1. Luis Vedia
Ressenya: Bearn o la sala de les nines
Llorenç Villalonga
Bearn o la sala de les nines es un llibre que ens explica, des de el punt de vista
d’un capellà bastant particular, la història d’ell mateix i de la seva família a un
poblet anomenat Bearn.
El llibre comença amb una carta del protagonista, en Joan Mayol, dirigida al
secretari del cardenal Miquel Gilbert. Llavors, en aquesta carta, el protagonista
començarà a relatar les aventures i desventures que transcorren al poblet, i en
especial a la seva família.
En el primer apartat del llibre “Sota l’influencia del Faust” i el segon “La Pau
Regna a Bearn” Joan ens explicarà com contrasta la seva preparació
sacerdotal amb el caràcter i la conducta tan oposada dels seus Senyors. Els
mateixos senyors Don Toni i Doña Maria Antonia juntament amb altres
personatges que aniran entrant en el transcurs del llibre, sempre confrontaran i
a vegades faran dubtar al capellà de la seva pròpia moral i la seva condició
consagrada.
És el cas de la neboda de Don Toni i Doña Maria Antonia, la Xima , que es va
anar a viure a Paris per fer-se amant de rics i poderosos per mantenir una vida
envoltada de luxes.
La curiositat del llibre és que, en el transcurs de tota l’obra, l’argument està
envoltat d’un aura de misteri envers a la sala de les nines. Aquesta sala era on
es guardaven tots els secrets de la família. Era una habitació que, des del
principi, en Joan hi tenia terminantment prohibit entrar-hi.
Es podria dir que fins i tot, el tema principal del llibre es aquest joc de moralitat i
no moralitat que es veu remarcada amb els esdeveniments que succeeixen en
la família. Es pot veure com en Joan o Doña Maria Antonia son símbols del que
seria uns personatges morals i fins i tot fortament catòlics.
Per l’altre part tenim a la Xima o Don Toni com a símbol de promiscuïtat i
materialisme.
El personatge d’en Joan es justament aquell personatge canviant que no sap
cap a quin bàndol decantar-se. Per una part, la seva moral cristiana i la seva
condició com sacerdot l’obliga a mostrar-se crític envers a algunes formes de
vida, com el luxe exacerbat de la vida a Paris, o la promiscuïtat i estil de vida de
la Xima. Però per altre part, les discussions de temes religiosos o polítics amb
Don Toni sovint li feien replantejar-se certes idees.
També la figura de la Xima sovint representa una temptació pel protagonista,
fins al punt d’arribar a obsessionar-se, no queda clar si per el desacord amb la
seva forma de vida, o per una atracció física reprimida.
2. Des de el meu punt de vista, l’obra de Llorenç Villalonga està dirigit a un lector
molt particular, principalment perquè s’esmenten al voltant de tot l’argument,
diversos mites o contes que requereixen un coneixement previ.
Cal dir que el llibre es molt lent i que focalitza molt més el món intern de cada
personatge, que els fets que viuen.
L’ombra de misteri que acompanyava al lector durant tota l’obra sobre que es el
que hi havia a la sala de les nines, queda com una pregunta sense cap
resposta. Recordem que Joan calà foc a tota l’habitació per mantenir segurs els
secrets del seu senyor.
Es final es bastant frustrant pel lector, ja que dona la sensació que no hi ha
final. Que l’obra no te un sentit propi.
Es per aquest motiu que penso, que l’autor ha aconseguit el seu objectiu de fer
una obra moral i ètica que critiqués un model de vida característic d’una època.
3. Anna Manalo
Bearn o la sala de les nines
Bearn o la sala de les nines és una obra publicada, primer, en llengua
castellana l’any 1956 i més tard l’any 1961 en català per l’autor Llorenç
Villalonga. Llorenç Villalonga va néixer a Mallorca l’any 1897, era fill d’un home
propietari rural i la seva mare que era molt culte i intel·ligent va infondre molt en
ell. Llorenç Villalonga va estudiar medicina a Barcelona i a Saragossa i
s’especialitzà en psiquiatria a París. Va morir a Mallorca l’any 1980. Bearn o la
sala de les nines és una de les seves obres més importants on explica la
història d’uns senyors (Don Toni i Dona Maria Antonia) que moren deixant el
noi que havien criat (Joan Mayol) però que no era el seu fill. L’espai de l’obra és
el poble de Bearn que té uns 400 habitants situat a uns 50 km de la ciutat, a
més la casa dels senyors porta el mateix nom que el poble. L’obra està situada
entre 1860 i 1900 i ens explica l’estil de vida d’aquella època. Abans
d’esmentar les parts en que es divideix l’obra m’agradaria explicar els principals
personatges així com les principals característiques. Don Toni: és l’home ric
que té una gran casa i a més posseeix terres a Bearn, li agraden els clàssics
francesos i la seva vestimenta típica era la roba franciscana. Dona Maria
Antonia: és la dona de don Toni, és el contrari del seu marit. És una dona molt
culte, educada i sincera que representa l’ideal de la dona cristiana. Joan Mayol:
és criat pels senyors i mai va poder conèixer els seus pares. Estudia al
Seminari del poble i és un apassionat del clàssics greco-llatins. Al llarg de la
seva vida és trobarà amb diverses dificultats tan morals com sentimentals i
finalment dir que està molt a favor de les noves idees d’igualtat social i fi dels
privilegis. L’últim personatge és Dona Xima, neboda dels senyors. Era
intel·ligent, bella, llesta i educada. És la dona immoral segons el cristianisme.
Si donem un cop d’ull a la novel·la veurem que es divideix en quatre parts. La
primera part comença amb l’escriptura d’una carta per part de Joan Mayol al
seu amic Miquel Gilabert, secretari del Cardenal, on li explica el motiu de la
carta i li demana que no el culpi si hi troba alguna frivolitat. En la segona part
titulada ‘’sota la influència de Faust’’ és una època difícil per Joan, perquè no va
conèixer els seus pares. Joan Mayol discutia sobre temes polítics, social i
econòmics amb els senyors i passava les vacances d’estiu a Bearn. Anava a
estudiar al cardenal. En aquesta mateixa època el senyor li donà les seves
memòries per a que, després de la seva mort, Joan les continuarà. I parlant de
la vida del senyors a Bearn, ja des de que Joan era un adolescent una
habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar,
4. anomenada “La sala de les nines” li provocà una gran fascinació i curiositat.
L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present
en tota l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors. En la tercera part
titulada: ‘’la pau regna a Bearn’’, on després de 23 anys la dona Antonia torna a
casa. Joan Mayol s’encarrega d’administrar els diners dels senyors i veu que
han perdut riquesa, malgrat això fan un viatge a París i a Roma on visiten el
Papa, perquè consideren que cada capellà està obligat a fer-ho una vegada a
la vida. La seva estància a París va ser incòmoda perquè no sabien si es
trobarien amb la seva neboda Xima.
Finalment, l'última part es un epíleg en el que Joan coneix, per fi, tots els
secrets de la família de mà d'uns historiadors que venen a demanar el vertader
arxiu del senyor, perquè tenia relació amb el rei de Prussia i Alemanya. Però
Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs els secrets que don Toni
mai volgué descobrir, calà foc a tota l'habitació de les nines.
En la meva opinió aquesta novel·la té un avanç molt lent o sigui pràcticament
no hi acció. Les escenes excepte el viatge sempre són les diverses habitacions
de la casa. La novel·la no és de lectura fàcil i de vegades fa falta llegir més
d’una vegada per entendre una pàgina que finalment tampoc s’entén del tot.
Considero que l’autor pretenia donar una visió dels canvis que s’estaven
produint a l’època així com la mentalitat de les persones. A més ens explica
molt detalladament la manera en que vivia una família en aquella època que no
és gaire estrany. Per acabar, dir que l’autor, potser, tenia el propòsit de
condemnar l’estil de vida de la il·lustració (Dona Xima) i donar com a exemple
l’estil de vida cristià (Dona Maria Antonia).
5. Meritxell de Xammar
La primera part és una carta d'en Joan Mayol a Miquel Gilabert. A la carta, en
Joan avisa del que trobarà escrit i per què ho ha escrit així, que és el seu punt
de vista i que no el culpi si troba alguna frivolitat.Tot seguit passa a relatar la
vida dels senyors al poble de Bear.
La segona part, és una epoca de lluites internes i forces encontrades dintre
d'en Joan, que li produiràn un gran desassossec. En Joan no conegué els seus
pares biologics i va crèixer amb els senyors, Don Toni i Dona Maria Antònia.
Mentres que ell cursava estudis al Seminari els senyors es divorciaren.
Un dia de vacances conegué un xiquet una mica menor que ell que es deia
Jaume era molt intel·ligent, era molt tenaç i sempre intentava superar en Joan.
Més tard començà a apreciar-lo, així que la seva mort aquell mateix estiu fos un
impacte i produí una sensació de culpabilitat molt gran en Joan, encara que no
sabia per què.
En aquesta mateixa època el senyor li donà les seues memòries per a que,
darrer la seva mort, Joan les continuara. I parlant de la vida del senyors a
Bearn, ja des de que Joan era un adolescent hi havia una habitació de la casa
anomenada “La sala de les nines” que li provocà una gran fascinació i curiositat
Els senyors tenien una neboda, dona Xima, de la que hagueren de fer-se
càrrec quan era només una xiqueta; i quan va crèixer, ella i don Toni se'n van
anar a París una temporada, malgrat la desaprovació de dona Maria Antònia
s'en va anar de la casa. Dona Xima vivia a París envoltada de luxes. Però
tornà al poble només per a demanar-li diners a don Toni i continuar amb el
tipus de vida que portava. Finalment dona Maria Antònia tornà a casa.
A la tercera part han transcorregut 23 anys des de que dona Maria Antònia
tornà casa. És un periòde de serenitat per als senyors però no per al Joan. Ell
era qui s'encarregava d'administrar els diners dels senyors. I és que aquestos
no se'n adonaven que no tenien tants diners com abans. Malgrat aquestes
dificultats econòmiques, van fer un viatge a Roma i París per a rebre la
benedicció del Papa. La seva estància a París fos una mica incòmoda. La
incertesa de no saber si es trobarien a Xima possava molt nerviós a Joan. Una
6. de les vegades que li semblà veure-la va provocar un accident pel qual van ser
expulsats oficialment de París.
Un temps després de tornar a Bearn la serventa de la casa mor estrangulada.
El senyor era sospitós de la seva mort.
I al poc temps, durant la festa de Carnaval morí enverinat per uns bombons que
hi havia a una capsa, encara que Joan no sabrà mai si havia sigut un accident
o el senyor els havia pres a propòsit.
L'última part es un epíleg en el que en Joan coneix tots els secrets de la familia
de mà d'uns historiadors que venen a reclamr el vertader arxiu del senyor. Però
en Joan prengue foc a tota l'habitació de les nines.
7. Bearn o la sala de les nines Sohaib Shabbir
Una de les obres més importants, o potser, la més important de Llorenç
Villalonga és Bearn. Va ser publicada l’any 1956 en llengua castellana i més
tard l’any 1961 va aparèixer en català. Si donem un cop d’ull a l’obra de
Villalonga veurem que s’explica en funció de la seva terra, Mallorca, i la seva
classe social, l’aristocràcia, que gira al voltant d’una creació mítica, com per
exemple Bearn. Llorenç Villalonga era un gran admirador de la il·lustració,
dintre de la novel·la Dona Xima es la que té aquest estil de vida. Cal destacar
que, uns dels eixos al voltant del qual gira la producció literària de l’autor és
l’esfondrament del poble de Bearn, que ell va experimentar de forma directa.
La novel·la de Bearn té una realitat autobiogràfica, on Don Toni i Maria Antònia,
matrimoni aristòcrata, no tenen fills. L’actitud de la seva neboda, Dona Xima, és
el contrari del de la parella. Senyora ben educada i amb molta bellesa, els divuit
anys va anar a París on gastà els diners dels senyors de manera depravada.
És una noia llesta i representa la figura immoral segons el cristianisme.
Dintre de la obra, el protagonista és Joan Mayol, que era fill d’un jornaler i d’una
mare collidora, que mai els va conèixer. Joan Mayol va ser criat pels senyors,
se’l pot definir com a un home fort, valent i que estudia al Seminari, en la ciutat.
És una persona que li agraden els clàssics greco-llatins i al llarg de la seva vida
a patit diversos problemes sentimentals. La novel·la es pot dividir en quatre
parts:
En la primera part Joan Mayol, li escriu una carta al seu amic, Miquel Gilabert,
on li explica el motiu d’aquesta i algunes memòries antigues.
La segona part, titulada ‘’Sota les influències de Faust’’, és una època no gaire
fàcil per Joan, entre les causes perquè no va poder conèixer els seus pares.
Estudiava al Seminari, i durant aquesta època Don Toni va enganyar a la seva
dona i com a conseqüència es van divorciar. Joan Mayol passava les vacances
d’estiu a Bearn i li agradava discutir amb Don Toni sobre temes polítics,
econòmics i socials. És aquell moment quan Don Toni li dóna a Joan les seves
memòries perquè després de la seva mort les continuï. Ja des de que Joan era
un adolescent una habitació de la casa, a la que estava prohibit entrar,
anomenada “La sala de les nines” li provocà una gran fascinació i curiositat.
L'ombra d'aquesta habitació, que guarda els secrets de la família, està present
en tota l'obra i canviarà l'opinió d'en Joan sobre els senyors.
La tercera part titulada ‘’La pau regna a Bearn’’, on les riqueses dels senyors
comencen a disminuir, malgrat aquesta disminució van fer un viatge a París i a
Roma, on van rebre la benedicció del Papa perquè segons Don Toni qualsevol
capellà l’hauria de visitar una vegada a la vida. Durant la seva estància a París
la obsessió de Joan Mayol per Dona Xima va créixer. Quan van tornar del
viatge la serventa de la casa mor estrangulada i el senyor és sospitós. I més
endavant durant la festa de carnaval el senyor va morir per haver-se menjat
uns bombons enverinats, no se sap si va ser un accident o si se’ls va menjar a
propòsit.
8. Finalment, l’última part és un epíleg en el que Joan coneix tots els secrets de la
família, on venen uns historiadors per reclamar l’autèntic arxiu del senyor. Però
Joan, creient que d'aquesta manera mantenia segurs els secrets que don Toni
mai volgué descobrir, calà foc a tota l'habitació de les nines.
Segons la meva opinió, la lectura presenta una estructura molt monòtona,
pràcticament no hi ha acció i els escenaris sempre són els mateixos. Es
requereix un alt nivell cultural per poder entendre el contingut, a més a més la
lectura no es fàcil d’entendre i a vegades fa falta llegir més d’una vegada cada
pàgina per poder entendre-la cosa que fa avorrida la lectura.