2. Introducció ___________________ Diapositiva 3
Mort __________________________ Diapositiva 4
Escrits ________________________ Diapositiva 5
St Justí i l’Església _________ Diapositives 6 i 7
3. Sant Justí, també reconegut com a Sant Justí Màrtir és una de les
personalitats més nobles de la literatura cristiana (103 – 165)
Va néixer a la ciutat de Flavia Neàpolis, Palestina. Fill de pares pagans, es
va convertir al cristianisme a través de la recerca de la veritat (acudint a
diversos mestres d’escoles filosòfiques) , i l’heroisme dels màrtirs
cristians; des d’ençà, va posar els seus coneixements filosòfics al servei de
la fe.
4. • Durant el regnat de Marc Aureli (138 – 161), Sant Justí va fundar una
escola de filosofia cristiana a la ciutat de Roma.
• Segons diuen alguns escrits, l’any 165 Sant Justí va
ser, probablement, condemnat a mort per culpa de les envejes d’un mestre
pagà que seguia la filosofia cínica, és a dir, pel sol fet de confessar la seva
fe, la cristiana.
•Es conserva el relat autèntic del seu martiri, basat en actes oficials.
5. Algunes de les seves obres van ser:
• Un Llibre contra totes les heretgies
• Un Llibre contra Marcíon
• Un discurs contra els grecs i una Refutació de tema semblant
• Un tractat Sobre la sobirania de Déu i un altre Sobre l'ànima
• Dos apologies contra els pagans (Apologies)
150 dC
• Una apologia contra els jueus (Diàleg amb Trifón)
6. Justí és un dels primers testimonis del culte als àngels, també pensa
que els dimonis no aniran al foc etern fins al moment del judici final i
que fins llavors vaguen pel món temptant als homes: especialment,
tractant de apartar-los de Crist.
7. Té especial importància el testimoni de Justí sobre l'Eucaristia. Descriu la
celebració eucarística que té lloc després de la recepció del baptisme, i la
de cada diumenge. El diumenge, diu ell, s'ha triat perquè en aquest dia
Déu va crear el món i va ressuscitar Crist. Primer es fa una lectura dels
Evangelis, a la qual segueix l'homilia, després es diuen unes oracions
pregant pels cristians i per tots els homes, seguides de l'òscul de pau,
després ve la presentació de les ofrenes, la seva consagració, i la seva
distribució per mitjà dels diaques. El pa i el vi, consagrats, són ja el Cos i
la Sang del Senyor, i aquesta ofrena constitueix el sacrifici pur de la nova
llei, ja que els altres sacrificis són indignes de Déu.
