Text de Cristina Garreta
Il·lustracions de Cristina Losantos
Editat per David Borràs
http://elwikidereli.wikispaces.com
Fa molt i molt de
temps, a finals del
segle XVI, Reus era
una ciutat tan petita
que cabia tota a
dins de les muralles,
i a l’altra banda
d’allò que avui
coneixem com el
tomb de ravals tot
eren conreus i
camps.
En aquell temps la
majoria de la gent
dels pobles i ciutat
d’Europa era molt
senzilla, treballava
moltes hores i tenia
poc temps per
descansar i això feia
que tot sovint es
posés malalta.
L’any 1592 s’havia
escampat una
malaltia terrible que
s’encomanava tant
que tothom tenia
un familiar, un amic
o una persona
coneguda i
estimada que
l’havia agafada i
s’havia mort. Era la
pesta. La pesta feia
que es visqués en
un ambient de
tristesa i abatiment.
Però vet aquí que
enmig de tanta
dissort hi havia una
noia que cada dia
pasturava el seu
ramat a les afores
de la ciutat, on
l’herba creixia
encara fresca.
Mentre vigilava les
cabres i els bens,
anava resant a la
Mare de Déu
perquè s’acabés la
pesta, i Reus tornés
a ser de nou una
ciutat alegre i en
festa.
Un dia, mentre la
pastoreta resava
com de costum, se li
va aparèixer la
mateixa Mare de
Déu, que li va dir:

-Ja fa dies que sento
les teves pregàries i
m’he compadit de
tu. Vés i digues a la
gent que si encenen
una espelma tant
llarga com tota la
muralla a l’església
de Sant Pere,
desapareixerà la
pesta.
La noia, tota
emocionada, va
anar corrents a
veure els membres
del consell de
govern per explicar-
los allò que li havia
passat, però no se la
van creure i no li
van fer cap cas.
Llavors va tornar a
anar allí on la Mare
de Déu li havia
parlat i li va dir tota
plorosa:

-Mareta meva, no
m’han volgut
escoltar. Com ho
faré perquè em
creguin de veritat?
I just en aquell
moment, la Mare de
Déu es va aparèixer
novament davant de
la pastoreta i,
allargant el braç, se
li va apropar, li va
acaronar suaument
la galta i li va deixar
estampada una rosa
vermella com a
testimoni de les
seves paraules.
Aquesta vegada,
amb una prova tant
evident, les
autoritats sí que la
van creure i van fer
que una candela
tant llarga com la
muralla cremés per
sempre més a l’altar
major de la Prioral. I
la pesta va
desaparèixer.
Aquell lloc a les
afores de Reus on la
Verge Maria es va
aparèixer a la
pastoreta, hi van
construir una
ermita, que avui dia
és el Santuari de la
Mare de Déu de
Misericòrdia,
patrona de la ciutat.
I vet aquí que, des
de llavors, cada any
el dia 25 de
setembre s’hi
celebra una festa en
agraïment, on té
cabuda la devoció,
la gresca i la
tradició. És una
Festa Major.

La pastoreta i la Mare de Déu

  • 1.
    Text de CristinaGarreta Il·lustracions de Cristina Losantos Editat per David Borràs http://elwikidereli.wikispaces.com
  • 2.
    Fa molt imolt de temps, a finals del segle XVI, Reus era una ciutat tan petita que cabia tota a dins de les muralles, i a l’altra banda d’allò que avui coneixem com el tomb de ravals tot eren conreus i camps.
  • 3.
    En aquell tempsla majoria de la gent dels pobles i ciutat d’Europa era molt senzilla, treballava moltes hores i tenia poc temps per descansar i això feia que tot sovint es posés malalta.
  • 4.
    L’any 1592 s’havia escampatuna malaltia terrible que s’encomanava tant que tothom tenia un familiar, un amic o una persona coneguda i estimada que l’havia agafada i s’havia mort. Era la pesta. La pesta feia que es visqués en un ambient de tristesa i abatiment.
  • 5.
    Però vet aquíque enmig de tanta dissort hi havia una noia que cada dia pasturava el seu ramat a les afores de la ciutat, on l’herba creixia encara fresca. Mentre vigilava les cabres i els bens, anava resant a la Mare de Déu perquè s’acabés la pesta, i Reus tornés a ser de nou una ciutat alegre i en festa.
  • 6.
    Un dia, mentrela pastoreta resava com de costum, se li va aparèixer la mateixa Mare de Déu, que li va dir: -Ja fa dies que sento les teves pregàries i m’he compadit de tu. Vés i digues a la gent que si encenen una espelma tant llarga com tota la muralla a l’església de Sant Pere, desapareixerà la pesta.
  • 7.
    La noia, tota emocionada,va anar corrents a veure els membres del consell de govern per explicar- los allò que li havia passat, però no se la van creure i no li van fer cap cas.
  • 8.
    Llavors va tornara anar allí on la Mare de Déu li havia parlat i li va dir tota plorosa: -Mareta meva, no m’han volgut escoltar. Com ho faré perquè em creguin de veritat?
  • 9.
    I just enaquell moment, la Mare de Déu es va aparèixer novament davant de la pastoreta i, allargant el braç, se li va apropar, li va acaronar suaument la galta i li va deixar estampada una rosa vermella com a testimoni de les seves paraules.
  • 10.
    Aquesta vegada, amb unaprova tant evident, les autoritats sí que la van creure i van fer que una candela tant llarga com la muralla cremés per sempre més a l’altar major de la Prioral. I la pesta va desaparèixer.
  • 11.
    Aquell lloc ales afores de Reus on la Verge Maria es va aparèixer a la pastoreta, hi van construir una ermita, que avui dia és el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat.
  • 12.
    I vet aquíque, des de llavors, cada any el dia 25 de setembre s’hi celebra una festa en agraïment, on té cabuda la devoció, la gresca i la tradició. És una Festa Major.