Presentació digital utilitzada pels inspectors Francesca Travé i Alfons Roche a la sessió 9 del seminari d'intercanvi, centres PILE de 2n any. Curs 2014-2015.
La gestió de la qualitat mitjançant indicadorsJordi Serarols
Revisió dels conceptes bàsics associats a la qualitat en educació.
Aplicació de la planificació estratègica com a metodologia de treball.
Aprofundiment del treball amb indicadors per a l'avaluació dels aspectes organitzatius de centre.
Presentació digital utilitzada pels inspectors Francesca Travé i Alfons Roche a la sessió 9 del seminari d'intercanvi, centres PILE de 2n any. Curs 2014-2015.
La gestió de la qualitat mitjançant indicadorsJordi Serarols
Revisió dels conceptes bàsics associats a la qualitat en educació.
Aplicació de la planificació estratègica com a metodologia de treball.
Aprofundiment del treball amb indicadors per a l'avaluació dels aspectes organitzatius de centre.
This document outlines the objectives and agenda for Session 8 of a seminar on CLIL (Content and Language Integrated Learning) methodology and resources. The session aims to:
1) Analyze and discuss CLIL classroom activities from an application perspective.
2) Present, review, and expand on specific didactic techniques and strategies.
3) Reflect on one's own teaching practice.
The agenda includes a group activity to share a successful CLIL activity from their PILE (Plans d'Immersió Lingüística a l'Escola) projects and analyze the didactic techniques and foundations used. Participants are also assigned a task to describe a successful activity and discuss another group's activity before
Leonardo Fibonacci foi um matemático italiano do século XII que ajudou a popularizar o sistema numérico arábico na Europa. Ele viajou extensivamente pelo Oriente Médio e Norte da África, onde estudou matemática com eruditos árabes. Sua obra mais famosa foi Liber Abaci, que introduziu a sequência de Fibonacci e explicou a superioridade dos algarismos arábicos sobre os romanos. Fibonacci teve um impacto duradouro na matemática ocidental.
The document discusses how the Fibonacci sequence appears frequently in nature. It introduces Leonardo Fibonacci, the Italian mathematician who documented the sequence, and describes how the sequence is formed by adding the previous two numbers. It then gives several examples of how the Fibonacci sequence shows up in patterns of plant life like flowers, fruit, vegetables, and phyllotaxis. Finally, it explains how the Golden Ratio, a ratio derived from the Fibonacci sequence, is commonly found in art, architecture, nature, and proportions of the human body.
This document outlines the objectives and agenda for Session 8 of a seminar on CLIL (Content and Language Integrated Learning) methodology and resources. The session aims to:
1) Analyze and discuss CLIL classroom activities from an application perspective.
2) Present, review, and expand on specific didactic techniques and strategies.
3) Reflect on one's own teaching practice.
The agenda includes a group activity to share a successful CLIL activity from their PILE (Plans d'Immersió Lingüística a l'Escola) projects and analyze the didactic techniques and foundations used. Participants are also assigned a task to describe a successful activity and discuss another group's activity before
Leonardo Fibonacci foi um matemático italiano do século XII que ajudou a popularizar o sistema numérico arábico na Europa. Ele viajou extensivamente pelo Oriente Médio e Norte da África, onde estudou matemática com eruditos árabes. Sua obra mais famosa foi Liber Abaci, que introduziu a sequência de Fibonacci e explicou a superioridade dos algarismos arábicos sobre os romanos. Fibonacci teve um impacto duradouro na matemática ocidental.
The document discusses how the Fibonacci sequence appears frequently in nature. It introduces Leonardo Fibonacci, the Italian mathematician who documented the sequence, and describes how the sequence is formed by adding the previous two numbers. It then gives several examples of how the Fibonacci sequence shows up in patterns of plant life like flowers, fruit, vegetables, and phyllotaxis. Finally, it explains how the Golden Ratio, a ratio derived from the Fibonacci sequence, is commonly found in art, architecture, nature, and proportions of the human body.
Viceverba_appdelmes_0624_joc per aprendre verbs llatinsDaniel Fernández
Vice Verba és una aplicació educativa dissenyada per ajudar els estudiants de llatí a aprendre i practicar verbs llatins d'una manera interactiva i entretinguda.
3. PROJECTE
L’avaluació, en el context de la
millora contínua
1. Planificar (Plan)
- 1.1 Anàlisi de context
- 1.2 Objectius
- 1.3 Indicadors
- 1.4 Actuacions
2. Executar (Do)
3. Avaluar (Check)
4. Actuar (Act)
4. 1.1 Anàlisi del context : Diagnosi
On estem? Com estem ? Quines necessitats
tenim ?
Estem satisfets amb allò que fem ?
Estem satisfets amb els resultats dels nostres alumnes ?
Estem satisfets amb com ho estem fent ?
• Comprendre més a fons
• Orientar la presa de
decisions.
• Gestionar millor.
• Aprendre com a institució.
• Retre comptes
6. AMENACES
Elements externs
que afecten negativament
El centre
OPORTUNITATS
Elements externs
Que poden afavorir o
afavoreixen
El centre
DAFO: On som?
Diagnosi: anàlisi externa del centre
FONTS D’INFORMACIÓ
Proves d’avaluació diagnòstica de primària i secundària, resultats
avaluacions , enquestes/reunions professorat, famílies i alumnat), estudis específics, anàlisi
documentació...
7. FORTALESES
Elements positius
del funcionament ,
de la cultura del centre i
dels resultats educatius
DEBILITATS
Elements millorables del
funcionament del centre i
dels resultats educatius
DAFO: On som?
Diagnosi: anàlisi interna del centre
FONTS D’INFORMACIÓ
Proves d’avaluació diagnòstica de primària i secundària, resultats, avaluacions,
enquestes/reunions professorat, famílies i alumnat), estudis específics, anàlisi
documentació...
8. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
La definició d’objectius de millora
DIRECCIÓ I SENTIT DE LA MILLORA
El coneixement de la realitat ... (UNA
DIAGNOSI)
LA IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS
i PRIORITATS
Ens ajudarà en ...
9. • Si l’objectiu respon a la voluntat d’aconseguir alguna cosa
ha d’expressar clarament allò que volem aconseguir, el
resultat final esperat.
• Segons els projecte, poden ser més generals o més
concrets.
• Han de ser rellevants. Coherents amb les dades recollides
a la diagnosi.
• Perdurables (continuïtat), assolibles en el temps (no
utopies), participats (coneguts) i avaluables (s’han de
mesurar)
• D’acord amb els objectius que volem assolir s’hauran de
fixar els indicadors de resultat. Si ens costa definir-los és
que potser no ha quedat clar què volem millorar. L’evolució
dels resultats en el temps ens permet mesurar la millora.
1.2 Objectius: Com els definim?
10. Definim objectius SMART
S: específic i concret
M: mesurable
A: assignat, amb responsable (s)
R: realitzable
T: amb un termini establert
Objectius: Com els definim?
11. 1.3 Indicadors
Mesuren canvis
Proporcionen informació rellevant
Són fiables
Són fàcils d’establir i utilitzar
Ajuden a la presa de decisions
12. Per què són necessaris
Ens ajuden a comprendre la realitat més a fons.
Element clau per valorar l’assoliment dels
objectius (resultats) i valorar l’èxit.
Aporten informació sistemàtica per avaluar el
desenvolupament del projecte i detectar
possibilitats de millora.
Ens seran útils per a rendir comptes.
13. Indicadors : com els definim ?
Què volem saber
Com ho calcularem
D’on obtindrem les dades
Qui serà el responsable de la recollida? I de l’anàlisi ?
CRITERI D’ACCEPTACIÓ O REFERENT CRITERIAL
(a partir del qual considerarem un resultat com a
satisfactori o molt satisfactori)
14. Necessitem un sistema organitzat
d’informació
Ens ajudaran a mesurar aspectes de
l’aplicació del pla associats a
PROCESSOS i RECURSOS (ACTIVITATS):
Ho hem fet? Com ha anat? Ha estat útil?
INDICADORS DE
SEGUIMENT de
l’APLICACIÓ
INDICADORS DE
RESULTATS
Ens ajudaran a marcar la situació inicial
(punt de partida) i valorar les millores
obtingudes (ASSOLIMENT OBJECTIUS)
millorem?
Correlacionem ?
15. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Diagnosi correcta:
• Ens calen dades rellevants (evidències)
• Definir les necessitats del centre
Concreció d’objectius de millora:
• SMART (específics, mesurables, assolibles,
realistes, en el temps)
• Incorporació d’indicadors de resultats
Avançant junts en l’elaboració de plans
de treball orientats a la millora.
16. “ ... Semblava que havíem arribat al final
del camí i resulta que era només una corba
oberta a un altre paisatge i a noves
oportunitats. “
J. Saramago
17. Exemple
17
Objectiu estratègic: MILLORA DE RESULTATS
ESTRATÈGIA: Millorar la competència oral en anglès...
Activitat 2: Establir un criteris generals comuns per
treballar les estructures....
Responsable de l’activitat:...
18. 18
OBJECTIUS
ANUALS
ACTUACIONS RESPONSABLE TEMPORITZACIÓ COL·LECTIU A QUI
S’ADREÇA
RECURSOS
1. Elaborar un
document amb
uns criteris
compartits pel
professorat que
imparteix una
matèria en anglès
sobre les
estructures orals
...
El professorat
d’anglès fa una
proposta inicial
sobre estructures
a treballar sobre...
Professorat
d’anglès
Tot el professorat
implicat analitza
la proposta,
l’adapten a les
característiques...
Tot el professorat
implicat
2. Aplicar-ho amb
els alumnes de
sisè
Pilotar les
estructures a
l’aula, almenys en
tres activitats
19. 19
Metodologia:
Desenvolupar ...
INDICADORS CRITERIS D’ÈXIT INSTRUMENTS DE
RECOLLIDA
Grau d’aplicació 1. Document elaborat
2. Aplicació a l’aula de les
activitats previstes
1. Document elaborat
2. 80% de les activitats
previstes
Acta Equip de treball
Grau d’execució o
qualitat
1. Elaboració del
document seguint els
passos definit en la
metodologia i en les
actuacions.
2. Aplicació a l’aula
seguint la metodologia
acordada
1. 90% manifesta que s’ha
seguit el protocol i s’ha
assegurat la participació
del professorat.
2. 90% han aplicat
l’activitat a l’aula seguint la
metodologia
1. Enquesta de valoració
Grau d’impacte 1. Utilitat del document i
compromís d’aplicació
2. Millora de l’expressió
oral de l’alumnat de 6è
1. 90% professorat
considera útil el
document i es
compromet a aplicar-lo
2. X% de l’alumnat millora
l’expressió oral
1. Enquesta i acta
professorat implicat
2. Rubrica per valorar
l’expressió oral
3. Prova inicial o final
expressió oral