions. Reimplantació del tribunal de la Santa Inquisició. Decisions acompanyades de l’inici de la repressió implacable contra els liberals,forçats a la clandestinitat o a l’exili.
  141. 141. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- El règim absolutista de Ferran VII hagué de fer front als següents PROBLEMES:  Comença la guerra i l’emancipació de les colònies americanes:  1810/1815. Formació de Juntes i revoltes independentistes.  1815/1818. La reacció espanyola sotmeté els independentistes.  1818/1824. Victòries dels americans i encadenament d’independències.- Llibertadors: Simón Bolívar, Hidalgo, José de San Martín.- Del procés d’emancipació de lescolònies americanes es derivà unenfonsament de la Hisenda espanyola,ja debilitada per la destrucció del país perla guerra del Francès (va ser una guerradura, la més dura des de feia segles),perquè ja no arriben vaixells plens d’or iplata d’Amèrica i i pel restabliment delsprivilegis a la noblesa i el clergat que faque no paguin impostos.- La càrrega fiscal va recaureexclusivament en els sectors populars(sobretot el camperolat), per la qual cosas’inicià un creixent descontent contra lapolítica absolutista.
  142. 142. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Davant aquesta situació, Ferran VII va elegircom a ministre d’Hisenda a Luís LópezBallesteros. La política econòmica,financera i restauradora que adoptà el ministreva ser proteccionista, que beneficiavasobretot a la indústria tèxtil catalana, peròperjudicava a l’agricultura.- Corrupció i incompetència política.- El problema rural: bona part de la guerrillaque abans lluitava contra els francesos,acabada la guerra es negarà a entregar lesarmes i ara, sense cap color polític, es dedica aassaltar caravanes, cortijos... Els guerrillers esconverteixen en bandolers. L’exèrcit no espodrà desmobilitzar i haurà de perseguir-los.
  143. 143. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Malgrat la repressió implantada pel règim de Ferran VII, un sector de la societat es comença aidentificar, progressivament, amb els liberals, i aquesta oposició liberal al règim es reorganitzà a travésde societats secretes com la maçoneria i, sobretot, de l’exèrcit: un ampli sector de militars, influïtspel contacte amb anglesos i francesos durant la Guerra del Francès, i se sentien atrets per lapossibilitat de tornar al règim constitucional mitjançant un pronunciament.- Descontentament generalitzat de la burgesia contra el monarca (en desacord amb la tornada al’absolutisme i de la societat estamental).
  144. 144. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)- Repressió del moviment liberal (del constitucionalisme); el liberalisme passa a la clandestinitat,ja que la majoria de la societat era absolutista i Ferran VII declara “reos de lesa majestad” a tots elsliberals, perseguint-los i condemnant-los a mort. Degut a la inferioritat numèrica dels liberals i a faltad’ajut del poble, s’han d’amagar i es reorganitzaran, utilitzant dos mecanismes per aconseguir el poder: 1.- Aparició de les societats maçòniques: societats secretes liberals crítiques iconspiradores (lliures pensadors, científics...).
  145. 145. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)2.- L’exèrcit espanyol, majoritàriament liberal, ajudarà als liberals a aconseguir el poder mitjançantcops militars, coneguts en el segle XIX, com a “pronunciaments”, per a obligar al rei a acceptar laConstitució, però fracassen tots fins a 1820. Per exemple, Espoz y Mina, Díaz Porlier, Lacy. Francisco Espoz y Mina Juan Díaz Polier Luís Lacy y Gautier
  146. 146. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) 2.- Cada cop que els liberals arribaren al poder va ser por cops d’estat i com a conseqüència d’això (el problema de confiar a l’exèrcit la lluita pel poder) la majoria dels principals governs i governants espanyols liberals dels segle XIX i fins al regnat d’ Alfons XII (29 desembre 1874 - 25 novembre 1885) tots foren militars, com per exemple:  Rafael de Riego  Baldomero Espartero  Ramón María Narvaez  Leopoldo O’ Donnell  Joan Prim i Prats  Francisco Serrano y Domínguez  Arsenio Martínez CamposLeopoldo O’ Donnell Rafael de Riego Baldomero Espartero Ramon Maria Narvaez Joan Prim i Prats Francisco Serrano Domínguez Arsenio Martínez Campos
  147. 147. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Els militars seran durant 50 anys els protagonistes de la vida política espanyola. Foren moltes les conspiracions, els intents de cops iels cops d’Estat durant el segle XIX. Entre 1814 i 1820, els 9 pronunciaments comptabilitzats tenien objectius pareguts, derrocar aFerran VII i instaurar el liberalisme. La llista és enorme:1r.- Milans del Bosch , pronunciament de València (17 març 1814).2n.- Francisco Espoz y Mina, pronunciament de Pamplona (25 setembre 1814).3r.- Juan Díaz Polier, pronunciament de la Corunya (19 setembre 1815).4t.- Vicente Richard, la famosa Conspiració del Triangle (21 febrer 1816).5è.- Lacy, Milans, Torrijos (el Triangle), pronunciament de Caldetas (4 abril 1817).6è.- Juan van Halen (21 setembre 1817).7è.- San Miguel y Valledor, la conjura del Palmar (8 juliol 1819).8è.- Joaquín Vidal , Lis y Calatrava, pronunciament de València (1 de gener de 1819).9è.- Quiroga i Riego, de Cabezas de San Juan (1 gener 1820). Francisco Espoz y Mina Juan Díaz Polier Luís Lacy y Gautier
  148. 148. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Juan Díaz Polier
  149. 149. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)El país, acabat de sortir d’una guerra i sense els recursos d’Amèrica, es troba desfet i en la ruïna,cal trobar una solució: el rei proposa que els privilegiats paguen impostos, però aquests es neguen,els camperols i burgesos no volen a pagar les velles rendes i tributs, i la burgesia liberal demana latornada a la Constitució liberal de Cadis.
  150. 150. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Les reformes il·lustrades no són acceptades pels absolutistes, però sense reformes l’absolutisme nopodia sobreviure.
  151. 151. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments mésimportants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que vanser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciamentmilitar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a lescolònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa. Luís Lacy y Gautier Antonio Gisbert Pérez (1834-1901) Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888) (detall) Llenç: 390 x 600 cm Número d’ inventari: 4348
  152. 152. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)Així, entre 1814 i 1820 hi hagué diversos pronunciaments fracassats. Un dels pronunciaments mésimportants contra Ferran VII va ser el del general Lacy, Milans i Torrijos (1817) a Catalunya, que vanser empresonats al castell de Bellver. Finalment, en gener de 1820, va triomfar el pronunciamentmilitar liberal del coronel Riego, al capdavant de les tropes que havien de sufocar les rebel·lions a lescolònies, cosa que endinsa el regnat de Ferran VII en la segona etapa. Rafael de Riego
  153. 153. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820) Antonio Gisbert Pérez (1834-1901) Afusellament de Torrijos i els seus companys en les platges de Màlaga (1888) (detall) Llenç: 390 x 600 cm Número d’ inventari: 4348Obra encarregada durant la regència de la reina Maria Cristina pel govern de Sagasta. El tema és l’afusellament de José MaríaTorrijos (1791-1831) i els seus companys; és un manifest polític, un al·legat a favor de les llibertats i contra l’autoritarisme. Dosanys després, fou instal·lat en l’antic Museo d’Art Modern (actual Museu del Prado). Torrijos va tenir un paper important durantel Trienni liberal i va arribar a ser Ministre de la Guerra, es va exiliar en 1823 a causa de la instauració de l’absolutisme perFerran VII. L’aferrissada persecució contra tots els liberals va acabar amb la vida de Torrijos. Exiliat en Anglaterra pensava encóm rebel·lar-se i enderrocar al rei absolutista i fou traït pel governador de Màlaga, qui li havia promès que si tornava ambcinquanta homes se li unirien les tropes de la ciutat a l’aixecament; l’embarcació fou abordada per l’exèrcit espanyol en la costade Fuengirola (Màlaga), foren apressats i afussellats en la mateixa platja el 11 de desembre, acusat d’alta traïció i conspiració. Elquadre recull el moment en què, vora el mar uns quants presos en fila (Torrijos en el centre, ferma amb força les mans dels seuscamarades) es preparen per a l’execució, mentre en primer terme jeuen els primes caiguts.
  154. 154. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
  155. 155. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)AFUSSELLAMENT DE TORRIJOSLa mort del militar causà grancommoció en els cercles intel·lectualsdel país, i un conegut poeta liberalespanyol, li dedicà versos:Helos allí, junto a la mar bravía,cadáveres están, ¡ay!, los que fueronhonra del libre y con su muerte dieronalmas al cielo, a España nombradía.Ansia de patria y libertad henchíaSus nobles pechos que jamás temierony las costas de Málaga los vieroncual sol de gloria en desdichado día.Españoles, llorad; mas vuestro llantolágrimas de dolor y sangre sean,sangre que ahogue a siervos y opresores,y los viles tiranos, con espantosiempre, delante amenazando veanalzarse sus espectros vengadores.
  156. 156. MAPA 12.- GUERRA DEL FRANCÈS (model 17)
  157. 157. 6.5.1.- RETORN DEL REI I REACCIÓ ABSOLUTISTA (1814-1820)
  158. 158. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Després de tota una sèrie de pronunciaments liberals fracassats, l’1 de gener de l’any 1820, el coronelRafael de Riego, al capdavant de les tropes apunt de ser embarcades per lluitar contral’emancipació de les colònies americanes, va fer un pronunciament militar a Cabezas de San Juan(Sevilla) que triomfà. “El ejército nacional, al pronunciarse por la Constitución de la Monarquía Española, promulgada en Cádiz y por sus legítimos representantes no trata de ningún modo de atentar a los derechos del legítimo monarca que ella reconoce; más, convencido de que todas las operaciones de su Gobierno, por una fatalidad tan funesta como incomprensible, sólo han contribuido a hacer desgraciada a una Nación, que hizo tantos sacrificios por sancionarla, cree que sólo este pronunciamiento puede salvarla, tanto a ella como a su príncipe, del estado de nulidad en que se encuentra. Soldados, mi amor hacia vosotros es grande. Por lo tanto, yo no podía consentir, como jefe vuestro, que se os alejase de vuestra patria, en unos buques podridos, para llevaros a hacer una guerra injusta al Nuevo Mundo; ni que se os compeliese a abandonar vuestros padres y hermanos, dejándolos sumidos en la miseria y la opresión. Vosotros debéis a aquellos la vida, y, por tanto, es de vuestra obligación y agradecimiento el prolongársela, sosteniéndolos en la ancianidad; y aun también, si fuese necesario, el sacrificar las vuestras para romperles las cadenas que los tienen oprimidos desde el año 14. Un rey absoluto, a su antojo y albedrío, les impone contribuciones y gabelas que no pueden soportar; los veja, los oprime y, por último, como colmo de desgracias, os arrebata a vosotros, sus caros hijos, para sacrificaros a su orgullo y ambición. Sí, a vosotros os arrebatan del paterno seno para que en lejanos y opuestos climas vayáis a sostener una guerra inútil, que podría fácilmente terminarse con sólo reintegrar sus derechos a la Nación española. La Constitución, sí, la constitución basta para apaciguar a nuestros hermanos de América. Proclama del ejército de Cádiz en 1820 (…)
  159. 159. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Davant la passivitat de les autoritats, el pronunciament liberal va ser secundat a diverses ciutats,unint-se l’exèrcit espanyol.
  160. 160. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Després de tres mesos de lluita i confusió, en març de1820, Ferran VII es va veure obligat a acceptar elstriomf del pronunciament, però no se’n va, i va haverde jurar la Constitució de 1812 i convoca Corts,s’obri així un període de govern liberal que va durartres anys, mentre deia: “Caminemos todos juntos, y yoel primero, por la senda del constitucionalismo.” Aixíva començar el Trienni liberal.“Mientras Yo meditaba maduramente, con la solicitud propia de mi paternal corazón las variaciones denuestro régimen fundamental que parecían más adaptables al carácter nacional y al estado presente de lasdiversas porciones de la monarquía española, así como más análogas a la organización de los pueblosilustrados, me habéis hecho entender vuestro anhelo de que se restableciese aquella Constitución, que entreel estruendo de las armas hostiles, fue promulgada en Cádiz el año 1812. (…) He jurado esta Constituciónpor la cual suspirabais y seré siempre su más firme apoyo (…). Marchemos francamente, y yo el primero porla senda constitucional”. Manifiesto Regio de Fernando VII (10 de marzo de 1820).
  161. 161. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  162. 162. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  163. 163. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniFerran VII es converteix en monarca constitucional, va haver de nomenar un nou govern i convocaeleccions a Corts.
  164. 164. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)
  165. 165. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniLes eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen govern i duran a terme unaimportant obra legislativa.
  166. 166. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienni. Les eleccions donen la victòria majoritàriament als liberals, que formen governi duran a terme una important obra legislativa.
  167. 167. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis.
  168. 168. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23) Al·legoria“Constitució 1812”
  169. 169. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme. Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les sevespropietats. Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries). Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyoriusjurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i elscamperols en arrendataris). Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra). Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi hauràcensura a l’hora de publicar. Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista). Ordenació del sistema educatius (secularització). Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals. Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertatd’oficis, de treball, d’indústria. Modernització política i administrativa, crearen un codi penal. Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensarles reformes liberals. En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.
  170. 170. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme. Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les sevespropietats.
  171. 171. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Supressió de tot tipus de mayorazgo, de lavinculació de terres (comunals i nobiliàries). Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, aboliciódel règim senyorial (dels senyorius jurisdiccional,la terra es converteix en propietat privadacapitalista de la vella noblesa i els camperols enarrendataris). Reforma fiscal (impostos indirectes, contribucióúnica sobre la terra). Proclamació de drets i llibertats individuals:llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi hauràcensura a l’hora de publicar. Decreten una amnistia pels liberals (reprimitsdurament durant el sexenni absolutista). Ordenació del sistema educatius (secularització).
  172. 172. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals.
  173. 173. Tribunal de la Santa Inquisició EL TRIBUNAL DE LA SANTA INQUISICIÓN Francisco de Goya y LucientesTribunal de la Santa Inquisició (1812-19) Oli sobre taulell (46 x 73 cm)Real Academia de San Fernando, Madrid Després del retorn del rei i quan va ser citat davant el Tribunal de la Inquisició. Elsresignats acusats, seguts enfront dels jutges, amb capells cònics i les flames que elsenvolten, símbol del seu destí. La figura del púlpit llegeix, de memòria i amb els ull tancats,els càrrecs: “El sistema és cec davant la justícia”. El secretari vestit amb robes antiguessimbolitza que Espanya és retrògrada.
  174. 174. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Liberalització de la indústria i el comerçamb la supressió dels gremis i de duanes:llibertat d’oficis, de treball, d’indústria. Modernització política i administrativa,crearen un codi penal.  Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensar les reformes liberals.  En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.
  175. 175. 6.5.2.- El TRIENNI LIBERAL O CONSTITUCIONAL (1820-23)Mesures del trienniTorna a entrar en vigor la Constitució de 1812 i el nou règim intentà, amb grans dificultats, reposarla majoria dels decrets liberals aprovats per les Corts de Cadis, per exemple: Desamortització eclesiàstica: venen les terres dels monestirs i disminueixen el delme. Aprovaren una sèrie de prohibicions legals per evitar que el clergat pogués incrementar les sevespropietats. Supressió de tot tipus de mayorazgo, de la vinculació de terres (comunals i nobiliàries). Liquiden el feudalisme al camp, és a dir, abolició del règim senyorial (dels senyoriusjurisdiccional, la terra es converteix en propietat privada capitalista de la vella noblesa i elscamperols en arrendataris). Reforma fiscal (impostos indirectes, contribució única sobre la terra). Proclamació de drets i llibertats individuals: llibertat de premsa i d’impremta, ara no n’hi hauràcensura a l’hora de publicar. Decreten una amnistia pels liberals (reprimits durament durant el sexenni absolutista). Ordenació del sistema educatius (secularització). Abolició de la Inquisició: supressió de les ordres monacals. Liberalització de la indústria i el comerç amb la supressió dels gremis i de duanes: llibertatd’oficis, de treball, d’indústria. Modernització política i administrativa, crearen un codi penal. Reorganització de l’exèrcit i creació de la Milícia Nacional (integrades per voluntaris) per a defensarles reformes liberals. En definitiva, transformació de l’economia feudal en capitalista.

×