[Al·legacions	  Projecte	  2020.	  	  Promoció	  de	  la	  Salut	  ]	         Societat Balear de Medicina Familiar i Comun...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària               Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludExcma....
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària               Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludConsid...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEnfoc...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludPrinc...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludComen...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEix I...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària               Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la Salud5. Fom...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la Salud5. La...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEix V...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludPropo...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària               Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludBiblio...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                       Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la Sal...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludAnnex...
Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària                Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludAnnex...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Al·legacions.sbmfic.2020. promociosalut

551 views

Published on

  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Al·legacions.sbmfic.2020. promociosalut

  1. 1. [Al·legacions  Projecte  2020.    Promoció  de  la  Salut  ]   Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària 30 novembre de 2011
  2. 2. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludExcma. Consellera de Salut, Família i Benestar Social i Director Gerent del Servei Balear deSalut.Des de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària volem agrair a la Conselleria deSalut l’oportunitat que ens dóna per poder contribuir al desenvolupament del PROJECTE 2020a través dels nostres comentaris, reflexions i, sobretot, propostes de futur, que enviem adjuntes.Per elaborar aquest document hem demanat a la nostra junta directiva, socis i companys deprofessió que ens fessin arribar les seves aportacions, tot i que alguns dells també les han enviatde forma individual.El conjunt de totes elles constitueix la contribució de la Societat Balear de MFiC al ProjecteIbSalut 2020. Promoció de la Salut. 2
  3. 3. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludConsideracions generals al projecte. Objectius i reptes a superar.En conèixer el títol del projecte que va presentar la consellera el passat 3 de novembre, IB-Salut2020. Promoció de la Salut, ens varem il·lusionar davant la possibilitat de canvi en l’orientacióque tenia fins ara el nostre sistema sanitari. No obstant això, la impressió que ens ofereix eldocument és que no es planteja cap nou escenari, sinó que s’insisteix de nou en un modelclarament orientat cap a l’àmbit especialitzat (és a dir, orientat a la malaltia) i amb pocprotagonisme del primer nivell assistencial, que és el que hauria de potenciar la prevenció de lasalut.L’anàlisi de la situació sanitària actual, com a punt de partida en què s’origina el projecte, noestà explicat metodològicament: no sabem com s’han obtingut aquests resultats. L’examen de lasituació econòmica i pressupostària és realista i som conscients de la seva gravetat, però enssembla insuficient per explicar l’estat general del nostre servei sanitari. La nostra organitzaciópateix altres problemes estructurals i funcionals tan importants com la crisi financera que estemtravessant.La desmotivació dels professionals, la ineficiència en la gestió clínica, la manca d’un model dequalitat per a les organitzacions, el desequilibri financer i de càrregues de treball entre elsdiferents professionals i els diferents nivells assistencials són alguns dels reptes que necessitenun abordatge immediat, que hauria de reflectir-se en un pla de Salut pensat fins al 2020. Si noresolem molts d’ells, la sostenibilitat del sistema sanitari no serà viable.Trobem a faltar una anàlisi basada en un model tipus DAFO que ens mostri una imatgecompleta i actual del nostre Servei Balear de Salut. Un cop obtinguda, el seu contingutprioritzarà les principals línies estratègiques. S’esmenta que el document és un esborrany demanera que, si aquesta anàlisi no s’ha inclòs en ell, proposaríem que es realitzés d’una maneramés rigorosa i completa en el document definitiu.Compartim la idea que lactual crisi econòmica és una oportunitat per millorar l’eficiènciaeconòmica, i això també passa per iniciar canvis estructurals, organitzatius i de valors del nostremodel actual. Com assenyalen els experts en economia de la salut, una Atenció Primàriaemprenedora contribueix a la sostenibilitat del sistema.No hem trobat en el document l’autoria del Projecte ni una relació de les principals referènciesbibliogràfiques.Trobem en el projecte múltiples missatges culpabilitzadors o negatius envers el professional i elpacient (vegeu exemple a nota al peu). En aquests moments, tota la societat necessita missatgespositius i esperançadors: cal recórrer a la innovació, el dinamisme i la creativitat perquè entretots fem sostenible el nostre sistema sanitari.Nota al peu: pag 15 "el malbaratament ... és provocat per la conducta dels individus”Seguint amb lesquema del projecte valorem cadascun dels seus punts. 3
  4. 4. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEnfocament conceptual millora de l’eficiència en el sector sanitari.El projecte es basa exclusivament en la contenció de costos. Les propostes per aconseguir-ho lesvalorem com simplistes i, en algun cas, poc factibles a curt termini. Es necessiten mesuresconcretes i factibles, amb indicació de nivells de responsabilitat, com shan daplicar i comsavaluaran.Estem dacord en els arguments sobre les dificultats en la contenció de costos en el sectorsanitari encara que amb algunes matisacions:1. La introducció de noves prestacions no només ha destar autoritzada i imputada enlassignació del finançament, sinó que també ha de ser avaluada per organismes competents iindependents. Recordem que el 30% de lincrement de la despesa sanitària procedeix de laincorporació de noves tecnologies i nous fàrmacs en el marc de latenció hospitalària.Amb les prestacions actuals, cal fer el mateix procés, i desinvertir en el que no afegeix salut.2. És cert que ha existit un doble llenguatge polític entre el foment de lestalvi de costos i elcreixement de les expectatives dels ciutadans, però no només això, a més sha promocionat lamedicalització de la vida que també ha suposat un augment de la despesa sanitària sense tenirbeneficis en la salut i en el qual hem participat tots, des de gestors, administració, mitjans decomunicació, societats científiques, professionals, etc.Les intervencions ineficaces, amb més risc que benefici, cosmètiques, o amb una alternativamés cost-efectiva, haurien de ser avaluades i / o retirades de la cartera de serveis: Efectivitat icostos com a criteri de legitimació.3. El nostre sistema sanitari disposa duna estructura de gestió descentralitzada però nocompartim la idea que els professionals disposin dautonomia professional. Si enteneml’autonomia com la capacitat de poder exercir la seva activitat de manera lliure i sensecontraprestacions acceptaríem aquesta afirmació, però lautonomia professional no existeixactualment a nivell de centre de treball. Demanem una matisació en aquest punt del projecte.La contenció dels sobrecostos exposada la valorem com a simplista. Labordatge dels costos enrelació a algunes conductes de la població no esperem tinguin efecte a curt termini. A més, lamodificació dels hàbits de vida de la població no depèn exclusivament del sistema sanitari, sinóde moltes altres condicions socioeconòmiques.Els serveis públics exerceixen un paper de redistribució de recursos, fent-los accessibles a lescapes més desfavorides. La disminució de la despesa pública, si no es prioritza correctament, espot traduir en més malaltia, que al seu torn va generar més despesa.Retribuir segons resultats i esforç és just i motivador. La retribució variable vinculada aobjectius hauria daugmentar en relació amb la retribució fixa en els professionals sanitaris.Aquests objectius no haurien destar lligats a lincrement del nombre de visites o intervencions,sinó a ser més resolutius i mantenir els pacients més sans.Proposem doncs, per a la contenció de costos, millorar la gestió clínica, fomentar la seguretatdel pacient, definir una cartera de serveis basada en levidència i promoure canvis organitzatius iretributius que fomentin lautonomia i la professional de decisió dins dels pressupostos. 4
  5. 5. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludPrincipis del projecteLa missió, visió i valors shan definit per al Servei Balear de Salut però no per al Projecte iseríem partidaris que figurés al principi del document.En els valors dorientació a lusuari trobem a faltar dos: lequitat i laccessibilitat.La legalitat no és un valor: és un deure de lIb-Salut que obligatòriament ha de complir i per tantquedaria exclòs com a valor.Eixos i línies estratègiquesLa promoció de la salut és el lema del projecte i, possiblement, un dels aspectes més descuidatsdel nostre sistema sanitari. Per això és pertinent que sigui abordat globalment des del sectorsanitari. La proposta que ens ofereix aquest projecte fins lany 2020 ens ha sorprès i alhoradesanimat.No dubtem que les activitats de promoció de la salut han destar integrades en tots els nivellsassistencials i que els professionals del segon nivell poden realitzar activitats en promoció de lasalut.No obstant això, lAtenció Primària es troba en situació privilegiada per liderar les activitats depromoció de la salut: la proximitat i el coneixement de la seva població, laccessibilitat, lapossibilitat dassolir elevades cobertures poblacionals i el llarg trajecte en experiència, formaciói investigació de diversos grups professionals (PAPPS, etc).La Salut Pública és un altre dels àmbits naturals de la promoció de la salut, per això és prioritarique sestableixin sinergies entre aquests dos àmbits. Les polítiques col·lectives de prevenció deriscos (ambientals, escolars, laborals, vials ...) han de millorar i coordinar-se amb les delssistemes de salut, si no volem veure un augment de la morbimortalitat en els propers anys.Com a societat científica demanem que en el Projecte sigui esmentada a lAtenció Primària comun dels principal agents en la promoció de la salut juntament amb la Salut Pública.En desplegar els 6 eixos estratègics, veiem que, una vegada desenvolupats, sallunyen del lemaque encapçala el projecte. Tant les línies estratègiques com les activitats proposades esrefereixen a qualsevol àmbit dacció del sistema sanitari, quedant diluïda la promoció de la salutentre moltes de les propostes realitzades. 5
  6. 6. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludComentem a continuació cada un dels eixos estratègics.Eix I. Orientació al pacient.1. Segons lINE a primers de 2011, un 17,2% de la població espanyola era major de 65 anys. Laprojecció a llarg termini daquest mateix institut preveu que en els pròxims 40 anys es dupliquiaquest percentatge. D’altra banda, entre el 70 i 80% de la despesa sanitària es dedica a latencióde persones amb patologies cròniques.Estem dacord que és necessari dissenyar un pla per atendre aquest grup poblacional que tinguien compte un enfocament assistencial útil i eficient, amb la col · laboració i coordinació delsnivells assistencials i on latenció primària actuï com un veritable gestor de casos.2.Com a ha proposat un company, les línies 2 i 3 es podrien agrupar en una única línia, elcontingut de la qual es refereixi a actuacions específiques sobre col·lectius que ho requereixinper raons deficiència i equitat.3. Integració datenció primària i especialitzada.Integrar aquests dos nivells assistencials en una mateixa estructura organitzativa suposa unacondició necessària però no sempre suficient per millorar la qualitat assistencial que reben elspacients. La proposta de la posada en marxa de models de "gerència única" on els centresdatenció primària són gestionats pels hospitals dàrea han suposat en la pràctica unasubordinació del primer nivell assistencial als interessos hospitalaris per tal dassegurar el fluxde pacients i revertir lestalvi que es produïa en latenció primària als dèficits pressupostaris delshospitals.En la nostra Comunitat ja tenim els exemples de Menorca i Eivissa que porten anys amb aquestmodel, on no sha aportat cap valor afegit ni a lAtenció Primària ni a la resta del sistemasanitari. A lannex 1 es proposa una reorganització de llestructura dAP a Mallorca.A tot això hem de sumar els vells problemes com lexcessiva burocràcia, la manca dautonomiadels equips, la repetició destructures de control i una forta càrrega política en els òrgans deplanificació i gestió.El model de gestió ha de donar resposta a models assistencials. El nostre sistema no sorienta ala realitat actual amb un augment progressiu de patologies cròniques, i és fonamental disposardestructura flexibles que sadaptin a aquest nou entorn. En aquest nou model lAP ha de tenir unpaper principal i no subordinat: repetidament en el document es fa referència a la gerència desector com "gerència dhospital i de sector", a més a la pàg. 26 diu textualment que "els centresdAP passaran a dependre directament dels hospitals dàrea". Necessitem una Atenció Primàriaque sigui de veritat el "eix principal del sistema" i no un apèndix de lhospital.Per això, proposem estructures de gestió específiques per a AP i pressupostos diferenciats dinsdel sistema, un pla de desburocratització (la instrucció aprovada per la direcció del ServeiBalear és una bona notícia a lespera que sigui aplicat) i autonomia de gestió dels EAP amb laparticipació i compromís dels professionals en la gestió econòmica.Això permetrà un reequilibri entre els dos nivells assistencials i ha dafavorir una assistènciaintegrada de processos entre latenció primària i lespecialitzada. Lexperiència de les AccountCare Organizations (ACO) pot ser interessant per assolir aquest objectiu. 6
  7. 7. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEix II. Eficiència i sostenibilitat.1. Algunes línies estratègiques no són tals sinó simples activitats o actuacions, que no arriben ala categoria de línia estratègica (per exemple, "Línia 7: Nomenament de coordinadorsautonòmics en determinats serveis" no la considerem una línia estratègica)En qualsevol cas, proposem que la figura de coordinador autonòmic recaigui no només enpersonal de centres hospitalaris, sinó també en professionals dAtenció Primària.Com proposa un company, estaríem dacord a crear la figura dun coordinador de promoció de lasalut i prevenció de malalties dins del Servei de Salut, de làmbit dAtenció Primària i també uncoordinador de Qualitat i Seguretat del Pacient.Les 14 línies es podrien resumir en 2 o 3. En realitat, una línia estratègica podria ser lactuallínia 3 ("Redefinició de lestructura organitzativa del sistema balear de salut"), en la que espodrien integrar perfectament algunes actuacions o objectius assenyalats com a líniesestratègiques independents (Línies 4, 6, 8 , 9, 11, 12, 13). La segona línia podria ser lactual línia2 ("Elaboració dun pla de gestió de lIB-Salut) en què es podrien incorporar les línies 1, 5, 7,10,14).2. Dacord en la Línia 2 que proposa lelaboració dun pla de gestió encara que suposem que esrealitzarà biennal (cada 2 anys) més que bianual (dues a lany) com sesmenta en el document.3. La línia 3 que planteja la redefinició de lestructura organitzativa de lIB-salut és una de leslínies més importants i transcendents. De fet, shi podrien incloure altres línies segregades com aindependents: Línia 4 (Adequació dels hospitals comarcals de la complexitat), línia 6 (Impuls ales sinergies hospitalàries), línia 8 (Posada en marxa de plataformes de diagnòstic per la imatgei laboratoris clínics), línia 11 (Integració de Gesma), línia 12 (Desenvolupament dun clúster desalut a Balears).4. La línia 12 promou el desenvolupament dun clúster de salut a Balears. La raonable"cooperació de les institucions públiques i privades de la comunitat autònoma relacionades ambel sector sanitari", no queda definida. Què entenem per cooperació? . Només com un element decomplementarietat i subsidiarietat, quan sigui estrictament necessari, es pot comptar amb lacol·laboració dinstitucions privades amb ànim de lucre, i sempre sota un estricte control públic,seguint criteris de transparència i de bon govern, per garantir lequitat i lús eficient dels recursospúblics.Seria molt perillós descapitalitzar els serveis públics per un suposat "estalvi" a curt terminiperquè, directament o indirectament, certes institucions privades facin el seu negoci. Aquestalínia es podria incorporar a la línia estratègica 2. Pla de gestió 7
  8. 8. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la Salud5. Foment de l’ús racional del medicament. LAtenció primària a les Illes Balears ha demostraten els últims anys una implicació i un compromís en lús racional del medicament tant en elsbons resultats dels seus indicadors farmacològics com en la participació de metges de família enpublicacions (Butlletí El Comprimit) o en grups de treballs en societats científiques. No podemdir el mateix de làmbit de latenció especialitzada que sha mantingut al marge daquestcompromís i que ha suposat un increment desmesurat de la despesa farmacèutica hospitalari.Així entre lany 2006 i 2010, la xifra de despeses en fàrmacs en els hospitals espanyolsincrement un 55%, arribant als 5800 milions de Euros.Proposem mesures incentivadores per als bons prescriptors, revisar l’adequació del grup de nousmedicaments, assignar la despesa farmacèutica al professional que prescriu (ús de la receptaelectrònica a tota lespecialitzada), millorar la prescripció mitjançant indicadors tipus indicació-prescripció i millorar leina de recepta electrònica (incloent-hi els estupefaents i altres entitatsproveïdores).A lannex 2 es proposen altres línies dactuació.Eix III Qualitat1. Les activitats comunitàries són realitzades des de fa temps pels equips datenció primària. Laproposta de la línia 1 sobre la implantació del pla Yoko teacher a les escoles s’ha d’abordar comuna activitat més que pot desenvolupar la infermera de primària en un marc de col·laboracióentre el sistema sanitari i educatiu.Els centres de salut, coordinats amb els altres agents comunitaris han de ser els encarregats derealitzar aquesta tasca. Actualment, hi ha xarxes de col·laboració dels centres de salut ambassociacions de veïns, col·legis, instituts i diversos agents socials i ja sestà fent aquesta"conscienciació". Totes les accions que s’emprenguin al respecte han de tenir un rigor científic ibasat en levidència. La politització pot desencadenar importants biaixos.2. Dubtem de la pertinència de la línia 2: definició i realització de cursos dirigits als ciutadans.Disposar dun major coneixement no supos forçosament canvis en les conductes dels individus ocol·lectius. Caldria valorar levidència sobre lefectivitat, el cost i loportunitat daquestesactivitats.3. Els processos assistencials integrats són elements necessaris però no suficients per promoure igarantir la continuïtat assistencial. Proposem la creació de vies clíniques entre els dos nivellsassistencials, vinculades a incentius inclosos en els contractes de gestió per promoure el seucompliment.4. Compartim la línia 6 que promou la implantació de sistemes de gestió de qualitat i seguretatdel pacient. Des de la societat animem a la Conselleria a desenvolupar la proposta del Marc deQualitat realitzat en lanterior legislatura amb uns estàndards de qualitat basats en el ModelEFQM.Disposem dalgunes experiències de sistema de gestió de qualitat basat en les Normes ISO9001:2008 en centres de salut de Mallorca i Menorca lexperiència hauria daprofitar per avançaren lacreditació destàndards de qualitat daquest nou Marc en els centres de salut de la nostracomunitat. Igual que en altres comunitats autònomes com Andalusia o Astúries, la creaciódunitats de gestió podrien donar un impuls incorporant aquests sistemes de gestió de qualitat.(Línia 7). 8
  9. 9. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la Salud5. La línia 8 (externalització i potenciació de les unitats dhospitalització a domicili) pot generardubtes en els equips datenció primària si no es justifiquen convenientment i no sestableixencriteris clars en làmbit dactuació dels pacients hospitalitzats. La coordinació amb els equipsdatenció primària determinaran els bons resultats daquesta línia estratègica.Eix IV. Orientació als professionals.1. El model de carrera professional ha estat debatut ja per un grup de treball de professionals dediferents àmbits, tot i que la seva proposta no va ser finalment aprovada. Proposem que esrecuperi el treball realitzat i es revalora un nou enfocament per aprofitar els aspectes vàlids en elprojecte actual.2. Imprescindible disposar dun Pla de Formació per als professionals de lIb-Salut però basat enles necessitats reals de cada lloc de treball i de cada professional, lligades a accions concretes ocartera de serveis.3. Compartim la posada en marxa dun Pla de Comunicació interna que permeti una transmissióde la informació fiable i transparent. Laccessibilitat i la rapidesa en la comunicació entrediversos professionals millora la satisfacció i la capacitat de resolució a tots els nivells.En aquests últims anys shan produït millores en la gestió del coneixement. Un exemple éslexcel·lent aportació de la Biblioteca Virtual de les Illes Balears. Esperem que lactual crisieconòmica no influeixi retallant la seva òptima oferta documental.4. El desenvolupament de lestatut dels càrrecs públics sanitaris ens sembla una bona notíciasempre que sigui dobligat compliment i eviti el nomenament de càrrecs amb escassa capacitatdirectiva i per criteris de relació interpersonal o partidistes.Recordem que ja hi ha un model davaluació de càrrecs directius implantats en lIb-salut a finalsde 2010 i orientat a aquesta finalitat. 9
  10. 10. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludEix V. TIC i infraestructures.1. Línia 3. Valoració i implantació deines de-salut en diferents àmbits territorials.No compartim lafirmació "el metge datenció primària serà el responsable de donar accés alspacients, havent de fer-ho únicament a pacients responsables i conseqüents en la gestió de laseva salut". La història clínica és del pacient, i els seus drets d’accés, rectificació o cancel·lacioestan regulats per llei.És ladministració la que ha destablir, sota criteris ètics i legals, el nivell daccés dels pacients.La presa de decisions compartides sí és paper dels professionals sanitaris, estiguin en el nivellque estiguin, però no laccés a la seva història clínica.Proposem la creació duna història clínica electrònica que cobreixi les necessitats delsprofessionals i que faciliti tant latenció com la gestió clínica del pacient, el registre ilexplotació de dades, lavaluació, la recerca i la docència.2. Línia 4. Valoració de noves fórmules de finançament i gestió dinfraestructures sanitàries. Noes concreta quines fórmules va a emprar lIB-Salut, però probablement-com va fer el Governanterior-, es va a decantar per una important utilització del finançament privat en les inversionsdel sector públic sanitari (Private Finance Initiative-PFI-, Public Private Partnership-PPP-...).Convindria analitzar en profunditat aquestes fórmules de finançament ja que hi ha certaevidència que les estructures instal · lades mitjançant PFI són molt més cares, condicionen iredueixen la capacitat dinversió i els pressupostos sanitaris dels governs durant molts anys,limiten la capacitat dels hospitals per adaptar-se als canvis tecnològics i poblacionals, redueix elnivell dinformació i la transparència de la gestió dels centres, i empitjora la qualitat assistencial.És més, els primers països que van aplicar aquestes fórmules sestan replantejant el seu ús o hanrenunciat a elles.Eix VI: Recerca, desenvolupament i innovació.Les línies estratègiques proposades ens semblen pertinents encara que proposaríem accions perpromoure la recerca en làmbit de latenció primària (AP).El Gabinet Tècnic de lantiga Gerència dAP ha desenvolupat una activitat investigadora ambbons resultats. Proposem mantenir la seva estructura i impulsar les seves línies de treball perseguir desenvolupant la seva tasca. Atesa la nova sectorització, seria positiu que aquest Gabinetno només tingués competències en lÀrea de Mallorca sinó que actués com una estructuratransversal de suport a la recerca arreu de la Comunitat, incloent Menorca i Eivissa. 10
  11. 11. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludPropostes globals.Donada la importància del Projecte i les evidents limitacions assenyalades, és imprescindibleiniciar un procés de revisió en profunditat, tant des del punt de vista tècnic com dels seuscontinguts. Per a això, es requeriria:1) Un veritable procés de participació intern de lstaff tècnic i dels directius de lIB-Salut i deConselleria.2) Obtenir una nova versió del Pla Estratègic de lIB-Salut tenint en compte els suggeriments iaportacions rebudes dels professionals i col·lectius participants. Si les prioritats del IbSalutestan lluny de les prioritats de la majoria de professionals, difícilment es duran a terme.3) La posada en marxa de grups tècnics de treball, al voltant dels diferents eixos, per reorientarel Pla, reestructurar el document i millorar i enriquir les propostes.4) Un cop finalitzades les anteriors tasques, si es vol que sigui un document participatiu i quesusciti una àmplia adhesió, hauria de difondre el nou esborrany i donar oportunitat de nou alscol·lectius professionals i socials a una revisió del mateix duna manera participativa, perexemple en forma de fòrum o tallers de treball.5) Després de laprovació del Pla hauria de formalitzar una proposta de desenvolupament on, enfunció de les directrius assenyalades, es concretin els objectius operatius i sidentifiquin iassignin les accions específiques.6) Així mateix, seria convenient crear una comissió de seguiment del Pla, per tal de garantir elseu correcte desenvolupament i lavaluació periòdica del compliment de les seves metes.Aquestes propostes haurien de plasmar-se en un cronograma concret, procedir a lobtenció derecursos i lassignació de responsabilitats per facilitar el seu desenvolupament efectiu. Aixíaquest document podria assolir la coherència, rigor i transcendència que exigeix un PlaEstratègic. 11
  12. 12. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludBibliografia generalInstituto Nacional de Estadística. Proyección de la Población de España a Largo Plazo, 2009-2049 [Nota de prensa]. Disponible en:http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fp251&file=inebas e&L=Márquez S, Meneu R. La medicalización de la vida y sus protagonistas. Gestión Clínica ySanitaria. 2003;5:47-53.Starfield B. Atención primaria. Equilibrio entre necesidades de salud, servicios y tecnología.Barcelona: Masson; 2001.Starfield B. Primary Care and Health. A Cross-National Comparison. Journal of the AmericanMedical Association. 1991;266:2268-71.OMS. Informe OMS 2008: La atención primaria más necesaria que nunca. Disponible en:http://www.who.int/whr/2008/summary/es/index.htmlMinisterio de Sanidad, Politica Social e Igualdad. Estrategias para la Atención Primaria delSiglo xxi. Disponible en:http://www.msps.es/profesionales/proyectosActividades/ProyectoAP21/home.htmFòrum català datenció primària. En tiempos de crisis, más atención primaria. Disponible en:http://forumatencioprimaria.webnode.com/news/en-tiempos-de-crisis-mas-atencion-primariaForo de médicos de atención primaria. Manifiesto día de atención primaria. Disponible en:http://www.semfyc.es/es/noticias/destacadas/listado/Manifiesto_Dia_Atencion_Primaria/Peiró S, Artells JJ, Meneu R. Identificación y priorización de actuaciones de mejora de laeficiencia del Sistema Nacional de salud. Gac Sanit. 2011;25:95-105.Peiró S, Meneu R. Crisis económica y epicrisis de sistema sanitario. Aten primaria.2011;43:115-6.M García Martín. Análisis de la iniciativa de financiación privada (PFI). Concesiones de obrapara construir hospitales. Madrid; FADSP, 2007.Sahuquillo.MR El gasto farmacéutico hospitalario crece un 55% en cuatro años. El País. 10noviembre de 2011. Disponible en:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/gasto/farmaceutico/hospitalario/crece/55/anos/elpepisoc/20111110elpepisoc_3/Tes 12
  13. 13. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludObservatorio de Prácticas Innovadoras en el Manejo de Enfermedades Crónicas Complejas(OPIMEC) “Declaración de Sevilla. Atención al Paciente con Enfermedades Crónicas”,Disponible en :http://www.opimec.org/documentacion/1688/declaracion-de-sevilla-atencion-al-paciente-con-enfermedades-cronicas/“Sostenibilidad del Sistema Nacional de Salud: propuestas desde la Medicina de Familia,semfyc 2009”, “Atención Primaria. Estrategias siglo XXI”Ministerio de Sanidad y Consumo. Marco Estratégico para la mejora de la Atención Primaria enEspaña: 2007-2012 Proyecto AP-21 [consultado el 18/07/2011].Disponible en:http://www.msc.es/profesionales/proyectosActividades/docs/AP21MarcoEstrategico2007_2012.pdfArtells  Herrero  JJ,  Huguet  Recasens  M.  El  futuro  del  SNS:  la  visión  de  los  profesionales  de  salud.  Análisis  Prospectivo  Delphi.  Institut  d’Estudis  de  la  Salut.  Barcelona  2009Zapater  F.Propuestas  de  la  atención  primaria  para  la  crisis.FMC  2011:18(8):489-­‐93Documento  de  debate:  La  Sanidad  Pública  ante  la  Crisis.  Asociación  de  Economía  de  la  Salud.  http://gcs-­‐gestion-­‐clinica-­‐y-­‐sanitaria.blogspot.com/2011/11/la-­‐sanidad-­‐publica-­‐ante-­‐la-­‐crisis.html 13
  14. 14. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludAnnex 1. Trets essencials duna Proposta de reorganització. 1. Mantenir la GAP Mallorca com a element coordinador i de suport de les funcions ilorganització pròpia de lAP (igual que lHospital necessita un suport específic per a lesactivitats que li són pròpies, per exemple llits, quiròfans, etc.). Modificar lestructura interna,transformant les adreces mèdica i dinfermeria cap a la coordinació dintegració assistencial(amb àmbit dactuació a tots els sectors i per sobre dels subdirectors dAP). 2. Centrar la figura del gerent dAP en la gestió dels processos assistencials i no assistencialspropis i específics dAP. 3. Dependència orgànica i funcional dels subdirectors dAP de sector del Gerent dAP, ifuncionalment estarien integrats en la direcció del sector. 4. Redimensionar els processos no assistencials que no són específics per a AP per gestionar-los de forma integrada en el conjunt del sistema. 5.Utilitzar el gabinet Tècnic de la GAP per dissenyar i implantar, conjuntament amb AP iAH, guies i programes integrats. 6. Definir els òrgans de coordinació de sector (comitès de coordinació assistencial) ambfuncions de: seguiment de la interrelació entre professionals, seguiment dels objectiusassistencials del sector, definició i implantació de protocols i guies dactuació integrades delsector, seguiment de la prescripció del sector. Aquests comitès integrarien, a més dels directiusdAP i dAH, els coordinadors dintegració assistencial i directius de centres (directors dEAP icaps de servei) del sector. Podrien fer venir assessors per temes específics. Lorientació a objectius comuns, coordinació i cooperació entre gerències estan garantides perla direcció dels Serveis Centrals del Servei de Salut: director general, secretari general, Directorde lÀrea dAssistència Sanitària, Director dInfraestructures i Tecnologies i subdirectors de AHi Prestacions i dAP. 14
  15. 15. Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària Alegaciones al Proyecto 2020. Promoción de la SaludAnnex 2. Eix Eficiència i Sostenibilitat.Proposta daltres línies dactuació. Línia 15: potenciar els ingressos econòmics de lIb-salut a través dels mecanismes disponibles(facturació a tercers, activitats per a altres entitats públiques o privades, formació i investigaciócom a generadors de recursos i programes finançats externament). Lestructura del Ib-salut, latecnologia sanitària i de Comunicació i Informació, lestructura de recerca en AP existent i larelació amb la Universitat i altres entitats de recerca) el situen en un bon punt per aprofitaraquesta potencialitat. Línia 16: definir un model de finançament dels centres assistencials que promogui mésleficiència i una prestació de serveis orientada a les directrius emanades del document estratègicdel Servei. Ja que està demostrat que la forma de finançament incideix directament enlorganització dels serveis i les característiques de latenció sanitària. Línia 17: redefinició dels rols professionals. Actualment la necessària orientació dels serveissanitaris cap als nous reptes assistencials (cronicitat, patologies emergents, ambulatoritzaciócreixent de latenció hospitalària), obliga a redefinir el paper dels diferents professionals dinsdels processos assistencials: noves competències per a metges de família i pediatres dAP, noupaper del infermer en AP i en AH (a més reforçada per lespecialització en fase dimplantació),nous dispositius de coordinació i suport a un pacient més autònom, noves formes datenció(telefònica, comunicació per correu electrònic i informàtica, etc. Línia 18: GESTIÓ DE LA DEMANDA. Actualment aquest és un dels punts crítics delsistema sanitari i no sesmenta explícitament en el Projecte. Cal avançar en mecanismes iincentius per a la gestió de la demanda que promoguin que els professionals assistencials puguinactuar de forma directa en aquesta gestió. De loptimització de les consultes, gestió de provescomplementàries, derivacions dAP a AH, seguiment conjunt dels pacients, utilització de TIC enla gestió de demanda, etc. A més sha de promoure un ús eficient de recursos per part delsciutadans amb accions per influir a nivell individual i col · lectiu. Línia 19: promoció i prevenció com a eines de millora de leficiència (i de reducció de costos)a mitjà / llarg termini és una línia en si de millora de leficiència. Requereix dedicar recursos acurt termini per obtenir benefici a mig i llarg. Shaurà dactuar dacord amb la disponibilitat derecursos, però és una orientació que sha de considerar en totes les accions i línies a emprendre. 15

×