Tresors de la fe

3. JOSEP LLUÍS BAUSSET i CISCAR
El darrer maulet
(1910-2012)

4. Josep Lluís Bausset i Ciscar · El darrer maulet (1910 - 2012)
© Editorial SAÓ
Copyright © Emili J. Marín, 2015
Editor: Emili J. Marín
Coberta: Antoni Miró
Secretària de redacció: Carmen Arjona
Maquetació: Pau Santabasilisa
Printed in Spain
Imprés a Espanya
ISBN:
Dipòsit Legal:
Arts Gràfiques Impres Puchades - Hernàndez Malillos, 59
46900 Torrent (València) · 2015
La publicació d’aquest llibre ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de l’Alcúdia.

5. TRESORS DE LA FE
Col·lecció:
Josep Lluís Bausset i Ciscar
El darrer maulet
(1910 · 2012)

9. 9
PRÒLEG I AGRAÏMENTS
Aquest llibre que pose a les vostres mans, continua mantenint la fidelitat a l’origen pel qual
aparegué aquesta editorial que tenia la intenció de comprendre i explicar la memòria his-
tòrica d’un indret tan peculiar com és el referit a l’Església Catòlica en la seua relació amb la
cultura del nostre poble. En aquest cas concret he posat la mirada en la relació Església i cultura
del País.
Per tal d’analitzar el que ha passat he triat la figura de Josep Lluís Bausset, que ha estat, sens
dubte, un espectador i, a més a més, actor de tot el que ha passat.
El factor de la institució catòlica ha estat definitiu en tot el recorregut d’aquesta relació Es-
glésia‑País, almenys els darrers temps, i més aviat cal dir que no ha estat per a bé el paper de la
institució eclesiàstica en aquesta qüestió tan important per a l’esdevenir del nostre poble.
El químic Bausset ha estat en primera línia en la defensa aferrissada de la identitat de la nostra
història i, per raons que al llarg del llibre es faran paleses, espere donar a conèixer la vida d’una
persona entranyable i alhora decisiva, perquè puguem recordar el nom de les coses, ja que el
professor Bausset ha estat al llarg de la seua vida creient i nacionalista.
Per completar la tasca d’aquest llibre, cal recordar els noms de tots aquells que han fet possible
la resurrecció gràfica de Bausset. És el cas de l’Ajuntament de l’Alcúdia, l’Abadia de Montserrat,
dels artistes Toni Miró, Manolo Boix, Rafa Armengol i Harca. La família de Bausset i, sobretot,
Josep Miquel, ha estat fonamental i també, per descomptat, la de tots aquells que generosament
han participat en la confecció del llibre.
Que us aprofite.
L’editor

11. 11
I. EL PERQUÈ DEL LLIBRE DEDICAT A BAUSSET
Emili J. Marín
En plantejar-me la presència de Bausset en els papers de l’Editorial Tresors de la Fe, em vaig
preguntar si la seua persona tenia alguna mena de coherència en els dos volums publicats
anteriorment. Tant mossèn Josep Espasa com Sa Eminència el Cardenal Tarancón ocupaven un
lloc molt important en la institució eclesiàstica, tot i que el tema nacional, en el cas del pare
Espasa, havia arribat a les darreres conseqüències i pel que fa al Cardenal Tarancón sempre havia
estat una mica perifèric. Així doncs, com podia entrar Bausset en el tercer volum de l’editorial?
Sens dubte Bausset, malgrat tot el que es puga dir, era un cristià, no anònim, sinó més aviat
explícit i compromès. Inicialment quan tot l’allau del nacionalisme envaí el país, Bausset llui-
tava, juntament amb els amics clergues, perquè la pregària es poguera fer en valencià. Aquest
compromís podia conviure amb un cert escepticisme respecte al fet religiós de l’església valencia-
na, motivat ben cert per la indiferència, quan no animositat, que la institució eclesiàstica havia
evidenciat davant el fet nacional.
Hi ha un interval en què Bausset, per qüestions familiars, assumeix una postura hostil davant
l’església. Cal aclarir quines foren les qüestions familiars. El seu fill Josep Miquel decidí prendre
l’hàbit benedictí a l’Abadia de Montserrat. Bausset pare tenia altres idees respecte al que devia
fer el fill. Fou segurament una mala època en la qual Bausset pare perdé un xic d’objectivitat i
seny.
Aquella situació no podia durar i les aigües tornaren a mare. Bausset recuperà el tracte amb
l’església i, com no, amb el seu fill Josep Miquel. Fins i tot, crec que en aquesta darrera època,
Bausset estava orgullós del seu fill i de la decisió que havia pres.
Els intel·lectuals valencians que exercien com a tals no han estat massa vinculats a l’Església;
no vull disculpar-los d’una certa miopia respecte al fet que el terreny religiós no podia quedar al
marge de convertir-se en una força constructora del País, però també culpe la mateixa institució
eclesiàstica del desinterès, i de vegades menyspreu, pels valors nacionals. Casos com el de J. Fus-
ter, V. Ventura. V. A. Estellés, E. Climent, Vicent Pitarch, Josep Piera i altres són ben explícits
del que dic.
Bausset és per tant un exemple de nacionalisme i d’actitud cristiana, amb no menys absències
que qualsevol cristià de debò.
Per tot això, Bausset té entrada lliure i satisfactòria en l’ideari d’aquesta editorial.

13. 13
II. LA DIFÍCIL RELACIÓ DEL NACIONALISME
I L’ESGLÉSIA VALENCIANA
Emili J. Marín
Aquest article no puc dir que l’escric amb serenitat i polidesa. Em dol el que dic, però crec
que exposaré la veritat. No trobe massa situacions en què la meua Església haja estat per
reivindicar res de la nostra història, de la cultura, dels sentiments nacionals de poble.
Sent amargor quan pense que no sols ha estat al marge d’aquests sentiments nacionals, sinó
que, en moltes ocasions, n’ha estat enfrontada amb violència.
Els inicis
La història té un principi molt tèrbol que va començar Luis Antonio de Belluga (1)
, que fou
bisbe d’una àmplia demarcació que englobava Múrcia i bona part de València, en la qual es
prohibia als rectors que, en els Quincue Llibre, es feren els apunts de les diferents actuacions
sacramentals en llengua valenciana, sota pena de suspensio a divines.
És clar que el cardenal Belluga havia pres partit pel Borbó Felip d’Anjou, futur Felip V, qui
a canvi el promocionà, a més a més, al cardenalat. La història era desmentida d’una manera
radical: les quatre barres a la façana de la catedral d’Oriola palesen, ben clarament, la burla que
es va fer d’aquestes decisions de la jerarquia eclesiàstica.
La Guerra de Successió
En l’època de la Guerra de Successió, ens podem preguntar el paper de l’església en aquell mo-
ment històric. Els autors que estudien l’època expliquen que el clero valencià estava dividit. D’una
banda diríem que els clergues il·lustrats, i que tenien càrrecs importants, varen comprendre qui
1. Luis Antonio de Belluga i Moncada, conegut com el cardenal Belluga (Motril, 1662, Roma, 1743) va ser un religiós i estadista espanyol
que durant la Guerra de Successió es va decantar per Felip V i va col·laborar per instaurar la Casa del Borbón. El 1705 Felip V el nomena bisbe
de la Diòcesi de Cartagena i més tard, va rebutjar l’ofensiva austriacista sobre Múrcia en la batalla del “Huerto de las Bombas”, per la qual cosa
va ser investit amb l’autoritat de Virrei i Capità General dels regnes de Múrcia i València. El papa Climent XI el nomenà cardenal el 29 de
novembre de 1719.

14. 14
guanyaria la guerra i, de seguida, es feren borbònics. En canvi el clero baix, que en moltes situa-
cions compartien l’exercici ministerial amb la “llegona i el pa negre”, optaren clarament per la
part perdedora, com així va fer la societat valenciana camperola. Els que pensaven en el futur, cla-
rament es definiren per la modernitat, dubtosa, que oferien els Borbons. Els explotats, els pobres,
es feren maulets. No sóc historiador i segurament totes aquestes afirmacions que faig es poden
precisar. Fins i tot és possible, també, que alguna es puga desmentir pels historiadors però, en
línies generals, la guerra de maulets i botiflers era la que dividia el clergat; el clergat o era maulet
o era botifler, segons la situació social que abans he explicat. Per acabar d’arrodonir la diferencia
social d’uns i altres diríem: els pobres, els exclosos, els camperols, eren maulets i partidaris “dels
àustries” i el clergat “situat”, bisbes, canonges, abats i abadesses, i les classes benestants i/o acabala-
des eren botiflers, és a dir borbònics, i miraven amb menyspreu tots aquells que no eren com ells.
La Industrialització
Passat el temps, el pobres perden la condició de maulets i continuen sent el que eren: pobres
i, amb la lentitud pròpia en què es produeix l’ascens d’una classe social baixa a una més alta, el
clergat, en general, va situant-se en un nivell més distingit. El reconeixement de l’Església per
part del poder, atès que aquesta s’havia identificat amb els que manaven, havia elevat la situació
de tot el personal eclesiàstic.
El clergat valencià, que s’identificava amb la classe social més poderosa, havia consagrat un
criteri que depenia més de la conveniència dels principis d’aquella classe social que de la pròpia
situació del clericat. La secularització de la societat va representar que el clericat es fera més
conservador i, com a tal, defensor d’una ideologia, diria, poc evangèlica i, si més no, lluny del
pensament i del món del treball. No és freqüent trobar cap clergue en les mobilitzacions de les
petites revolucions industrials del país. Però sí que es pot destacar la presència d’alguns mossens
que, amb criteris paternalistes, afavoriren la presència cooperativista en els pobles. És per això
que el nostre país està ple de bodegues cooperatives dedicades a sant Antoni, sant Isidre i bandes
de música sota el patrocini de santa Cecília. Aquesta tasca explica el que alguns clergues pogue-
ren ajudar perquè millorara la classe treballadora.
La Guerra Civil
La guerra civil del 36 és un exemple clar del que estic dient. L’Església i els seus membres pati-
ren la ira de les forces obreres: assassinats de clergues, fogueres per cremar els llibres parroquials,

15. 15
destrucció d’imatges i dels temples, foren una expressió salvatge d’uns exaltats que paradoxal-
ment contribuïren a debilitar la República. No cal que manifeste la meua condemna per tot allò
que va succeir.
Però aquestes accions expliquen quin era el sentiment d’una bona part del proletariat que en-
tenia que l’església estava en contra de la República i amistançada amb els rics. Crec que aquest
sentiment no era just i que les accions perjudicaven el propi patrimoni del poble, però insistisc
que el sentiment popular anava en aquesta direcció. Raó tenien en la mesura en què l’església
parlava d’una “croada” i que sols molt desprès es va eliminar del vocabulari la paraula “croada”.
Aquella va ser una dramàtica guerra civil.
El nacionalisme en l’Església durant el franquisme
L’Església, víctima dels sectors extremistes republicans, havia guanyat la guerra perquè consi-
derava el general Franco com a salvador de la Fe i de la seua supervivència. Més encara, l’Església
li proporcionà una ideologia perquè allò que es deia pomposament el movimiento ni la tenia ni
la podia tenir. Els interessos de l’Església i del govern franquista eren pràcticament els mateixos.
La divisa franquista una, grande y libre, excloïa d’entrada l’atenció a la història i cultura del
poble valencià. El valencià en les gramàtiques apareixia com a dialecte, per tant, no tenia cap
dret ni motiu perquè es tingués en compte. Els escriptors que escrivien en valencià l’única pos-
sibilitat que tenien era la de participar en jocs florals que, per cert, es feien al Principat; noms
significatius com Casp, Adlert i altres, hi concursaren amb prou èxit i, sobretot amb bon estil
literari, en els jocs florals de Catalunya.
L’Església del PV ni de lluny tenia cap intenció de caminar pel terreny relliscós de la llengua
valenciana, ni li apetia, ni li convenia. És paradoxal la figura de mossèn Sorribes que, en un àm-
bit quasi casolà, utilitzava la nostra llengua en els seus escrits i també en la predicació.
El Llibre del Poble de Déu
En els anys 60 apareix un fet que tindrà una importància històrica perquè condicionarà la
pregaria de l’Església en quelcom més que una possibilitat. Un grup de cristians –motivats per
un personatge polèmic, però a qui cal agrair-li el treball i l’esforç per la nostra cultura, estic
parlant de Pere Riutort, que en companyia del rector de sant Esteve, mossèn Almiñana, que
sense massa idea mostrava, però, interès per la llengua valenciana, units a personatges com Xa-
vier Casp, Miquel Adlert, i l’organista de la catedral, el canonge Josep Climent–, varen posar a

16. 16
l’abast dels creients catòlics un missal que servia, i encara serveix, per què no hi ha textos litúr-
gics aprovats com el que la seua paraula insinua, un missal per celebrar els diferents oficis de la
litúrgia. Aquella comissió, per causa de les baralles de Riutort i Albiñana per presidir la comissió,
s’enfonsà i tot acabà com el ball de Torrent. Però la importància d’aquest fet és de notar, car els
bisbes de la província eclesiàstica aprovaren aquest instrument, que encara estaria en vigor, si no
fos perquè el cardenal Agustín García Gasco en va suspendre l’ús.
Per aquells temps tothom pregava amb el Llibre del Poble de Déu i, com he dit abans, hui en
dia encara continua sent el missal dels pocs preveres que fan la missa en valencià. El professor
Bausset, aleshores lluitador incansable per introduir la llengua valenciana en la litúrgia, fou un
dels més aferrissats propagadors d’aquest missal.
Recorde una anècdota molt significativa del paper que el clergat ha tingut respecte a la llengua.
En un moment donat va sorgir la qüestió que si el clero no feia la missa en valencià era perquè no
coneixien la llengua. Per tal de remeiar aquesta carència, la comissió de litúrgia organitzà un curset
dirigit als preveres perquè aprengueren la llengua. Fa vergonya dir-ho, però només s’hi va matri-
cular un alumne, el director del col·legi salesià, que era basc. És clar que el curset es va suspendre,
però, d’on naix aquesta poca estima dels mossens a la llengua valenciana? Per a més contradicció la
majoria d’ells utilitzen el valencià per tot arreu, però en trepitjar el temple apareix el castellà d’una
manera immediata. La pregunta que acabe de fer té una resposta clara: el seminari de Montcada.
El Seminari de Montcada
Els anys 40, entra com a rector del seminari metropolità Antonio Rodilla. Aquest home dotat
d’una intel·ligència singular i sobretot enamorat d’aquella Espanya honorada pel seguici dels
escriptors castellans i molt influenciada pels ideals de la generació del 98, va assumir plenament
la tasca d’eliminar el valencià dels seminaristes –perquè era signe de poca cultura i d’una certa
ignorància–, per tal d’implantar amb tota la força la llengua castellana i un esperit absolutament
desclassat respecte al País on els seminaristes haurien de treballar quan, complida la formació,
serien destinats a un poble. És curiós com, per testimoniar aquesta generositat als ideals caste-
llans, Franco realitza dues visites al seminari que era el prototip d’una formació adient per al nou
esperit que necessitava Espanya.
Moltes generacions han passat pel seminari sota el rectorat de Rodilla, per tant no és estrany
l’allunyament que els capellans tenen respecte a la llengua. D’altra banda, el rectorat d’Antonio
Rodilla, cal reconèixer-ho, propicià la cultura, de manera que la resta de seminaris ensorrats en
una formació absolutament impròpia dels temps que es van començar a viure a l’estat espanyol,

17. 17
abominaren del seminari de Montcada titllant-lo com un mal exemple d’allò que hauria de ser la
formació dels seminaristes. La dita formació intentava crear un clergat culte, però molt allunyat
de la cultura popular.
Els arquebisbes que regiren la diòcesi durant el rectorat de Rodilla, i els posteriors, no van
ser hostils a la cultura valenciana, però no tingueren tampoc cap preocupació per fomentar-la.
Llavors tota la litúrgia de la seu, les basíliques, parròquies, els convents... es feia en castellà. És
veritat que hi havia algunes excepcions, però no deixen de ser excepcions.
Els moviments contestataris, aleshores anomenats solidaris, sí que entraren aviat en el tema de
la llengua i totes les reunions que celebraven a València es feien en valencià. És clar que a les reu-
nions internacionals del 71, on vingueren clergues de tot Europa, el valencià no tingué presèn-
cia, però als aplecs ordinaris, el valencià era un signe distintiu del caràcter progressista del grup.
Quan hem parlat d’excepcions d’algunes institucions, cal anomenar el Col·legi de Sant Tomàs
i el Pare Espasa que, –per raons que ja he tractat en el primer llibre de la col·lecció–, com un fet
aïllat però amb molta importància, caminà cap a una connexió amb els sectors més dinàmics de
la societat valenciana: La Universitat, Fuster, Ventura...
Agustín García Gasco
Abans que aquest arquebisbe prenguera possessió de la diòcesi i com a conseqüència de tot
l’anterior, el nacionalisme representat per Fuster, Bausset, Cucó, Quico Mira i altres, fou ca-
lumniat i maleït per bona part del clergat valencià, sobretot per aquelles persones que havien
estat més vinculades a Rodilla. Crec que aleshores estàvem en els inicis de la confrontació seriosa
entre el nacionalisme i la gran part del clergat. És veritat que llavors el nacionalisme havia iniciat
un camí de confrontació amb l’església valenciana a la qual li retreien la poca atenció i, com no,
els entrebancs que havia posat en contra de la cultura del poble. Cal reconèixer que la seua poca
simpatia per l’estament religiós es feia notar perquè responia, en definitiva, a l’actitud que la prò-
pia Església havia tingut amb els intel·lectuals d’aquell temps. Personatges com Raimon, Lluís el
Sifoner, Paco Muñoz i altres, foren rebutjats. També naix, amb aquesta situació, l’animadversió
al Principat que desprès esdevindria el corrent blaverista, catòlic, apostòlic i romà. Recorde que
en una conversa amb un bisbe valencià, jo em queixava que l’església valenciana no donava cap
facilitat perquè la litúrgia es fera en la nostra llengua; ell, sorneguerament, em digué “com vols
que ens enemistem amb els nostres clients que són fonamentalment blaveros?”.
Aquest capítol l’he titulat Agustín García Gasco perquè, d’alguna manera, ha estat l’home
que més mal ha fet al tema de la cultura valenciana. M’explique. Els arquebisbes, fins aleshores,

18. 18
havien tingut una actitud d’una certa indiferència davant la llengua en la litúrgia. Com a signe
positiu, Miquel Roca havia demanat a Vicent Ventura els llibres de Fuster per tal d’assabentar-se
del que pensaven els nacionalistes valencians, encara que va veure molt prompte que endinsar-
se en aquest tema seria problemàtic i, malgrat aquest sentiment, mantingué una actitud digna,
però sense admetre cap compromís.
Tot canvià quan “don Agustín García Gasco” prengué possessió de la Seu valentina. Els
fets mes reprovables van començar quan SAÓ decidí traduir al valencià la Bíblia Ecumènica.
L’arquebisbe va intentar impedir-ho per tots els mitjans sense aturar-se davant de la mentida
i de la hipocresia més absoluta. Puc afirmar-ho perquè, aleshores, vaig estar de protagonista;
primerament, dificultant tot el que va poder l’ajuda que donava la Caixa d’Estalvis i, més tard,
intentant prohibir l’edició de la Bíblia, que no aconseguí gràcies a una manyosa maniobra en
la qual, el propi cardenal Cassidy, responsable d’ecumenisme, l’aprovà des de Roma, el que vol
dir que “don Agustín” ja no va tindre més remei que callar. Però sofrirem moltíssim l’atac dels
mitjans de comunicació eclesiàstics i del total menyspreu de la jerarquia de la que fins i tot un
dels bisbes es va atrevir a dir que el valencià era com el suahili.
Les maniobres per tal de boicotejar qualsevol intent de fer present la llengua en la litúrgia van
estar presents en el seu pontificat i, en canvi, afavorí les publicacions blaveres que no sofriren cap
entrebanc per a circular entre els fidels. I llavors es va publicar un Diptèric pel qual s’anul·lava
la legalitat del Llibre del Poble de Déu.
Si els bisbes anteriors que ocuparen la Seu valenciana havien estat indiferents davant la llen-
gua, García Gasco fou enemic manifest de qualsevol moviment que propiciara la llengua valen-
ciana en l’àmbit religiós. Diríem que seguia fidelment la política lingüista del PP.
Podria contar una gran quantitat de succeïts, dels quals vaig ser protagonista pacient, que
donen veracitat al que dic. Personalment pense que aquest arquebisbe ha estat un malson per a
València.
L’Acadèmia de la Llengua
Cada apartat, malauradament, confirma la poca valoració que la jerarquia eclesiàstica valen-
ciana ha fet de la llengua, el que explica, però no justifica, la reacció dels intel·lectuals naciona-
listes sobre l’estima que han tingut a la jerarquia eclesiàstica.
L’any 1998 es creà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institució estatutària, però el pro-
blema d’aquestes institucions –em referisc al Consell Valencià de Cultura i a l’Acadèmia de la
Llengua mateixa–, és el resultat de les forces que el poble valencià ha elegit com a representants.

19. 19
Vull dir que fa 24 anys que el PP ha assolit majories que li permeten governar no solament el
País, sinó també les institucions estatutàries. És a dir, que la majoria de l’Acadèmia de la Llengua
sempre ha estat en poder del PP i, per tant, la política lingüística no ha donat mai resposta a la
racionalitat que devia existir sobre la llengua. No vull ignorar alguns encerts que l’Acadèmia ha
aconseguit però, darrerament, el sentiment de frustració ens ha acompanyat.
Estic parlant de l’Acadèmia perquè hi hagué un intent que es convertí en realitat i que tenia
per objecte donar resposta al problema de la llengua en la litúrgia. Encapçalava aquest projecte
l’antic degà de la catedral, Ramón Arnau. Desprès d’haver dedicat al tema multitud d’hores de
treball, de discussions i de convenis, es va presentar un text que, malgrat algunes deficiències, era
prou acceptable. El treball consistia en la presentació de l’ordinari de la missa i dels diferents lec-
cionaris. Amb aquesta iniciativa es posava terme a una de les excuses que la jerarquia eclesiàstica
havia utilitzat per justificar la no acceptació de la litúrgia en valencià, ja que el text del Llibre del
Poble de Déu havia estat il·legalitzat i no hi havia cap text normatiu; és per això que, fins que la
Generalitat no aprovara un text, l’Església n’excusava el consentiment.
Be, ja teníem el text que havia proposat l’Acadèmia de la Llengua. Calia esperar –si era veritat
l’excusa de la jerarquia– que el problema desaparegués. No fou així. El text entrà en uns camins
laberíntics, i per tant misteriosos, de manera que no se sap bé què ha passat amb el susdit text.
La negativa a acceptar el text per part de la jerarquia eclesiàstica continuà i les darreres expli-
cacions dels bisbes de la província eclesiàstica van ser que, desprès d’haver enviat el text a Roma,
el Vaticà no l’havia aprovat perquè ja existia l’aprovació d’aquest text que es va donar a la Bíblia
Ecumènica Catalana i que, per tant, no es podia repetir l’aprovació. Això vol dir que la bíblia
catalana, paradoxalment, es convertia en un llibre perfectament apte per a pregar els valencians.
Vol dir això que el Vaticà està per la unitat de la llengua? Pareix ser que sí.
Finale
Al llarg d’aquestes reflexions es veu clarament com el matrimoni entre la jerarquia eclesiàstica
valenciana y el nacionalisme viuen una separació dolorosa que no pareix que tindrà un final
pròxim. De vegades pense que l’Església creu que el problema del valencià desapareixerà amb
el temps, però que no pense ningú que això vol dir que es resoldrà, sinó que, en desaparèixer la
presència social del valencià, el problema, per manca d’oposició, es resoldrà.
Aquest és el marc històric en el qual es desenvolupa la vida del nostre protagonista Josep
Lluís Bausset; ell trenca l’antinòmia que nacionalista i cristià és una situació difícil. Bausset
està present en els diferents plecs amb una presència silenciosa però eficaç; participà activament

20. 20
fent les lectures en la celebració de la missa, naturalment en valencià, i guardà relacions estima-
bles i afectuoses amb els sectors progressistes de l’església valenciana; sempre ha estat prop de
SAÓ, personalment he gaudit de la seua amistat. Recorde, amb molta emoció, el dia que vam
passar junts en la celebració dels seus 100 anys i com encara gaudia de tota la vivacitat i conei-
xement que havia estat la nota present en tota la seua existència. També vaig estar present en
l’homenatge, patrocinat per l’Ajuntament, que li va retre el poble de l’Alcúdia. Crec que tothom
a l’Alcúdia estava satisfet per tindre un veí savi i honest.
Aquest llibre vol donar notícia del que acabe de dir.
* * *

21. 21
“Basset. El groc de l’or vell sobre el front”
Manuel Boix. 2007.
Carbonet i oli sobre llenç. 260 x 400 cm.
Col·lecció de la Generalitat Valenciana.

22. 22
“25 d’abril 1707”
Antoni Miró. 2007.
Escultura d’acer corten. 2600 x 800 x 350 cm.

23. 23
“Almansa, 1707”
Manuel Boix. 2007.
Il·lustració a la tinta xinesa i aquarel·la.

25. 25
III. PARLA LA FAMÍLIA: A MODE DE BIOGRAFIA.
JOSEP LLUÍS BAUSSET, UN MAULET DEL PAÍS VALENCIÀ
Teresa, Josep Miquel i Matilde Bausset i Verdú
Amb motiu de la mort del nostre pare el diumenge 3 de juny de 2012, les meves germanes i
jo vam rebre uns telegrames del President de la Generalitat Valenciana, el Sr. Alberto Fabra
i del Conseller de Governació del Govern Valencià, el Sr. Serafín Castellano, com també del Sr.
Miguel Bailach, Diputado Provincial de Juventud y Deportes. En tots tres casos, sense utilitzar el
valencià, ens expressaven “las sinceras condolencias” i “mi más sentido pésame”. Des de menuts, el
meu pare ens va inculcar a les meves germanes i a mi, els valors de la dignitat, l’honestedat i la
integritat, de la veritat i de l’esforç, i també l’amor a la nostra llengua i al nostre País. El nostre
pare va ser sempre un home honest, senzill i bo, que va treballar incansablement pel redreçament
nacional i la vertebració del País Valencià. A casa, la nostra mare, les meves germanes i jo mateix,
vèiem que la dignitat i la coherència eren dues característiques del nostre pare. Per això, per dig-
nitat i per coherència, vam retornar uns telegrames que menyspreaven la llengua del nostre pare.
Josep Lluís Bausset i Ciscar va nàixer a Paiporta, a l’Horta, el 19 d’agost de 1910. Els nostres
avis ja vivien a l’Alcúdia, però havien anat a Paiporta (on havien nascut) per passar les festes de
sant Roc. I per això el pare nasqué allà. Als pocs dies, però, ja es traslladaren a l’Alcúdia, on el
pare va viure tota la vida.
Després dels primers anys d’escolarització, anà a València a estudiar el batxillerat, que feu en
l’institut Lluís Vives. Intern a l’Acadèmia Cavanilles, el pare va ser castigat pel fet de parlar valencià.
L’octubre de 1927 començava la carrera de Farmàcia a Madrid, on s’afilià a la FUE. El contac-
te amb estudiants bascs i la problemàtica que vivia Euskadi, va fer que el nostre pare s’adonara
que també al País Valencià hi havia una llengua pròpia, que l’Estat espanyol marginava contí-
nuament, i per això, el pare va participar en les vagues dels universitaris contra Primo de Rivera.
L’abril de 1931, dos mesos abans d’acabar la carrera, el nostre pare va viure, a Madrid, la pro-
clamació de la República.
De tornada a l’Alcúdia, va haver de fer el servei militar a València. Va ser aquí on va conèixer
el Centre d’Actuació Valencianista i l’Agrupació Valencianista Republicana. El pare llegia i difo-
nia els diaris La Humanitat, L’Opinió i El Matí.

26. 26
Vinculat a aquestes plataformes nacionalistes, el nostre pare, el 1932, fundà a l’Alcúdia
l’Agrupació Valencianista La Senyera, que adoptà la bandera d’Estat Català com a símbol.
Aquesta associació participà durant la República en aplecs i manifestacions a favor de l’Estatut
del País Valencià.
De l’activitat del pare en aquell temps, Joan Fuster se’n va fer ressò el 1953, amb una carta
adreçada a Vicenç Riera-Llorca, on l’assagista de Sueca escrivia: “Bausset és un altre cas admi-
rable: abans de la guerra, ell i els seus amics del poble constituïren una entitat valencianista;
estaven quasi tots subscrits a periòdics catalans...”.
Per altra part, el pare es va convertir també en propagador, difusor i venedor dels periòdics
Acció (òrgan d’Acció Nacionalista Valenciana) i El Camí que aglutinava les diverses sensibilitats
del nacionalisme valencià.
A València va estudiar també Ciències Químiques i Practicant de Medicina i Cirurgia. Amb
altres estudiants nacionalistes va formar l’Agrupació Valencianista Escolar i l’Associació Protec-
tora d’Ensenyança Valenciana. Com a membre de l’AVE, el pare va ser un dels membres que
s’adherí a les Normes de Castelló, de 1932, que consagraven la unitat de la llengua.
El juliol de 1936, quan el nostre pare estava fent a Madrid oposicions per a professor d’institut,
esclatà la sublevació feixista. Hagué de tornar a casa, una vegada suspeses les oposicions, a falta
de l’última prova, ja que havia superat tots els exercicis anteriors. De l’Alcúdia estant, el pare
s’encarregà (a proposta del PCE) de fer classes als analfabets.
El maig de 1937 va ser cridat a l’exèrcit i destinat al Regiment d’Enginyers de València i
després a la Sotssecretaria d’Armament del Ministeri de Defensa, també a la capital del País
Valencià. A finals de 1937 fou destinat a Barcelona, on va viure els terribles bombardejos del 16
al 18 de març de 1938. Finalment es va incorporar a l’Exèrcit de Llevant com a tinent farma-
cèutic, al front d’un dipòsit de medicaments, atenent els ferits del front. En acabar la guerra fou
condemnat a un mes de presó per la “Comisión Depuradora de Cooperadores de la Rebelión”, amb
l’obligació de presentar-se després cada diumenge a la caserna de la Guàrdia Civil.
En sortir de la presó, el pare contactà amb els seus amics valencianistes. Preocupat pel seu fu-
tur, anà al Col·legi de Doctors i Llicenciats per informar-se sobre les oposicions del 36 i el degà
li respongué: “Hay que tener poca vergüenza. ¡Mira que venir a preguntar por unas oposiciones de la
España Roja!”. El pare va haver de fer classes particulars, per tal de guanyar-se la vida!
Va ser per això, que començà a viure a València, en una pensió del carrer de la Mar, 51, que
ell anomenava Pensió Clorofil·la, pel fet que només menjaven verdures, i la carn ni la veien! En
aquesta pensió conegué el jove Joan Fuster, que en aquell temps estudiava Dret. Va ser en una
llibreria de vell, on el pare i Fuster es van trobar buscant llibres en català. De seguida va nàixer

27. 27
una amistat que va durar tota la vida. Fuster, amb inquietuds i encuriosit pel valencianisme de
preguerra, li preguntava al pare sobre el nacionalisme d’aquell temps, ja que estava interessat per
conèixer-lo. Fuster, en acabar la carrera, i el pare van començar una tertúlia a València, aprofi-
tant que els dilluns, tant Fuster (que ja vivia a Sueca) com el pare, assistien al concert de la Fil-
harmònica, a València. Amb el temps, aquesta tertúlia incorporà els professors Miquel Tarradell
o Joan Reglà, que feien classes a la Universitat de València. També participaven en la tertúlia per-
sonalitats de la cultura catalana que visitaven València, com Josep Mª de Casacuberta, Francesc
de B. Moll o Jaume Vidal Alcover. El pare també participava en una mena de “cenacle literari”
a casa de Xavier Casp (en la seva etapa catalanista) amb Miquel Adlert i d’altres, que són els qui
fundaren l’editorial Torre, que publicava obres en valencià de Sanchis Guarner, Alfons Cucó,
Joan Fuster, Francesc de P. Burguera, Joan Valls... El pare també va difondre aquests llibres, en
plena dictadura. I no només això, sinó que en guanyar Xavier Casp la Flor Natural dels Jocs Flo-
rals de la Llengua Catalana a Perpinyà, el pare va organitzar a València, un sopar d’homenatge
al poeta valencià guardonat.
Durant aquells anys a València, el nostre pare es guanyava la vida fent classes particulars de
química, matemàtiques i física.
El 1951 es van casar els pares, en una celebració que va ser en valencià, tot seguint els textos de
l’Eucologi, el missal preparat per mossèn Vicent Sorribes. Per altra part, de viatge de nuvis, els
pares van voler visitar només Catalunya i les Illes: Barcelona, Montserrat i Palma de Mallorca:
els Països Catalans!
Aquell mateix any, Joan Fuster inclogué el nostre pare entre els invocats a qui anaven destinats
els cinc poemes de la separata de l’editorial Torre, “Va morir tan bella”. Fuster dedicà aquests
poemes, a més del pare, a Sanchis Guarner, Agustí Bartra i Vicenç Riera-Llorca i “A tots”.
A principis dels anys cinquanta, li van proposar al nostre pare una col·laboració amb una
ràdio comarcal de Falange. El director de l’emissora li oferí al pare un espai (evidentment de
franc!) perquè parlara d’agricultura. El pare només posà una condició: aquella secció seria en
valencià. L’experiment va durar poc temps, ja que el programa del pare va desencadenar la ira de
les altes instàncies polítiques. El governador civil de València, assabentat d’aquesta “anomalia”,
va enviar una carta (que el director de l’emissora li passà al pare) que deia: “Enterado de que en esa
emisora se emite un programa en valenciano, le hago saber que no en balde hemos pasado tres años de
lucha, para que ahora podamos permitir ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la unidad
de la Patria”. El pare en llegir la carta, se n’anà de l’emissora i no hi tornà més!
El 1955 el pare va repetir les oposicions per a professor d’institut i va ser destinat a Tortosa
el curs 1958. Durant els dos cursos a Tortosa, el pare va participar activament en la campanya

28. 28
contra Galinsoga, escampant de nit els fulls que convidaven al boicot a La Vanguardia. Igual-
ment participà en la campanya a favor de Jordi Pujol, pels fets del Palau de la Música. El pare
mateix feia còpies a màquina del veredicte del consell de guerra, per tal de donar-lo a conèixer.
A Tortosa va conèixer mossèn Manyà.
L’any 1961 destinaren el pare a l’institut de Xàtiva. I és ja vivint a l’Alcúdia, després dels
cursos a Catalunya, que el nostre pare reinicià la seva tasca a favor de la llengua, organitzant
diversos actes culturals, amb conferències de Vicent Ventura, Joan Fuster, Enric Soler i Godes,
Sanchis Guarner... Així mateix, cada any, pel 9 d’Octubre, en l’aniversari de la conquesta de la
ciutat de València, a casa nostra el pare i alguns amics feien unes corones de llorer, que quan es
feia de nit posaven al carrer del Rei Jaume I. Aquest carrer i d’altres, amb noms tradicionals, el
pare va aconseguir (i va pagar) que els rètols foren en valencià: carrer Sant Antoni, Sant Andreu,
l’Església, Sant Roc, Sant Cristòfol, Sant Miquel...
De la mateixa manera va ajudar a organitzar els primers aplecs nacionalistes itinerants pels
pobles del País Valencià, molt minoritaris, cal dir-ho.
Gràcies a l’amistat amb Fuster i amb Sanchis Guarner, el pare pogué tractar el mestre Joan
Coromines, que vingué a l’Alcúdia, perquè el pare l’acompanyara a parlar amb algun llaurador
del poble, quan Coromines estudiava els parlars dialectals dels Països Catalans. A més, i apro-
fitant l’embranzida del Concili, el pare participà en una campanya que demanava la llengua
en les celebracions litúrgiques, amb pintades de “Missa en valencià”, i signant una petició en
aquest sentit. Entre els signants (més de 20.000 persones) hi havia Joan Reglà, Miquel Tarradell,
Andreu Alfaro, Enric Valor, Vicent Ventura, Francesc de P. Burguera, Martí Domínguez, Josep
Iborra...
Quan als anys seixanta i setanta l’escola era en castellà, el pare, de nit, feia classes de valencià
per als adults que volien aprendre la llengua del país, a l’Alcúdia i als pobles del voltant. Al
principi els grups eren relativament nombrosos. Però amb el pas dels dies (i sobretot a l’hivern)
la gent anava deixant les classes. Alguna vegada, els més fidels, veient que quedava poca gent,
li deien al pare que si volia podia deixar de fer les classes. Però ell sempre deia: “Només que en
vinga un, jo també continuaré venint! ”. La tossuderia i la passió per la nostra llengua, va fer que,
als anys seixanta i setanta, alguns alcudians començaren a llegir i a escriure en valencià.
El seu exemple no era només de paraula, sinó de fets. Sempre tenia una anècdota o una
ocurrència, plena d’ironia, per fer veure la importància d’aprendre la pròpia llengua. I ho feia
sempre d’una manera pedagògica i amb bon humor. Quan una vegada un veí nostre li digué
que el cap de setmana se n’anava a la “playa”, el nostre pare li digué que ell no havia estat mai
a la “playa”. Aquell home no s’ho podia creure! “Vostè no ha anat mai a la “playa”?”. I el pare li

29. 29
jurava una i una altra vegada que no. Que mai no havia estat a la “playa”! Així el va tenir tres o
quatre minuts, fins que aquell home, estranyat, li preguntà com és que no havia vist mai la mar!
El pare li contestà que la mar sí que l’havia vista, perquè cada any anava a la platja de Piles, però
que a la “playa”, ni havia anat mai, ni pensava anar-hi! Aquell veí nostre, des d’aquell dia, ja no
ha tornat a anar més a la “playa”. Ara, cada estiu, ell també va a la platja!
També és molt coneguda ja, aquella anècdota que li passà a mon pare amb un guàrdia civil
de l’Espanya profunda, que sempre estava fent-li la guitza. Un dia, aquell home li digué: “D.
José, ¿cómo es que un hombre como usted, con tres carreras, habla en valenciano como los patanes?”.
El pare sabé reaccionar amb ironia i amb rapidesa, deixant-lo desarmat, ja que li respongué: “¿Y
los patanes de su pueblo, cómo hablan?”. L’home aquell veié que havia fet el ridícul i només pogué
respondre: “¡Coño, pues es verdad!”. Era evident que si mon pare per parlar valencià, parlava com
els “patanes” de l’Alcúdia, d’haver-ho fet en castellà haguera parlat com els “patanes” del poble
d’aquell guàrdia civil. A partir d’aquell dia, aquell home ja no va molestar més el nostre pare.
En una altra ocasió, a la llar social de la Caixa Rural de l’Alcúdia, el pare sentia demanar als
seus companys de taula un “sumo” de taronja o de pinya. El pare, un dia els digué que tenia
ganes de dinar un “sumo” d’anguiles. Els companys de taula li digueren que com podia dinar un
“sumo” d’anguiles? No seria un suc d’anguiles? El pare els respongué: “Com que demaneu cada
dia per berenar un “sumo” de taronja, jo també vull un “sumo” d’anguiles!”. A partir d’aquell
dia, en aquella taula, els seus amics ja no van prendre més un “sumo” de taronja, sinó un suc de
taronja!
Anys més tard, quan es va inaugurar la Llar Social de la Caixa Rural, posaren a la porta del
local, “LLAR SOCIAL”! No se sap per què, la gent començà a dir: anem “AL” LLAR, en compte
de “LA” LLAR. En sentir-ho diverses vegades, el pare li digué al president de la Caixa, que abans
de Llar posara l’article “La”. El president li digué que sí, però anava passant el temps i no ho
posava. El pare anava insistint-li: “Escolta, que em digueres que posaries l’article”. I el president
tornava a contestar-li que sí, que ja ho faria. I el pare, tossudament, anava recordant-li la seva
promesa. Un dia, cansat d’esperar, el pare li digué: “Escolta, ja pagaré jo l’article, però posa’l,
ja”. Com no podia ser d’una altra manera, el president, cansat d’escoltar-lo, posà l’article “La”,
perquè tothom diguera “La” Llar i no “El” Llar Social! Així era el nostre pare: discretament i
amb ironia, però tossudament, feia veure la necessitat de recuperar la nostra llengua.
Amb motiu del Premi d’Actuació Cívica Catalana, l’any 2000, quan els nostres pares amb Te-
resa i Matilde anaven a agafar el tren a València per vindre a Barcelona, a l’andana de l’estació se
li acostà una xica oferint-li un diari caracteritzat pel seu anticatalanisme. Sense pèls a la llengua,
el pare, sense parar de caminar li digué: “Jo no compre porqueries!”.

30. 30
Al voltant dels anys seixanta, el nostre pare aglutinà al seu voltant un grup d’universitaris de
l’Alcúdia i dels pobles de les rodalies amb inquietuds per la nostra llengua i posaren en marxa la
primera revista comarcal en valencià, que anomenaren Parlem i que tingué continuïtat amb una
altra que es deia Vencill. El pare va col·laborar també com a promotor en l’edició i difusió de la
Gran Enciclopèdia Catalana.
Amb els atacs sistemàtics i repetitius de l’extrema dreta contra la Llibreria 3 i 4, d’Eliseu
Climent, el pare va signar una carta de denúncia i a favor de la llibertat d’expressió. També
col·laborà econòmicament amb Eliseu Climent, per tal de fer possible els Premis d’Octubre.
També el nostre pare hagué d’aguantar menyspreus i burles, pel fet de ser un home fidel a
la llengua i al País. En una ocasió, quan el pare tenia més de 90 anys, un veí del poble, jove, li
digué: “Tinc ganes que es muiguen tots els catalanistes”. El pare, sense immutar-se, li contestà:
“Escolta, que jo sóc catalanista”. Aquell individu li respongué: “Ja ho sé. I tinc ganes que es
muiguen tots els catalanistes, i vostè també”. El pare, sense perdre la calma li digué: “Mira, això
és qüestió de paciència. Com que sóc molt més major que tu, si tens paciència i no et mors tu
abans que jo, ja em veuràs mort”. I el deixà allà plantat!
El 1971 participà en el I Estatge sobre Ensenyament del Valencià, a Castelló de la Plana, i
també en el I Congrés d’Història del País Valencià.
A principis dels anys setanta, el pare s’afilià al PSPV de Vicent Ventura, J. J. Pérez Benlloch,
Joan Garcés, Vicent Madramany, Ximo Sanchis, Francesc Signes...
A l’Alcúdia va organitzar conferències de Ricard Pérez Casado, Ernest Lluch, Josep Vicent
Marquès...
També participà en el Congrés de Cultura Catalana. A finals dels anys setanta participà en la
valencianització del nom de l’Alcúdia, que abans s’anomenava Alcúdia de Carlet. I el 1976 va
participar en la creació de l’Assemblea Democràtica de la Ribera.
L’any 1984, Fuster escriví un article dedicat al nostre pare, on deia: “Bausset és un personatge
subterrani dels més admirables del País Valencià i jo en done fe; ningú no sap qui és, però tant
se val, jo sí”.
Fundador d’ACPV, va col·laborar en les Campanyes Carles Salvador com a professor de llengua.
No cal dir que el nostre pare es va mantindre sempre ferm en la defensa de la llengua. I quan
anava a un restaurant, amb educació però amb fermesa, sempre demanava que l’atengueren en
valencià. I per Nadal, retornava als bancs els calendaris que li enviaven, per estar escrits única-
ment en castellà.
El 1984, l’Ajuntament de l’Alcúdia nomenà el nostre pare, Fill Predilecte del poble i ACPV
també li va retre un homenatge, amb ocasió del cinquè aniversari de la dita entitat. El 1992 va

31. 31
ser la Unitat del Poble Valencià, embrió del Bloc Nacionalista Valencià, que li concedí el Primer
Guardó d’Or i el 1996 l’homenatjà el PSPV, i el Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia li concedí
el Premi Tio Canya.
L’any 2000, amb motiu del seu 90è aniversari, li va ser atorgat el I PremiVicentVentura concedit
per la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, la UGT-PV, CCOO-PV, la Unió
de Periodistes Valencians, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i la Unió
de Llauradors i Ramaders del País Valencià. L’octubre del mateix any, la Fundació Jaume I de Bar-
celona li atorgà un dels Premis d’Actuació Cívica Catalana. Fou nomenat també Soci d’Honor de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i President d’Honor del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.
També aquest mateix any eixí el llibre homenatge d’Edicions Tàndem: “Josep Lluís Bausset.
Converses amb l’home subterrani”, de Santi Vallès.
El juliol de 2001, la Fundació Huguet, de Castelló de la Plana, li atorgà el premi Valencià
de l’Any 2000, i el 2004 va ser nomenat membre d’honor de la Fundació Ernest Lluch. Va ser
aquest antic professor de la Universitat de València, qui escrigué en referència al pare: “Durant
9 anys vaig viure a València i era professor de Ciències Econòmiques a la seva Universitat. Josep
Lluís Bausset és una de les persones que més i amb més intel·ligència ha treballat durant anys i
panys per les característiques nacionals del País Valencià. Ho he viscut de primera mà i he par-
ticipat en activitats organitzades per ell”.
El nostre pare va ser sempre un home tolerant i coherent alhora, que va viure amb dignitat,
sense perdre mai la il·lusió per fer del nostre país una terra més lliure. Compromès amb la lli-
bertat i la democràcia, el balcó de ma casa va ser un dels pocs que no va posar cap signe de dol,
aquell 20 de novembre de 1975.
Amb motiu de la Iniciativa Legislativa Popular, impulsada per ACPV per demanar que TV3
es pogués veure al País Valencià, el pare s’afegí a aquesta proposta, col·laborant en la recollida
de signatures. I encara el febrer de 2012, en la protesta dels estudiants de l’institut Lluís Vives
de València (centre on ell va estudiar el batxillerat) el nostre pare ens deia: “Si no fos perquè sóc
molt major, de bona gana m’afegiria a aquests jóvens, en la lluita per la llibertat, com ho vaig fer
durant la dictadura de Primo de Rivera”.
L’any 2010 Acció Cultural del País Valencià va homenatjar el nostre pare, en el seu centenari
de naixement, amb un acte en el qual va participar Francisco Tomás, Rector de la Universitat de
València, el P. Abat de Montserrat Josep Mª Soler, el president d’ACPV, Eliseu Climent, Robert
Martínez, alcalde de l’Alcúdia, el president Jordi Pujol i l’amic Santi Vallès.
El P. Josep Mª Soler, referint-se al nostre pare deia en aquest acte: “Tot el seu treball l’ha fet
com a servei, discretament, sense voler figurar ell personalment. Amb un desig ferm de fidelitat

32. 32
a la seva consciència, s’ha dedicat a treballar per la llengua, per la cultura, pels valors democràtics
i pel progrés social”.
El món de la Pilota Valenciana també es volgué sumar al centenari del nostre pare, i el 17
d’abril de 2010 li reté un càlid homenatge al Trinquet Pelayo de València. També l’homenatjà
amb motiu del centenari, la Federació d’Escoles en Valencià, en la Trobada d’Escoles, el 25
d’abril de 2010, a Manuel. Un dia abans, el 24 d’abril va ser la Societat Coral El Micalet de
València, la qui li va concedir el Premi Micalet d’Honor 2010. L’octubre de 2010, li fou atorgat
el Premi ‘Importante’ del diari Levante-EMV i el novembre de 2011, l’Ajuntament de Pedre-
guer li concedí el Premi d’Honor al Mèrit Cultural. Finalment, el 20 de desembre de 2012, la
Mancomunitat de Municipis de la Ribera Alta li concedí, a títol pòstum, el Guardó 2012 de la
Mancomunitat.
La trajectòria del nostre pare (com va dir el P. Abat de Montserrat en l’homenatge al Centre
Octubre de València) “ha de servir de model per a les generacions que vénen darrere d’ell”. Perquè
ha estat un home fidel al País i un activista constant en la lluita per la nostra llengua i la nostra
cultura.
A la mort del nostre pare, els fills de Bausset vàrem rebre en la nostra llengua el condol de la
Universitat de València, de CCOO del PV, de l’escriptora Isabel Clara Simó, dels periodistes
Vicent Sanchis i Vicent Partal, de l’Alcaldia de Pedreguer i de Palmera, de l’Acadèmia Valencia-
na de la Llengua i de la Federació de Pilota Valenciana. També de la Secció Filològica de l’IEC,
del President de la Diputació de València, de Valencianisme.com, de l’Escola Valenciana, de
l’Honorable Sr. Jordi Pujol, de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ri-
bera, del Consell Valencià de Cultura, de la Direcció de Política Lingüística de la Generalitat de
Catalunya, del Col·legi de Farmacèutics de Girona, de l’equip de redacció de la revista Barcella.
I no cal dir, de l’Ajuntament de l’Alcúdia, del PSPV, de Compromís...
Però de la Generalitat Valenciana, només ens van arribar uns telegrames en castellà! Però,
com he dit, el nostre pare sempre ens va ser model de dignitat i de coherència i, per això mateix,
nosaltres tres, les filles i el fill de Bausset, retornàrem uns telegrames que menyspreaven i margi-
naven la llengua per la qual va treballar Josep Lluís Bausset tota la vida.
Amb ocasió dels 100 anys del nostre pare, Jesús Huguet, secretari del Consell Valencià de
Cultura, escrivia: “Bausset va convertir el paper de professor en el d’autèntic educador, de sin-
gular mestre, d’irrepetible amic”. I Vicent Pitarch, membre de l’IEC escrivia: “la de Bausset
és una conducta exemplar i a més a més, de persistència dilatada, fecunda i exercida en fronts
variats, com el periodisme, l’agitació cultural, l’associacionisme cívic i la docència”. I precisa-
ment, Mª Rosa Diranzo, una antiga alumna del pare, ara professora, deia: “El professor Bausset

33. 33
és un exemple per a tots els qui volem continuar fidels a la nostra terra i a la nostra cultura.
Com a professora i antiga alumna de Josep Lluís Bausset, crec que als alumnes els expliquem
el que sabem, però els ensenyem el que som. I el professor Bausset va ser per a mi, un exemple
d’integritat i de saviesa”.
També Robert Martínez, alcalde de l’Alcúdia, deia del nostre pare en l’homenatge que li tri-
butà l’Ajuntament: “Bausset és un home imprescindible per entendre per què l’Alcúdia és com
és i per a seguir construint el nostre poble, des dels valors d’una ciutadania activa i conscient”.
Home de principis, ferm i insubornable, i compromès en la defensa de la llengua i de les lli-
bertats del País Valencià, el nostre pare va ser, amb tot, un home senzill, “subterrani”. El nostre
pare va ser per a nosaltres, un exemple de civisme i d’integritat. Un símbol i un autèntic maulet,
compromès amb totes les tasques que ajudaren a vertebrar el nostre País: les revistes El Temps
i Saó, la Universitat, els Premis Octubre, el Llibre del Poble de Déu, la Tertúlia dels Dilluns, la
Fundació Huguet, els Casals Jaume I, la Federació d’Escoles en Valencià, el Trinquet i la Pilota
Valenciana... El seu record i el seu exemple no és només un record i un exemple per a nosaltres
tres, ja que Bausset és de tots aquells que estimem el País i la llibertat. Bausset continua present
en tots aquells que lluiten per la justícia, per la pau i pels drets humans. Bausset continua present
en aquells que volen un País més tolerant i més lliure. Bausset continua present en tots aquells
que el recordem i el portem al cor.
Al taüt, la senyera del bon rei Jaume I, la mateixa que el nostre pare posava al balcó de casa
cada any el 9’Octubre i el 25 d’abril, cobria les seues despulles. I la Muixaranga que va acompan-
yar el seu enterrament era un símbol d’un Poble “que no vol morir”. El nostre pare va ser home
apassionat per la llengua i per la vertebració del nostre País. Un home fidel als amics i treballador
incansable per la dignitat nacional del País Valencià!
* * *

35. 35
IV. CONVERSA AMB EL SEU FILL,
JOSEP MIQUEL BAUSSET
Emili J. Marín
Amb el monjo Josep Miquel Bausset m’uneix una amistat ferma i alhora entranyable. En
primer joc, perquè mirem l’Església des de la mateixa finestra i amb ulls pareguts. Segon,
perquè viu en un indret que per a mi encarna l’espiritualitat més joiosa i en què m’he trobat
més prop de Déu i també, com no, perquè la persona carismàtica del pare ha creat un vincle
especial. Hem conversat al voltant d’aquestes qüestions que a continuació referisc.
1. Què recordes de la infantesa i quin era el tarannà educatiu que emprava el pare amb vosaltres,
els fills?
Pel que fa al tarannà educatiu del nostre pare era el d’una persona respectuosa i oberta. Sem-
pre ens va transmetre la inquietud per conèixer, per descobrir noves realitats, amb el respecte per
aquells que no pensaven com nosaltres i, per tant, amb una actitud allunyada dels dogmatismes
i dels rigorismes.
2. Creus que el teu pare desitjava que li hagueres donat un hereu?
Sí, jo estic segur que el nostre pare esperava i desitjava un nét, com a mínim! O una néta! Va
ser un anhel que no va poder veure acomplert. De tota manera, i encara que no haja tingut cap
nét físic, sí que ha tingut molts deixebles –i no parle només de la seua activitat docent–, que
porten amb orgull el fet de seguir-li els passos, la seua lluita, el compromís a favor de la nostra
llengua i del nostre País.
3. Jo he estat prop de ton pare des que vaig estar de vicari a Castelló de la Ribera fins el final de la
seua vida i no tinc clar l’itinerari que seguí el teu pare quan tu li manifestares el desig de ser monjo
fins que es recuperà la normalitat en les relacions pare fill prou anys després. Pots aclarir res d’això
que et comente?

36. 36
En un primer moment mon pare va mostrar una incomprensió a la meua decisió de ser
monjo. I un cert rebuig. Sí que recorde que en acomiadar-me d’ell per vindre a Montserrat, em
digué amb una certa tristesa: “Recorda’t del País Valencià”. De fet l’únic elogi que va dir –no a
mi– sobre la meua entrada a Montserrat, va ser: “Pitjor hauria estat que haguera entrat al Valle
de los Caídos.
Li va costar acceptar el meu camí perquè ell tenia altres plans per a mi. Però va saber respectar
la meua decisió i a mesura que anava passant el temps, tot i que no amb entusiasme, va anar
identificant-se cada dia més amb Montserrat.
4. Quina qualificació donaries tu, com a resum, de la seua relació amb la “multinacional de les
ànimes”?
La seua relació amb la “multinacional de les ànimes” va ser, per una part, de respecte, però
també d’incomprensió. No entenia, com no ho entenem molts de nosaltres, que l’Església va-
lenciana estiguera en contra de la nostra cultura. No entenia que una església servira per a co-
lonitzar i espanyolitzar el nostre País. Ell va ser un dels 20.000 firmants del text que, a la fi del
Vaticà II, demanava la litúrgia en valencià, sense que la jerarquia eclesiàstica del País mostrara la
més mínima sensibilitat per la nostra llengua.
El nostre pare, sempre que venia un capellà nou a l’Alcúdia anava a oferir-li casa, i a insis-
tir –tant al nostre poble com també a l’ermita de la Platja de Piles, on passava l’estiu– sobre la
importància de la inculturització de l’Església. Fins al punt que, com recull Santi Vallès al llibre
Josep Lluís Bausset. Converses amb l’home subterrani, li va fer saber al capellà de l’Alcúdia que,
en morir, no li fera “cap cerimònia si no la feia en valencià. És l’única cosa que demane”. I per
això l’Eucaristia del seu enterrament, presidida pel prior de Montserrat, va ser íntegrament en
valencià, i per evitar el cant del Acuérdate de Jesucristo resucitado de entre los muertos, va ser el cant
de l’Ara coeli del Misteri d’Elx el que acompanyà l’entrada a l’església de les seues despulles. I al
llarg de l’Eucaristia vam escoltar un fragment de la cantata 147 de Bach i, també de Bach, un
fragment de la Passió segons Sant Mateu.
Tot i el rebuig de l’Església jeràrquica a la nostra llengua, ell va col·laborar a fer possible una
Església més valenciana. Comprà i regalà diversos exemplars de l’Eucologi de mossén Vicent So-
rribes, i del Llibre del Poble de Déu i el Cantoral del P. Pere Riutort, i assistia a l’Alcúdia a la missa
en valencià, els diumenges al matí. Però quan la missa es va traslladar al dissabte a la vesprada, a
l’hora de la partida de pilota, deixà d’anar-hi.

37. 37
5. Quin paper jugà la mare en tot aquell llarg procés?
El paper de ma mare en el meu procés va ser discret i doblement dolorós. Per una part, ma
mare patia pel fet que jo deixava la casa i la família. I també sofrí en veure patir mon pare i les
meues germanes. Crec que per a ella va ser com un segon part, però ara veient com el seu fill
“s’allunyava” de casa.
6. Les teues germanes i tu heu mantingut una honestedat amb l’adjudicació que les institucions
valencianes han volgut fer del pare. M’agradaria que ens explicares el camí que heu recorregut.
Mon pare era totalment contrari a qualsevol homenatge. Ja va qualificar el 2010 com l’annus
horribilis ja que, un darrere l’altre, van ser molts els reconeixements públics que hagué de “patir”.
Alguns es van organitzar d’amagat i ell ho sabia només a última hora, com el cas de l’homenatge
organitzat per l’Ajuntament de l’Alcúdia o la Miscel·lània d’homenatge publicada per Montse-
rrat. Diria que va aguantar “de mala gana”, tot allò que li feien. Estava tan cansat d’homenatges,
que un dia, amb la seua ironia de sempre, ens digué que ja tenia l’epitafi per quan es morira:
“Per fi m’heu deixat tranquil!”.
7 . Quina opinió et mereix el comportament que ha tingut l’Església valenciana amb la cultura
del nostre poble?
El comportament de l’Església amb la nostra cultura ha estat i és indigne. Majoritàriament, i
amb unes excepcions ben honroses, l’Església valenciana continua tractant la nostra llengua com
ho va fer l’arquebisbe Mayoral: amb menyspreu i amb desídia, sense adonar-se’n –o sí– que és
l’única institució del País –juntament amb l’Exèrcit!– que s’oposa frontalment a reconèixer i a
afavorir la nostra llengua.
8. Mirant el teu poble, es podria dir que les esquerres han entès més ton pare que no la dreta?
És evident que les esquerres han entès la trajectòria i el compromís del nostre pare, cosa que
no ha fet mai la dreta. Des dels seus anys d’estudiant i durant la dictadura, el nostre pare va ser
un home que buscà en l’esquerra un camí per mitjà del qual poder treballar per tal d’aconseguir
una més gran justícia social i pel redreçament nacional del País Valencià.

38. 38
Per això en el seu enterrament, no vam trobar a faltar cap polític del partit que governava la
Generalitat del País Valencià. Vingueren a acomiadar mon pare els qui l’estimaven i els qui se
sentien, d’una manera o d’una altra, deixebles seus. Per això mateix tampoc no ens va estranyar
que els actuals President de la Generalitat, el Conseller de Governació i un diputat provincial,
ens enviaren uns telegrames de condol, única i exclusivament en castellà, menyspreant, una
vegada més, la llengua per la qual el nostre pare va treballar tota la vida.
* * *

39. 39
V. EL POBLE.
JOSEP LLUÍS BAUSSET: CIUTADÀ, MESTRE, AMIC
Robert Martínez
Alcalde de l’Alcúdia
Josep Lluís Bausset va ser una gran persona i un ciutadà exemplar. Ho va ser al llarg d’una
fecunda i prolongada vida on va representar perfectament la manera de ser d’aquest País.
Va ser un home excel·lent en la seua professió i, a més a més, una persona discreta fins que ja
no li fou possible ser-ho. Un jove demòcrata compromès amb la república, un ciutadà resistent
durant el franquisme, un crític en els temps de la transició i un socialista i nacionalista en la
recuperació democràtica… Una persona que representa la història del País al llarg del segle que
va viure. Un personatge que, simplement, ens ha fet millors a tots.
La participació en els moviments a favor de la llengua, la cultura i la identitat nacional, no la
va aprofitar per aparèixer a la primera plana de res. Situat sempre en segon pla, fugint dels flaixos
i de les càmeres de vídeo, era admirable veure’l amb aquella força i coherència que va mantenir
fins els darrers dies de la seua existència, amb una edat molt avançada. El recordem també en
actes públics, en partides de pilota, en concerts, en tertúlies, junt a personatges il·lustres i amics:
Joan Fuster, Vicent Ventura, Vicent Andrés Estellés, Francesc de P. Burguera…
N’érem molts els que ens sentíem confortats de veure com aquell ciutadà que havia viscut
tant i tant, creia tant en el futur.
Bausset va ser un dels que es va posar al capdavant de la recuperació de la identitat nacional,
perquè abraçava el valencianisme polític i cultural. I, bo i posant-s’hi, ens va legitimar encara més.
Va ser un home generós, sense cap taca, a qui ningú no podia negar dècades de docència i
de treball per millorar la ciència i la consciència dels seus deixebles, tant de dins com de fora
de les aules, sense distincions ni matisos. I fou així com la seua coherència va fer més gran, més
honorable, el fet de ser i sentir-se valencians.
Perquè ell era gran i honorable. Perquè representava a la perfecció el País que volem. Perquè
era tot un honor estar al seu costat.
Som conscients que un home sol no fa un poble, ni que un poble sol pot fer un país. Però
mai al llarg de la història no ha hagut un país que s’haja construït sense pobles decidits i homes

40. 40
admirables, alguns d’anònims i altres de coneguts. Gràcies a ells, avui som conscients que la
supervivència col·lectiva com a poble solament serà possible si allò que ens identifica –llengua,
cultura i territori–, és considerat com valors irrenunciables i innegociables.
I Bausset va ser un d’aquells homes que ens va transmetre aquests valors. Una actitud que
reiterava cada any en la seua salutació nadalenca i ens deia allò de “…té el gust de saludar-lo a
vosté, i oferir-se seu i de la Pàtria.”
És per això que avui, quan fa algun temps del seu traspàs, escrivim aquestes paraules. Perquè
volem manifestar públicament, igual que ho férem amb motiu de l’homenatge multitudinari
que li va retre el poble de l’Alcúdia en setembre de 2010, que Josep Lluís Bausset ha passat a
formar part de la memòria col·lectiva d’aquells que, gràcies a ell, compartim l’esperança en la
recuperació dels signes d’identitat del poble valencià pels quals va lluitar.
* * *

41. 41
BAUSSET, UN REFERENT PER A TOTA MA VIDA
Alexandre Alapont
Missioner valencià a Zimbabwe
El qui em descobrí el valencià
Era l’any 1951. Jo tenia 18 anys. Era seminarista i estudiava Filosofia. Vivia a l’Alcúdia, en
terres de la Ribera. Mon pare era l’amo del forn pastisseria del carrer Major i al costat de
ma casa vivia el Professor Bausset, un home amb qui parlava cada dia, saludant-nos mútuament.
Estàvem a les darreries d’aquell estiu, quan un dia el Professor Bausset em preguntà: “Has llegit
alguna cosa en valencià?”. Jo li responguí: “No res, però m’agradaria”. Ell continuà: “Tinc a casa
unes revistes en valencià, i molt bones, que t’agradaran”. Entràrem en sa casa –al costat de la
meua– i em deixà unes revistes que es deien Pont Blau, es publicaven a Mèxic i estaven molt ben
presentades. Per primera vegada veia jo un mapeta del nostre domini lingüístic. Començava a
descobrir que valencians, catalans i mallorquins parlàvem la mateixa llengua.
El meu primer contacte amb la llengua escrita fou realment emocionant. A poc a poc anava
assabentant-me com havien de dir-se aquelles paraules que havia estat usant des que vaig nàixer.
M’emocionava saber que no es deia “bora nit”, sinó “bona nit”; que no s’havia de dir “ascolta”,
sinó “escolta”; que l’expressió “auri la porta”, era en realitat “obri la porta”. M’emocionava mi-
llorar el llenguatge, adonar-me de tantes i tantes paraules que jo sempre havia dit malament, per
ignorància, per desconeixement. El meu mestre, Josep Lluís Bausset es convertí en el meu gran
amic. I em deixà un llibre que es deia La Pau, de Miquel Adlert –quan encara escrivia correcta-
ment– que fou la primera novel·la que jo vaig llegir en la meua llengua.
Jo me n’aní al Seminari de Missions de Burgos. Però des d’allí va continuar el meu aprenen-
tatge. Jo li escrivia al Professor Bausset les meues cartes en valencià col·loquial, que ell em retor-
nava corregides. A poc a poc, la llengua m’encisà, em conquistà. En la primera ocasió que vaig
tindre, vaig anar a una llibreria de vell del carrer de la Nau, on em comprí –tot feliç– la meua
primera gramàtica: La llengua dels valencians, de Sanchis Guarner.
Sóc un alumne del Professor Josep Lluís Bausset. Sóc un valencianista gràcies a aquest home-
not. Culturalment ell em canvià la vida. L’any 1956 jo em preparava per a la meua ordenació
sacerdotal. I Bausset, junt amb un altre homenot amic meu que li deien Joan Fuster, volgue-

42. 42
ren regalar-me les estampes de la meua Primera Missa o Missa Nova. Foren unes bellíssimes i
modernes estampes en valencià, que causaren l’admiració de moltes persones. Realment fou el
millor regal que m’haurien pogut fer.
El qui m’acompanyà per terres de Zimbabwe
El 1956, rebuda la meua ordenació sacerdotal, me n’aní a Zimbabwe. L’ideal missioner
m’empentava cap a territoris exòtics on vaig trobar el goig de la meua vida. I també allí, lluny
de València, em vaig sentir acompanyat de moltes persones entranyables, que continuaren sent
amics meus, malgrat la distància geogràfica. Una d’aquelles persones, que sempre m’acompanyà,
fou el Professor Bausset. Continuàrem escrivint-nos per molts anys. Ell em regalà la subscripció
a un setmanari important en la nostra llengua, i això ho feu any rere any. Quan jo tornava de
tard en tard a la pàtria valenciana, ell em posava al dia de les novetats rellevants de la nostra cul-
tura; em parlava de les noves cançons en valencià, dels nous llibres que s’anaven publicant, dels
esdeveniments polítics i culturals que afectaven a la llegua. Com ens alegràrem de la televisió en
valencià, o dels canvis de nom dels pobles i dels carrers, o quan isqué la Llei de l’Ús del Valencià
a les escoles! Les nostres vides no estaven tan allunyades com pareixia, sinó que continuaven
unides per un gran llaç d’amistat. Foren 51 anys d’amistat des de les selves de Zimbabwe fins a
les nostres terres de la Ribera Alta!
Els seus 100 anys
Les meues malalties feren que jo hagués de tornar a València l’any 2009; m’era impossible
anar de nou a Zimbabwe perquè, en aquell país no s’hi trobaven les medecines necessàries per
als meus alifacs, a més que Zimbabwe continuava en una situació embolicada políticament.
Però la circumstància d’estar ací a València fou providencial per poder participar en la celebra-
ció dels 100 anys de vida del Professor Josep Lluís Bausset. Ho celebràrem a l’Alcúdia, al nostre
poble.
Concelebràrem l’Eucaristia 13 preveres vinguts d’arreu del País. Col·locàrem un gran llenç
blanc davant l’altar que només portava escrit: “100 ANYS”. Fou una celebració feliç i íntima,
viscuda com un acte familiar. Després, l’Ajuntament de l’Alcúdia oferí un acte solemne a la Casa
de la Cultura, com a homenatge al seu Fill Predilecte. Hi hagué discursos i la Banda de Música
de l’Alcúdia estrenà, en honor del mestre Bausset, una interpretació magnífica, memorable, de
la Muixeranga, que mai no podrem oblidar.

43. 43
La vida del nostre amic el Professor Bausset encara fa poc que s’ha apagat, però els seus
deixebles continuem vivint i escampant els seus ideals. Bausset era un lluitador, un maulet del
segle xx, un home que vivia per fer actuals els valors de la pàtria valenciana en el carrer. La seua
memòria continua viva, no sols al carrer que li ha dedicat el seu poble, sinó en molta gent que
arribà a estimar la nostra llengua gràcies a un mestre admirable.
* * *

45. 45
BAUSSET: UN SIGNE D’IDENTITAT
Josep Ll. Millo Vallés
Regidor de Cultura. Ajuntament de l’Alcúdia
Josep Lluís Bausset i Ciscar va ser una d’aquelles persones a les quals el transcurs del temps
ha donat la dimensió real de la seua tasca i de la dignitat de la seua trajectòria. Podria co-
mençar aquestes línies recordant els seus anys de docència en una acadèmia o a l’institut on ens
donava classe de ciències o física i química. En som molts els que coneguérem Bausset en aquell
context, ja que les condicions en què hagué de treballar els primers anys el portaren a complir
un llarg periple per diverses aules de la nostra geografia. I crec coincidir amb un gran nombre
dels alumnes d’aleshores si afirme que en aquells dies llunyans de la dècada dels anys 50, sota
l’autoritarisme dictatorial d’un règim militar, Bausset era un professor diferent, de fàcil accés, de
raonaments intel·ligibles, que sentia una passió contagiosa per la botànica i un evident interés
pels insectes –si hi exceptuem les mosques… Però, sobretot, era diferent perquè cada dia obrava
el petit miracle d’ensenyar la seua assignatura usant el valencià que parlàvem a casa, un valencià
assequible i proper, que ens facilitava la comprensió. Un fet insòlit en aquells dies, l’ús de la
llengua materna a l’ensenyament, que vist des de l’òptica actual constituïa, a més a més, un acte
de rebel·lia contra la repressió generalitzada que imposava la doctrina del règim.
No obstant això, centrar-nos exclusivament en la dimensió docent de Bausset seria donar-ne
una visió parcial i del tot incompleta. Perquè progressivament, la seua personalitat inquieta es
deixà sentir en àmbits tan diversos com la pilota, la música, el periodisme, les tertúlies i, sobretot
i fonamentalment, en els moviments nacionalistes i en defensa de la llengua. I tothom convin-
drà també a acceptar que en cap d’aqueixos àmbits la figura de Bausset no passà desapercebuda.
Efectivament, la seua participació no va passar inadvertida quan, a finals dels anys 60, ens aju-
dava i assessorava en la publicació d’unes revistes en valencià –Parlem i Vencill–, que publicàvem
a l’Alcúdia amb una certa projecció comarcal; ni quan ens explicava la necessitat de recuperar
la identitat com a poble i d’aprendre a escriure correctament la nostra llengua, mentre ens ca-
pbussàvem en les aigües profundes de la Sèquia Reial del Xúquer els calorosos migdies d’estiu;
ni molt menys, quan impartia classes nocturnes de valencià al grup de mestres de la Ribera que
haurien de resultar fonamentals en el moment que el crit de “El Valencià, a l‘escola!” es va fer
realitat.

46. 46
I va ser així com, amb el transcurs dels anys, el seu rol de professor va anar deixant pas al
del company i amic compromès que t’oferia respostes a qüestions força transcendents sobre la
cultura i el País. D’una manera o d’altra, Josep Lluís Bausset va continuar “contagiant” les suc-
cessives generacions de l’Alcúdia i de la Ribera del seu compromís pel poble i la llengua.
Després de retirar-se de la docència activa, assumí com a pròpia aquesta missió, amb més
ànim encara. El temps lliure de què disposava es va convertir en un capital preciós que invertia
en l’organització de les tradicionals campanyes Carles Salvador per a l’ensenyament del valencià,
a impartir-ne les classes i a gestionar i coordinar diverses iniciatives de caire nacionalista. Sense
cap defalliment, sense que el seu ànim translluïra cap signe de feblesa davant les dificultats.
I fou així com, amb el pas dels anys, la seua personalitat anà esdevenint un referent sòlid i
coherent. Un referent que mai no va acceptar la seua condició de líder de res ni va creure la seua
pròpia capacitat de convocatòria o de lideratge. Com una condició prèvia, o com una premissa,
Bausset va declinar per sistema qualsevol intent d’homenatge a la seua persona. Mentre li va ser
possible, és clar. Aquesta va ser la seua actitud allà pel 1984, quan va rebre el reconeixement
dels socis d’ACPV de la Ribera Alta, i la va mantenir amb motiu del seu nomenament de fill
predilecte de l’Alcúdia –Bausset era nascut a Paiporta–. Finalment, hagué d’acceptar l’evidència
d’una notorietat assolida i començà l’allau de reconeixements i de guardons que li lliuraren par-
tits polítics, entitats esportives i cíviques, culturals i universitàries.
Només a tall d’exemple podríem citar la concessió del Premi Vicent Ventura amb el que la
Universitat de València va voler premiar la seua trajectòria cívica i el seu compromís amb el País
Valencià, considerant que “Bausset forma part de la memòria imprescindible del País, junt amb
noms com Joan Fuster, Enric Valor, Sanchis Guarner o Vicent Andrés Estellés”. Uns mesos més
tard, seria la Fundació Jaume I la que en concedir-li el Premi Jaume I d’Actuació Cívica al Saló
de Cent de l’Ajuntament de Barcelona va reconèixer en Josep Bausset “la continuada defensa del
nostre idioma i del País, que l’ha portat a influir en nombroses generacions de joves escriptors i
artistes, i ha contribuït a forjar vocacions nacionalistes a les comarques centrals del País Valencià”.
La successió de reconeixements va culminar amb dos homenatges amb motiu de complir els
cent anys de vida. Primerament, el convocat per Acció Cultural del País Valencià va reunir cen-
tenars de persones al Centre Octubre de València i comptà amb la participació de representants
d’entitats cíviques, partits valencianistes i personalitats del món de la cultura i de la universitat.
Finalment, el setembre de 2010, assistírem a un multitudinari i emotiu homenatge, promogut
per l’Ajuntament de l’Alcúdia on, a banda dels parlaments que glosaven el seu treball, poguérem
contemplar unes imatges que recollien la trajectòria exemplar d’un home senzill, culte, coherent
i compromés.

47. 47
Si és cert que els valencians i les valencianes considerem la llengua, la cultura i el País Valencià
com a signes irrenunciables d’identitat, crec que és gràcies a ciutadans populars o anònims que,
com Bausset, ens hi han transmès l’estima i, d’alguna manera ells també han esdevingut verita-
bles signes d’identitat.
* * *

49. 49
EL LLEGAT DE BAUSSET
Francesc Signes
Exalcalde de l’Alcúdia
Encara recorde, no sense certa nostàlgia, aquella vesprada d’agost de 1976 en què per pri-
mera volta vaig entrar en contacte amb Bausset. Era un dia qualsevol d’aquell primer estiu
que despertava a la nounada democràcia. El gest de la seua actitud metòdica i el seu semblant
sempre animós captaren prompte l’atenció d’aquell jove estudiant universitari que era jo ales-
hores. Encara no feia ni un any que havia mort el dictador, i jo, com tants altres companys
d’Econòmiques participàvem activament dins i fora de l’aula per accelerar un canvi que encara
es feia esperar. I és en aquesta tessitura, en aquesta cruïlla de temps i d’espai, on el PSPV ens va
acollir a tots dos. Bausset, com a militant històric de l’agrupació de l’Alcúdia, i jo com un dels
joves que aleshores participaven del procés d’estructuració d’un partit que aspirava a convertir-
se no sols en el referent de la lluita democràtica sinó també en punta de llança del redreçament
identitari.
Contràriament al que passà en altres pobles, a l’Alcúdia la tasca de redreçament del socialisme
va anar indissolublement lligada al fet nacional. I en això no cal dir que Bausset hi va tindre
molt a veure. Sense eixe component nacionalista, sense eixa implicació directa en la defensa de
les nostres llibertats, Bausset no s’hauria implicat tan directament en aquest projecte polític. La
raó perquè això fóra possible cal buscar-la, precisament, en el gest de generositat dels socialistes
històrics de l’Alcúdia que, en arribar la transició política, van deixar el timó de la represa del
partit en mans d’un grup de joves valencianistes i universitaris que, mig segle després, tractàvem
de ressuscitar a les aules el mateix esperit reivindicatiu que Bausset havia viscut en la República.
Bausset i jo no sols compartíem una mateixa voluntat de canviar les coses sinó que, a més a
més, percebíem una mateixa realitat que ens era pròxima humanament i nacionalment parlant.
Potser siga el que explique que, malgrat la diferència d’edat entre ell i jo, això mai no fou un
entrebanc perquè mantinguérem una sintonia d’idees i inquietuds que sempre m’han unit a
qui ha sigut mereixedor de la meua més sincera estima i admiració. La seua ànsia per treballar
i una especial habilitat per encoratjar nous apòstols per a la causa em van motivar a participar
d’aquella il·lusió que començava a prendre cos. Eren anys d’esclat revolucionari, de manifesta-
cions i de protestes en favor de l’Estatut, la llengua i la cultura dels valencians. El dinamisme de

50. 50
l’Assemblea Democràtica de l’Alcúdia, que havia sigut creada en la clandestinitat, les reunions
mantingudes al PSPV local i un munt de preocupacions compartides sobre la realitat social i
nacional del País Valencià, marcaren el meu apropament a la persona de Josep Lluís Bausset.
I dic apropament, perquè en realitat la nostra coneixença venia de lluny, dels anys en què ell
i mon pare havien sigut carn i ungla impulsant activitats i actes en favor de la llengua i la rei-
vindicació de les nostres senyes d’identitat. De fet, durant molt de temps, la rebotiga de Teixits
Signes, el negoci de teles que regentaven els meus pares, era conegut com el lloc on se solien
reunir el migrat grup de nacionalistes del poble per preparar algunes de les campanyes valen-
cianistes més destacades dels anys trenta. Per això, per a Bausset jo no era cap desconegut. Era
el fill d’Innocenci, el seu amic de l’ànima, aquell amb qui, pels volts de 1931 o 1932, impulsà
aquella Agrupació Valencianista La Senyera, una plataforma independentista que, a la manera
dels postulats del partit Estat Català, es va ordir, molt probablement, en aquell reduït cenacle
de valencianistes utòpics.
Gràcies a Bausset, que havia mantingut contactes a València amb el Centre de Cultura Valen-
ciana, com a mon pare, que des del poble feia de corretja de transmissió de totes les reivindica-
cions en què es concretava el seu programa d’actuacions, l’Alcúdia va arribar a convertir-se, en
plena República, en un dels centres més destacats d’activisme valencianista en forma d’aplecs
i xerrades que, amb motiu de la campanya pro Estatut de 1931, situaren en primera línia de
l’actualitat política la reivindicació de l’autonomia. L’Alcúdia, Alzira i altres poblacions de la
comarca de la Ribera van ser, aleshores, escenaris de tota una sèrie d’actes en què tant Bausset
com Innocenci Signes tingueren un protagonisme destacat.
Tal volta fóra per això o perquè ma mare, viuda de ben jove, me n’havia parlat, que per a mi
Bausset sempre ha sigut de la família, una mena de referent del pare que la vida em va arravatar
quan jo només tenia quatre anys, un dia d’abril de 1959. Fins al moment de la seua mort, ell i
Bausset continuaren fent, en plena dictadura, un exercici de dignificació de la lluita per la llen-
gua allà on es podia, fruit del qual fou la recreació dels parlaments dels personatges de l’Entrà
de la Mare de Déu de l’Oreto, escrits per mon pare en un valencià perfectament normatiu i que
encara hui ressonen cada 7 de setembre des de fa més de mig segle. Per les poques escletxes que
deixava l’obscuritat d’un règim aliè a la defensa de les nostres llibertats nacionals, Josep Lluís
Bausset i Innocenci Signes van mantenir encesa la flama d’una reivindicació que, si bé no podia
aspirar al que aspirava abans de la guerra, sí que va permetre que al poble estiguera sempre viva
la memòria de Jaume I, en aquella rajoleta del carrer homònim que encara hui guarda el record
d’aquell acte simbòlic que cada 9 d’Octubre els portava a tots dos a dipositar-hi una corona de
llorer amb una quadribarrada.

51. 51
Tot aquest pòsit, que en forma d’herència m’han llegat tots dos, és el que durant la dècada dels
setanta del segle passat va fer que, des d’un primer moment, Bausset fóra per a mi un mestre a
més d’un company de partit. Si en el passat ells dos havien sigut companys de lluites valencia-
nistes des d’un plànol més aviat culturalista o reivindicatiu, ell i jo empreníem ara el camí de la
política activa, un camí que, després de quaranta anys de dictadura, es presentava com una via
inexplorada i plena d’entrebancs com els que al seu dia vam haver d’afrontar tots dos davant del
procés de fusió del PSPV i del PSOE. Tant per a ell com per a mi, aquell esdeveniment em va
generar una gran angoixa i haver d’enfrontar-me amb un desafiament que, si bé orgànicament
va ser inevitable, mai no va suposar cap cessió pel que fa a les nostres aspiracions nacionalistes.
Només cal veure la meua trajectòria política i la dels qui, com jo, continuem defensant la sigla
PSPV com una marca que ens identifica com a partit tant a l’agrupació de l’Alcúdia com a les
Corts Valencianes.
I això em porta a destacar una altra dimensió del Bausset que jo vaig conèixer. La d’un home
de partit que, a pesar de les seues discrepàncies puntuals, va saber romandre fidel a un progra-
ma que a l’Alcúdia el PSPV ha portat a la pràctica durant vora quatre dècades. Sí, Bausset deia
sempre el que pensava i no es callava res, però, a l’hora de la veritat, va saber veure el que calia
fer a cada moment per damunt de qualsevol altra consideració. És això el que, al meu parer,
l’humanitza i l’engrandeix com a persona i com a home compromès. Perquè, amb vora seixanta
anys i una vida professional ja resolta, va ser capaç de tornar a renovellar el compromís que de
jove l’havia portat a implicar-se políticament en la defensa de la nostra identitat. I, a l’Alcúdia,
Bausset veia que això ho podia fer en les files del PSPV, el partit on havien confluït les diverses
sigles del socialisme precedent de caire valencianista.
Sé que és una dada poc coneguda, però pocs saben que fins al moment de la seua mort
Bausset va ser militant del PSPV, una circumstància que ell mai no va amagar i que a mi, com
a exalcalde de l’Alcúdia i diputat de les Corts Valencianes sempre m’ha enorgullit. Gràcies al
llegat d’homes com Bausset i a l’acció dels joves socialistes que vam encarar el repte de prendre
les regnes d’un partit que saludava la nova democràcia, l’Alcúdia pot dir hui que exerceix un
caràcter de capitalitat cultural i identitària dins i fora de la comarca de la Ribera.
Durant els setze anys que vaig assumir la responsabilitat de l’alcaldia, he de dir que Bausset sem-
pre va ser el meu conseller particular, l’home de confiança amb qui sempre vaig comptar per fer de
l’Alcúdia el poble que és. Un poble que, en arribar la dècada dels vuitanta, el va voler reconèixer amb
el títol de Fill Predilecte, arran d’una iniciativa que vaig emprendre sent jo encara regidor de Cultura.
I és que l’Alcúdia sempre ha volgut estar al capdavant de tots els reconeixements que se li han
fet. De fet, l’any 1997, sent jo alcalde, l’Ajuntament va assumir la publicació del primer estudi

52. 52
sobre la seua persona, Josep Lluís Bausset. Testimoni de tota una època, obra de l’investigador Santi
Vallés i que jo mateix vaig tindre el gust de prologar. Es tractava d’una primera semblança, d’una
aproximació a qui, anys a venir, s’havia de convertir en objecte d’altres estudis més aprofundits
del mateix autor com ara Converses amb l’home subterrani, publicat per l’editorial Tàndem l’any
2000, o la miscel·lània D’un país que ja anem fent, editada per l’Abadia de Montserrat i presen-
tada a l’Alcúdia en 2001 amb l’assistència del pare Josep Massot.
La publicació de tots aquests llibres van coincidir en el temps amb tota una sèrie de guar-
dons i reconeixements institucionals com ara el Premi Vicent Ventura al Compromís Cívic de la
Universitat de València o el Premi d’Actuació Cívica Catalana de la Fundació Jaume I, al qual
vaig tindre el gust d’acompanyar Bausset com amic i com alcalde en aquell acte solemne al Saló
de Cent de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2000. Va ser una cerimònia senzilla i alhora molt
emotiva en la qual vaig poder viure de primera mà un testimoniatge que era, en essència, el
reconeixement a Bausset i tot el seu poble.
Anys després, al setembre de 2010, i amb motiu de l’homenatge que l’Ajuntament de l’Alcúdia
va voler dedicar-li, vaig tornar a participar directament de les meues vivències amb Bausset, pre-
nent part en el documental que se li preparà per a l’ocasió. Fou un moment molt especial, una
nova oportunitat per a testimoniar-li el meu reconeixement més sentit i donar-li les gràcies pel
seu mestratge. L’agraïment que, a títol pòstum, vaig voler concretar en 2012 intercedint davant
del secretari dels socialistes valencians, Ximo Puig, perquè creàrem al si del PSPV l’Associació
Cultural Josep Lluís Bausset, en reconeixement al seu llegat.
* * *

53. 53
VI. ELS AMICS.
UN PERSONATGE SUBTERRANI
Joan Fuster
Presentació
Com a primer amic de Bausset, hem volgut presentar –fins que estiga anomenat en molts capítols d’aquest llibre per
la repercussió que tingué– l’article publicat inicialment en Qué i dónde (gener 1984), en el qual Fuster va definir
el seu amic Bausset com un personatge “subterrani”.
Sempre s’ha dit això: “la paraula és l’home”. O siga: un “home de paraula” ha estat, tradicio-
nalment, algú que manté els seus compromisos, pactats de viva veu. El fet pertany a la mi-
tologia jurídica del món rural subaltern. No és una qüestió de notaris, que alcen acta i demanen
honoraris. Ara el món és dels espavilats, i els “tractes”, sovint, s’evaporen. El meu amic Bausset
de l’Alcúdia, fa mil anys, em deia que al seu poble, en un castellà aproximatiu, feien: “De palabra
dada y de barranco hondo, si no me está a cuenta, me’n torno”... Jo ara voldria tenir espai i temps
per parlar de Josep Lluís Bausset. O no es diu Josep Lluís? És igual. Bausset és un personatge
“subterrani” dels més admirables del País Valencià i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant
se val, però jo sí. Bausset se’n fotia, amb un escepticisme suau, de “la paraula és l’home”. Jo
també. Basta llegir el diari de cada dia per comprovar que el nostre mite rural de la “paraula és
l’home”, avui més que mai, és una fal·làcia. Ni que siga davant de notari. “Si no me está a cuenta,
me’n torno”. La humanitat, des del paleolític fins ara mateix, ha funcionat amb un mecanisme
notòriament imperfecte que és la “lluita de classes”. I en una “lluita de classes”, la “paraula és
l’home”? O qui és “home” –o dona, per suposat– en el context?... Invite al comentari.
* * *

55. 55
BAUSSET-FUSTER: DOS APUNTS D’UNA AMISTAT
Josep García Richart (1)
No recorde exactament quan vaig conèixer Bausset. Aquesta imprecisió no té res d’estrany
perquè, a més de la flaquesa de la memòria, fa gairebé cinquanta anys que ens coneixem.
El que sí recorde perfectament és que el vàrem conèixer per mitjà de Fuster. I he dit “vàrem” per-
què ho férem alhora Vicent Ventura, Josep Iborra i jo. La meua amistat amb Bausset –i supose
que la d’ell amb mi– no es pot deslligar d’aquests noms. D’una manera o altra, els nostres noms
han anat sempre embolicats en el mateix embolcall. Quan es va entaular la nostra relació, Fuster
encara vivia a la pensió “Clorofil·la”, així batejada per Bausset per raons fàcils d’endevinar, però
ell ja no hi era. La presentació no va tenir, com és normal, res d’especial, cap cerimonial que
acredités l’acte com a solemne: només, això sí, que va significar, ni més ni menys, el naixement
d’una amistat que encara dura, intacta i completa com el primer dia, i a la qual el record dels
amics ja morts afegeix, si és possible, un llaç més estret i indissoluble.
Cal suposar que la relació inicial Bausset-Fuster, producte de la convivència sota el mateix
sostre, seria la superficial que no passa del “bon dia” i “bona nit” i que d’aquí devia pujar un
segon esglaó, encara cautelós i prudent. Bausset devia adonar-se molt aviat que davant d’ell hi
havia una persona d’un talent considerable.
A l’inici de l’amistat Bausset-Fuster no tinc cap dubte que hi ha l’admiració de Bausset per
l’escriptor suecà, admiració que va perdurar després, embolcallada, això sí, en l’afecte. Final-
ment, el descobriment de l’afinitat d’interessos polítics i culturals va constituir el cor d’una
amistat definitiva i duradora. Sense cap dubte, aquesta relació va enriquir el pensament i la visió
de l’un i l’altre amic. És segur que Fuster va evidenciar noves perspectives i camps de reflexió
per a Bausset i que aquest haurà madurat al llarg de la seua vida. Però Bausset, al meu entendre,
va jugar, segurament sense ser-ne conscient del tot, un paper valuós prop de Fuster. No hem
d’oblidar que estem en els primers anys 40; no cal cap esforç mental (o potser sí que cal, tal com
van les coses) per a imaginar quina era la situació no sols general, sinó fins i tot la personal de
Fuster i Bausset. Al meu parer, Antoni Furió s’equivoca quan afirma (Àlbum Fuster, p. 61-62):
“Quan Fuster arriba al cercle de Casp, ha recorregut ja un llarg camí, però l’ha fet en solitari, o
1. L’article de Josep García Richart, un altre bon amic de Bausset –i de Fuster–, que reproduïm, es va publicar a la Revista del Centre de lectura de Reus.

56. 56
amb els amics de Sueca, sense cap relació encara amb els supervivents de la preguerra...”. Furió
oblida la presència de Bausset al costat de Fuster en aquells anys. Bausset era un “supervivent” de
la preguerra, si es vol a un nivell modest (no era un “nom”), però real. A part de regalar o deixar a
Fuster alguns exemplars d’El Camí i d’Acció, no deixaria de parlar-li de les seues experiències, de
les Organitzacions i activitats i personatges valencianistes, amb un avantatge addicional, però:
Fuster es va trobar no amb un “patriota” forassenyat i febrós (espècie gens rara en aquest País),
sinó amb un home d’unes conviccions fermes i alhora clares, d’esperit obert i curiós, de tarannà
raonable i dialogant: un home, en resum, amb el cap clar. Bausset no era un d’aquests esperitats
de la “millor terreta del món”, “tierra privilegiada de Dios” i desficacis semblants. Precisament
aquesta manera seua de ser l’havia portat, en els anys de la preguerra, a establir contactes amb
grups enfrontats ideològicament, però que tenien en comú la defensa, en major o menor grau,
d’una certa identitat nacional del poble valencià i de la seua llengua, que és el que interessava a
Bausset per sobre de tot. En definitiva, Bausset va ser un petit pont per a Fuster amb un món
anterior que encara desconeixia. Era, en certa manera, inserir-se en una tradició, vacil·lant i es-
patllada, però tradició al cap i a la fi. Era l’aparició viva d’una línia, per prima i precària que fos,
que la guerra, i els abandons de la postguerra, havia gairebé trencat. El “llarg camí” de Fuster
no havia estat del tot en solitari. Si en algun moment Fuster va pensar que no partia de zero,
ho devia a Bausset. Les activitats posteriors dels altres “supervivents” ja les va conèixer, i patir,
després personalment Fuster, massa i tot.
Bausset es va guanyar no sols l’amistat, sinó l’admiració de Fuster. El seu cas, diu l’escriptor
de Sueca en una carta a Riera Llorca (1953), és un cas admirable. Es referia, naturalment, a
l’activisme nacionalista. Però el fet de ser admirable de què parla Fuster no es va limitar a l’àmbit
de les idees i aspiracions en què aleshores eren immergits. Fuster partidari declarat del clare ac
distincte admirava també el talent ordenador i la claredat expositiva del seu amic. Va comprovar
directament, per exemple, les seues qualitats pedagògiques, fruit d’una intel·ligència que tocava
de peus a terra, lluny de teoritzacions boiroses sense una sòlida base real. Bausset, les coses que
sabia, les sabia molt bé i les expressava millor. Era, i ha estat, un professor formidable. No sola-
ment proporcionava als deixebles els seus coneixements, sinó que els infonia també la capacitat
de raonar, de jutjar.
Una ciència tan abstrusa i tan llunyana per a mi, ens contava una vegada Fuster, com la
Cristal·lografia, se’m feia perfectament comprensible, només d’escoltar-lo des de la meua habi-
tació de la pensió donar les seues classes particulars, tal era la claredat de l’exposició. En efecte,
el seu talent no és gens teoritzador per temperament. Bausset viu amb els peus a terra, ja ho he
dit, connectat a les coses i als problemes que l’envolten, a la quotidianitat, a la seua passió, a la

57. 57
seua vida i a la vida dels seus contemporanis, amb l’afany de construir el món pel qual sempre ha
lluitat. Aquest talent “pràctic” i aquest afany de construir han fet la seua tasca, les seues tasques,
profundament eficaces. (Una tasca paral·lela a la de Bausset, se m’acut ara, ha estat la duta a
terme pel seu amic Pepe Iborra a Alberic per exemple i, sobretot, a Gandia, amb característiques
pròpies, però igualment fecunda).
Naturalment, amb el pas del temps, Bausset i Fuster van tirar per camins distints per guanyar-
se la vida, però el camí comú que havia encetat la seua amistat mai no va ser abandonat. Els
contactes personals continuaren (en la tertúlia del Club Universitari, per exemple), però aviat
s’independitzaren de tertúlies i contactes més o menys esporàdics, i es concretaren en una rela-
ció personal i directa: l’Alcúdia i Sueca no estan pas tan lluny una de l’altra. Relació personal i
directa que va durar fins que Fuster va morir.
Fuster diu, en algun lloc, si no m’equivoque, que el sarcasme és una de les formes més efi-
caces de fer caritat. De la mateixa manera, es podria dir que la ironia, cert estil d’ironia, és, en
Fuster, una forma de tendresa. Crec que Fuster tenia un immens afecte per Bausset. No podria
precisar-ne les raons: per les circumstàncies de la seua coneixença, perquè era més gran que ell,
per la fidelitat constant i ferma de la seua amistat, per damunt de tots els daltabaixos que va
patir Fuster... No sé per què, en definitiva, però l’afecte singular hi era. I és ben curiós que, en les
nostres llargues converses, moltes vegades quan hi sortia Bausset, Fuster, com enjogassat, solia
fer algun comentari marginal d’humor blanc, per dir-ho així, d’ironia innocent i sense punxes
envers l’amic de l’Alcúdia. Si en una carta em contava que havia anat a un concert de banda a
Catadau amb Bausset, afegia amb to humorístic, que el seu amic “entén molt en això dels fagots
i els clarinets”. La broma, com sempre, és del tot innocent, però, al meu entendre, li servia per a
velar la tendresa per l’amic. Perquè a Fuster, com a tantes persones, li costava molt de manifestar
els seus sentiments: era, com ell mateix diu, “un tant reservat” i acudia a la marrada de la ironia
per manifestar, com en aquest cas, un senyal d’especial predilecció.
En un altre amic, altra vegada el paral·lel amb Bausset, es donava també aquest tracte: amb
Pepe Iborra, el seu invariable “Pepito”. Almenys, això és el que jo veia. No és que la resta d’amics
del grup en fórem menys, d’amics, però si la memòria no em traeix, aquesta “distinció” en el
tracte hi era.
Pel que a mi respecta, també la meua amistat amb Bausset ha tingut sempre una caracte-
rística especial: fos en aquesta, indistingible, hi ha un sentiment com de “respecte”. No sabria
conceptuar-lo d’altra manera. Pels seus mèrits, pel saber, per la seua edat? Per res de tot això o
potser per tot alhora. El ben cert és que, en moltes coses, l’he elegit com a mestre: la perseve-
rança, la fidelitat als amics, la fermesa del seu compromís amb el seu País, l’honestedat amb si

58. 58
mateix... I perquè sé que no estic parlant de mots abstractes, sinó de la manera de viure la seua
vida. Bausset és allò que s’anomena una persona decent i un patriota honest i impertorbable.
Cadascú el veurà com sàpiga o vulga. Jo no sé veure’l d’una altra manera.
* * *

59. 59
EIXA DONA
Emili J. Marín
Les dones han estat sempre presents en la vida de Bausset. D’una manera absoluta la seua
esposa, Matilde, sempre fidel i satisfeta de l’home en el qual va compartir la seua vida i,
naturalment, com a mare dels seus fills. Però, a més a més, al voltant de la vida de Bausset han
aparegut més dones amb arguments diferents que configuraren relacions específiques.
Alumnes, veïnes, lluitadores de la Nació Valenciana, amigues i... Didín Puig, que va nàixer a
Gaudassuar en un any no massa allunyant de l’any que estem. Aquesta dona ha estat sempre al
voltant de Bausset. No m’estranya perquè qualsevol hauria desitjat tindre eixe privilegi.
Un matí la meua amiga Carmen Arjona i jo mateix, enfilàrem el camí de Benimodo, un poble
en el qual sorpresos per un silenci meravellós i amb l’aroma incipient dels tarongers, arribàrem
a casa de Didín. Ens va rebre a l’entrada perquè ens esperava i entràrem en una casa de poble
tranquil·la, ampla, en la que Didín s’havia transformat en el punt de referència de tot l’habitatge.
Després d’un acolliment obert, complaent, començàrem a raonar d’allò diví i d’allò humà i,
com no, de Bausset.
Didín va nàixer a Guadassuar no fa massa temps. Filla de Secretari d’Ajuntament, un home
compromés amb la República i que, com és natural, li donà a la seua filla una educació lliure,
raonable i... republicana; aspecte que, per altra banda, mai no ha estat oblidat per Didín.
La relació amb Bausset és una prova molt clara que l’educació del pare de Didín configurà
una dona en l’exercici d’aquest tarannà, semblant a tots aquells que lluitaven per una nació lliure
i democràtica.
La xiqueta, paradoxalment, rebé una educació completa. Per una banda, la vivència repu-
blicana i democràtica que li proporcionava l’educació paterna i per altra, les classes que rebia
d’una monja camuflada en aquells temps difícils de la guerra civil, ensenyança que no diferia
en valors dels que per genètica pertanyia a la Didín. El final de la guerra fou terrible per a la
família, a l’inrevés del que havia passat durant el temps de la República en què, el pare de Didín
no consentí que ningú del poble sofrira cap entrebanc. Poc temps després d’acabar la guerra
l’afusellaren.
La botiga del pare de Paco Signes, el que darrerament havia estat alcalde de l’Alcúdia, era un
lloc privilegiat, freqüentat per Bausset i per la jove Didín que no havia aconseguit matricular-se