1. EL MEU POBLE: ORISTÀ PATRIMONI CULTURAL I ARTÍSTIC

2. SITUACIÓ

3. ORISTÀ Població: 586 habitants Superfície (km²): 68,5 km² Densitat de població: 8,6 habitants/km² Comarca: Osona .

4. CASTELL DE TORNAMIRA Localització: en un petit turó a la dreta de la Riera Gavarresa, entre Oristà i La Torre. Tipus: castell, però avui és una casa de pagès de segona residència Època històrica: S XII Breu història: Aquest castell pertanyia a la famíla Montcada(1120-1350), llavors va passar en successió als senyors de Cabrera, i el 1386 el rei en va assumir la jurisdicció. El terme l’administraven cavallers secundaris, com els Tornamira. Descripció física: Aquesta masia conserva en la seva estructura dues antigues torres rodones i alguna resta de mur de defensa, però en les últimes restauracions no s’ha vetllat prou per la seva conservació Curiositat o observació: Està en un turó elevat (526 m) es veu perfectament des de la Torre. Des d’allà domina la Vall de la Gavarresa, La Torre i Sant Sebastià.

5. ESGLÉSIA DE SANT ANDREU Localització: Plaça de l’església , al nucli urbà d’Oristà Tipus: Edifici religiós Època històrica: S. X, S. XVI i S.XVIII Breu història: Està documentada l’any 923 quan pertanyia al castell d’Oristà. Al S. XVI es van haver de fer Reparacions, es va renovar a finals del s. XVIII, dotant-la d’unes característiques entre barroques i neoclàssiques Descripció física: De planta rectangular. Té un petit campanar quadrat i amb la teulada piramidal.. Curiositat o observació: Té unes grans dimensions si tenim en compte el nombre d’habitants d’Oristà, però es que quan es va construir , a Oristà hi vivien prop d’un miler de persones.

6. LA CRIPTA Localització: Sota l’església de Sant Andreu Tipus: edifici religiós Època històrica: S.XI Breu història: Inicialment hi hagué una primera església pre-romànica, sota l’advocació de Sant Martí , les grans pedres que podem veure en la paret de l’altar vindrien a confirmar aquesta tesi; l’accés al temple es faria en aquell moment per la part baixa. El creixement d’Oristà demanaria una ampliació, que es faria ja amb la tècnica romànica, i donaria com a resultat un edifici possiblement de dues Plantes i/o nivells; l’accés al temple continuaria fent-se per la part baixa. Les obres fetes l’any 1.775 aprofitant la bonança econòmica i demogràfica, comportarien el cobriment de la cripta, i la dedicació del Nou temple a l’actual patró Sant Andreu. Descripció física: La Cripta és un espai de petites dimensions, format per tres naus, sis columnes i un petit altar amb dos vitralls d’alabastre al seu darrera. Curiositat o observació: Mossèn Àngel Franquesa va llegir un escrit que havia fet el Bisbe Pascual el 1358, després d’una visita al municipi, era una descripció detallada de la cripta i això el va fer decidir a buscar, amb l’ajuda del jovent del poble. Finalment la van descobrir i la van poder restaurar.

7. MUSEU DE TERRISSA CATALANA Localització: al costat de la cripta, a l’antiga rectoria Tipus: edifici popular Època històrica: S. XVII Breu història: l’edifici data del s. XVII, Originàriament era la rectoria. El 1981 s’hi va inaugurar el museu de TerrissaCatalana, al principi només ocupava dues sales dels baixos, actualment té més de 5000 peces i Ocupa 7 sales. Descripció física: Està totalment construït amb pedra,conserva una petita porta adovellada, que s’hi accedeix per unes escales, la mateixa entrada que ens porta a la cripta. Al costat dret sobresurt un semi-ciclindre. Té un terrat en forma circular. Curiositat o observació: Aquest Museu permet seguir l’evolució cronològica de la terrissa catalana des del segle IV fins al segle XX, destacant els objectes medievals. S'hi poden veure també eines de treball habituals d'un terrissaire.

8. Localització: Al cim d’un turó al nord del poble d’Oristà, al puig de Sant Joan Tipus: edifici religiós Època històrica: S. X, S XV, S XVII i S XVIII Breu història: Abans hi havia l’església de Sant Cristòfol, documentada des del 923, uns terratrèmols la van aterrar al S. XV i es va reconstruir, aprofitant antics elements de l’anterior. Descripció física: Es una petita construcció de planta rectangular amb un petit campanar d’estructura quadrada. Curiositat o observació: El 1525 s’extenia la pesta negra i el poble d’Oristà va fer la prometença a Sant Sebastià que si la pesta no travessava la Riera Gavarresa, llavors li construirien una església nova, com que la pesta no va afectar als habitants d’Oristà es va refer totalment l’església. Per Sant Sebastià es celebra una festa al poble i un cop a l’any es fa una arrossada popular a dalt a l’ermita. SANT SEBASTIÀ

9. EL SOLÀ Localització : al costat del nucli urbà d’Oristà Tipus: casa pairal. Època històrica : S. XVI, S.XVII i S.XX Breu història: Segons les dates gravades en els portals de la casa, la seva construcció és anterior al segle XVII. A finals del S. XX es va reformar totalment Descripció física: Planta rectangular, de grans dimensions. Façana amb portal adovellat, balcons al primer pis i finestres a dalt de tot. S’hi ha anat incorporant diferents edificis, porxo, el què abans havien estat coberts, ara són sales d’esbarjo. Té un jardí espectacular i una gran piscina. S’han conservat les voltes i les parets interiors, les portes són fetes amb grans blocs de pedra com a elements arquitectònics típics de la casa. Al darrera conserva una antiga torre. Curiositat o observació: Encara que és una casa de pagès , és enganxada al nucli urbà d’Oristà. Des de l’última reforma està dedicada exclusivament al turisme rural.

10. CAL TINT Localització: C/ de Vic,2 Tipus: construcció popular Època històrica: S XVIII Breu història: des de la seva construcció al S XVIII, no ha sofert cap modificació. Actualment està deshabitada. Descripció física: és una casa gran, de planta rectangular. Té un portal adovellat molt gran. Totes les finestres estan protegides per llindes de pedra. Per darrera té un jardí extens, que comunica amb les altres cases del voltant. Curiositat o observació: Pertany al Bisbat de Vic

11. Localització: C/ Vic Tipus: obra popular Època històrica: S. XVI, XVII, XX Breu història: Es va construir quan la família que vivia a una masia amb el mateix nom, van decidir venir a estiuejar a Oristà. Descripció física: S’hi pot entrar des del jardí, a la planta baixa, i des del carrer al primer pis, la vivenda pròpiament dita. S’ha reformat en diverses ocasions, però en el seu interior s’han respectat la llar de foc, voltes,... . Abans eren dues cases, ara només n'és una. Curiositat o observació: En les últimes reformes s’hi ha trobat cartes que daten d’abans del 1600, que donen informació de la família Boladeras CAL BOLADERAS

12. Localització: C/ de Vic, 13 Tipus: Obra popular Època històrica: S. XVIII Breu història: Les inscripcions i dibuixos de les llindes es conserven en molt bon estat i ens situen al 1723, hi figura el cognom Ordeig, posteriorment ha sofert reformes. Descripció física: És una casa de pedra, la façana és l’única part que conserva l’estil original. El gravat que es pot observar damunt la porta és una pala d’enfornar el pa i els pans a sobre, fa referència a l’ofici que feien. Curiositat o observació: Ara hi ha una botiga de comestibles. Les persones que hi viuen encara porten el cognom Ordeig. CAL PASTISSER

13. CAL CORREU Localització: C/ Vic, fa cantonada amb la plaça Tipus: Obra popular. Època històrica: S XVII Breu història: Data del 1695, es conserven els elements característics de les cases d’aquí, parets molt gruixudes, obertures petites, que entri la claror però aïllin del fred i de la calor. Descripció física : És un edifici que fa xamfrà , és de planta rectangular. La seva façana dóna pel carrer de Vic, hi ha una bústia de pedra amb una gran obertura. Alguna habitació encara està envoltada de pedres. Curiositat o observació: En una part dels baixos hi ha una sucursal de la Caixa de Manlleu.

14. CAL NOT Localització: Sortint d’Oristà, per la variant que porta a l’eix, a 250 m a l’esquerra Tipus: obra popular Època històrica: S. XVIII Breu història: Està construïda damunt d’un jaciment arqueològic d’uns 1700-1500 anys abans de Crist Descripció física: És una casa senzilla, de planta rectangular, sense altres elements afegits. Curiositat o observació: Cal Not, ara s’anomena Cal Rellotger.

15. LA QUINTANA “ foto” Localització: a 500 m de la carretera B-433,entre Oristà i la Torre Tipus: Casa de pagès aïllada, Època històrica: S. XVIII Breu història: Es va construir en una època d’esplendor econòmica al municipi. Està construïda amb molta pedra,el terra de la planta baixa és de lloses de pedra. Ha canviat de propietaris en diverses ocasions. Descripció física: Té grans dimensions, planta rectangular, tres plantes, a baix adaptat per a realitzar les feines relacionades amb el camp i la ramaderia, rebost, premsa de raïm i d’olives, graners, molí. La primera planta és l’habitatge dels amos i la segona planta l’habiten els masovers. Té un pou que s’hi accedeix des de la primera planta. Té una eixida molt gran. Grans portalades i finestres encarades cap al cantó de migdia.Té una església separada de la casa. Curiositat o observació: Els masovers que hi viuen fan tota la feina dels camps i tenen moltes vaques . Nosaltres hi anem cada any el dia del dijous llarder d’excursió

16. VILACENDRA “ foto” Localització: Des de la sortida 164 de l’eix transversal, direcció Oristà, en el km 5 es trenca a la dreta i ja es veu. Tipus: Casa de pagès, actualment s’utilitza per a convencions Època històrica: S. XVIII Breu història: Es va construir en una època d’esplendor a Oristà, s’hi havia fet poques reformes fins l’actualitat que ha canviat de propietaris i ha deixat de tenir la funció de casa de pagès, l’han restaurada aprofitant alguns elements arquitectònics originals però ha estat clarament reformada. Descripció física: És gran, consta de diferents edificis adossats a la casa principal, abans cadascun tenia una funció diferent, corral, pallissa, graner, actualment tots han estat restaurats i fan la mateixa funció. Curiositat o observació: Els camps del seu voltant ara són grans extensions de vinyes i oliveres. Anys enrere estaven destinats al coreu de cereals i farratges per als animals de la casa.

17. SANT NAZARI DE LA GARRIGA Localització: S’hi arriba pel carrer de la Ruixeda Tipus: Edifici religiós,església romànica Època històrica : S.XII Breu història: El primer document que en parla data del 1284, quan una de les membres de la comunitat de donades la va comprar. Depenia de la Parròquia de Sant Andreu d’Oristà. Descripció física: És una construcció de planta rectangular, amb un absis. A la façana hi té una porta amb un gran arc de pedra, al seu sobre una finestra en forma de creu, sobresurt un campanar d'espadanya. Curiositat o observació: Es va originar a partir de la transhumància, amb el pas dels anys ha anat perdent la seva importància. Està situada al costat del camí ramader que va d’Oristà cap a Oló. També hi passen cada vegada menys ramats.

18. MAS ROCAGUINARDA Localització: S’hi pot arribar des d’Oristà passant per la Quintana i Cal Miquelet o des de Sant Feliu, trencant sempre a l’esquerra Tipus: Casa de pagès Època històrica: S XVI Breu història: En els seus orígens havia estat un gran mas, gairebé una fortalesa, envoltada de bosc, camps i cingles. Descripció física: actualment presenta un estat de ruïna total, aixecada damunt la roca nua, amb un perfecte control dels camins que hi arriben, el mas devia ser una veritable fortalesa ja que encara per dins es poden veure les parets i voltes de pedra que en formaven part. Curiositat o observació : Hi va néixer el famós Bandoler Perot Rocaguinarda. Aquí hi va viure la seva joventut. Ens consta que a finals del s.XX va canviar d’amos i part dels elements arquitectònics més valuosos, de pedra i de fusta es van vendre.

19. Localització: Prop del mas Rocaguinarda Tipus: Estrats de roques naturals amb gravats Època històrica: S XVII - SXVIII Breu història: Era un lloc de refugi per al Bandoler Rocaguinarda i la seva quadrilla, també d’intercanvi de missatges com la mort d’un company, instruccions a seguir, ... Curiositat o observació: Diu la llegenda que hi havia un túnel que conduïa des del cingle fins a la casa de Rocaguinarda i que el bandoler així es podia evadir dels soldats que el buscaven. CINGLE DELS TRES CÒDOLS

20. Localització: Prop de Rocaguinarda Tipus: construcció popular, casa de pagès Època històrica : S XV!, S XVII i S XX Breu història : Els seus origens es remonten al s. XVI, es va reformar, afegint un cobert al S. XVII i al S. XX es va reformar i restaurar totalment. Descripció física: Es una masia petiteta, molt ben reconstruïda, amb edificis afegits. Hi ha un pou circular al bell mig de la casa. Ara aquest lloc es fa servir de rebost. Curiositat o observació : És propietat d’uns socis fundadors del MNAC. Quan vam anar a Rocaguinarda ens van ensenyar tota la casa i ens van explicar per què servien totes les antiguitats que hi tenen. CAL MIQUELET

21. Localització: pel camí de la ruxeda Tipus: casa de pagès, construcció popular Època històrica: S.XVII, S.XX Breu història: Fins a mitjans del segle XX es va utilitzar coma casa de pagès, ha estat molts anys tancada, a finals del s. XX es va reformar una mica i ara s’utilitza els caps de setmana com a segona residència. Descripció física: És una casa de planta quadrada, que al S.XX hi van construir un cobert enganxat a la paret dreta, on hi havia les corts dels animals i la pallissa. Actualment tant la casa com el cobert s’han adaptat es poden habitar.. Curiositat o observació: És una de les moltes masies del nostre municipi que només està habitada els caps de setmana i per les vacances. SOLÀ SEGALERS

22. Localització: Crta. B-433 km 4, a 1000 m Tipus: casa de pagès de construcció popular Època històrica: S. XVII, S. XVIII i finals del S. XX Breu història: Es va construir en una època de riquesa, ha sofert remodelacions, s’hi ha anat incorporant nous elements Arquitectònics segons les necessitats laborals, corral per les ovelles, coberts per la palla, graners, corts per vaques, porcs, conills, galliner,... Descripció física: És una gran construcció de planta rectangular, té a baix, dalt i dalt més alt. A baix en els seus orígens hi vivien els animals a dalt la família que portava la casa i a dalt més alt hi havia graners. Té una gran porta adovellada a la façana pel cantó de migdia, on també hi ha les principals obertures balcons i finestres. Té una església ben conservada. L'edifici està repartit en dues cases. Curiositat o observació: sempre ha estat habitada per famílies que han treballat a Pagès. VILARROGER

23. SANT SALVADOR DE SERRALLOPS Localització: Per la carretera de Casa Miquela, a l’alçada d’Alboquers. Davant el mas Santsalvador. Es troba a l’extrem E del terme, a més de 800 m alt. Tipus: construcció religiosa Època històrica: S XI Breu història: Documentada entre el 977 i el 1045, durant molts segles va dependre d’Olost, el 1878 va ser unida a Sant Jaume d’Alboquers, que a la vegaa depenia de Santa Eulàlia de Riuprimer. Actualment St Jaume d’Alboquers depèn de St. Bartomeu del Grau. Descripció física: És un petit edifici romànic, que conserva una pila baptismal del S XVII i el petit cementiri, també conserva l’absis i la capçalera antics i un campanar d’espadanya en una paret del costat Curiositat o observació: Des d’allà hi ha una vista magnífica. Les cases del costat també estan ben restaurades

24. EL CASTELL D’OLOST Localització: A Olost, al final de la recta de la carretera d’Oristà, cal trencar a l’esquerra uns 500m Tipus: Castell i dues masies adosades Època històrica: S XII , S . XV, S. XVII i S. XX Breu història: Les primeres referències escrites que en tenim constància són del 1155 en el testament de Ramon d’Olost, que deixa el castell a Guillem de la Guàrdia. El 1472 les guerres havien destruït l’edifici i es va tornar a refer, a partir d’aquí ha mantingut la mateixa estructura però s’hi han afegit dues masoveries enganxades al mateix edifici. Al llarg del S.XX ha sofert diverses reformes arquitectòniques. Descripció física: És un edifici de planta rectangular simple, té dues torres, sembla que la veritable torre de l’homenatge és la més antiga, la que es conserva a baix prop de la muralla, i que la que es veu darrera l’edifici és més nova. Curiositat o observació: És un edifici protegit consta en el BOE del 05/05/1949 És molt a prop d’Olost però és del municipi d’Oristà . Actualment és propietat d’una família d’origen àrab que és propietària d’altres castells de Catalunya. Una de les masoveries està destinada a turisme rural.

25. ERMITA DE SANT ADJUTORI Localització: Ctra d’Olost a Oristà, abans d’arribar a la casilla girar a la dreta Tipus: edifici religiós, ermita Època històrica: S XVIII i S XIX Breu història: Es va acabar de construir el 1717. El 1772 estava en tant mal estat que el bisbe va fer treure el Sant fins el 1780 en què es va acabar de restaurar. A partir d’aquí s’ha anat arranjant en diferents ocasions, la darrera vegada el 1989. Descripció física: Consta de la capella, amb un campanar d’espadanya, i la casa dels ermitans Curiositat o observació: Està dalt d’un turó, molt a prop d’Olost, des d’allà es veu perfectament aquesta població, tota la seva vall i també cap al sud es veu Sant Sebastià , que ens dóna la pista d’on es troba Oristà.