Breu introducció a les alqueries de l'Horta tradicional de Vila-real.

1. ALQUERIES DE LES SOLADES
De masos i alqueries.
Per començar a parlar de les Alqueries de les Solades caldrà primer explicar què entenem per
alqueria.
El Diccionari Català Valencià Balear de mossèn Alcover defineix l’alqueria com una «casa de
camp amb terra de conreu». Esta definició és molt semblant a la de Mas, definit com una «casa
de camp on habiten els conradors d’una finca rústica, i aquesta mateixa finca». La diferència
per tant entre una i altra se’n deriva de l’origen del mot; àrab en el primer cas i llatí en el segon.
El diccionari de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua però en dóna un significat lleugerament
diferent. Així defineix l’alqueria com una «explotació agrària tradicional integrada per una
casa de camp amb diverses dependències, amb terrenys de conreu especialment de regadiu»
mentre que mas el defineix com explotació agrària tradicional integrada per una casa de camp
amb diverses dependències i per les pastures, les terres de conreu i els boscos que té adscrits.
Així trobem que la diferència entre alqueria i mas no només és per l’origen etimològic de la
paraula sinó també pel lloc on està situada de manera que com ja apuntava Mundina al segle
XIX «en esta provincia se entiende por Alquería la casa destinada a los usos de labranza y que
radica en tierras de regadío o huerta; y Masía, Mas o Masada la casa enclavada en terreno de
secano»1
.
Esta és també la denominació tradicional a Vila-real on s’anomenen alqueries (i alquerietes) les
edificacions disperses existents a l’horta tradicional regada pel riu de Millars mentre que reben
l’apelatiu de mas (masada si és més gran i maset si és més menut) les construccions similars
edificades a les partides del secà tradicional. Seran per tant dos denominacions per a un únic
fenomen d’habitat dispers entre els nuclis de població concentrada.
Generalment les alqueries i masos han estat edificis grans, propietat de grans terratinents sovint
absentistes i on vivien els estatgers o casers que eren qui cultivaven les terres i cuidaven dels
edificis. Els propietaris tenien reservades les habitacions principals per a quan s’allotjaven en
elles, generalment a l’estiu.
Els casalicis mitjans normalment estaven habitades per famílies modestes que no disposaven de
casa al poble mentre que les construccions més menudes eren utilitzades com a habitatge
temporal durant els treballs agrícoles o a l’estiu per a fugir de la calor. Estes darreres seran
anomenades alquerietes o masets2
.
Però anem a fer un poc d’història i vore quan comencen a aparèixer les alqueries i masos a Vila-
real.
Abans de la conquesta cristiana a la Plana només hi havia una ciutat que meresquera eixe nom:
Borriana. Als voltants hi havia un seguit de castells o viles fortificades com Onda, Castelló o
Nules (l’actual Vilavella). Les terres de la Plana les treballaven llauradors que vivien en tota una
sèrie d’alqueries; és a dir, cases aïllades o, en la major part dels casos, grups d’unes poques
cases, i que no mereixien el títol de vila o ciutat.
Amb la conquesta i repoblació cristiana el poblament de la Plana canviarà radicalment i es
crearan noves viles, algunes de cap nou com Vila-real, i d’altres quasi com Nules i Castelló que
es refunden al pla defugint l’antic poblament encastellat.
Durant els primers anys de la conquesta i repoblament conviuran doncs algunes antigues
alqueries musulmanes amb les noves viles creades pels cristians (segurament damunt d’antigues
alqueries). Així dins del terme de Vila-real podíem trobar antigues alqueries escampades per
l’horta envoltades de terres de conreu que pertanyien a grans propietaris que no les cultivaven
directament. Estes aniran disminuint en dimensions i quantitat durant l’edat mitjana i moderna i
només a partir del segle XIX i XX se’n construiran de noves sent estes les que encara es
conserven3
.
1 Mundina (1873)
2 Traver (1909)
3 Benedito (1999)

2. Les alqueries de les solades.
Ara que ja tenim clar què és i què no és una alqueria cal delimitar l’espai que hem ressenyat: les
Solades.
A l’horta de Vila-real hi havia tres grans partides d’horta i tres més de secà. Les primeres eren,
de nord a sud, Solades, Carinyena i Cap de terme; i les segones Madrigal, Pinella i Pla Redó4
.
Trobarem alqueries a les tres primeres que conformen l’horta tradicional regada pel Millars. De
fet on més alqueries hi havia era a l’extrem sud del terme, a la partida de Cap de Terme, en ser
esta la més allunyada del nucli urbà. Al cap de Terme hi havia no només alqueries sinó també
pobles, grups de diverses cases pertanyents a un senyor com serà el cas de Bellaguarda,
Bonretorn i Bonastre que seran l’origen de l’actual municipi de les Alqueries5
.
Descomptant per tant Cap de Terme que ha esdevingut la major part del terme de les Alqueries
actuals resten dos partides d’horta: Solades i Carinyena. Les Solades s’estenen entre el riu de
Millars i el camí de Borriana mentre que Carinyena ho fa entre el camí de Borriana fins al riu
Sec.
Les Solades prenen el nom del caràcter al·luvial de la seua terra, situada a la vora del riu de
Millars6
i formada per les diferents solades de terra portades pel riu7
. Esta partida, prop de la
vila i a la vora del riu no és la què més alqueries ha tingut tradicionalment donada la proximitat
al poble que permetia desplaçar-se fàcilment a treballar la terra, tot i això encara queden algunes
alqueries grans i, sobretot, moltes alquerietes menudes escampades arreu de la mateixa tot i què
algunes com la de Ramos o la Maiorasga8
ja no hi són engolides pel creixement urbà. A més cal
destacar l’existència d’Horts, què és com s’anomenaven les alqueries més properes al poble i
destinades a un ús més residencial, de tots ells només dos han sobreviscut al creixement urbà.
1. ALQUERIES
1. Alqueria de la Monja.
L’alqueria de la Monja està situada a la partida de Solades, a prop del tercer sedeny i de l’actual
carretera de Vila-real a Borriana, i és una de les més antigues que resten encara en peu al terme
municipal9
. Dalt de la porta d’entrada hi ha la data de 1729, data d’una possible reforma per bé
que segurament part del casalici és del segle anterior.
La seua estructura és compacta però complexa, resultat de diferents ampliacions al llarg del
temps presentant per tant diferències constructives importants amb murs de tàpia valenciana10
,
maçoneria o rajola, i una distribució on es distingeix un habitatge més important per als amos i
un de més modest per als estatgers o arrendataris que treballaven les terres. A l’interior encara
conserva mostres de pintura mural en diverses estances de la zona més noble.
L’alqueria destaca per la seua forma massissa sobre les terres que l’envolten i va donar nom a
una subpartida de “l’alqueria de la Monja” ja des del segle XIX11
.
2. Alqueria del Rosari
4 Heredia (2009)
5 Ventura (2004)
6 Heredia (2009)
7 Segons el diccionari de l’AVL en la seua segona accepció, Solada és: «Part de terreny baix, de terra
grossa, que conté depòsits de materials procedents del pas de l'aigua.»
8 Antigament alqueria de Gamboa. La Maiorasga pren el nom de l’antiga propietària, na Consuleo
Font de Mora i Giner que es va construir una casa de camp amb un frondós jardí per viure lluny del
poble. (Heredia, 2004)
9 Heredia (2015)
10 Lopez (1999)
11 Heredia (2015)

3. Alqueria de finals del segle XVII o principis del XVIII situada al camí del Cedre, vora la nova
carretera general N-340.
Es tracta d’una gran alqueria amb una sèrie de construccions adossades: casa principal,
dependències secundàries, estables, ... formant un pany de cases que miren a la mar. Presenta
així una estructura allargada i complexa, restaurada recentment per a convertir-la en lloc de
celebració de festes diverses12
gràcies a la seua proximitat al poble.
3. Alqueria de Marín
L’Alqueria de Marín es troba situada en el camí Vora Riu en la subpartida del Muntanyar.
Aquesta construcció de l’època contemporània, juntament a la propietat de 42 fanecades,
pertanyia a la familia Trenors de València. Enrique Trenors, president de la Comissió
Internacional d’Agricultura en l’exposició de París, tenia en propietat bona part de la marge
dreta del riu Millars13
.
L’alqueria consta d’una façana de grans dimensions amb gran quantitat d’obertures disposades
simètricament i una torre centrada, així com una balconada sobre la porta principal. A l’interior
té un corral i una terrassa sobre la primera planta. Els murs que conformen l'edificació estan
compostos per maçoneria i reforç de rajola, forjats de ferro i fustes nobles.
La planta baixa era per a ús dels casers o estatgers, que eren els treballadors de les terres, i
presenta una primera planta reservada a l’ús dels propietaris, encara que només utilitzada en
moments puntuals. Esta serà la distribució habitual de la majoria de les grans propietats a partir
del segle XVIII.
A més més, presenta elements decoratius com ceràmica arquitectònica en torre i accés,
motllures a les finestres d’estil neoclàssic, pintura parietal a la façana principal de tonalitat
verda amb imitacions de pedres treballades i banda blanca.
4. Alqueria de Peiró
Situada al Quart Sedeny, esta alqueria és una de les escasses mostres relativament ben
conservades de l'arquitectura rural en l'Edat Moderna en el nostre terme. En l'actualitat és
propietat de la Comunitat de Regants14
que l'ha rehabilitada en el conjunt de la parcel·la rural on
té instal·lada la bassa i capçal de reg per degoteig de les Solades.
La seua construcció pot situar-se en la segona meitat del segle XVIII, a partir de la data de 1765
que consta en una de les peces de la volada de rajoles en la seua façana principal i que
segurament correspon a la finalització de l'edificació, o almenys a la del descobriment de la seua
teulada de dos aiguavessos. L'alqueria consta de dos cossos adossats, el major dels quals és de
planta rectangular i dues altures ben diferenciades en la superior de les quals apareix un
entresolat de fusta destinat a graner o magatzem. El segon cos, més baix, estava destinat a corral
i quadres, en un principi amb un pati tancat per un mur, ara desaparegut, connectat amb les
quadres per dos arcades, solució gens habitual a les alqueries de l’horta i més típica de les
explotacions ramaderes dels secans interiors15
.
5. Alqueria de Mossén Benito
Es tracta d’una alqueria de mida mitjana, situada al camí Almassora. La construcció és de
maçoneria i fusta, quadrada, d’un pis, amb un porxe al davant de la planta baixa i una torreta
oberta en la part superior (segon pis). Tenia un xicotet oratori. La construcció és contemporània,
segurament de finals del segle XIX. Fou anomenada també alqueria de na Conxa16
.
12 https://www.facebook.com/alqueriadelrosari/
13 Benedito (1999)
14 https://www.regvila.com/
15 Fundació Caixa Rural (2022) <https://www.fundaciocaixarural.org/es/volta-terme-alqueries/>
16 Benedito (1999)

4. En esta alqueria Mossén Benito Traver, prevere, músic, mestre de música, historiador i, en una
paraula, intel·lectual vila-realenc de finals de segle XIX i principi del XX17
, segons la tradició
va escriure bona part del seu llibre «Historia de Villarreal».
A banda d’estes poques que hem ressenyat també hi ha escampades arreu de la partida centenars
d’alqueries i alquerietes mitjanes i menudes, sovint conegudes simplement amb el nom o
malnom del propietari actual o recent i que també van servir d’habitatge fins a fa poques
dècades a famílies molt humils durant tot l’any, o van ser usades com a llocs d’estiueig per a
fugir de la calor del poble per les famílies més modestes.
Moltes d’elles estan construïdes amb tova o «pastons18
» per ser el fang el material més abundant
mentre que la pedra és quelcom estrany a tota la partida de les Solades de manera que tota la
què s’hi troba s’ha portat de fora. Estes alqueries de tova solen estar revestides d’una lluïda de
morter de calç que protegeix les parets de les inclemències del temps i que, quan cau, fa que
ràpidament s’erosionen i s’assolen les alqueries.
Hi ha també alqueries on, al reformar-les al cap dels anys, s’han anat substituint les parets de
tova per d’altres de pedra o de rajola de manera que podem trobar-ne dels tres tipus.
2. HORTS
A part de les alqueries hom també pot trobar els horts, dins d’esta categoria queden les cases
d’estiueig amb terra properes al poble propietat dels terratinents locals o forans.
1. Hort de vives
L’Hort de Vives fou un hort situat fora de la murada de la Vila, just davant de la Torre Motxa i
així queda encara constància en el carrer Vives, antigament anomenat carrer de l’Hort de Vives.
Poca cosa se’n sap del mateix, llevat que pertanyia a la família Vives, rics terratinents vila-
realencs el més il·lustre dels quals fou Geroni Vives que fou un dels impulsors de la devoció a
la Mare de Déu de Gràcia al segle XVIII19
.
L’hort de Vives fou comprat per la Caixa Rural de Vila-real per a construir les últimes Cases del
Sindicat, habitatges socials construïts als anys seixanta del segle XX en diverses fases. Als
baixos d’un dels edificis va estar també el segon magatzem de la Cooperativa Catòlico Agrària.
2. Hort de Sarthou
L’Hort de Sarthou pertanyia, com el seu nom indica, a la família Sarthou. Família de
comerciants d’origen francés establerta a Vila-real al segle XVIII. L’hort es trobava a la vora de
la sèquia Major i prop del camí de la Mar, al lloc on posteriorment es va construir el primer
institut de batxillerat de la localitat, el Francesc Tàrrega.
3. Hort dels Verdians
Al contrari dels dos anteriors que només els podem trobar en el record, l’hort dels Verdians
encara existeix, tot i què alterat i dividit entre els hereus de la família Verdià a qui li deu el nom.
Es troba sota la sèquia Major i a la vora del camí l’Estació. L’antic hort i casa d’estiueig ha
desaparegut engolit per la ciutat i s’ha transformat en un seguit de residències aïllades propietat
totes elles dels hereus de la família Verdià, propietària de l’hort des d’almenys el segle XIX.
17 Flores (2006)
18 Tova: «Rajola gruixuda i de grans dimensions, generalment de fang cru, assecada al sol, i que serveix
principalment per a fer parets, sòls i voltes de forns, fogons i xemeneies» DCBV. Pastó és el nom que
se li dona a la Plana (Mezquita (2020)) i prové de pastó: «Porció de pasta maurada i disposta per a
prendre forma de pa o d'un altre objecte» DCVB
19 Heredia (2012)

5. 4. Hort de Polo
L’hort de Polo es troba a la vora del camí la Travessa, pel lloc on entrava a Vila-real la Sequiola
d’on rebia les aigües. El nom fa referència a la famíla Polo de Bernabé, propietaris dels terrenys
al segle XIX que va reformar i ampliar com a segona residència per a les estades estiuenques un
habitatge anterior.
La finca original, de 22 fanecades, es va dividir primer en dos, creant-se al seu costat l’hort de
Pujol, i posteriorment la darrera hereva dels Polo (la Pola)20
va seguir dividint- i venent la part
que en restava en múltiples finques que van ser urbanitzades conforme s’expandia
urbanísticament la ciutat fins que va acabar venent tot el patrimoni heretat.
Al 1988 va ser adquirit per l’Ajuntament que va rehabilitar l’edifici classicista conservant restes
dels antics paviments i decoració destinant-se a Museu de la Ciutat on hi ha sales dedicades a
pintors locals com Ortells, Gumbau, Gimeno Barón o records i objectes personals del guitarrista
Tàrrega21
.
5. Hort de Pujol
L’hort de Puchol reb el nom del navilier Vicente Puchol Sarthou que el va construir en terrenys
que la seua família havia adquirit als Polo. Sobre una antigua construcció va construir l’any
1945 un palauet residencial, bell exemple de mansió per al repòs de l’alta burgesia valenciana
on es desplaçava des de la capital amb el seu cotxe de sis cavalls blancs.
L’edifici és obra de l’arquitecte valencià Jose M. Cortina Pérez que va ser també arquitecte
municipal de València i va deixar exemples d’arquitectura a l’eixample de València. Deixeble
de l’arquitecte modernista Domènec i Montaner l’edifici principal de l’Hort de Puchol presenta
traces modernistes que es barregen amb elements neomedievals o neomoriscos.
L’alqueria es troba envoltada per un espaiós jardí i també per edificacions destinades al servei
habitades pels estatgers o casers.
Ha estat habitada regularment pels seus propietaris i ha mantingut els casers fins fa ben poc.
Tot el conjunt d’edificis i jardí es troba declarada urbanísticament com a edifici municipal
protegit, el mateix que el seu entorn ajardinat22
.
A tall de conclusió.
Com hem vist l’horta de Vila-real i la partida de les Solades ha estat habitada de ben antic i
testimoni d’eixe poblament queden encara un seguit de construccions, algunes senyorials i
d’altres més modestes, escampades per tota ella. Totes elles formen part del patrimoni històric
local d’una o altra manera i, si bé no és possible conservar-les totes si seria interessant preservar
per a la posteritat, almenys, les més destacades i un exemple significatiu de la resta.
La millor manera de preservar un edifici és que continue en ús i, si és possible, en la mateixa
funció per a la què es va concebre com és el cas de l’Hort de Puchol. En cas contrari tenim
l’Hort de Polo, l’alqueria del Rosari o la de Peiró que tenen un nou ús que manté la utilitat de
l’edificació encara que no siga amb la funció per a la qual es va concebre. Per desgràcia la resta
d’edificacions ressenyades no tenen cap ús actualment i eixa és la seua principal amenaça
perquè les figures de protecció per si soles no ajuden a la conservació del patrimoni tal com
podem vore en d’altres elements protegits del terme municipal.
Esperem amb aquestes ratlles contribuir al coneixement del patrimoni, pas previ a valorar-lo i
respectar-lo i que això ajude a la seua conservació.
BIBLIOGRAFIA
20 https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Polo_de_Bernab%C3%A9_Almunia,_Araceli
21 Heredia (2012)
22 Heredia (2015)

6. • Diccionari normatiu del Valencià Acadèmia Valenciana de la Llengua [edició en línia]
< https://www.avl.gva.es/lexicval/> [Data de consulta: març 2022]
• Alcover,Antoni Maria i Moll, Francesc de Borja (2002) Diccionari Català-Valencià-
Balear [edició electrònica consultable] Institut d'Estudis
Catalans<http://dcvb.iecat.net/> [Data de consulta: març 2022]
• Benedito, Josep; López, Fernando i Melchor, Jose Manuel (1999) L’arquitectura rural
tradicional a Vila-real Ed. Ajuntament de Vila-real
• Font Mezquita, Fermí (2020) «Les alqueries de fang a la zona litoral de la Plana de
Castelló» article a la revista Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs nº22
Ed. Regidoria de normalització Lingüística de Vila-real [accessible a la web]
<https://www.vila-real.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_39040_1.pdf>
[Data de consulta: març 2022]
• Flores Sacristán, Onofre (2006) Vila-realencs per a recordar Ed. Ajuntament de Vila-
real
• Garcia Candau, Manuel (2016) «Alqueries i masets» article a la revista Font.
Publicació d’investigació i estudis vila-realencs nº18 Ed. Regidoria de normalització
Lingüística de Vila-real [accessible a la web]
<https://www.vila-real.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_24019_1.pdf>
[Data de consulta: març 2022]
• Heredia Robres, Jacinto (2004) Cent fites urbanes a Vila-real Ed. Brosquil
• Heredia Robres, Jacinto (2009) Els noms de lloc al terme de Vila-real Ed. Fundació
Caixa Rural Vila-real
• Heredia Robres, Jacinto (2015) “L’alqueria de la Monja” [article en línia] dins
Vilapèdia [enciclopèdia virtual] <
https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Alqueria_de_la_Monja> [Data de consulta: març 2022]
• Heredia Robres, Jacinto (2015) “L’alqueria de Pujol” [article en línia] dins Vilapèdia
[enciclopèdia virtual] < https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Alqueria_de_Puchol> [Data de
consulta: març 2022]
• Heredia Robres, Jacinto (2012) “Vives de Portes i Blau, Geroni” [article en línia] dins
Vilapèdia [enciclopèdia virtual]
<https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Vives_de_Portes_i_Blau,_Geroni> [Data de consulta:
març 2022]
• Heredia Robres, Jacinto (2012) “Museu de la Ciutat” [article en línia] dins Vilapèdia
[enciclopèdia virtual] <https://vilapedia.wikis.cc/wiki/Museu_de_la_Ciutat> [Data de
consulta: març 2022]
• Lopez Bravo, Fernando, Benedito Nuez, Josep i Melchor Monserrat, Jose M. (1999)
«L’alqueria de les Monges: un exemple d’arquitectura rural del set-cents a Vila-real»
article a la revista Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs nº2 Ed.
Regidoria de normalització Lingüística de Vila-real [accessible a la web]
<https://www.vila-real.es/portal/RecursosWeb/DOCUMENTOS/1/0_18006_1.pdf>
[Data de consulta: març 2022]
• Mundina Milavalle, Bernardo (1873) Historia, geografía y estadística de la Provincia
de Castellón Castelló Ed. Rovira Hermanos [llibre en línia]
<http://hdl.handle.net/10234/42061> [Data de consulta: març 2022]
• Obiol Menero, Emilio (1987) Toponímia rural de Vila-real Ed. Caja rural católico
Agraria Vila-real
• Traver Garcia, Benito (1909) Historia de Villarreal Edició facsímil, 1977
• Ventura Rius, Albert coord. (2004) Alqueries el temps d’un poble Ed. Diputació de
Castelló