1. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Unitat 4
SER COMPETENTS EN LLENGÜES
Objectius
1. Conéixer l’organització general del sistema educatiu valencià i el marc legal pel que fa
a les llengües, amb una atenció especial als programes d'educació plurilingüe, així
com els documents de planificació de centre.
2. Conéixer i aplicar les orientacions contingudes al MECR, així com els instruments que
se'n deriven en la mateixa acció educativa, d'acord amb l'aprenentatge de llengües en
el marc legal, especialment els currículums que organitzen el sistema educatiu
valencià.
Taula de continguts
0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA
1. INTRODUCCIÓ
2. INTENCIONS DEL CURRÍCULUM VALENCIÀ EN REFERÈNCIA A LES LLENGÜES.
2.1. VALENCIÀ I CASTELLÀ, LLENGUA I LITERATURA
2.2. LLENGUA ESTRANGERA
3. APORTACIONS DEL CONSELL D’EUROPA A L’APRENENTATGE I ENSENYAMENT
DE LLENGÜES: MARC EUROPEU I PORTFOLIO
3.1. EL CONSELL D’EUROPA
3.2. EL MARC EUROPEU DE LES LLENGÜES
3.2.1. QUÈ ÉS EL MARC EUROPEU
3.2.2. ELS NIVELLS COMUNS DE REFERÈNCIA
3.2.3. DESTRESES I DESCRIPTORS D’AUTOAVALUACIÓ
3.2.4. ENFOCAMENT ADOPTAT I COMPETÈNCIES
3.3. EL PORTFOLIO EUROPEU DE LES LLENGÜES
3.3.1. QUÈ ÉS EL PORTFOLIO
3.3.2. FINALITATS, ESTRUCTURA I FUNCIONS DEL PEL
3.3.3. EL PORTFOLIO ELECTRÒNIC (PEL)
4. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
4.1. CONTRIBUCIÓ DE LES LLENGÜES A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
4.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. TIPOLOGIA
4.3. EL TREBALL PER TASQUES
5. ACTIVITATS
1

2. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
0. QÜESTIONARI INICIAL I TASCA
Marqueu l’opció correcta V F
1. La relació dels continguts curriculars de valencià i castellà permet l’enfocament
integrat de l’aprenentatge lingüístic i literari de l’alumnat.
2. El Consell d’Europa és el responsable de proposar els currículums educatius dels
països membres.
3. El Marc europeu de les llengües, aprendre, ensenyar i avaluar, proporciona les
bases comunes per orientar l’aprenentatge-ensenyament de llengües a tot Europa.
4. Els nivells de referència definits pel Marc europeu permeten mesurar el progrés
dels aprenents en cada estadi de l'aprenentatge i durant tota la vida.
5. El nivell avançat és el màxim a què es pot arribar en competència lingüística, com
a usuari aprenent de llengües, segons el Marc europeu.
6. Una de les funcions del Marc europeu és unificar al màxim les identitats i la
diversitat cultural dels pobles d’Europa per aconseguir que l’anglés siga universal.
7. El Portfolio europeu de les llengües, fomenta la reflexió i l’autoavaluació, i motiva
a participar de forma activa en l’aprenentatge de llengües.
8. Els únics països que han experimentat el Portfolio són Suïssa, Bèlgica, França,
Anglaterra i Alemanya.
9. El Reial Decret de la LOE de 29 de desembre de 2006 estableix que a l’Educació
Secundària Obligatòria l’alumnat ha d’assolir les competències bàsiques, però també
han de treballar-se a primària.
10. L’aprenentatge d’una llengua estrangera té més efecte en l’adquisició de les
competències bàsiques que el puga tenir el de la primera llengua.
11. A partir de la nova normativa el professorat ha de fer una programació
tradicional i una programació que contemple els objectius de les Competències
bàsiques.
12. El treball per tasques dota la pràctica comunicativa en l’aula de coherència
interna doncs tots els exercicis i activitats es justifiquen per la seua orientació fins
l’assoliment d’un producte final.
13. Una eina que ajuda a programar el treballar per tasques a través de les TIC és
la webquesta (conegut internacionalment com a webquest).
14. Seguir les recomanacions del Marc europeu de llengües és una manera de
treballar la competència lingüística comunicativa d’acord amb els objectius de les
competències bàsiques
2

3. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
TASCA FINAL
Trieu una de les opcions següents:
1. Prepara una exposició oral per explicar als companys les possibilitats i avantatges del Portfolio
europeu en l’aprenentatge-ensenyament de les llengües.
Per al procés de la tasca, elabora un dossier senzill sobre el Portfolio europeu de les llengües,
amb les finalitats i parts bàsiques. Obtindràs informació al llarg de la unitat i pots extraure
impresos originals al lloc web:
http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciativas/portfolio/portfolios-validados-esp.html
2. Organitza la programació d’una tasca relacionada amb la teua àrea docent, per a l’alumnat
d’ESO o de batxillerat, en què justifiques quines competències bàsiques estan implicades en
l’aprenentatge programat. Consulta exemples model en alguna de les webquests que trobaràs
a:
http://www.xtec.es/recursos/webquests/
http://www.phpwebquest.org/catala/procesa_index_busqueda.php
http://questgarden.com
http://www.eduteka.org/comenedit.php3?ComEdID=0010
http://www.aula21.net
3. Necessitem un article que informe la comunitat educativa del teu centre sobre les
Competències bàsiques que promou la LOE. Busca referències que t’ajuden (veure bibliografia
al final de la unitat) i confecciona un article al voltant del tema, per publicar-lo en la revista del
teu centre, en la web o en un blog educatiu.
http://www1.educacion.es
3

4. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
1. INTRODUCCIÓ
Les recomanacions del Consell d’Europa per a una nova conscienciació i impuls de l’aprenentatge de
llengües, la inclusió de les Competències bàsiques en els currículums per a les etapes d’ensenyaments
bàsics i la necessitat del treball per tasques, són els tres eixos que tractem en aquesta unitat.
Amb la necessitat d’adequar o actualitzar la didàctica docent als temes referits, documents com ara el
Marc europeu per a les llengües, el Portfolio europeu i les programacions per competències, passen a
ser coneixements i pràctiques indefugibles per als professionals de les aules.
Intentarem parlar de tot i integrar en la mesura possible els avantatges que suposa la seua aplicació
tant per als aprenents de llengua com també per als ensenyants.
4

5. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
2. INTENCIONS DEL CURRÍCULUM VALENCIÀ PER A LES
LLENGÜES
2.1. VALENCIÀ I CASTELLÀ, LLENGUA I LITERATURA
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum
de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. (DOCV núm.
5562, de 24.07.2007)
A més, a la Comunitat Valenciana, l’aprenentatge escolar de les dos llengües cooficials dins del
currículum ha de convertir-se en un instrument d’aprenentatge en el marc del programa o
programes d’educació plurilingüe que apliquen els centres, d’anàlisi i busca de la realitat,
d’adquisició d’una consciència d’identitat, de pertinença a una cultura i d’assumpció de Normes i
valors compartits.
Totes les matèries lingüístiques han de participar, per tant, d’un marc de referència
comú i aconseguir acords bàsics sobre metallenguatge, metodologia, criteris didàctics, etc.,
coherents i respectuosos amb l’especificitat de cada disciplina.
La relació de continguts de les matèries de Valencià i Castellà hi apareix diferenciada, per a
atendre els aspectes formals, històrics, socials i literaris específics de cada llengua. No obstant
això, la distribució dels continguts en cada bloc permet l’enfocament integrat de
l’aprenentatge lingüístic i literari de l’alumnat.
2.2 LLENGUA ESTRANGERA
L’ensenyança de les llengües estrangeres ha sigut també especialment considerada, tant per la
ciutadania comuna, la construcció de la qual és un objectiu prioritari de la Unió Europea, com per
l’arribada de població immigrant amb altres llengües i costums. La intercomunicació i l’actitud
d’obertura a realitats diferents que implica el coneixement de llengües estrangeres actua com un
incentiu per a aprendre-les i per a facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut; així mateix,
incidix en el fet que els nous ciutadans senten en la comunitat d’acollida interés i respecte per les
característiques d’altres nacions i llengües. I alhora, eixe sentiment d’estima, juntament amb
l’accés al valencià i al castellà, que la conselleria competent en matèria d’educació ha de posar a la
seua disposició, resultarà d’enorme valor per a impulsar la integració dels que s’incorporen a la
Comunitat Valenciana, a Espanya i a Europa, des del respecte al nostre marc legal i als valors de
la democràcia i la llibertat.
5

6. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3. APORTACIONS DEL CONSELL D’EUROPA A
L’APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LLENGÜES: MARC
EUROPEU I PORTFOLIO
3.1 EL CONSELL D’EUROPA
És el responsable de promoure el Marc Europeu Comú de
Referència per a les Llengües, aprendre, ensenyar, avaluar.
El Consell d'Europa és una organització internacional que es crea l'any 1949, amb seu a Estrasburg.
Pot ser-ne membre qualsevol estat europeu que accepte els principis de la llei i que garantisca els drets
humans fonamentals i la llibertat dels ciutadans. El Consell d'Europa no és la Unió Europea. Són dues
organitzacions internacionals diferents tot i que molts dels seus membres siguen comuns i que totes
dues organitzacions tinguen acords permanents entre elles.
La finalitat del Consell d'Europa és defensar els drets humans i les democràcies parlamentàries, així
com potenciar la identitat europea entre tots els ciutadans d'Europa. El Consell d’Europa s’ha plantejat:
• Promoure i facilitar la cooperació entre les institucions de diferents països.
• Assentar el reconeixement recíproc de les qualificacions de llengües.
• Ajudar els aprenents, els ensenyants, els dissenyadors de cursos, les administracions, etc.
• Contribuir al plurilingüisme en un entorn pluricultural.
• Protegir i desenvolupar la diversitat el ric patrimoni que representa la diversitat lingüística.
• Promoure la comprensió mútua i la tolerància i el respecte a les identitats i a la diversitat cultural
mitjançant una comunicació internacional més efectiva.
• Facilitar la comunicació i mobilitat dels ciutadans europeus, etc.
3.2 EL MARC EUROPEU COMÚ DE REFERÈNCIA
3.2.1 QUÈ ÉS EL MARC EUROPEU
El Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües, aprendre, ensenyar, avaluar, és un document
elaborat pel Consell d'Europa que proporciona les bases comunes necessàries per a l'elaboració de
programes de llengua, també d'orientacions curriculars, d'exàmens, de llibres de text, etc., per a tot
Europa. Descriu d'una manera exhaustiva el que han d'aprendre a fer els aprenents de llengua a fi
d’utilitzar-la per a la comunicació, com també els coneixements i les habilitats que han de
desenvolupar per tal de ser capaços d'actuar de manera efectiva. Inclou el context cultural en què
s'utilitza la llengua i defineix els nivells de proficiència que permeten mesurar el progrés dels
aprenents en cada estadi de l'aprenentatge i durant tota la vida.
6

7. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Document elaborat pel
Què és el Consell d’Europa
MECR Propicia bases comunes
per a l’elaboració de
programes de llengua,
orientacions curriculars,
Autoritat proves... per a tot Europa
Funció - Què han de saber fer els aprenents
- Quins coneixements i habilitats
Descripció
Contempla el context cultural
de la llengua en ús
Contextualització
Mesura Defineix els nivells que
permetran mesurar el progrés
dels aprenents
Motivació
- Afavorir mobilitat de la població (UE)
Aportació - Comunicació eficaç que respecte
identitats i diversitat cultural
- Millorar accés a la informació
- Millora de relacions laborals
- Millora de la comprensió mútua
Finalitat
del Instruments per a reflexionar sobre:
MCER - què és el llenguatge i les llengües
- què significa aprendre llengües
- capacitats que necessitem millorar
- maneres d’establir els propis plans
d’aprenentatge
♦ promoure cooperació entre institucions d’ensenyament
♦ assentar reconeixement recíproc de les qualificacions
de llengües
♦ ajudar comunitat educativa a coordinar esforços
♦ contribuir a alimentar el plurilingüisme dins d’un
context pluricultural, carcterístic de la societat actual
7

8. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
El Marc europeu proporciona als administradors fins a l'ensenyament d'adults. És per això que
educatius, dissenyadors de cursos, professors, ofereix instruments molt complets per a
formadors de professors, organismes reflexionar sobre què és el llenguatge i què són
examinadors, etc., els mitjans per a reflexionar
les llengües, sobre què significa aprendre
sobre la seua pràctica diària amb l'objectiu que
llengües, sobre les capacitats que són
asseguren que satisfan les necessitats reals
dels aprenents de qui són responsables. Els necessàries desenvolupar en l'aprenentatge de
criteris objectius que aporta per a la descripció llengües i sobre les maneres d'establir els propis
de la proficiència lingüística facilitarà el mutu plans d'aprenentatge i el seu seguiment. é la
reconeixement de les qualificacions finalitat de promoure i facilitar la cooperació
obtingudes en contextos d'aprenentatge entre les institucions d'ensenyament de diferents
diferents i, per tant, ajudarà a la mobilitat
països, assentar el reconeixement recíproc de les
europea.
qualificacions de llengües i ajudar els aprenents,
Naix de la necessitat d'intensificar l'aprenentatge els ensenyants, els dissenyadors de cursos, els
i l'ensenyament de llengües en els estats organismes certificadors i les administracions
membres per tal d'afavorir la mobilitat de la educatives a situar i coordinar els seus esforços,
població, una comunicació internacional més a més de contribuir a alimentar el
eficaç que respecte les identitats i la plurilingüisme dins d'un context pluricultural,
diversitat cultural, un millor accés a la característica fonamental de la societat europea
informació, una multiplicació dels intercanvis actual.
interpersonals i la millora de les relacions El Consell d'Europa, a través del MECR,
laborals i de comprensió mútua. Amb aquesta protegeix i desenvolupa la rica herència
intenció s'entén que l'aprenentatge de lingüística i cultural d'Europa, com a font de
llengües s'ha de produir durant tota la vida diversitat, i promou el respecte i l’enteniment
i a més convé promoure'l al llarg de tot el mutu entre els ciutadans.
sistema educatiu, des de l'Educació Infantil
ÍNDEX DE CONTINGUTS DEL MARC
Capítol 1 Finalitats, objectius i funcions del Marc.
Capítol 2 Enfocament adoptat. Estratègies dels aprenents per a activar les competències...
Capítol 3 Nivells comuns de referència.
Capítol 4 Categories per a la descripció de l'ús de la llengua i de l'usuari.
Capítol 5 Categorització de les competències generals i comunicatives.
Capítol 6 Processos d'ensenyament/aprenentatge de llengües.
Capítol 7 El treball per tasques.
Capítol 8 Implicació de la diversificació lingüística en el disseny curricular.
Capítol 9 Propòsits de l'avaluació. Tipus d'avaluacions.
Bibliografia general.
Anàlisi de descriptors. Un projecte concret, el projecte suís. El projecte DIALANG.
Annexos
Capacitats associades als nivells de l'Associació ALTE.
8

9. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3.2.2 NIVELLS COMUNS DE REFERÈNCIA del MARC EUROPEU
• Nivell Inicial (Breakthrough) correspon a allò que Wilkins anomenava “Domini de fórmules” i Trim
“Introductori” (1978).
• Nivell Bàsic (Waystage) reflecteix l’especificació de continguts del Consell d’Europa.
• Nivell Llindar (Threshold) reflecteix l’especificació de continguts del Consell d’Europa.
• Nivell Avançat (Vantage) reflecteix la tercera especificació de continguts del Consell d’Europa, un
nivell descrit per Wilkins com a “domini funcional limitat” i per Trim com una “resposta apropiada en les
situacions normals”.
• Domini funcional efectiu (Effective Operational Proficiency) representa un nivell avançat de
competència adequat per a tasques més complexes de treball i d’estudi.
• Domini (Mastery) correspon a l’objectiu superior dels exàmens en l’esquema adoptat per ALTE
(Associació d’Avaluadors de Llengua d’Europa). Es podria fins i tot ampliar per tal d’incloure la
competència intercultural més desenvolupada, que es troba per damunt d’aquell nivell i que assoleixen
nombrosos professionals de la llengua.
MECR PLA FORMACIÓ JQCV EOI
(VALENCIÀ)
A1
A2 Nivell 0 Coneixements Nivell bàsic
orals
B1 Nivell 1 Grau elemental Nivell
intermedi
B2 Nivell 2 Nivell avançat
C1 Nivell 3 Grau mitjà
C2 Grau superior
EQUIVALÈNCIES ENTRE ELS NIVELLS DEL MARC I CERTIFICACIONS DE LES PROVES
9

10. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3.2.3 ELS DESCRIPTORS PER DESTRESES
A1 A2 B1 B2 C1 C2
Reconec paraules i No tinc cap dificultat per comprendre
expressions molt bàsiques i qualsevol tipus de llengua parlada,
que s'usen habitualment, tant en converses en viu com en
relatives a mi mateix, a la discursos retransmesos, encara que
Escoltar
meua família i al meu entorn es produïsquen a una velocitat de
immediat quan es parla parlant natiu, sempre que tinga
COMPRENDRE
lentament i amb claredat. temps per a familiaritzar-me amb
l'accent.
Comprenc paraules i noms Sóc capaç de llegir amb facilitat
coneguts i frases molt pràcticament totes les formes de
senzilles; per exemple, les llengua escrita, incloent textos
Llegir
que hi ha en rètols, cartells i abstractes estructural o
catàlegs. lingüísticament complexos com, per
exemple, manuals, articles
especialitzats i obres literàries.
Puc participar en una Prenc part sense esforç en qualsevol
conversa de forma senzilla conversa o debat i conec bé
sempre que l'altra persona modismes, frases fetes i expressions
estiga disposada a repetir el col·loquials. M’expresse amb
que ha dit o a dir-ho amb fluïdesa i transmet matisos subtils de
Conversar
altres paraules i a una sentit amb precisió. Si tinc un
velocitat més lenta, i m'ajude problema, sortege la dificultat amb
a formular el que intente dir. tanta discreció que els altres a penes
Plantege i conteste preguntes se n'adonen.
PARLAR
senzilles sobre temes de
necessitat immediata o
assumptes molt habituals.
Utilitze expressions i frases Presente descripcions o arguments
senzilles per a descriure el de forma clara i fluida i amb un estil
lloc on visc i les persones que que és adequat al context i amb una
conec. estructura lògica i eficaç que ajuda a
Parlar
l'oient a fixar-se en les idees
importants i a recordar-les.
Sóc capaç d'escriure postals Sóc capaç d'escriure textos clars i
curtes i senzilles; per fluids en un estil apropia. Puc
exemple, per a enviar escriure cartes, informes o articles
ESCRIURE
felicitacions. Sé omplir complexos que presenten arguments
Escriure
formularis amb dades amb una estructura lògica i eficaç
personals; per exemple, el que ajuda a l'oient a fixar-se en las
meu nom, la meua idees importants i a recordar-les.
nacionalitat i la meua adreça Escric resums i ressenyes d'obres
en el formulari del registre professionals o literàries.
d'un hotel.
Tots els nivells (A1, A2, B1, B2, C1, C2) del Marc tenen definides les capacitats que pot assolir cada
usuari aprenent d’una llengua a través de descriptors. Com a exemplificació teniu la selecció de les
columnes del primer nivell Bàsic (Inicial) i del nivell més alt Competent (Expert) del quadre
d’autoavaluació.
10

11. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3.2.4. ENFOCAMENT ADOPTAT I COMPETÈNCIES
• Ús i aprenentatge de la llengua enfocat a l’acció (MECR):
L’ús de la llengua –que n’inclou l’aprenentatge– comprén les accions que
realitzen les persones, les quals, com a individus i com a agents socials,
desenvolupen una sèrie de competències: les de caràcter general i les
competències lingüístiques comunicatives en particular.
Les persones utilitzen les competències que tenen a la seva disposició en
diversos contextos i sota diverses condicions i limitacions, amb
l’objectiu de dur a terme activitats lingüístiques.
Aquestes activitats comporten uns processos lingüístics destinats a
produir i/o comprendre textos relacionats amb temes d’àmbits específics,
activant les estratègies més convenients per a l’acompliment de les
tasques.
El control que tenen els participants d’aquestes accions condueix al reforçament o a la modificació de les seues
competències.
• Les competències són la suma de coneixements, habilitats i característiques que permeten a una persona realitzar
accions.
• Les competències generals són les que no es relacionen directament amb la llengua, però que són necessàries per
dur a terme accions de tota mena, incloent-hi les activitats de llengua.
• Les competències lingüístiques comunicatives són les que capaciten una persona per actuar utilitzant
específicament mitjans lingüístics.
• El context es refereix al conjunt d’esdeveniments i factors situacionals (físics i altres), tant interns com externs a una
persona, en què s’inscriuen els actes de comunicació.
• Les activitats lingüístiques consisteixen en l’exercici de la competència lingüística comunicativa en un àmbit
determinat, per processar (rebre i/o produir) un o més textos amb l’objectiu de realitzar una tasca.
• Els processos lingüístics es refereixen a la cadena d’esdeveniments, neurològics i fisiològics, implicats en l’expressió
i en la comprensió oral i escrita.
• El text és qualsevol seqüència de discurs (oral i/o escrit) inscrit en un àmbit concret i que en dur a terme una tasca
constitueix l’eix d’una activitat lingüística, bé com a suport o com a objectiu, com a producte o com a procés.
• L’àmbit designa els amplis sectors de la vida social on tenen lloc les intervencions dels agents socials. En aquest
document s’ha adoptat una classificació d’ordre superior que els limita a categories principals adequades per a
l’aprenentatge, l’ensenyament i l’ús de la llengua: els àmbits educatiu, professional, públic i personal.
• L’estratègia és qualsevol línia d’acció organitzada, intencionada i regulada que una persona escull per dur a terme
una tasca que ella mateixa es proposa o que se li presenta.
• Una tasca és qualsevol acció intencionada que una persona considera necessària per aconseguir un resultat concret
en el context d’un problema a resoldre, una obligació a complir o un objectiu a assolir. Aquesta definició cobriria un
ampli ventall d’accions, des de traslladar un armari fins a escriure un llibre, obtenir certes condicions en la negociació
d’un contracte, fer una partida de cartes, demanar el menú en un restaurant, traduir un text d’una llengua estrangera,
preparar un diari a l’escola mitjançant el treball en grups, etc.
11

12. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
• Les competències al Marc europeu:
o Coneixements declaratius (savoir)
Coneixement del món
Coneixement sociocultural
Consciència intercultural
o Habilitats i saber fer (savoir faire)
COMPETÈNCIES GENERALS
Habilitats socials
Habilitats de la vida quotidiana
Habilitats tècniques i professionals
Habilitats pròpies del lleure
Habilitats interculturals
o Saber ser (savoir-être)
Actituds de l’usuari o aprenent
Motivacions
Valors
Creences
Estils cognitius
Trets de personalitat
o Saber aprendre (savoir-apprendre)
Consciència lingüística i comunicativa
Consciència i habilitats fonètiques generals
Habilitats per l’estudi
Estratègies de descobriment i anàlisi
- C. Lèxica (expressions fetes, polisèmia)
- C. Gramatical (morfologia, sintaxis)
Competències lingüístiques - C. Semàntica
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
- C. Fonològica
- C. Ortogràfica
- C. Ortoèpica
COMUNICATIVA
- Marcadors lingüístics de relacions socials
- Normes de cortesia
Competències sociolingüístiques
- Expressions de “saviesa” popular
- Diferències de registre
- Dialecte i accent
- C. Discursiva (coherència, cohesió,
Competències pragmàtiques organització del text, ...)
- C. Funcional (fluïdesa funcional, precisió
proposicional, ...)
Competència lingüísitica
(coneixement de la llengua)
Competència comunicativa
(ús de la llengua)
Enfocament comunicatiu
Actitud metodològica que té com a objectiu general que l'alumne/a no sols domine una llengua en termes
d'estructura i vocabulari (competència lingüística), sinó que, essencialment, obtinga una competència
comunicativa, és a dir, que aprenga quan, com, per què i per a què s'empren les formes lingüístiques.
12

13. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3.3 EL PORTFOLIO EUROPEU DE LLENGÜES
3.3.1 QUÈ ÉS EL PORTFOLIO EUROPEU DE LES LLENGÜES?
El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és un document personal, promogut pel Consell
d'Europa, on la persona que aprén o ha aprés diverses llengües -dins o fora del sistema educatiu-
pot enregistrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i les seues experiències amb
altres cultures. L'ús del Portfolio d'una banda comporta una metodologia basada en l'enfocament
comunicatiu de l'ensenyament/aprenentatge de les llengües, i d'altra banda fomenta la reflexió i
l'autoavaluació.
El Portfolio Europeu de les Llengües (PEL) és un projecte desenrotllat i pilotat pel Departament de
Política Lingüística del Consell d'Europa des de 1998 fins a l'any 2000. Aquest projecte en va ser
proposat de forma general per a tot Europa durant la realització de l'Any Europeu de les Llengües,
2001. El PEL està estretament relacionat amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües:
aprendre, ensenyar i avaluar (MECR).
El Portfolio permet:
Reflectir el que el titular sap fer en cada una de les llengües que coneix.
Enregistrar les experiències pròpies d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar sobre
elles.
Anotar els avanços que cada persona realitza en l'aprenentatge de llengües i marcar-se noves
metes.
Reconéixer com i quan s'aprén.
Participar de forma activa i conscient en els aprenentatges.
Orientar la motivació, augmentar l'autoestima i potenciar el desenrotllament d'estratègies
d'aprenentatge.
El PEL està concebut per a donar suport als quatre objectius polítics del Consell d'Europa:
preservar la diversitat lingüística, promoure la tolerància lingüística i cultural, fomentar el
plurilingüisme i assegurar l'educació democràtica de la ciutadania.
3.3.2 FINALITATS, ESTRUCTURA i FUNCIONS DEL PEL
Per a què serveix el PEL?
Per a millorar l'aprenentatge d'idiomes i la capacitat d'autoavaluació.
Per a animar les persones a aprendre llengües durant tota la vida.
Per a facilitar la mobilitat en Europa, per mitjà d'una descripció clara i reconeixedora de les
competències lingüístiques.
Per a afavorir l'enteniment i la tolerància entre els ciutadans d'Europa, per mitjà del
coneixement d'altres llengües i cultures.
Components d’estructura del PEL
El PEL té tres seccions: el Passaport de Llengües, la Biografia Lingüística i el Dossier.
a) El Passaport de Llengües
És el resum de les competències adquirides en les diferents llengües, resum que es defineix en
termes de capacitats i atenent les indicacions del MECR.
Registra qualificacions formals.
Descriu les competències lingüístiques i les experiències lingüístiques i interculturals
més significatives.
Inclou informació sobre competències parcials i específiques.
Permet l'autoavaluació, l'avaluació per part del professorat i per part de les comissions
d'elaboració d'exàmens oficials.
Indica qui ha avaluat, quan i amb quins criteris...
13

14. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Les competències a què fa referència el passaport de llengües
Comprensió Auditiva
Comprendre
Comprensió Lectora
Expressió Oral
Parlar
Interacció Oral
Escriure Escriure
b) La Biografia Lingüística
És l'eix del treball en el PEL des del punt de vista pedagògic. Permet al titular:
Involucrar-se en la planificació, la reflexió i l'avaluació del seu procés d'aprenentatge i
del progrés.
Estimular a l'enregistrament del que és capaç de fer en cada una de les llengües.
Estimular la recollida d'informació sobre les experiències lingüístiques i culturals
obtingudes dins i fora del context educatiu formal.
Fomentar el plurilingüisme.
c) El Dossier
És el recull dels treballs realitzats per l'usuari en cada una de les llengües que coneix. Permet al
titular:
Seleccionar materials per a il—lustrar i documentar els progressos o les experiències
enregistrades en la Biografia o el Passaport.
Recollir treballs escrits i enregistraments orals.
Funcions del PEL
El PEL té una funció pedagògica (ajuda a potenciar i millora els processos d'aprenentatge de
llengües) i una altra d'informativa o de registre.
a) Funció Pedagògica
El PEL intenta fer el procés d'aprenentatge de llengües més transparent per a l'alumnat.
Ajuda a desenrotllar la capacitat de reflexió i d'autoavaluació i així potencia l'assumpció de
responsabilitat del seu propi aprenentatge.
Fomenta l'autonomia de l'alumnat, promou l'educació per a tota la vida i clarifica i precisa els
objectius d'aprenentatge en termes comunicatius.
b) Funció informativa o de registre
L'objectiu no és substituir certificacions i diplomes després d'haver aprovat exàmens formals
sinó completar eixes certificacions amb informació complementària sobre les experiències i
competències lingüístiques demostrades pel seu titular.
Facilita la mobilitat individual i uneix les diferents qualificacions de tots els estats a les normes
internacionalment acceptades, normes basades en la descripció de les competències
lingüístiques que proposa el MECR.
Versió espanyola del PEL
L'aplicació del PEL en l'Estat Espanyol suposa una oportunitat important per millorar i actualitzar
l'ensenyament d'idiomes des de totes les perspectives. Per aquest motiu en el disseny original del14

15. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
projecte espanyol s'inclouen uns objectius didàctics per als diferents agents i les diferents
institucions implicades en la seua aplicació:
a) Per a l'aprenent, destinatari primer i més important, el PEL permet:
Adquirir i desenrotllar actituds positives i valors positius respecte a l'aprenentatge de diverses
llengües al llarg de la vida.
Afavorir una visió integradora del plurilingüisme que abrace no només els idiomes francs
internacionals, sinó també les diverses llengües de les Comunitats Autònomes, de les
comunitats d'immigrants i dels països europeus.
Adquirir i desenrotllar actituds i valors positius respecte a la diversitat cultural, al contacte
intercultural i a la relació entre llengua i cultura.
Afavorir la responsabilitat en l'aprenentatge de llengües, la consciència lingüística i pedagògica
del subjecte i la seua autonomia en situacions d'aprenentatge.
b) Els docents, destinataris indirectes del projecte, són els responsables de formar l'aprenent en la
utilització del PEL. Així, el projecte permetrà:
Afavorir una visió integrada de l'ensenyament de llengües i del plurilingüisme que abraça, a
més de la llengua objecte d'aprenentatge, el conjunt de llengües que s'utilitzen al centre.
Incrementar els coneixements i les habilitats d'ensenyament en el marc de l'enfocament
pedagògic (comunicatiu, constructivista, cognitiu, etc.) en què s'insereix el projecte del
Portfolio.
Incrementar la coordinació entre el professorat de llengües en els centres (castellà, llengua
pròpia de la comunitat, idioma estranger, segon idioma estranger, etc.).
Fomentar la realització d'experiències d'aplicació del Portfolio a entorns particulars i divulgar-
les en forma de publicació en revistes, exposició en jornades, webs, etc.
Algunes de les característiques importants dels Portfolios són:
Incloure totes les llengües de l'alumnat: les oficials de cada comunitat, les llengües estrangeres
que s'aprenen en l'ambient escolar, les que aporta l'alumnat immigrant, les que escolten al
carrer, etc. L'objectiu és fomentar l'aprenentatge de llengües europees i també millorar la
convivència entre les diverses llengües i cultures que conformen l'Estat Espanyol (increment de
la tolerància de la diversitat lingüística, millora de les actituds, disminució dels prejudicis
davant determinades variants dialectals d'una mateixa llengua, facilitació de la integració dels
immigrants, etc.).
Posar més èmfasi en la funció pedagògica que en la informativa, especialment en els
d'Educació Infantil, Educació Primària i Educació Secundària. S'entén el PEL com un instrument
per a formar l'aprenent i per a incrementar la formació didàctica del docent.
Relacionar el Portfolio amb projectes educatius ja existents (especialment en les comunitats
bilingües), com el Projecte Educatiu del Centre o el Disseny Particular del Programa d'Educació
Bilingüe que aplica el centre, sobretot en aquells aspectes que fan referència a
l'ensenyament/aprenentatge de les llengües.
Els nivells que s'hi reflecteixen són els derivats del MECR
A B C
(Usuari Bàsic) (Usuari Independent) (Usuari Competent)
A1|A2 B1|B2 C1|C2
Inicial Llindar Domini Funcional
Bàsic Avançat Domini Expert
L'aplicació del Portfolio a la Comunitat Valenciana
15

16. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
La presència de més d'una llengua a l'aula no és un fenomen nou a la nostra Comunitat, on la major
part dels centres educatius apliquen programes d'educació bilingüe. El valencià i el castellà són
llengües presents en el currículum de totes les etapes, des de l'Educació Infantil fins a l'Educació
Secundària, com a matèries d'estudi i com a llengües en què es vehiculen els aprenentatges de les
diferents matèries curriculars. Alguns centres, fins i tot, incorporen una llengua estrangera com a
llengua vehicular (Programa d'Educació Bilingüe Enriquit). La incorporació d'alumnat d'altres països
ha introduït en els nostres centres educatius unes altres llengües, unes del nostre entorn cultural
europeu i moltes d'altres de les més diverses parts del món. Estes situacions les podem utilitzar com
a avantatges, és a dir, podem transformar les aules en entorns on el contacte de llengües i de
cultures afavorisca el desenrotllament multilingüístic i multicultural de l'alumnat.
Actualment en la nostra comunitat, se n'ha experimentat l'aplicació del Portfolio en els quatre nivells
descrits. Durant el present curs i fins a la generalització de la seua aplicació, es continuarà treballant
amb els centres amb la intenció d'aconseguir un bon model de formació per al professorat i un recull
de bones pràctiques que faciliten el treball en els centres.
Per a l'aplicació del portfolio en la nostra Comunitat s'han dissenyat unes guies didàctiques per a
cadascuna de les etapes. Estes guies complementaran les elaborades pel Ministeri d'Educació,
Cultura i Esport.
L'experimentació del Portfolio en la nostra Comunitat va fixar les següents finalitats:
Donar a conéixer el Marc Europeu Comú de Referència.
Comprovar si l'aplicació del PEL fomenta l'ensenyament/aprenentatge de les llengües i el
respecte per la diversitat lingüística i cultural en l'alumnat i en el professorat.
Valorar la guia didàctica proposada per a l'aplicació del PEL.
Determinar el temps necessari per a l'aplicació del PEL, quins són els moments idonis per a
treballar-lo i quines persones l'han d'aplicar (tutor/a, professorat de llengües maternes i/o
estrangeres).
Determinar els aspectes de l'aplicació del PEL que puguen millorar la dinàmica de la classe
(enfocament comunicatiu, integració de llengües i de llengua i continguts).
Comprovar fins a quin punt l'aplicació del PEL promou el consens i la coordinació del
professorat del centre, especialment del professorat de llengües.
16

17. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
3.3.3 EL PORTFOLIO ELECTRÒNIC (ePEL )
El Portfolio europeu de les llengües en format electrònic és un document basat en les directrius del Consell
d’Europa explicitades en el Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües amb una doble finalitat,
pedagògica i informativa.
• Pedagògica, en tant que ajuda a planificar el seu aprenentatge, a visualitzar els seus progressos, a discernir
quin tipus de metodologia convé i, d’aquesta manera, a potenciar l’autonomia de l’aprenent de llengües i a
motivar-lo perquè continue amb l’aprenentatge al llarg de la vida.
• Informativa, perquè el passaport i el dossier li ofereixen la possibilitat de demostrar els seus coneixements
d’idiomes, de donar informació clara i comprensible en Europa de la seua competència, aprenentatge i ús de
llengües.
A través de la web l’aprenent pot elaborar i gestionar el seu ePEL per a cada idioma que seleccione. Pot
accedir al seu ePEL des de tots els llocs del món i mantenir-ne actualitzat el contingut, de manera que veu
facilitada la consciència i planificació del seu aprenentatge.
El Portfolio electrònic s’ha dividit en les tres parts originals que estructuren el Portfolio europeu de les
llengües: Biografia, Dossier i Passaport.
Anna Pitarch - EOI, UJI Castelló.
(Versió traduïda)
http://europass.cedefop.europa.eu
Aplicació de l’ePEL al sistema educatiu valencià no universitari
La Conselleria d’Educació, a través de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, té
previst publicar durant el mes d’abril de 2010 una Resolució que regularà l’aplicació electrònica
del Portfolio Europeu de les llengües electrònic (ePEL), per a edats a partir dels 14 anys, als
centres d’Educació Secundària, de Formació de Persones Adultes i a les Escoles Oficials
d’Idiomes.
La regulació a què fem referència plantejarà l’aplicació del Portfolio com a projecte de centre i
facilitarà l’accés a una plataforma informàtica dels centres participants. També concretarà
quines són les finalitats de l’aplicació del PEL en l’aula:
a) Promoure l’aprenentatge d’idiomes i el respecte a la diversitat lingüística per a aconseguir
que els ciutadans puguen comunicar-se almenys en dos idiomes europeus a més de les dos
llengües cooficials.
b) Afavorir pràctiques metodològiques que contribuïsquen a la millora de la competència
lingüística en les diverses llengües que utilitza l'alumnat dels centres que participen en esta
resolució per a:
- Millorar l’ensenyament i aprenentatge de les llengües amb l’ús del PEL com una eina
metodològica per al professorat de llengües que permeta augmentar la motivació dels
estudiants per a aprendre'n altres i millorar la seua capacitat de comunicació.
- Utilitzar el PEL com a instrument d’autoavaluació que motive els estudiants a
reflexionar sobre quins són els seus objectius d’aprenentatge lingüístic. A partir d’estos
objectius l’alumnat podrà planificar l’activitat discent i iniciar-se en un procés
d’aprenentatge autònom.
17

18. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
- Contribuir al desenrotllament de les competències bàsiques establides als currículums
de les etapes educatives declarades obligatòries.
- Afavorir el coneixement i l’augment d’experiències plurilingües i interculturals dels
aprenents.
Per finalitzar l’apartat corresponent al Portfolio, recordem que és difícil
simplificar la seua significació, però podríem aventurar-ne una definició, dient
que es tracta d’un document personal per a enregistrar, arxivar les
produccions lingüístiques, autoavaluar habilitats lingüístiques, anotar avanços
en l’aprenentatge de llengües i reflexionar sobre les experiències personals de
contacte amb altres llengües i cultures.
18

19. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
4. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Els nous dissenys curriculars atorguen una funció rellevant a les competències bàsiques i constituïxen
una de les novetats destacables dels currículums. En conseqüència, esdevenen elements clau de l’acció
educativa i són alhora referents al llarg de la vida acadèmica de l’alumnat. La importància atorgada a
les competències bàsiques es reflecteix també en l’elaboració i l’aplicació de les proves diagnòstiques,
tant del territori valencià com internacionals (PISA). Val a recordar que l’OCDE promou la institució que
s’encarrega de la definició i selecció de les competències clau, a Europa (DESECO).
Com a definició, les competències bàsiques són aquelles competències que ha d’haver assolit un
jove o una jove, en acabar l’ensenyament obligatori, per aconseguir la seua realització com a persona,
exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de portar
a terme un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Són bàsiques perquè són útils a la totalitat de
la població, independentment del sexe, de la condició sociocultural i de l’entorn.
La incorporació de competències bàsiques al currículum permet focalitzar aquells aprenentatges
considerats imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació dels sabers
adquirits. Passem del “saber” al “saber per a actuar”. D’ací el seu caràcter bàsic o essencial. Les
competències bàsiques marquen, com a referent, el nivell de consecució de les capacitats de l’individu
en cada etapa educativa.
Avaluar per competències implica avaluar-ne l’aplicació sempre en situacions i en contextos reals,
amb objectius i intencions aplicables fora de l’entorn acadèmic. Avaluar competències és avaluar
processos en la resolució de situacions problema. Totes les accions dirigides a recaptar informació
sobre les dificultats i la capacitat en relació amb unes competències determinades, han de partir de
situacions problema.
L’avaluació és la part final del procés d’aprenentatge estratègic, el qual demana activitat
metacognitiva: abans (planificació de les metes i els mitjans), durant (supervisió de l’execució) i
després (avaluació dels ‘èxits’ aconseguits). Des d’esta òptica, és evident que s’ha produït un
distanciament del caràcter selectiu que fins ara ha tingut l’ensenyament.
Una persona competent és aquella que és capaç de resoldre els problemes que
corresponen al seu àmbit. I atés que la realitat actual és cada vegada més complexa,
una competència no és una simple habilitat per fer coses sinó per resoldre problemes, i
això vol dir tenir coneixements per comprendre, tenir capacitat de resolució per actuar i
tenir una actitud, un compromís.
Jaume Sarramona
19

20. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
4.1. CONTRIBUCIÓ DE LES LLENGÜES A LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES
REAL DECRETO 1513/2006, de 7 de diciembre,
por el que se establecen las enseñanzas mínimas
de la Educación primaria.
ARTICULO 6. COMPETENCIAS BÁSICAS.
1. En el Anexo I del presente real decreto se fijan las competencias básicas que se deberán adquirir
en la ensenanza básica y a cuyo logro deberá contribuir la educación primaria.
2. Las ensenanzas mínimas que establece este real decreto contribuyen a garantizar el desarrollo de
las competencias básicas. Los currículos establecidos por las administraciones educativas y la
concreción de los mismos que los centros realicen en sus proyectos educativos se orientarán,
asimismo, a facilitar el desarrollo de dichas competencias.
3. La organización y funcionamiento de los centros, las actividades docentes, las formas de relación
que se establezcan entre los integrantes de la comunidad educativa y las actividades complementarias
y extraescolares pueden facilitar también el desarrollo de las competencias básicas.
4. La lectura constituye un factor fundamental para el desarrollo de las competencias básicas. Los
centros, al organizar su práctica docente, deberán garantizar la incorporación de un tiempo diario de
lectura, no inferior a treinta minutos, a lo largo de todos los cursos de la etapa.
REAL DECRETO 1631/2006, de 29 de diciembre, por el que
se establecen las enseñanzas mínimas correspondientes a la
Educación Secundaria Obligatoria.
En la regulación de las enseñanzas mínimas tiene especial relevancia la definición de las
competencias básicas que el alumnado debe alcanzar al finalizar la Educación secundaria
obligatoria. Las competencias básicas, que se incorporan por primera vez a las enseñanzas
mínimas, permiten identificar aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles desde un
planteamiento integrador y orientado a la aplicación de los saberes adquiridos.
Su logro deberá capacitar a los alumnos y alumnas para su realización personal, el ejercicio de la
ciudadanía activa, la incorporación satisfactoria a la vida adulta y el desarrollo de un aprendizaje
permanente a lo largo de la vida.
DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual
s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la
Comunitat Valenciana. (DOCV núm. 5562, de 24.07.2007)
Valencià i Castellà, Llengua i Literatura
Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques
(...) L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona
directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre.
D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l’autonomia i la
iniciativa personal. S’aprén a analitzar i a resoldre problemes, traçar plans i iniciar processos de
decisió (...)
La matèria contribuïx al tractament de la informació i competència digital ja que té, com una de
les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant
d’acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits
propis.
La competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar la competència social i
ciutadana, entesa com a conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte
i l’enteniment entre les persones. Aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres...
Dins d’esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribuïxen de manera
rellevant al desenrotllament d’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un
patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del ser humà.
Llengua estrangera
Contribució de la matèria a l’adquisició de les competències bàsiques
20

21. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
L’aprenentatge d’una llengua estrangera contribuïx a la competència en comunicació lingüística de
manera directa, en el mateix sentit que ho fa la primera llengua. L’aportació de la llengua estrangera al
desenrotllament d’esta competència és primordial en el discurs oral en l’adquirir les habilitats
d’escoltar, parlar i conversar, una rellevància singular en esta etapa. Així mateix, l’aprenentatge de
llengües estrangeres, millora la competència comunicativa general perquè desenrotlla l’habilitat per a
expressar-se, oralment i per escrit, utilitzant les convencions i el llenguatge apropiat a cada situació,
interpretant diferents tipus de discurs en contextos i amb funcions diverses. I el reconeixement i
l’aprenentatge progressiu de regles de funcionament del sistema de la llengua estrangera, a partir de
les llengües que es coneixen, millorarà l’adquisició d’esta competència.
A partir de l’adquisició del llenguatge, este es convertix en vehicle del pensament humà, en instrument
per a la interpretació i representació de la realitat i en la ferramenta d’aprenentatge per excel—lència.
Esta matèria doncs, contribuïx de manera essencial al desenrotllament de la competència per a
aprendre a aprendre ja que facilita o completa la capacitat de l’alumnat per a interpretar o
representar la realitat i així construir coneixements, formular hipòtesis i opinions, expressar i analitzar
sentiments i emocions.
D’altra banda, la competència per a aprendre a aprendre es rendibilitza enormement si s’inclouen
continguts directament relacionats amb la reflexió sobre el mateix aprenentatge, perquè cada alumna i
cada alumne puguen identificar com aprendre millor i quines estratègies els resulten més eficaços. Eixa
és la raó de la inclusió d’un apartat específic de reflexió sobre el mateix aprenentatge que ja es va
iniciar en Educació Primària però que ha d’aconseguir en esta etapa un grau major de sistematització.
El desenrotllament d’estratègies diverses d’aprendre a aprendre prepara l’alumnat de manera
progressiva en la presa de decisions que afavorixen l’autonomia per a utilitzar i continuar aprenent
llengües estrangeres al llarg de la vida.
Esta matèria és a més un bon vehicle per al desenrotllament de la competència social i ciutadana.
Les llengües servixen als parlants per a comunicar-se socialment, formen part de la cultura comuna de
les diferents comunitats i nacions. Però també, en gran manera, són vehicle de comunicació i
transmissió cultural, i afavorixen el respecte, el reconeixement i l’acceptació de diferències culturals i
de comportament.
D’altra banda, en llengua estrangera és especialment rellevant el treball en grup i en parelles i, a
través d’estes interaccions, s’aprén a participar, a expressar les idees pròpies i a escoltar les dels
altres, es desenrotlla l’habilitat per a construir diàlegs, negociar significats, prendre decisions valorant
les aportacions de les companyes i dels companys, aconseguir acords, i, en definitiva, s’afavorix
aprendre de i amb els altres.
Les competències esmentades estan en l’actualitat en relació directa amb la competència en
tractament de la informació i competència digital. Les tecnologies de la informació i la
comunicació ens oferixen la possibilitat de comunicar-nos en temps real amb qualsevol part del món i
també l’accés senzill i immediat a un flux incessant d’informació que creix cada dia. El coneixement
d’una llengua estrangera facilita l’accés a la informació que es pot trobar en esta llengua, alhora que
oferix la possibilitat de comunicar-nos utilitzant-la. A més, simplifica la comunicació personal a través
del correu electrònic o videoconferència en intercanvis amb jóvens d’altres llocs, i, cosa que és més
important, crea contextos reals i funcionals de comunicació. Així mateix, en la mesura que la Llengua
estrangera exigix el contacte amb models lingüístics molt diversos, la utilització de recursos digitals per
a l’aprenentatge, és inherent a la matèria i este ús quotidià contribuïx directament al desenrotllament
d’esta competència.
Esta matèria inclou específicament un acostament a manifestacions culturals pròpies de la llengua i
dels països on es parla i, per tant, contribuïx a adquirir la competència artística i cultural perquè
propicia una aproximació a obres o autors que han contribuït a la creació artística. Així mateix, la
matèria contribuïx al desenrotllament d’esta competència si es facilita l’expressió d’opinions, gustos i
emocions que produïxen diverses manifestacions culturals i artístiques i si s’afavorixen els treballs
creatius individuals i en grup, com la realització i representació de simulacions i narracions.
El coneixement d’una llengua estrangera contribuïx també a l’adquisició de la competència
d’autonomia i iniciativa personal, en diversos sentits. El currículum fomenta el treball cooperatiu en
l’aula, el maneig de recursos personals i habilitats socials de col—laboració i negociació, la qual cosa
suposa el desenrotllament d’iniciatives i presa de decisions en la planificació, organització i gestió del
treball, de manera que es propicia l’autonomia i la iniciativa personal.
Els objectius de l’educació obligatòria contemplen l’assoliment de les competències bàsiques, prequè al
cap i a la fi, es pretén:
21

22. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Les Competències bàsiques
D’acord amb la LOE, i en concret amb el Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, les
competències bàsiques són les següents:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per a aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.
Es contemplen al nostre currículum autonòmic: Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel
qual s’establix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana, DOCV
núm. 5562, 24.07.2007, 30402-30587.
Són l’adaptació de les proposades per Europa, anomenades originalment “competències clau”:
1. Comunicació en la llengua materna.
2. Comunicació en llengües estrangeres.
3. Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
4. Competència digital.
5. Aprendre a aprendre.
6. Competències socials i cíviques.
7. Sentit de la iniciativa i esperit d’empresa.
8. Consciència i expressió culturals.
22

23. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
4.2 TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Comunicatives
Més transversals • Comunicativa lingüística
• Cultural i artística
Metodològiques
• Tractament de la inf. i c. digital Matemàtica
• Aprendre a aprendre
Desenvolupament personal
• Autonomia i iniciativa personal
Centrades en conviure i habitar el món
Més específiques • Coneixement i interacció amb el món físic
• Social i ciutadana
4.3 EL TREBALL PER TASQUES. PROPOSTA PRÀCTICA D’UNA
PROGRAMACIÓ GENERAL PER COMPETÈNCIES BÀSIQUES
(Jesús Cabrerizo, adaptació)
1. Introducció
2. Objectius de l’etapa contextualitzats
3. Competències bàsiques a adquirir
4. Elements integrants de les competències bàsiques
• Bolcatges de contingut (planificació, seqüenciació i gradació)
• Determinació de: habilitats, actituds i valors, estratègies d’aprenentatge
5. Descriptors de cada competència (planificació)
6. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’etapa
7. Metodologia (estratègies metodològiques i recursos didàctics)
8. Avaluació
• Criteris generals
• Criteris d’avaluació de l’àrea o matèria
• Avaluació dels descriptors (criteris, procediments, instruments i criteris de
qualificació)
• Criteris d’adquisició de cada competència bàsica
• Criteris de superació de l’àrea o matèria
• Avaluació de la pràctica docent
9. Activitats complementàries i extraescolars relacionades amb l’àrea o matèria
10. Tasques i projectes relacionats amb l’àrea o matèria que assoleixen objectius de les
competències bàsiques
Les tasques faciliten la construcció del coneixement, en una concepció constructivsta
d’aprenentatge significatiu, perquè els motius i propòsits tenen sentit per a l’aprenent i perquè
contextualitzen objectius comunicatius més generals que s’assoleixen amb l’aplicació o adquisició
de coneixements lingüístics (pragmàtics, textuals, gramaticals), percebuts per l’aprenent com a
eina o recurs per a la construcció del producte final.
23

24. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
El terme tasca recull la integració existent entre continguts i procediments, entre l'ús de la
llengua meta i el desenvolupament dels processos necessaris per al seu aprenentatge, al temps
que dota la pràctica comunicativa en l’aula de coherència interna doncs tots els exercicis i
activitats es justifiquen per la seua orientació fins l’assoliment d’un producte final.
David Nunan (1989) defineix tasca comunicativa com “una part del treball de classe que fa que
l’alumnat comprenga, manipule, produïsca i es comunique en la llengua meta centrant l’atenció
més en el significat que no en la forma”.
Els components fonamentals de la tasca són:
Els objectius: poden ser específics o generals, comunicatius, socioculturals, metacognitius...
La informació d’entrada: pot ser verbal (text) o no verbal (dibuix). L’ús de material autèntic o
pseudoautèntic afavoreix la pràctica contextualitzada i permet un aprenentatge més significatiu,
doncs són textos que es trobaran en la vida real.
Les activitats: relacionades amb la distinció de comunicació real o simuladament real, però
ambdues enteses com una forma d’assaig del que haurà de fer fora de l’aula. Altres seran
pedagògiques pel fet d’estimular processos psicolingüístics interns d’adquisició de la llengua
meta (llegir fullets per contestar preguntes, visites d’interés...).
El paper del professor i el de l’alumne determinen quin comportament hauran de manifestar els
uns i els altres en una tasca. Quan el professor tinga un major control les activitats s’orientaran
més vers la forma, mentre que un major control per part de l’alumne es relacionarà amb una
pràctica més global orientada vers el significat.
La dinàmica ens orientarà vers tasques simples o més complexes, per a les quals necessitarem
realitzar subtasques, generalment mitjançant una integració de les diferents habilitats
lingüístiques. De vegades les tasques complexes es transformen en autèntics projectes.
Uri Ruíz Bikandi (2000)
Model de plantilla per a programar una tasca:
Descripció de la tasca:
Objectius
Àrees de Objectius Contin- Contextos Materials Criteris
de l’etapa Competències
coneixement de l’àrea guts d’ús de suport d’avaluació
...
...
Font: Proyecto Atlántida
(Traduït i adaptat)
24

25. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
5. ACTIVITATS
Activitat 1. Emplena el teu Passaport lingüístic del PEL, sobre la graella que proposa el mateix
document, i després escriu els descriptors generals de cada nivell que has marcat, corresponents
a les cinc destreses: comprendre (comprensió auditiva i lectora) parlar (expressió oral i
interacció oral) i escriure.
Necessitaràs l’imprés del passaport i la graella d’autoavaluació dels descriptors. Recull la
informació necessària en la unitat que treballem, en la bibliografia i en les versions de Portfolio
validades pel Ministeri. Pots accedir-hi a través de les pàgines de l’OAPEE (Organismo Autónomo
Programas educativos Europeos):
http://www.oapee.es/oapee/inicio/iniciativas/portfolio/portfolios-validados-esp.html
Activitat 2. Digues quins aspectes de la Biografia lingüística han contribuït a l’aprenentatge
d’alguna de les llengües, que havies marcat al Passaport en l’activitat anterior. Pots ajudar-te de
les plantilles de l’historial lingüístic (Què se fer..., Què faig per aprendre..., etc.) de la Biografia
del PEL. I comenteu en format col—loqui les estratègies que han estat presents en la majoria.
Activitat 3. Un instrument que facilita la coavaluació amb l’alumnat en el treball per tasques i en
les competències bàsiques és la rúbrica. S’usa per mesurar el treball realitzat pels alumnes i
també actua com a guia de l’aprenentatge, atés que concreta els criteris i l’aprenent coneix què
se li avalua des de l’inici.
25

26. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Excel—lent
(7 punts)
Ben fet
(4 punts)
Acceptable
(2 punts)
Molt millorable
(1 punt)
AL
PROF
Preparació
Domini dels continguts
Gestió de la interlocució
Participació
26

27. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Estàs a punt d’avaluar un treball d’equip dels teus alumnes:
a) Pensa de quina tasca es tractava i enuncia-la.
b) Defineix els criteris avaluables a través de la plantilla de la rúbrica.
L’elaboració de rúbriques pot resultar més fàcil si ens ajudem amb programes informàtics. Prova
amb el Rubistar, que trobaràs a l’adreça:
http://rubistar.4teachers.rog. Pots trobar més exemples de rúbrica a:
http://www.eduteka.org/MatrizEjemplos.php3
http://www.xtec.es/recursos/webquests/
Activitat 4. La presentació pública d’alguna producció (personal o en grup), simulant que és
retransmesa per algun mitjà de comunicació, és una bona tasca per treballar integradament la
llengua i els continguts.
Revisa aquests conceptes en les unitats anteriors del curs i prepara una bateria de 20 qüestions,
de l’estil “què en saps, de…? què opines de…? què faries en el cas què... quin valor dones a…? on
t’informaries de..., com t’agradaria que...? com podríem fer per millorar...? al voltant de temes
com, per exemple: la diversitat cultural i lingüística, les modes a la societat actual, un avanç
actual de la ciència o la tecnologia, la importància de compartir les emocions, etc., o qualsevol
altre que estiga vinculat amb la teua àrea docent. Amb les preguntes que has preparat organitza
un debat a l’aula dels teus alumnes i facilita que hagen d’assumir rols diferenciats (animador,
secretari, moderador, partidari d’una corrent d’opinió...).
Activitat 5. Test d’actituds lingüístiques
Objectiu: Prendre consciència de les actituds i els valors associats a variats aspectes de la
diversitat sociolingüística i cultural :
interés per aprendre llengües
respecte cap a la diversitat
curiositat per les llengües
acceptació de la diversitat
concepcions sobre l'aprenentatge de llengües, etc.
--------------------------------
També pot utilitzar-se per a comprovar amb certa fiabilitat, de manera quantitativa, els
progressos que puguen experimentar els alumnes durant un període extens d'instrucció amb el
PEL
Nivell: Tots.
Secció del PEL: Totes.
Procediment:
L'alumne pot respondre el test de manera individual, com una activitat més de classe.
És important que l'alumne responga sincerament i que el docent no done pistes sobre les
possibles respostes que s'esperen o sobre com es comptabilitza el test.
A continuació, cada alumne pot puntuar el seu propi test, seguint les instruccions que dicta el
professor.
Al final es poden comentar algunes de les afirmacions sobre actituds lingüístiques, primer en
parella i després amb el grup.
En cas que es vulga utilitzar el test com a instrument per a verificar el progrés de l'alumnat al
llarg d'un curs o d'un període extens, és necessari que l'alumnat responga al mateix test a l'inici i
al final, per a poder comparar resultats.
Responeu tan sincerament com pugueu a les afirmacions següents:
27

28. Curs de Formació Tècnica Específic B, Unitat 4
Instruccions per a puntuar el Test d'actituds
1. S'ha de marcar amb un signe de sumar (+) en el marge dret del paper, al costat de cada
fila, les afirmacions positives (que són: 1, 2, 4, 10, 12, 13, 14, 15, 18, 19). Se sumen els
valors (de l'1 al 5) que s'han obtingut en cada una i s'apunta la xifra resultant al final del
full, marcant-la amb el signe +.
2. S'ha de marcar amb un signe de restar (–) en el mateix marge les afirmacions negatives
(que són: 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 16, 17, 20) i se sumen també els valors obtinguts. S'apunta
la xifra resultant al final del full marcant-la amb el signe –.
3. S'aplica la fórmula següent per a obtindre la valoració final, segons l'exemple:
.
40 punts 40 punts
+ [suma de preguntes positives] + 23 [1/2/3/3/0/5/2/4/1/2]
– [suma de preguntes negatives] - 33 [3/2/3/5/2/2/3/3/5/5]
= grau d’actitud = 30
S'anota la xifra en l'angle superior dret del full, amb un cercle al voltant.
La persona que tinga actituds extremadament negatives respecte al plurilingüisme obtindrà una
puntuació pròxima a 80 punts, mentre que la persona que tinga l'actitud més positiva possible
tindrà 0.
Aquest test és una adaptació d'un model de test per a analitzar les actituds sobre la
composició escrita de textos (Cassany: 1999; adaptat de Reigstad i McAndrew: 1984).
____________________________________
28