últim projecte dels alumnes que reben suport USEE de l'Escola Pia de Granollers

1. Festes Tradicionals
Irina,Mariona,Marlin

2. Bastoneres:
El ball de bastons és una dansa popular molt estesa a Catalunya, Europa i la
Mediterrània. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com
a element principal un o dos bastons i l'acció de picar entre ells.
Els orígens del ball de bastons estan difosos a la història: Hi ha folkloristes que
diuen que prové de ritus agraris ja a la prehistòria; altres tesis sostenen que el
seu origen són les danses pírriques gregues, i la tesi més estesa remunta el
seu origen a una evolució dels antics balls d'espases.[1] Els balls foren molt
populars al segle 15i persisteixen en França, Itàlia, Anglaterra i País de Gal·les
(Morris dance).

3. sardana:
La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de
Catalunya. El nom pot fer referència tant al ball com a la música. És una dansa
col·lectiva que ballen homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i
puntejant amb els peus els compassos de la cobla. Aquest ball es va
popularitzar a final del segle 19 amb les innovacions de Pep Ventura i la
política, ja que es va associar al republicanisme: era una manera d'oposar-se
als conservadors carlins, que eren fidels al contrapàs.[1]

4. Pastorets
Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a
molts indrets de Catalunya. L'argument combina els continguts del naixement
de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i
diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

5. correfoc
El correfoc és un joc o espectacle que es fa als carrers de les ciutats i pobles, on l'objectiu és evitar
la pirotècnia usada pels diables i pels éssers imaginaris i mitològics que es representen.[1] És un acte
celebrat majoritàriament a Catalunya, però també s'ha estès pel País Valencià, les Illes Balears i
Catalunya Nord. Té les seves arrels en el Ball de diables ja documentat en el segle 12, però no va ser
fins al20que va prendre la seva forma actual.[2]
El terme correfoc va sorgir en diferents cercaviles de Festes Majors o celebracions populars de
Catalunya, com una manifestació improvisada de la gent, dracs i els diables que actuaven corrent,
saltant i ballant conjuntament sota el foc. Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va anar escampant
per la geografia dels Països Catalans. S'ha de diferenciar un correfoc i una cercavila o processó. En
una cercavila o processó, encara que el públic també pot actuar en el cas d'un correfoc, el ritme de
foc és més lent que en un correfoc.

6. castells
Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des
de fa més de dos-cents anys (se'n troben referències ja al segle18, al Camp de
Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle 20
per totCatalunya, Catalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir
dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d'una colla
castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu
d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de
diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. Des del
16 de novembre de2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la
Humanitat per la UNESCO[