1. LES TIC I LA NORMATIVA:
Les TIC estan presents en el nou currículum de l’ESO i en el de batxillerat.
Aquest tipus de recurs està inclòs en la programació de la meva especialitzat docent: les Ciències
Socials, de tal manera que he fet un petit recull intentant respondre al primer exercici que se’ns
planteja.
Es troben recollides en els objectius generals de l’ESO de les Ciències Socials:
Utilitzar de manera responsable i creativa les TIC i altres mitjans d'informació i comunicació com a
eines per obtenir i processar informació diversa per a la resolució de demandes específiques, aplicant
instruments d'anàlisi de les fonts utilitzades.
En els objectius de l’ESO per etapes:
Cerca, anàlisi i contrast d'informacions estadí tiques, gràfics i mapes, especialment amb suport TIC.
s
En la elació que han de tenir les Ciències Socials amb d’altres matèries:
Ús d'instruments TIC amb tècniques per dibuixar, mesurar i calcular.
En el criteris d’avaluació de l’ESO:
Interpretar diverses fonts d'informació escrites, materials i iconogràfiques i comunicar la informació
obtinguda de formes diverses, incloses les TIC i mitjançant el treball cooperatiu, especialment a través
de descripcions, síntesis i esquemes explicatius que relacionin causes i conseqüències dels fets.
En les competències bàsiques que han d’assolir els alumnes en acabar l’ESO:
 Des del punt de vista de les competències metodològiques:
Buscar, obtenir, seleccionar, organitzar i interpretar la informació a partir de fonts diverses (directes i
indirectes, escrites, gràfiques, audiovisuals, i amb diferents suports, especialment els relacionats amb
les TIC).
 Des del punt de vista de les competències comunicatives:
Adquirir habilitats comunicatives en situacions d'interacció oral, d'exposició i comunicació de
resultats i de debats oberts o reglats.
D’altra banda la normativa també recull un aspecte important que s’ha tractat al llarg d’aquest mòdul:
la manera en què aprenen els alumnes i la manera com ensenyem la nostra disciplina. En aquest
sentit la normativa diu:
“La matèria de Ciències socials, geografia i història ha de preparar a l'alumnat perquè
reflexioni sobre el seu propi procés d'aprenentatge. Quan l'alumnat pren consciència del que
sap o creu saber, i és capaç de comunicar-ho, està en disposició de compartir-ho amb els
altres i, si escau, de modificar-ho. Aquest és un procés reflexiu a partir del qual l'alumnat
reconstrueix el seu propi aprenentatge i es dota de coneixements i habilitats per trobar

2. respostes vàlides i coherents als interrogants que es formula i als problemes que se li
plantegen.”
Aquest és un aspecte de la normativa que, des del meu punt de vista i fent autocrítica, més ens costarà
las professors.
ACTIVITAT EN LES QUE APLICAR LES TIC:
D’alguna manera ja fa anys que utilitzo les TIC en els processos d’aprenentatge. Ara bé, com les
utilitzo? Hi ha diverses maneres de fer-ho. D’una banda utilitzant-les con una eina més del procés
d’aprenentatge dels alumnes, de la mateixa manera que utilitzaríem, poso per exemple, una pissarra.;
o bé aprofitar-les per introduir el treball cooperatiu en les formes d’ensenyament-aprenentatge de les
nostres matèries.
Haig de reconèixer que pertanyo, en gran mesura, al primer grup de professors. En les meves classes
d’Història de l’Art faig servir el canó de projecció que està connectat a un ordinador en xarxa i amb
com feia servir, fa uns anys, el projector de diapositives. És veritat que ara em connecto al Google per
buscar les imatges i que passo alguna presentació dels temes en Power Point o bé utilitzant les que ja
estan a disposició dels professors en accés per internet en webs o, més modernament, blogs com el
comegut de “Web de les Ciències Socials”. Però no passo de ser un mer utilitzador de les noves
tecnologies com a una eina més.
Per a mi el veritable problema de la utilització de les TIC i el seu encaix en el processos
d’ensenyament-aprenentatge i la seva utilització per part del professorat radica en què es vol
incloure, al mateix temps que les TIC, un nou mètode d’ensenyament basat en el treball cooperatiu.
Aquest tipus de treball té molts avantatges però també inconvenients. Pot ser ara no és el moment per
entrar-hi a comentar-los, però com a professor de Ciències Socials que sóc no puc deixar d’analitzar
aquesta qüestió. Què és el que busquem? La utilització, només, de les TIC en el processos
d’ensenyament-aprenentatge? O bé, la introducció d’una nova metodologia d’ensenyament que
estigui més en relació amb els nous temps, entesos aquests nous temps com a noves tecnologies?
Si és això últim el que es pretén s’ha de dir clarament, sense subterfugis, però entenc que són dos
coses diferent. Una la utilització de les TIC; una altra el canvi de metodologia d’ensenyament.
No voldria que el que acabo d’expressar s’entengui com una crítica, ben al contrari. El que passa és
que em costa de veure que aquest treball cooperatiu sigui la panacea o la millor solució per portar a
terme unes classes. Jo ho veig com un mètode més en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
D’altra banda, la feina de creació de materials per part de la comunitat d’internautes el l’elaboració
de continguts, aquest cooperació social, em fa més por que una pedregada. Atès que navegant per la
xarxa es poden trobar informacions que no tenen cap mena de validesa científica. És clar que això ho
podem trobar, també, amb el llibre imprès, però el paper que tenen els editors, els responsables de
programació de les Universitats o de les institucions educatives dels treballs donen una certa garantia.
LES TIC I ELS CENTRES:
La meva experiència és que els centres i el departament estan fent grans inversions en l’adequació de

3. les aules i dels espais a les TIC.
El meu centre, per exemple, té ordinador connectat a xarxa i internet i a un canó de projector en totes
les aules de batxillerat i en totes les aules especials. Disposem d’equips mòbils configurats per
ordinadors portàtil i canó de projecció a tots els seminaris i/o departament.
Em consta que hi ha centre pilot d’experiències noves en la introducció de les TIC: pissarres digitals,
etc.
El veritable problema en l’aplicació de les TIC radica en la formació del professorat i que hi hagi un
veritable interès a introduir-les, i aquest interès no existirà si no en veuen clarament els avantatges de
la seva utilització.