non comercial ussualy only educational

1. Ca nostra
Avui comencem per la conquesta de l'illa d 'Eivissa. Per això necessitem
centrar-nos en fa uns anys cap enrere.
Eivissa va ser conquerida pels cartaginesos a l'any 654 a. C , pels romans
a l'any 123 a.C, pels àrabs a l'any 9 d . C i per últim pels catalans a l'any 1235.
Anys aquells molt violents com és d’imaginar que arribin altres cultures i
s’imposin. Tots ells d'alguna manera han deixada la seva empremta en la nostra
illa: formes de viure, d'organitzar-nos, muralles, vestits, menjars, la llengua...
però anem a deixar la conquesta i ens centrarem en la construcció de les cases
pageses.
Les cases eivissenques eren amb terrats plans per afavorir la recollida de
la pluja, murs molt gruixuts amb poques i petites finestres. Es pot dir que eren
bioclimàtiques, és a dir que rebien el sol a l'hivern i l'ombra a l'estiu , estaven
orientades al sud per poder captar tots els raigs de sol a l'hivern. Presenten
volums cúbics. La gran majoria de d'elles solien ser d'una sola planta. Les parts
més importants són :
 El tanco: tancat petit que hi ha al costat d'una casa de camp. Serveix per
plantar i està envoltat de pedres.
 La cuina: és la part més important de la casa, està situada a un dels
costats de la casa, normalment a prop del porxo .
 El tegell: són peces petites de fusta que serveixen per sostenir una
teulada perpendicularment.
 El porxo: és el punt entremig entre l'exterior i l'interior.
Altres construccions molt típiques però per fora eren es trull, la casa de vi, la
casa de la matança, la casa del molí, el pou i l’hortet.

2. Cal destacar la vida que es feia al voltant del porxo o cuina. On es reunia la
família per a tractar el que recollien de les feixes, l’horta però també on
menjaven i es reunien en les celebracions.
La casa es construïa quan una parella es casava i ho feien amb ajuda dels
veïns. Per això es deia el casament. En origen només era la cuina, porxo i una
cambra. Segons creixien les necessitats de la família sobre tot amb l’arribada
dels fill la casa anava creixent també. Afegint altres cambres.
Les cases eivissenques s'agrupen dins dels municipis. Un municipi és una
divisió territorial on sol haver un ajuntament que el dirigeix i administra el
poble, aquesta persona és l'alcalde, o alcaldessa. Aquest territori es divideix en
vendes i aquestes s'agrupen en parròquies. La diferencia entre municipi i poble
és la existència d'església i ajuntament als municipis.
Una altra construcció important són les torres de defensa dels segles XVI i
XVIII. Algunes d'elles estaven a l'interior a alguna casa pagesa. Es varen
construir per vigilar i controlar la costa dels atacs dels pirates i els corsaris
(pirates nombrats pel rei per a protegir l'illa). Estaven sempre habitades per
guardes que constantment vigilaven el mar. Per avisar a la població que
s'atracava perill feien fum i per la nit encenien foc. Les torres dels costats ho
veien i també feien fum o foc i així successivament fins que totes les torres de
defensa es connectaven. Aquestes torres principalment són rodones revestides
de pedra, amb una única entrada en alt i petites finestres per a poder disparar
des de dintre. Però pel que fa a les que es troben a les cases pageses poden ser
rodones o quadrangulars i normalment tenien dues plantes, pràcticament
construïdes per en Joan Ballester.
A la planta baixa no hi havia porta i per entrar era necessari escalar, però
ara si que hi ha porta en les que s'han convertit en museus.

3. Algunes de les torres costaneres són: Cap des Jueu que va inspirar la
novel·la “los muertos mandan” de Blasco Ibáñez, de Compte, del Carregador de
sa Sal Rossa pot ser la de més capacitat ja que intentà protegir als
treballadors de la recol·lecció de la sal, de s’Espalmador, del Port de Portinatx,
de la Gavina, de Punta Prima, o la de ses portes entre altres.