Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Ppt Sobre Lobra

2,269 views

Published on

Published in: Education
  • Be the first to like this

Ppt Sobre Lobra

  1. 1. TEMA <ul><li>El tema principal de Ramona, adéu és l’ AMOR . </li></ul><ul><ul><li>La recerca de l’amor guia la vida de les protagonistes. ( Pàg. 142; pàg. 68-69 ) </li></ul></ul><ul><ul><li>Citacions –de Curial e Güelfa i de Pilar Prim . </li></ul></ul><ul><li>Però la recerca no dóna els fruits esperats: per això l’obra també és una novel·la sobre el FRACÀS , tant personal com col·lectiu. </li></ul>
  2. 2. ARGUMENT <ul><li>Mundeta Jover (àvia) </li></ul><ul><li>Es casa i explica la seva vida: </li></ul><ul><ul><li>Avortament </li></ul></ul><ul><ul><li>Relació amb un estudiant –Víctor Amat- </li></ul></ul><ul><ul><li>Naixement de la seva filla </li></ul></ul><ul><ul><li>Mort del marit </li></ul></ul>
  3. 3. <ul><li>Mundeta Ventura (mare) </li></ul><ul><ul><li>Té dificultats per moure’s en societat </li></ul></ul><ul><ul><li>“ Festeig” amb Ignasi Costa </li></ul></ul><ul><ul><li>Vicissituds per buscar el seu marit durant la guerra civil </li></ul></ul>
  4. 4. <ul><li>Mundeta Claret (filla) </li></ul><ul><ul><li>Relació amb Jordi Soteres </li></ul></ul><ul><ul><li>Decisions que pren sobre la pròpia vida </li></ul></ul>
  5. 5. CRÒNICA EN TRES TEMPS <ul><ul><li>El relat transcendeix la pròpia història personal de les protagonistes. </li></ul></ul><ul><ul><li>Des de finals del segle XIX fins als anys setanta del segle XX. </li></ul></ul><ul><ul><li>Crònica de la història col·lectiva des de la perspectiva de les 3 dones. </li></ul></ul>
  6. 6. LITERATURITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS HISTÒRICS <ul><li>Ens permet veure que hi ha fets històrics que afecten la col·lectivitat, però també l’individu: </li></ul><ul><ul><li>Mundeta Claret destaca la importància que té per a ella la Caputxinada (pàg. 67) </li></ul></ul><ul><ul><li>C omparació amor/revolució (p àg. 143-144 ) </li></ul></ul>
  7. 7. PERSONATGES Contrapunt: referències que en fan la Mundeta Ventura (pàg. 197) i la Mundeta Claret (pàg. 185), per qui la M. Jover és un model. Per compensar la frustració matrimonial, inicia una aventura amorosa amb un estudiant – Víctor Amat - que tampoc respondrà a les seves expectatives (pàg. 232) . Es debat entre la recerca de l’Amor Ideal (novel·les romàntiques llegides d’amagat) i els remordiments i els dubtes que la turmenten a causa de la formació religiosa i moral que ha rebut. Es compara amb Madame Bovary, la dama permanentment insatisfeta a causa del desequilibri entre les seves aspiracions i la realitat. Casada amb en Francisco Ventura, home ensopit i desapassionat. Dona frustrada: no hi ha correspondència entre les seves il·lusions i els somnis que té i la seva vida quotidiana. <ul><li>E l personatge és caracteritzat per les seves pròpies reflexions: </li></ul><ul><ul><li>Sobre el marit i el casament </li></ul></ul><ul><ul><li>Sobre el viatge de noces </li></ul></ul><ul><ul><li>El rebuig de Gràcia </li></ul></ul><ul><ul><li>La mediocritat de la seva vida </li></ul></ul><ul><li>També anota els canvis externs: </li></ul><ul><ul><li>De segle </li></ul></ul><ul><ul><li>De mitjans de transport </li></ul></ul><ul><ul><li>De pis, etc. </li></ul></ul>Nascuda l’últim quart del segle XIX Dona d’una forta personalitat . La seva història pren forma de diari personal: Mundeta Jover (àvia) – Francisco Ventura
  8. 8. PERSONATGES Primer amor acabat tràgicament: el seu amant Ignasi Costa se suïcida. Abocada a una vida ben diferent de la imaginada: grisa, plena de claudicacions, sobretot després del matrimoni amb Joan Claret , home inflexible, distant i impenetrable, que accepta amb resignació. Aquesta docilitat s’explica perquè comparteixen un secret: ella no era verge quan es va casar. Es veu a si mateixa com una enamorada de pel·lícula, dona fatal i enigmàtica (Greta Garbo, pàg. 195-196) (àvia: llibres romàntics). Fet que inicia la novel·la (bombardeig) és per a ella un dels pocs episodis de solitud i també de llibertat de què disposa, un dels pocs instants en què té veu pròpia. Per això sempre que el recorda revifa. <ul><li>1. Pel que els altres en diuen. Tothom opina sobre ella: </li></ul><ul><ul><li>Mare (pàg. 218) </li></ul></ul><ul><ul><li>En Joan (pàg. 37) </li></ul></ul><ul><ul><li>Ella interioritza aquestes opinions i la seva pròpia descripció té poques virtuts, per això no vol tenir una nena quan es queda embarassada (pàg. 38) </li></ul></ul><ul><li>2. Pel seu capteniment en moments històrics molt importants: </li></ul><ul><ul><li>Viu els esdeveniments de manera molt superficial; contrast entre la seva percepció i la dels que l’envolten. (pàg. 62; pàg. 106) </li></ul></ul><ul><ul><li>La recerca del marit per les runes del bombardeig del Colisèum marcaran un canvi (pàg. 58; pàg. 239) </li></ul></ul>Dona bleda, poruga i submisa. Primer dependent de la mare (a qui admira però no entén) i després del marit. Personatge construït a partir de dos procediments: <ul><li>Mundeta Ventura (mare) – Joan Claret </li></ul><ul><ul><ul><ul><ul><li>(Ignasi Costa) </li></ul></ul></ul></ul></ul>
  9. 9. <ul><li>Personalitat complexa i contradictòria: </li></ul><ul><li>En aparença, és la més lliure de les tres dones i la menys sotmesa als condicionaments socials i morals. </li></ul><ul><li>En realitat, també és una dona que depèn d’un home, i que viu presonera d’una relació que la fa infeliç (pàg. 69), en la qual no pren mai la iniciativa (pàg. 93-94). </li></ul><ul><li>És una persona tímida, insegura , amb un concepte d’ella mateixa no gaire positiu. Aquest aspecte es portarà al límit en l’episodi en què exerceix la prostitució (pàg. 163-167). A partir d’aquest moment, la Mundeta inicia un canvi (pàg. 169; 170) </li></ul><ul><li>Pels elements que l’envolten i que podrien ser comuns als membres de la seva generació: </li></ul><ul><ul><li>Manera de vestir, pòsters, cançons, etc. i per la manera de relacionar-se. </li></ul></ul><ul><li>2. Per les contradiccions entre allò que pensa, fa i sent amb el que ella creu que ha de pensar, fer o sentir (pàg. 92; pàg. 99) </li></ul><ul><ul><li>Aquestes contradiccions acompanyen també la relació amb en Jordi, l’Anna i l’àvia, personatges a qui admira però que també rebutja (pàg. 97) </li></ul></ul>Personatge amb anàlisi psicològica més aprofundida: dona universitària, compromesa, enamorada, filla, néta, germana, amiga, etc. Pertany a la mateixa generació que l’autora. Personatge caracteritzat a través de 2 procediments: Mundeta Claret (filla) – Jordi Soteras
  10. 10. <ul><li>Són sominadores. </li></ul><ul><li>Són dones que se senten molt soles. </li></ul><ul><li>L’objectiu de la seva vida és la recerca del veritable amor. </li></ul><ul><li>Tenen espais de felicitat clandestina. </li></ul><ul><li>Són conscients de les limitacions derivades del fet de ser dones (pàg. 218), però es rebel·len, amb major o menor mesura, contra una educació patriarcal que els ha reservat un paper passiu. </li></ul><ul><li>ÀVIA i MARE: la relació amb els seus marits no les satisfà, però totes dues han trobat l’amor fugaç en Víctor Amat i Ignasi Costa, i el s recorden durant tota la vida. </li></ul><ul><li>FILLA: té una visió de l’amor semblant a la de la mare i l’àvia, però amb més contradiccions. És una privilegiada, si la comparem amb elles. És l’única que pot emprendre un camí propi, anar a la universitat, i cercar la seva felicitat personal. </li></ul>Punts en comú de les 3 dones:
  11. 11. ESPAIS Barcelona: ciutat grisa i decadent, desordenada, anàrquica, que viu d’esquena al mar. Ciutat que ofega. Mundeta Claret Barcelona: ciutat en crisi, convulsionada pels esdeveniments polítics i per la guerra Mundeta Ventura Barcelona: escenari i personatge. Predomini de l’Eixample, espai burgès per excel·lència (descripció de la classe burgesa). Espais d’amor clandestins: situats fora d’aquest àmbit: M.J.: la Barceloneta i el parc de la Ciutadella M. V.: barri de la Ribera, la Rambla, i la carretera de l’Arrabassada. A més: Valldoreix, personificació de la hipocresia. M. C.: part alta ( meublé ) Barcelona de finals del s. XIX i principis del XX. Ciutat en expansió: enderrocament de les muralles i naixement de l’Eixample. Mundeta Jover
  12. 12. TEMPS <ul><li>Referències al temps històric: </li></ul><ul><ul><li>presenta t per al·lusions, més que per informacions directes, ja que els esdeveniments afecten la vida dels personatges </li></ul></ul>
  13. 13. <ul><li>Retrospeccions (història de la Mundeta Ventura) i anticipacions (pàg. 159) </li></ul>Mundeta Claret <ul><li>Lluites estudiantils dels últims anys de la dictadura franquista: </li></ul><ul><li>Constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants </li></ul><ul><li>Assemblees universitàries de finals dels seixanta. </li></ul><ul><li>Passat recent: guerra i postguerra (pàg. 60) </li></ul>Mundeta Ventura <ul><li>Proclamació de la República el 1931 </li></ul><ul><li>Fets d’octubre de 1934 –proclamació de l’Estat Català-. </li></ul><ul><li>Guerra Civil espanyola. </li></ul><ul><li>17 de març de 1938: bombardejos a la ciutat de Barcelona </li></ul>Teló de fons. Només inquieten la Mundeta Jover en el moment que li puguin fer perdre l’estatus. <ul><li>8 de novembre de 1893: atemptat anarquista al Liceu -- Francisco Ventura salva la Mundeta Jover </li></ul><ul><li>Pèrdua de Cuba i de les Filipines </li></ul><ul><li>Setmana Tràgica </li></ul><ul><li>Primera Guerra Mundial </li></ul>
  14. 14. ESTRUCTURA <ul><li>Complexa: </li></ul><ul><li>No hi ha la tradicional divisió en capítols. </li></ul><ul><li>Estructura externa : seguit de seqüències en què van alternant-se les històries de les 3 dones. </li></ul>Lletra cursiva Recerca marit 3. Episodi inicial <ul><li>Seqüències separades per espais en blanc: </li></ul><ul><ul><li>Fragment del dietari de Mundeta Jover del 6-12-1894 </li></ul></ul><ul><ul><li>Finals de la dècada dels seixanta. Es presenta M. Claret. </li></ul></ul><ul><ul><li>Descripció de M. Ventura, el 14-04-1931 </li></ul></ul><ul><li>Fragments intercalats referits a totes 3. </li></ul>Història de les 3 dones 2 . S eqüències Lletra cursiva Recerca marit 17-03-1938 1 . I nici
  15. 15. <ul><li>Estructura interna: </li></ul><ul><li>Hi ha seqüències en què les 3 històries es barregen. La història de l’una completa la de les altres. </li></ul><ul><li>Tot format per elements relacionats entre si, on el nom de la protagonista dóna unitat al conjunt de l’obra . </li></ul>
  16. 16. NARRADOR Introdueix sovint les veus dels personatges i el discurs directe es barreja amb l’indirecte (pàg.126). Altres vegades, el narrador s’adreça al personatge (pàg. 196) Sobretot explica fets de la M. Ventura i de la M. Claret. Resta de l’obra: 3a persona omniscient Mundeta Jover Diari personal: 37 dies de la seva vida, al llarg de 25 anys Escrit en cursiva Inici i final de l’obra Mundeta Ventura Monòleg interior (reprodueix el pensament)
  17. 17. SIMBOLOGIA La M. Jover es veu una papallona, i el seu marit també la identifica així. Mundeta: per ella simbolitzen la llibertat, la sensibilitat pàg. 108), per Francisco simbolitzen l’immobilisme (les guarda en capsetes). Francico Ventura les col·lecciona Papallones Frustració amorosa Joan Claret el regala a la Mundeta Ventura la 1a vegada que van a passejar junts Cactus Víctor Amat: personificació de l’amor pur per la Mundeta (= amorets) Rebedor de Mundeta Jover Dos amorets de marbre blanc i cabells rinxolats
  18. 18. LLEGUA I ESTIL <ul><li>Formes col·loquials i populars, sobretot en el lèxic. </li></ul><ul><li>Ús de modismes, locucions i refranys. </li></ul><ul><li>Predomini de l’oració coordinada i repetició de mots. </li></ul><ul><li>Castellanismes lèxics usats per la burgesia de l’època: taula camilla , visites de cumpl id o , miento, cubanus, Ensanche , .. </li></ul><ul><li>Anglicismes: parties, my dear ,.. </li></ul><ul><li>Gal·licismes: chérie, monde, partenaire, touché ,.. </li></ul>

×