La història de l'acordió a Manises des de finals del segle XIX, a través del relat de les vivències de 15 acordionistes.

2. Projecte:
Acordió i ball a Manises.
Recull de dades i imatges:
Vicent Manel Martínez Palacios
Manuel Vicente Miralles Abad
Disseny i maquetació:
Mireia Martínez Jiménez
Col·laboracions i patrocinis:
A.C. El Mussol de Quart de Poblet
Grup de Danses i Rondalla Repicó
Ajuntament de Manises – Regidoria de Cultura
Manises, 25 d'abril de 2015
L'ús dels textos i les imatges que apareixen en la present edició
són lliures, però si vas a fer-ne ús, cita convenientment la font.

3. PRESENTACIÓ
Més prompte o més tard, un projecte com el que teniu a les mans o, si més
no, la seua idea, havia d'aflorar, eixir dels calaixos de la memòria
col·lectiva o simplement que a alguna persona se li passara pel cap; només
era qüestió de temps.
Allà pels anys 90 del segle XX, Vicent Martínez de l'A.C. Mussol de Quart
de Poblet ja organitzava alguns viatges cap al bressol de l'acordió, el
Festival Internacional Trobada amb els acordionistes del Pirineu a
Arsèguel, que enguany celebrarà la 40 edició el darrer cap de setmana de
juliol. Ja en eixa època va ser quan Artur Blasco –que té una fundació
particular i disposa d'un museu de l'acordió a més d'organitzar el festival
internacional-, va parlar sobre els acordions valencians, posant la llavoreta
per a iniciar la recerca i recopilació de material i d'acordions valencians.
Amb eixos antecedents, a Vicent de Quart li entrà l'afició de col·leccionar
acordions -ara ja en disposa de vora 50-, la gran majoria valencians i
especialment de les marques el Cid i Torres. Conjuntament amb l'A.C. El
Mussol, se li dóna forma a unes accions col·lectives en favor de la
consideració de l'acordió com a patrimoni i el fan propi. Uns anys després,
l'any 1993, La Canya organitza una mostra de nous tocadors d'acordions a
Manises; i en 1997, la Colla de Dimonis de Massalfassar organitza una
trobada d'acordionistes a l'Horta en el seu poble. Però no és fins a 2010,
amb la trobada d'acordió diatònic a Muro d'Alcoi, on s'assolix l'empremta
de l'acordió, de la ma de la Xafigà i d'agitadors com Eduard Navarro,
Amadeu Vidal, Vicent Pastor i molts altres més, entre els que es troba
l'A.C. El Mussol.
A partir d'eixe moment i gràcies en part a la pista del llibre de Mª Mercedes
Tortajada Lerma Un passeig per la música, és quan esclata la idea de fer un
treball de patrimoni sobre els acordions i els acordionistes de Manises. Així
que, ajuntant per un costat al Grup de Danses i a la Rondalla Repicó, amb
els seus mestres Vero Orts i Eduard Navarro a peu de canó i, per un altre, a
Manolo Miralles ''Pichón'' amb Vicent Martínez, s'inicià una tasca en dos
blocs: el propi treball de camp i la recreació de rondes amb acordions i el
seu ball.
1

4. Fruit de tot eixe treball, naix el projecte Acordió i ball a Manises que es
presenta conjuntament els dies 25 i 26 d'abril de 2015 a Manises, i que
compta amb dues grans activitats. Per una banda, l'exposició Acordions
antics de Manises, on es poden vore nou acordions cedits per les famílies o
pels propis acordionistes entrevistats, un audiovisual sobre l'acordió a
Manises o presenciar audicions en viu, entre d'altres. I per una altra banda,
un espectacle de música, ball i cant, on participen els balladors i les
balladores del Grup de Danses Repicó, els músics de la Rondalla i els
acordionistes diatònics Amadeu Vidal, Jordi Pastor, Vicent Pastor i Pere
Ballester.
A més, arran de tota la informació recopilada en les quinze entrevistes que
s'han fet a les famílies o als propis acordionistes, apareix un primer llibret
amb tota la informació que s'ha trobat de moment. El més prompte possible
continuarà el projecte amb més fitxes d'acordionistes com Miguel Gallego
Motes, Ramon Zamora (Penya Alegre), Cirilo Cipriano Máñez i tants altres
que formen part de la memòria històrica de Manises. Ara només se'n
presenten quinze.
Que servisca de reconeixement i d'homenatge a eixes persones que han fet
de l'acordió la seua gran afició.
Visca l'acordió, visca Manises.
2

5. ÍNDEX
Introducció .................................................................................................. 5
Enrique Lerma Gimeno ''el Gatet'' .............................................................. 6
José María Serra Belenguer ''el Grauero'' ................................................... 8
Miguel Gallego Vila ''Micalet el de Cabrera'' ........................................... 10
El ball ........................................................................................................ 12
Juan Ruiz Alemany ''tio Chuano el Carboner'' .......................................... 14
Juan Bautista Máñez Ibáñez ''el tio Baptiste'' .......................................... 16
Alfonso Gormaz Perea .............................................................................. 18
Miguel Chirivella Martínez ...................................................................... 20
Els acordions ............................................................................................. 22
Antonio Zorrilla Castellano ''Caragol'' ...................................................... 24
Enrique Cerveró Ros ................................................................................. 26
Salvador Moreno Betoret .......................................................................... 28
Francisco Furió Arnal ''Cabet'' .................................................................. 30
Les orquestres ........................................................................................... 32
Mario Martín López ''el Corretger'' ........................................................... 34
Julián Carretero González ......................................................................... 36
Luís Barrasa Cantabrana ........................................................................... 38
José Chirivella Martínez ''Chiri'' ............................................................... 40
Agraïments ................................................................................................ 42
Fonts .......................................................................................................... 43
Programa de l'espectacle ........................................................................... 44
3

6. 4

7. INTRODUCCIÓ
Als primers quinze entrevistats
Sense una guia prèvia, sense saber molt bé com començar i menys encara
com acabarà, s'ha portat endavant aquest projecte; a la fi, un treball que
s'ha estructurat a manera de fitxes en un ordre cronològic, que s'inicia
l'any 1873 quan va nàixer el primer dels acordionistes i que narra les
vivències de les persones que han tocat i toquen l'acordió a Manises en
diferents èpoques.
La informació que es troba en eixes fitxes, ha sigut extreta a partir de les
entrevistes amb quinze acordionistes o amb les seues famílies, realitzades
entre setembre de 2014 i març de 2015. Les entrevistes no han tingut mai
un format fix ni reglat, sinó que s'ha tractat de converses obertes, on els
sentiments i els records s'unien amb els detalls més tècnics, com dates,
carrers i noms. A banda, s'ha tingut l'oportunitat de catalogar els acordions
que encara hui es conserven i fotografies que no havien estat publicades
mai.
Entre les fitxes dels acordionistes, es troben enumerats els llocs on es
ballava al poble, com locals o corrals, cases particulars o grans sales de
ball; tant se val, ja no queda res, cap d'estos espais resta en peu.
L'enyorança de tota eixa vivència es desprén de les entrevistes.
Tanmateix, les dècades del 50, 60 i 70 marquen un punt àlgid i orquestres
com Bahía Club, Conjunto Mediterráneo, Vives, Espert, Baleares, Titanes
o Gallardo proliferen. Orquestres que encara queden en el record de la gent
i que també han estat recollides.
Coent un forn de tipus àrab.
Foto de l’any 1949.
Fotògraf: José Mª Gadea Luján.
5

8. Enrique Lerma Gimeno
''el Gatet''
Enrique Lerma va nàixer a Manises en 1873 i era més conegut com ''el
Gatet'' perquè quan estaven en l'església i tocaven les campanes en compte
de pujar per l'escala trepava per
la corda i deien: mira! com si
fóra un gatet. D'ofici ceramista,
treballava en la fàbrica de
ceràmica de Valldecabres fins
que en va tindre una de pròpia.
El seu altre ofici era el de músic.
Tocava el bombardí en la Banda
de ''La Paz'' i l'acordió en casa i,
a més, ensenyava música al ''tio
Micalet el de Cabrera''. En 1923
va ser alcalde accidental de Manises. Personal de la fàbrica Lerma-Escobar.
Col·lecció de Mercedes Tortajada Lerma.
Mercedes Tortajada, la seua néta, no va conèixer mai el seu iaio tocant
l'acordió, perquè era molt major quan ella va nàixer. Però manté en molt
bones condicions el seu acordió, un José Mª Abad, fabricant entre els anys
1896 i 1930, que el 1900 s'ubicà a València en el carrer Barcelonina, núm.
23 o 25; el 1905 al carrer Pelai i el 1927 al carrer Estació, fins que el 1930
s'instal·là a Mislata.
La Paz en la plaça de bous en 1915.
Col·lecció: José María Montesinos Barberà
Banda de La Paz
La Paz, igual que El Musical, van tindre
uns anys amb molta activitat, i si les bandes
n'eren el principal motiu, no per això van
descurar altres aspectes com el teatre, la
sarsuela, les representacions nadalenques,
les serenates de maig, l'orquestra, les
conferències culturals i els xicotets grups o
solistes i en els entreactes feien que el
públic no s'avorrira.
Extret del llibre Un passeig per la música
de Mercedes Tortajada.
6

9. Enrique Lerma Gimeno. Col·lecció de Mercedes Tortajada Lerma.
7

10. José María Serra Belenguer
''el Grauero''
El Grauero va nàixer a València al barri del Cabanyal
el 25 d'abril de 1890, d'ací li ve el malnom. La foto de
l'esquerra se la va fer Juan Santolaria en el pati de sa
casa a Manises, poc abans de morir amb 76 anys.
Ceramista de professió, va treballar en la fàbrica del
seu pare de llet, Isidro Botet, ubicada al carrer Major
de Manises.
Amb 25 anys es va casar i va
continuar tocant l'acordió fins
que va morir la seua filla amb
només 15 anys. La seua filla
xicoteta, Mª Rosario Serra,
relata que va nàixer després de
la mort de l'altra filla, motiu pel
qual no recorda haver-lo vist
tocar mai. Així i tot, l'acordió ha
estat sempre a casa i el conserva.
És un acordió que possiblement
va comprar de fadrí i amb ell
tocava les coses pròpies de
l'època: ''eren temps de quintos,
Mayos i rogles de Pasqua''.
Se sap que l'acordió no té marca
comercial, per això es pot deduir
que es tracta d'una manufactura
local, ja que es tenen referències
d'un constructor que va fabricar
un acordió per a Ramón Zamora,
component de la Penya Alegre.
Fàbrica de ceràmica del ''Grauero'' amb alguns
dels seus treballadors, entre els que trobem a
Leandro Mestre (a l'esquerra).
8

11. Jose María Serra Belenguer en una foto d'estudi amb aproximadament
17 anys. Col·lecció particular de Rosario Serra.
9

12. Miguel Gallego Vila
''Micalet el de Cabrera''
Miguel Gallego, el de Cabrera -malnom que li ve d'un avantpassat seu a
qui de menut va agafar en braços el general Cabrera-, va nàixer a Manises
en 1891. D'ofici ceramista, va treballar en la fàbrica del tio Bertomeu fins
que en va tindre una pròpia.
Al Mas va ser on el ''tio Micalet'' va entrar en contacte amb l'acordió, en
sentir tocar el seu padrí, ''el Gatet''. El seu padrí li donava classes a casa,
fins que a força de tocar les melodies que més sonaven en eixe moment
-pasdobles, valsos, masurques- i, amb les correccions del tio, va millorar i
es va comprar diversos acordions, fins a tindre'n un de huitanta baixos.
La família i els amics
s'acostaven al Mas a dinar
alguns diumenges, i quan
acabaven de menjar sempre
s'improvisaven balls
amenitzats pels acordions de la
penya d'amics que s'ajuntaven.
Uns tocaven, altres cantaven i
la resta feia una agradable
comparsa de companyia.
Masia del Salt de l'Aigua de la família Gallego Motes.
A l'acordió apareixen a més de Cabrera, el seu fill major i el tio ''Chuano''.
La Penya Alegre
Era fonamentalment, això, un grup d'amics a
la música, un grup a més, per a passar-ho bé.
Les nits de maig serien també un dels seus
objectius, cantant els ''Mayos'' pels carrers de
Manises.
En la fotografia, feta per Antonio Crespo l'1
de gener de 1928, apareixen a més de
Cabrera, els acordionistes Ramón Zamora,
Rosendo Torrent i Marcos Sanchis.
10

13. Miguel Gallego Vila i Josefa Motes García, el dia
que es casaren l'any 1914.
11

14. El ball
L'Arriba
L'edifici de la Societat
Cultural i Recreativa Arriba,
situat en el carrer València,
des de l'any 1968 fins al
1984, era un dels espais de
ball a Manises, especialment
durant l'hivern.
Fotografia realitzada en els
anys 80 per Mariano José
Miquel Marticorena.
El Musical
En l'edifici situat entre els
carrers de Sant Edesi, Sant
Joan i l'Av. de Blasco Ibáñez,
tenia la seua seu La Nova, la
Societat Instructiva Musical
de Manises, on també es
ballava. Fotografia de José Mª
Gadea Luján realitzada en
1953. Col·lecció de Lluís
Montesinos Barberà.
Els Filtros
Un altre dels espais de ball
que s'utilitzaven en estiu.
La fotografia de José Mª
Gadea Luján realitzada en
1961, mostra una actuació
de l'Orquestra Bahía Club
de Manises en la terrassa
de Los Filtros.
12

15. La Hispania
Al carrer de García
Morató, hui en dia
carrer de Riba-roja,
durant més de trenta
anys estava la fàbrica
de ceràmica “La
Hispania”. El dia de la
festa de Manises, en
juliol i en Nadal feien
una festa amb ball.
El Corral de Perol
El Corral al cantó del
Bar Perol -que estava
situat a dos carrers de la
pista fallera-, a més de
fer ball, celebraven
comunions, bodes i
batejos.
En la fotografia de José
Mª Gadea Luján, apareix
Paco Furió ''Cabet'' amb
l'acordió.
Cine d'Estiu
La famosa orquestra
manisera, Bahía Club,
actuant en la pista del
Cinema d'Estiu de
Manises en els anys
50, on tocava Enric
Cerveró l'acordió.
Fotografia col·lecció
de la família Cerveró-
Beta.
13

16. Juan Ruiz Alemany
''Tio Chuano el Carboner''
El ''tio Chuano'' va nàixer a Montserrat en 1907, però de ben xicotet va vindre
amb els seus pares a viure a Manises, que entraren com estatgers en la fàbrica
de Salvador Mestre. En la seua joventut, el ''tio Chuano'' va ser oficial alfarer
fent plats en la fàbrica de José Lahuerta, passant després a vendre carbó amb
el seu carro pels carrers a toc de corneta, d'on li ve el malnom.
Fotografia de Carlos Sanchis. Arxiu Municipal de Manises.
El relat d'un article del Butlletí Municipal d'1 de maig de 1977 mostra
l'afició que li tenia a l'acordió:
''El acordeón y el tío Chuano, fueron inseparables muchos años. ¿A
cuántas bodas, bautizos, fiestas de los toros, y con gran regocijo de todos,
salía a torear a la plaza, y luego daba un concierto desde cualquier balcón
o lugar cercano a la fiesta.
¿Y en Manises? ¿Quién no le recuerda en las bodas de aquellos años, y en
las Fiestas de ''calle'', como la de Sant Antonio o la de Santa Ana? ¿Y en
las populares ''dianas'' de San Antonio, cuyo acordeón tocaba desde su
propio carro, adornado con cañas y ramas? ¿Y en la verbenas infantiles?''.
14

17. Detall de la fotografia a la Masia del Salt de l'Aigua de la família Gallego
Motes amb ''Chuano el Carboner'' de jove. Arxiu Municipal de Manises.
15

18. Juan Bautista Máñez Ibáñez
''El tio Baptiste''
Bautista Máñez va nàixer a Vilamarxant en 1913. Era ceramista d'ofici,
primer en la fàbrica el Chulo, fins que va tindre la seua pròpia.
Va aprendre a tocar l'acordió d'oïda, i
com molts dels altres quinze
acordionistes, Máñez, en no tindre
coneixements de solfeig, no sabia
llegir partitures, prenent com a font
per a les noves cançons les que
sonaven a la ràdio o les que tocaven
els de la Tuna, que després posava en
pràctica amb el duet Tim Tom. A més
de l'acordió, tocava la percussió en la
Banda La Artística.
Quan el cridaven per a tocar en altres
pobles com Benissanó, Llíria i
Benaguasil per a fer el ball en bodes o
comunions, etc., anava en bici i es
penjava l'acordió de manera que no
rebera cap colp. Tenia molta cura del
seu acordió i ell mateix se'l reparava.
L'Orquestra Tim Tom on tocava Máñez
l'acordió.
Durant l'entrevista, la seua
filla Ángeles Máñez, comenta
que el seu germà major, Cirilo
Cipriano, també tocava
l'acordió. A més, conserva en
molt bon estat l'acordió de son
pare, així com una gravació
tocant en els anys huitanta del
segle passat.
Juan Bautista Máñez a l'acordió. Col·lecció d'Ángeles Máñez.
16

19. Juan Bautista Máñez Ibáñez a l'acordió amb la seua dona.
Col·lecció d'Ángeles Máñez.
17

20. Alfonso Gormaz Perea
De comunió amb la família al Barri de Sant Francesc. Col·lecció de Jacinto Fernández.
Alfonso Gormaz va nàixer a Castellar de Santiago (Ciudad Real) l'any
1920. Després vindria a viure a Manises on va
morir el 1982 amb tan sols 62 anys. És un dels
pocs acordionistes que no va tindre com a
professió la de ceramista, era obrer d'ofici.
Conta el seu fill adoptiu Jacinto Fernández que
son pare mai no va anar a cap lloc a aprendre a
tocar l'acordió, era autodidacta i assajava a casa. I
com Máñez, mai no havia estudiat solfeig, així
que tocava l'acordió d'oïda. Anava a batejos,
comunions, i qualsevol altra festa de carrer com
romeries, quintos o els Mayos. En la seua l'última
etapa tocava a Benidorm amb María Jesús y su
acordeón. Alfonso Gormaz amb la seua filla a
Andújar (Jaén). Col·lecció de Jacinto Fernández.
18

21. Alfonso Gormaz Perea. Col·lecció de Jacinto Fernández.
19

22. Miguel Chirivella Martínez
Miguel Chirivella va nàixer a Riba-roja el 26 de juliol de 1923. Va tindre
diversos oficis, el primer de ceramista a la fàbrica Tarín. Després va treballar
per a l'Ajuntament en el servei de neteja i com a conserge de l'escorxador.
L'afició per l'acordió li ve de menut, quan veia un conegut de la família
tocant-lo; així que son pare li'n va comprar
un de botons, encara que també en va tindre
un de tecles, però ja no el va tocar tant, li
agradava el de botons. El seu germà, José
Chirivella, també tocava l'acordió. Com
Máñez i Gormaz, tocava d'oïda allò que
escoltava per la ràdio. A diferència d'altres
acordionistes que penjaven l'instrument en
casar-se, Chirivella sempre que podia tocava
l'acordió i no el va deixar fins que va morir
el 2002. En el barri amb els veïns. Col·lecció familiar.
La seua dona, Consolación Moreno, conta que moltes vegades anava sol a
tocar en bodes i altres celebracions i que el llogaven per anar a cases
particulars o a altres pobles amb els quintos per arreplegar diners. Comenta
Consolación -i ho confirma també Enrique Cerveró-, que una vegada anà a
demanar a l'alcalde Roig que feren ball i, com que anava tocant, li llevaren
l'acordió, perquè el ball en eixa època era pecat i no se'n faria mentre ell
fóra alcalde.
Al Barri del Crist amb els quintos i durant la mili. Col·lecció de Consolación Moreno.
20

23. Miguel Chirivella Martínez amb la família.
Col·lecció de Consolación Moreno.
21

24. Els acordions
1. Acordió d'Enrique Lerma de la
marca valenciana José Mª Abad.
2. Acordió de José Mª Serra ''Grauero''
sense marca comercial visible.
3. Acordió de Bautista Máñez,
sense marca comercial visible.
5. Acordió d'Enrique Cerveró
de la marca italiana Baleani
Altimoro de Castelfidardo.
4. Acordió de Antonio Zorrilla ''Caragol''
de la marca italiana Frontalini.
22

25. 10. Acordió de Luís
Barrasa de la
marca italiana
Guerrini de
Castelfidardo.
11. Acordió de José Chirivella de la marca
italiana Excelsior de Castelfidardo.
9. Acordió de Mario Martín de
la marca alemanya Hohner.
8. Acordió de Julián Carretero
de la marca xinesa Parrot.
6. Acordió de Salvador Moreno
de la marca xinesa Blessing.
7. Acordió de Paco Furió de la marca
italiana Excelsior, de Castelfidardo.
23

26. Antonio Zorrilla Castellano
''Caragol''
Antonio Zorrilla, més conegut pel seu malnom familiar ''Caragol'', perquè
arreplegava caragols i els venia en el mercat per a traure's unes pessetes, va
nàixer a Riba-roja el novembre de 1925. Malauradament, va morir molt
jove el 1977, amb només 51 anys. Va treballar de ceramista en la fàbrica
Noguera a la Cova i a més, era llanterner.
Relata el seu fill, Ismael Zorrilla, que la música li va agradar sempre i que
amb 10 anys ja anava a
classe de solfeig amb
Joaquín Constancio, on va
aprendre el mètode eslava,
encara que tocava d'oïda
l'acordió; però, a més,
també tenia gràcia per al
ball i per a versar. Estigué a
punt d'entrar en la Banda,
però l'esclat de la guerra li
ho va impedir.
Antonio Zorrilla Castellano.Col·lecció de la família.
Amb 13 anys va tindre el seu primer acordió, que li costà unes 500
pessetes. Normalment, tocava l'acordió per afició, però si rodava per altres
pobles com Paterna, Vilamarxant, Benaguasil, Aldaia, Alaquàs als batejos o
a altres festes com els rogles
de pasqua i Sant Antoni, li
donaven 1 o 2 duros, i fins i
tot 10 duros. A més, feia
classe a Salvador Moreno i
Pedro Botet.
Encara recorda el seu fill,
quan algunes nits de maig
eixia amb son pare als
Mayos. Antonio Zorrilla Castellano. Col·lecció familiar.
24

27. Antonio Zorrilla Castellano. Col·lecció de la família.
25

28. Enrique Cerveró Ros
Enrique Cerveró va nàixer a Manises el juny de 1927. Recorda haver estat
sempre treballant molt, bé fent caixes de fusta per a les fàbriques a casa, bé
anant a l'hort, o ja de més major treballant a la fàbrica La Hispania; per
eixe motiu mai no va poder estudiar música, només va rebre set lliçons del
mètode eslava d'un mestre que pagava l'Ajuntament i per això ha estat
autodidacta en tots els instruments que ha tocat.
Tocava el trombó en la banda militar de València i es va plantejar comprar-
se un acordió perquè li agradava molt com sonava, especialment el de
botons. Com que la família no tenia diners per comprar-li'n un, va ser
finalment la tia Carmen qui li'l va regalar. Conta com als désset dies de
tindre'l va tocar el seu primer vals a Mislata, el ''drin-drin'', i sense anar a
cap mestre. Després va començar a tocar en les verbenes, aprenent-se el
repertori -un total de 350 cançons en el seu to- de memòria. El que més li
agradava eren els tangos, però es posava nerviós perquè tocava a soles i
com que no tenia massa estudis musicals, es trobava insegur.
Amb l'Orquestra Bahía Club en l'Arriba i amb altres companys. Col·lecció de Cerveró.
Va ser l'acordionista principal, o si més no el que més anys ha estat, de
l'Orquestra Bahía Club i conta que copiaven cançons de l'emissora Ràdio
Manises, així totes les setmanes tocaven un o dos temes nous.
Després de passar-se 20 anys sense tocar -perquè havia d'entrar el pa a casa-,
començà a tocar la tuba en la Banda de Música de Manises i s'hi va estar 11
anys, fins que finalment es retirà de la música quan en tenia uns 55.
26

29. Enrique Cerveró Ros. Col·lecció d'Enrique Cerveró.
27

30. Salvador Moreno Betoret
Salvador Moreno va nàixer a Manises l'octubre de 1933 i ha sigut
propietari d'una tenda de mobles.
El primer acordió el va tindre perquè volia comprar-se un rifle però sa
mare no el va deixar, així que es comprà un acordió de fusta amb botons de
nacre i 2 baixos amb el que tocava pasdobles, boleros, masurques,... vaja,
de tot, fins que li'l va donar a Pepe ''el Cego''. Després en va tindre un de
36 baixos, i un altre de botons de nacre i 120 baixos; per últim, el que té en
l'actualitat el va comprar fa 25 anys i és de piano.
Amb el seu primer acordió, solia anar a tocar als rogles de Pasqua, al riu, al
molí de Vicente Díez, a Quart per a la penya de futbol i també el llogaven
algunes quadrilles. Els dijous sant anava a la granja amb altres de la
quadrilla perquè hi havia un magatzem i feien allí el ball, però com que
estava prohibit, més d'una vegada apareixien els municipals i els multaven.
També solia tocar en solitari quan el llogaven per pocs diners, però com
que anava per Riba-roja i altres pobles a repartir els mobles de la seua
tenda, si volien més músics, solien demanar-li que contractara l'Orquestra
Bahía Club per als casaments i altres festes privades.
Recorda alguna anècdota com quan anava en el tren cap a Riba-roja i
pujava Pepe ''el cego'' en el baixador del camp de l'aviació, es posava a
tocar l'acordió pel tren i quan acabava de tocar, havia de passar el plat per
arreplegar algunes monedes per a Pepe; a la tornada, l'esperava per a fer la
mateixa jugada.
Recalca que era aficionat a l'acordió, però especialment que li agradava
molt ballar i que l'acordió l'hagué de deixar perquè la seua dona volia eixir
a ballar amb ell i si tocava no podia fer les dos coses a la vegada.
Encara que no sabia solfeig, va anar al ''Caragol'' perquè li donara classes
d'acordió. A més, va coincidir amb altres acordionistes de l'època com el
fill de Micalet el de Cabrera, Mario ''el Corretger'' i Paco Furió ''Cabet''.
28

31. A l'esquerra Paco Furió, a la dreta Salvador Moreno i dalt Paco Capel cap a
finals dels anys 40. Col·lecció d'Isabel Zamora Máñez.
29

32. Francisco Furió Arnal
''Cabet''
Paco Furió va nàixer a Manises el 25 d'agost de l'any 1934. En un primer
moment va treballar de ceramista en la fàbrica de sanitaris Puchades i
després en Aigües Potables de xòfer.
Des de xicotet va agafar l'acordió i no l'ha deixat encara, ja que actualment
toca amb els Jóvenes Promesas i van pels llars dels jubilats animant els
més majors. Normalment ha tocat en solitari; el contractaven per anar a fer
el ball amb valsos, tangos, boleros o sambes en bodes, batejos i comunions,
en la patrona de la Guàrdia Civil, etc., i en altres pobles com Xiva, però
també en l'Arriba a Manises.
Conta que un dia el seu tio li va dir que anara a tocar a Riba-roja amb
l'Orquestra Conjunto Baleares, allà va conèixer a la seua dona i ja s'hi
quedà a viure.
També va tindre
relació esporàdica
amb l'Orquestra
Bahía Club, on va
tocar en una o dues
ocasions amb un
acordió de botons.
També actuà en una
orquestra de la
Pobla perquè els
faltava acordionista
per anar a Chelva.
Amb l'Orquestra Conjunto Baleares. Col·lecció de Paco Furió.
Va rebre classes i anava a aprendre a tocar l'acordió al carrer Carnissers de
València amb el professor Lamberto; el solfeig l'aprenia a Manises amb el
mestre Guerrero.
Un dels records que té de son pare, és que tenia un acordió diatònic de 24
baixos i quan l'agafava tocava una masurca que li agradava molt.
30

33. Paco Furió amb l'acordió. Col·lecció de Paco Furió.
31

34. Les orquestres
Bahía Club
La Bahía Club ha sigut
l'orquestra més important de
Manises. L'acordionista
principal va ser Enrique
Cerveró i després el va
substituir José Chirivella.
Fotografia de la col·lecció
d'Enrique Cerveró.
Vives
La Vives solia
caracteritzar-se per a les
seues actuacions.
Mario ''el Corretger'' era
l'acordinista.
Fotografia de la col·lecció
de Mario Martín.
Espert
El seu acordionista era
Julián Carretero.
Fotografia de la col·lecció
de Julián Carretero.
32

35. Baleares
Era una orquestra de
Riba-roja.
El seu acordionista va
ser Paco Furió ''Cabet''.
Fotografia de la
col·lecció de Paco
Furió.
Titanes
Encara que no eren de
Manises, varen tocar
més d'una vegada en
l'Arriba.
Targeta postal de la
col·lecció de Vicent
Martínez.
Mediterráneo
El Conjunto
Mediterráneo va tocar
en l'Arriba i alguna
vegada va coincidir amb
la Bahía Club.
Felicitació de Nadal i de
l'any nou de 1948 del
Conjunto Mediterráneo.
Fotografia de Gráficas
Alcocer: Any 1947.
33

36. Mario Martín López
''el Corretger''
El ''Corretger'' va nàixer a Xirivella el 5 d'octubre de 1935, poc després se'n
va anar a viure a Aldaia i des dels 8 anys viu a Manises. Va tindre un
comerç d'ultramarinos.
Segons conta, als 16 anys va començar mig en broma amb un acordió de
piano italià, l'únic instrument que ha tocat, i després ja es va anar agafant i
va estar tocant valsos, tangos i pasdobles en bodes, batejos, etc. També en
solitari, el contractaven per a tocar allò que s'estilava en l'època en els
Mayos, festes on
coincideix amb
Ezequiel Andrés, un
altre acordionista de
Manises. Com que la
Setmana Santa era
sagrada, no es podia
tocar, però en passar
Pasqua, anava a fer el
ball a les fàbriques
després de sopar.
Finalment va tocar en
l'Orquestra Vives
durant uns 5 anys i en
una altra orquestra en
el cinema d'estiu. L'Orquestra Vives. Col·lecció de Mario Martí.
Recorda que li compraven els acordions
a Torres i que va rebre classes de solfeig
amb Joaquín, director de la banda de
Manises. Però que quan va anar a fer el
servei militar, va vendre l'acordió i ja no
va tocar res fins 40 anys després.
Actualment té un Hohner de 80 baixos.
Mario Martí a l'acordió en una actuació de l'Orquestra Vives. Col·lecció de Mario Martí.
34

37. Mario Martín López amb l'acordió. Col·lecció de Mario Martín.
35

38. Julián Carretero González
Julián Carretero va nàixer l'1 de gener de 1938 a
Buenache de Alarcón (Cuenca), però es cria a La Torre
de Buenache; als 7 anys anaren a viure a Olmedilla, on
va contactar per primera vegada amb la música gràcies
al seu mestre d'escola aprenent el mètode Hilarión
Eslava, i ja en eixa època va començar a rebre classes
d'acordió a Campillo de Altobuey, completant la seua
formació a Cuenca. El 1952 la família es trasllada a
viure a Manises per a regentar el celler situat en el
carrer Sant Joan. Carretero amb uns amics. Col·lecció familiar.
D'Olmedilla va vindre a Manises amb un acordió-piano comprat a Motilla
del Palancar i va continuar
rebent classes d'acordió a
Paterna amb Antonio Lozano
''el Santero'' i a Manises de
solfeig. No és fins que entra
en l'Orquestra Espert -amb la
que arribaren a actuar a
Mallorca-, que es dedica de
manera professional a la
música i quan comença
també a tocar en solitari en
batejos, bodes i comunions. Actuant amb l'Orquestra Espert. Col·lecció familiar.
Quan obri la tenda de sanitaris Escadi, canvia la seua afició per una altra i
ven l'acordió. No és fins a la seua
jubilació, que la família li regala
un acordió-piano més modern de
80 baixos.
La germana de Julián, Mercedes
Carretero, recorda que son pare
també tenia un acordió de botons
xicotet quan vivien a La Torre que
tocava en casa. Tocant l'acordió en una festa privada. Arxiu Municipal de Manises.
36

39. Julián Carretero amb el seu acordió Guerrini. Arxiu Municipal de Manises.
37

40. Luís Barrasa Cantabrana
Luís Barrasa va nàixer a Treviana (Logroño) el 1942, als 11 anys els seus
pares l'enviaren a un seminari a Oñate. Va fer el servei militar molt tard,
amb 29 anys, i entre d'altres llocs el destinaren a Manises de cambrer al
camp de golf. Ja a Manises va conèixer a la seua dona i es quedà a viure
fins que va morir el 2011. Quan acabà la mili va començar a treballar de
ceramista en la Cova i després va passar al Grupo Postigo.
L'afició a la música li ve del cor de xiquets del seminari d'Oñate, on a més
donaven música i es va traure fins a tercer de piano. Allí tocava l'orgue -de
tub- en les grans festes i en la missa dels diumenges de la parròquia del
seminari. L'orgue que tenia en casa, que abans estava en l'església de Sant
Jeroni, se'l regalaren i cada vegada que anava al poble de la dona a estiuejar,
se l'emportava per animar les misses. Quan va morir fa quatre anys, la seua
dona va decidir donar l'orgue i l'acordió al cor Ciutat de Manises.
Luís Barrasa tocant el baix amb els seus companys del Seminari a Oñate. Col·lecció
d'Elisa Ventura.
L'únic acordió que ha tingut era d'un amic seu, que se'l va donar quan
emigrà a Amèrica, i malgrat que va ser un referent de la música en el barri
de Sant Francesc, en especial amb l'orgue i el cant, l'acordió no va arribar a
ser la seua gran afició perquè no va tindre temps per a practicar.
La seua dona, Elisa Ventura, recorda que Luís era una persona molt alegre,
i com que li agradava molt cantar i sempre estava cantant, fins i tot, quan
anava pel carrer, més d'una vegada la gent acabava fent-li palmes.
38

41. Luís Barrasa amb el seu acordió. Col·lecció d'Elisa Ventura.
39

42. José Chirivella Martínez
''Chiri''
José Chirivella va nàixer a Manises en 1944 i s'ha dedicat professionalment
a la música. A més de l'acordió, ha tocat el piano, la guitarra i ha estat
cantant i mestre.
Als 10 anys va començar amb el solfeig en el Patronato. A més, anava a
classe d'acordió amb Toni Castelló de la tenda de Rafael Torres. Quan tenia
14 o 15 anys anava a bodes, comunions, passacarrers, etc., i a partir dels 17
anys, comença a participar en orquestres. La primera, l'Orquestra Bahía
Club, quan entra substituint a Cerveró i on s'hi va estar 4 anys. Normalment
actuaven a Manises, a els Filtros i
l'Arriba i, de tant en tant, també els
contractaven per a tocar a Paterna.
Després amb tres companys més,
muntaren l'Orquestra Ernesto y los
Júpers i a l'any i mig de començar ja
estaven gravant en la ''Voz de su
amo''. Los Casis o Gran Casino,
entre d'altres, han estat algunes de
les orquestres que ha muntat o en les
quals ha participat. Amb els companys d'acordió.
En els anys 80 va muntar una orquestra d'acordions i assajaven a la Casa de
la Cultura. És en eixa època quan més es dedica a l'ensenyament.
José Chirivella en els anys 60 amb la seua primera alumna i en un passacarrer l'any 1984
amb la Penya d'Acordions Musical Chiri al carrer Major. Col·lecció de José Chirivella.
40

43. Foto d'estudi de José Chirivella Martínez als anys 60.
Col·lecció de José Chirivella.
41

44. AGRAÏMENTS
A Mª Mercedes Tortajada Lerma, Mª Rosario Serra Royo, Ángeles Máñez
Gassent i família, Jacinto Fernández Valentín, Consolación Moreno Utiel,
Antonio Ismael Zorrilla Tarancón, Enrique Cerveró Ros, Salvador Moreno
Betoret, Francisco Furió Arnal, Mario Martín López, Julián Carretero
González i família, Elisa Ventura Petit i José Chirivella Martínez.
A Vicent Masó Talens, Ramón Zamora, Isabel Zamora Máñez, Paco Capel,
Francisco Tárrega Castellano, Ana Sánchez Ibáñez, José Vicente Fuentes
Castilla i Pilar i Visentica Montesinos Motes.
I a tots aquells que no apareixen però s'han interessat en algun moment pel
projecte.
42

45. FONTS
Textos
- Jiménez, J. 250 acordeonistas de Castilla-La Mancha. Consejería de
Cultura, Turismo y Artesanía de Castilla-La Mancha. Colección
Monografías nº 29. 2010. Pàg. 245.
- Marticorena-Ruiz, J. María. Adiós amigos, dichoso de ser manisero.
Llibre de Festes Patronals de Manises. Edita Clavaría de les Santes
Escudelles. 2013.
- Masó Talens, V. Miguel Gallego Vila, el Tio Cabrera (fang i música en
les mans). Festes Patronals de Manises. Edita Clavaría de les Santes
Escudelles. 2002.
- Moreno, José Mª. Manises. Retazos de su historia I. Ediciones Seguí.
1983. Pàg. 113.
- Ramos, J. El acordeón en España hasta 1936. 2009. Pàg. 210.
- Tortajada, Mª M. Un passeig per la música. Quaderns culturals de
Manises Núm. 9. Fundació Municipal de Cultura i Joventut – Ajuntament
de Manises. 2004.
- ''Chuano el Carboner'' ha muerto. Boletín de Información de Manises
Núm. 63. Ajuntament de Manises. 1977.
Imatges
- Arxiu Municipal de Manises – Campanya Regala una foto al teu poble.
- Història Gràfica de Manises – Pàgina de Facebook
- Manises Antiga – Pàgina de Facebook
- Manises Online - manisesonline.blogspot.com
- Monfort. E. Enrique. La música valenciana a l'Arxiu José Huguet. Institut
Valencià de la Música. 2006.
43

46. Espectacle
Acordió i ball a Manises
PROGRAMA
PRIMERA PART:
Acordionistes:
Cercavila de Bocairent i Polca de la Serra d'Espadà
Ball tradicional:
Cota Pasqüera de Picassent
Bolero Pla de València
Seguidilles, Jota i Fandango d'Onda
Seguidilles de coveteres
Cançons:
El sereno i la serena
Xiques boniques
Les monges de Santa Clara
SEGONA PART:
Ball de parella:
Polkes d’Alcoi i Tales
Valsets de Cocentaina
Mazurca Lorena
Schotis de Corbera
Pas-doble Machaco
Homenatge als 15 acordionistes i les seues famílies
Per a finalitzar:
Jota de Manises
Auditori Germanies (Manises), 26 d'abril de 2015
44