Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat , eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics....
Aquesta és la història senzilla i heroica d'una vida moll breu -disset anys- de cara a Déu, amb alegria en el dolor, amb pau en la mort. Biografia breu escrita per Mercedes Eguíbar i publicada a la col·lecció "Quaderns" de Mundo Cristiano.
Aquesta és la història senzilla i heroica d'una vida moll breu -disset anys- de cara a Déu, amb alegria en el dolor, amb pau en la mort. Biografia breu escrita per Mercedes Eguíbar i publicada a la col·lecció "Quaderns" de Mundo Cristiano.
Este documento presenta tres destinos turísticos en el estado de Hidalgo, México: el bosque de oyamel y encinos protegidos de Mineral del Chico, conocida como la meca del turismo de aventura; la zona arqueológica de Tula de Allende que detalla la historia y cultura de la región; y el pueblo de Huasca de Ocampo, considerado un tesoro lleno de historia, arte, comida y hospitalidad que conserva su sabor característico.
Promover questionamentos reflexivos sobre temas atuais entre professores e gestores por meio de reportagens, imagens e gráficos em um blog educacional.
Este documento describe varias actividades y recursos tecnológicos para desarrollar las diferentes inteligencias múltiples en los estudiantes. Se proponen actividades como debates cronometrados, presentaciones en PowerPoint, búsquedas en Google, grabaciones de audio y video, entre otros. El objetivo es utilizar estas herramientas para estimular las inteligencias lingüística, lógico-matemática, espacial, corporal cinética, musical, naturalista, interpersonal, intrapersonal y espiritual.
Este documento presenta un proyecto para crear una aplicación GPS que muestre lugares recomendados para visitar y las sedes de la Corporación Unificada Nacional (CUN) para estudiantes nuevos. El proyecto busca ayudar a los estudiantes a navegar por la zona de La Candelaria y encontrar sitios de interés, ya que actualmente muchos se pierden al tratar de llegar a las sedes o no saben qué hacer durante su tiempo libre. El proyecto describirá varios lugares como cafeterías y restaurantes para incluir en la aplicación
http://inarocket.com
Learn BEM fundamentals as fast as possible. What is BEM (Block, element, modifier), BEM syntax, how it works with a real example, etc.
The document discusses how personalization and dynamic content are becoming increasingly important on websites. It notes that 52% of marketers see content personalization as critical and 75% of consumers like it when brands personalize their content. However, personalization can create issues for search engine optimization as dynamic URLs and content are more difficult for search engines to index than static pages. The document provides tips for SEOs to help address these personalization and SEO challenges, such as using static URLs when possible and submitting accurate sitemaps.
Aquest personatge està enfadat perquè, el dissabte passat, hi hagué un acte de protesta contra la seua elecció com a pregoner de la Setmana Santa d’Elda (Vinalopó Mitjà). Ell ja sabia que la protesta, convocada per Marea Jove i la Plataforma Animalista de Villena, l’anava a donar la benvinguda les portes del teatre Castelar d’Elda, i l’havia menyspreant dient que serien “els quatre gats de sempre”. No li agradà gens, però, l’atenció mediàtica es multiplicara i que la seua figura servira de suport a la lluita antitaurina.
I, aleshores, decidí aprofitar-se del seu paper de tertulià estrella del programa Espejo Público d’Antena 3. El que aconseguí aportar, com qui ho porta molt preparat de casa, és un “mira quin vestit més bonic que porte”, un “hui és dimarts sant” i la ja famosa pregunta: “Per a ser antitaurí, t’has de deixar de dutxar?”, seguida d’unes paraules que abundaven en el mal aspecte, al seu entendre, de les persones antitaurines...
Este documento presenta tres destinos turísticos en el estado de Hidalgo, México: el bosque de oyamel y encinos protegidos de Mineral del Chico, conocida como la meca del turismo de aventura; la zona arqueológica de Tula de Allende que detalla la historia y cultura de la región; y el pueblo de Huasca de Ocampo, considerado un tesoro lleno de historia, arte, comida y hospitalidad que conserva su sabor característico.
Promover questionamentos reflexivos sobre temas atuais entre professores e gestores por meio de reportagens, imagens e gráficos em um blog educacional.
Este documento describe varias actividades y recursos tecnológicos para desarrollar las diferentes inteligencias múltiples en los estudiantes. Se proponen actividades como debates cronometrados, presentaciones en PowerPoint, búsquedas en Google, grabaciones de audio y video, entre otros. El objetivo es utilizar estas herramientas para estimular las inteligencias lingüística, lógico-matemática, espacial, corporal cinética, musical, naturalista, interpersonal, intrapersonal y espiritual.
Este documento presenta un proyecto para crear una aplicación GPS que muestre lugares recomendados para visitar y las sedes de la Corporación Unificada Nacional (CUN) para estudiantes nuevos. El proyecto busca ayudar a los estudiantes a navegar por la zona de La Candelaria y encontrar sitios de interés, ya que actualmente muchos se pierden al tratar de llegar a las sedes o no saben qué hacer durante su tiempo libre. El proyecto describirá varios lugares como cafeterías y restaurantes para incluir en la aplicación
http://inarocket.com
Learn BEM fundamentals as fast as possible. What is BEM (Block, element, modifier), BEM syntax, how it works with a real example, etc.
The document discusses how personalization and dynamic content are becoming increasingly important on websites. It notes that 52% of marketers see content personalization as critical and 75% of consumers like it when brands personalize their content. However, personalization can create issues for search engine optimization as dynamic URLs and content are more difficult for search engines to index than static pages. The document provides tips for SEOs to help address these personalization and SEO challenges, such as using static URLs when possible and submitting accurate sitemaps.
Aquest personatge està enfadat perquè, el dissabte passat, hi hagué un acte de protesta contra la seua elecció com a pregoner de la Setmana Santa d’Elda (Vinalopó Mitjà). Ell ja sabia que la protesta, convocada per Marea Jove i la Plataforma Animalista de Villena, l’anava a donar la benvinguda les portes del teatre Castelar d’Elda, i l’havia menyspreant dient que serien “els quatre gats de sempre”. No li agradà gens, però, l’atenció mediàtica es multiplicara i que la seua figura servira de suport a la lluita antitaurina.
I, aleshores, decidí aprofitar-se del seu paper de tertulià estrella del programa Espejo Público d’Antena 3. El que aconseguí aportar, com qui ho porta molt preparat de casa, és un “mira quin vestit més bonic que porte”, un “hui és dimarts sant” i la ja famosa pregunta: “Per a ser antitaurí, t’has de deixar de dutxar?”, seguida d’unes paraules que abundaven en el mal aspecte, al seu entendre, de les persones antitaurines...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).
Les veus dels déus.
1. Les veus dels déus.
No crec en cap déu ni deessa. No em preocupa la
transcendència: crec que el paradís és a la terra i
que els individus l’haurien de poder gaudir
mentre són vius.
No crec en respostes
sobrenaturals ni en intel·ligències superiors,
només crec en la incapacitat humana per a oferir
totes les respostes, en el treball de recerca de
coneixements científics i en la comprovació
constant de tots aquells que ja s’han establert. Si
algú pensa distint, només li demane que no em
llance les seues creences a sobre com si foren
una xarxa.
L’Església Catòlica, Apostòlica i Romana em batejà poc després de nàixer, el 1970. Ningú esperà a
que jo tinguera capacitat i voluntat de decidir, però aquest no és un fet rellevant per a l’església
catòlica que, segons el Codi Canònic vigent, considera que es pot batejar tot ésser humà encara no
batejat, i només ell (sic)1. És voluntat divina salvar tothom i, per tant, l’edat i capacitat de decidir
de la persona batejada són irrellevants2. Déu, que parla a través de la seua representació a la terra,
està per damunt dels individus.
El 1970, el meu poble era molt xicotet i qui no estava batejat era un nadó del baby boom que
esperava torn a l’església. Ma mare em deia que no hi havia altra opció, ja que la inscripció del
bateig era necessària per validar el registre civil. No és veritat, però és el que feien creure la gent.
És el que la gent pensava sota un règim que tenia la fe catòlica com a oficial i al que la fe catòlica li
havia donat justificació moral per a un colp d’estat, un guerra i un genocidi, paquet que
anomenaven Creuada. Afortunadament, mentre em batejaven, també hi havia molta gent catòlica
que lluitava per la llibertat i per la democràcia, dins i fora de les esglésies.
El 1981, m’instaven a anar a missa de diumenge cada divendres i em recriminaven per no haver
anat cada dilluns. Estiguí castigat per reincident vàries setmanes: iré a misa el domingo que viene,
escrit 100 vegades, 200, 500. Història franquista abans de religió: el pueblo español ama su
libertad, Don Pelayo i la grandeza de la gesta (es referien a eixa reconquesta de 780 anys,
llargueta) o el pobre Amadeu de Savoia, que el poble espanyol no volia perquè era estranger i, clar,
el poble espanyol ama su libertad. Era l’any de Tejero i Milans, els últims salvapàtries amb bigoti i
uniforme en lloc de columna d’opinió a El Mundo. El nacionalcatolicisme continuava pressent a
les aules, gràcies a la màgia de la transició.
Aquella làpida tan gran del Valle de los Caídos es tancà amb aquell mort a dins. Aquell mort que,
com quan era viu, es dedicava a fotre el personal: es passà tot un cap de setmana de novembre de
1975 a la tele, i va fer que no hi haguera capítol de Heidi. Moltes coses que s’haurien d’haver
soterrat amb ell quedaren a fora. Entre elles, aquells dinosaures amb olor de gasogen que es feien
dir “mestres” i que, anys després, encara ens volien imposar la seua victòria, la seua pau, la seua
religió. No soterraren el franquisme amb Franco, i encara no el podem soterrar.
L’any següent, comencí el segon grau de l’EGB amb professores i professors joves, i el meu Florido
Pensil particular quedà enrere. Mai es pogué comparar amb el d’Andrés Sopeña3, però em deixà
fartet, i em vaig fer ateu anticlerical. Pere Casaldàliga i moltes altres persones exemplars
eliminaren l’adjectiu, però el substantiu forma part de mi. Sóc ateu, mai he cregut en cap déu i no
tinc cap intenció de començar a fer-ho. I, menys encara, en el dictat de les veus del déu catòlic a la
terra, eixa gent que m’han dit que tenen el seu propi estat, com diu la cançó d’Ska-P4.
A l’estat espanyol formen un grupet anomenat Conferència Episcopal, molt aficionat a encapçalar
manifestacions pels carrers de Madrid. Manifestacions contra la igualtat de les persones davant la
Es refereix a que no es pot tornar a batejar qui ja ha estat batejat, perquè el sagrament del bateig és indeleble.
Institut Martín de Azpilcueta, Código de Derecho Canónico, 1987, Pamplona, Edicions Universitat de Navarra. Cànon
864 i comentari (p. 538).
3 Sopeña Monsalve, Andrés. El Florido pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica. Barcelona, Crítica, 1994.
4 Ska-P, La mosca cojonera. Sisena cançó del disc Planeta Eskoria (2001).
http://ska-p.com/content/la-mosca-cojonera
1
2
2. llei, contra la llibertat de decidir de les dones. Manifestacions contra la fi d’un estat que els
reconeix com les veus del déu catòlic i els permet imposar la seua moral de dues cares a gent com
jo.
Tenen per costum apel·lar a la representativitat de la fe catòlica a Espanya. Eviten parlar
d’esglésies buides, i prefereixen allò de les arrels de la cultura d’Occident, de la tradició i de la
presència social. I, amb la boca petita, sempre van a petar al nombre de persones batejades. No
volen cridar l’atenció de la gent batejada poc després de nàixer i que mai s’ha considerat catòlica.
Ni de les persones LGTBI o de les dones que, malgrat haver estat batejades, menyspreen cada dia.
Formen part del seu tresor: un nombre de persones que utilitzen per a protegir privilegis i recolzar
injustícies. A vegades, sembla que parlen més clar i, als documents on barregen les peticions
d’aportacions de fidels amb les advertències a l’estat, pot arribar a aparèixer la proclama: “Ets
batejat!5”.
Fart de formar part de la “representativitat” de l’església
catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es
donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004,
però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua
partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren
només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em
deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els
arxius parroquials són seus i només els modifiquen a
voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat6, eixe conjunt d’acords entre estats
que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen
diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del
déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella
soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni,
Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat
elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes
partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de
comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les
festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics.
De nou, el mort de la caixa que descansa
al Valle de los Caídos i que em furtà un
capítol de Heidi i els seus amics de la
creuada, amb el seu règim mai soterrat.
Quan
cercava
reconeixement
internacional per a la seua dictadura
genocida, no tardà en trobar el suport del
Vaticà, que l’obrí les portes del món. Ja
al 1941, establiren els primers acords de
renovació del concordat vuitcentista, que
el Vaticà considerà derogat durant la
República. Passos cautelosos de l’estat
Parròquia santuari dels Beats Màrtirs valencians.
catòlic amb l’estat feixista, que portaren
cap al flamant concordat de 1953. Fou el
preludi del Pacte de Madrid amb els Estats Units, eixe mateix any, i del reconeixement per les
Nacions Unides (1955). La porta d’entrada a la comunitat internacional del centinela de occidente.
El servei fou pagat amb escreix i encara el paguem. Entre 1978 i 1979, l’Espanya postfranquista
ratificava els privilegis de l’Església amb els nous acords del concordat. L’estat dimiteix de les
seues funcions i l’església es pot proclamar sobirana davant qualsevol argumentació, per legítima
El lema del Dia de l’Església Diocesana de 2004 fou: Col·labora amb la teua Església: ets batejat!. Exemple: Diócesis,
full de la Diòcesi de Màlaga. Portada del nº 372 (14.11.2004). Titular: Colabora con tu Iglesia: ¡Eres bautizado!
Subtitular: La diócesis recibe del estado sólo el 2’8% de su presupuesto.
http://www.diocesismalaga.es/modulos/prensa/diocesis/372.pdf
6 http://www.laicitat.org/html/reco_docs.htm
5
3. que siga. Com els senyors medievals, és plenipotenciaria. Em pot respondre, altiva, que no
atendrà les meues peticions, que només compta allò que ella considera que compte.
València, la ciutat del gran santuari en construcció, dedicat a 233 víctimes innocents de la Santa
Creuada7. Any 2004. La veu del déu catòlic, reconeguda per l’estat, em digué que el baptisme no
és altra cosa que un fet històric, i que el seu registre no és diferent a les fotografies que em podrien
haver fet. Mentre, omplia les parròquies de l’arquebisbat de papers amb eixe lema, Colabora con
tu Iglesia: ¡Eres bautizado! Mentre, les veus del déu catòlic feien valdre el nombre de persones
batejades a discreció, com qui mostra el seu currículum. Mentre, condemnaven el matrimoni
LGTB i el reconeixement dels drets de les persones trans; el divorci i el sexe fora del matrimoni
canònic; la investigació científica ètica i la interrupció voluntària de l’embaràs, l’ensenyament laic.
Mai demanen que les persones catòliques obeïsquen les veus del déu catòlic, demanen que les lleis
obeïsquen les veus del déu catòlic.
Una petició a l’estat: quan l’església li diga que representa molta, molta gent, que faça el favor de
preguntar quantes són, encara que siga en privat (per a no molestar massa). Després, que reste
una, perquè a mi m’hauran comptat. Segur.
L’Arquebisbat, sota el mandat del reaccionari Agustín García Gasco, començà la construcció de la parròquia santuari
dels Beats Màrtirs valencians, que aprofita les naus en ruïnes de l’antiga fàbrica Cross, situada a la nova zona de
l’Albereda - Avinguda de França, i que l’arquebisbat rebé de l’Ajuntament a canvi de l’espai arqueològic de l’Almoina. I es
començà a construir per a honorar els 226 valencians morts per l’odi a la fe, durant la Guerra civil, i beatificats per Joan
Pau II l’11 de març de 2001, fruit de l’allau de causes iniciades per García Gasco.
Fòrum per la Memòria, 10.09.2007. Carta a l’Arquebisbat i a l’Ajuntament de València.
http://www.forumperlamemoria.org/?Carta-a-l-Arquebisbat-i-a-l
Elpais.com, 02.07.2007. Titular: Una iglesia para los “mártires del 36”. Subtitular: El Arzobispado de Valencia
promueve la construcción de un templo en honor a los muertos del bando franquista.
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/iglesia/martires/36/elpepusoc/20070702elpepisoc_2/Tes
Lasprovincias.es, 30.10.2010. Titular: Fábrica de espiritualidad. Subtitular: El Arzobispado asegura que la parroquia
está dedicada a “todos los mártires valencianos i no sólo a los de la guerra civil”. El templo de las naves Cross se
inaugura mañana.
http://www.lasprovincias.es/v/20101030/valencia/fabrica-espiritualidad-20101030.html
7